Cornelio Nepote

Vidas de los hombres ilustres

 






V I D A

DE

MILCIADES.
P R I M E R O .

C A P I T U L O

JS/íilciadts , hijo de Cimon. Ateniense era el mas visible en toda Atenas , tanto por su antiguo linage y gloriosa ascendencia i como por su modestia, y se hallaba en edad, en que podían sus compatriotas , no solo esperar bien de él, sino también confiar que sería tan grande hombre, como acreditó después la experiencia, cuando determinaron los Atenienses embiar una Colonia al Kersoner so. Siendo crecido el número de Colonos ,y solicitando muchos tener parte en aquella empresa, nombraron dalgunos, que juesen a saber del Oráculo de Detphos, á quién convendría coufiarel mando; porgue se habían enseí±oreado de aquel país los Tracios, y habia de ser forzoso emplear contra ellos las armas. Habiendo hecho su consulta, les respondió la P%ti¿ví que eligiesen por general á Milciades; y q u e , haciéndolo asi, su empresa tendría feliz suceso. En vista de esta respuesta del Oráculo, partió Milciadespara el Kevsoneso, Hernando en la armada, un cuerpo de .tropas.escogido;^' acercándose ala isla de Lemnos con ánimo de poner la'bajo la obediencia de los Ate-



II.


MlLCIADES I . tí nienses, les propuso á los Lemnios, que ellos mismos se sometiesen voluntariamente. Qyóse con risa la propuesta, y respondieron; que e s taban prontos á hacerle, siempre que él arribase á Lemnos con viento c i e r z o , viniendo desde su cas.;; porque como este viento sopla del Septentrión , es contrario a los que de Atenas navegan á. Lemnos. Milciades, no pudiendo detenerse , pasó adelante, y llegó d su destino. Y\ C A P I T U L O II. J^Jerroió Milciades dios bárbaros en breve tiempo, y habiéndose apoderado de todo el país, que pretendió, levantó castillos en los sitios ventajoso i y estableció en los campos la multitud que llevaba consigo, enriqueciéndola con las corderías, que hacia frecuentemente en las tierras dz los vecinos. Y no le ayudó menos en esto su prudencia, que su fortuna ; pues después de lograda la victoria de los enemigos con el valor de sus soldados, arregló todas las cosas con suma equidad. Resolvió quedarse de asiento alli:porque, aunque sin el nombre, tenia la dignidad de Rey, conseguida tanto por su justicia, como por el poder. Y no por eso dejaba de hacer su deber, jy cumplir con (os ciudadanos de Atenas, de donde habia salido \ siendo esto causa para que se mantuviese mandando con gusto j asi délos que le habían enviado, como de los qí¼c él habia llevado consigo.


CORNELII NEPOTIS. Chersonésó tali modo constitúta , L e r h num revértkur, & ex pacto póstulat, » u t »sibi urbem tradant. lili enim díxerant, uciim vento Bórea d o m ó profectus eó p e r uvenisset, ssse deditúros:-. se autem d o « m u m Chersonési habére.« C a r e s , qui tum Lemní¼m incolébant, etsi prseter opiniónem res cccíder.it, tornen non d i c t ó , sed s e cunda fortuna advcrsariórum c a p t i , resístere ausi non sunt, atque ex ínsula demigrárunt. Parí fdicitáte céteras ínsulas , quse C y c l a d c s nomi.naiir.ur , sub Atheiiiensium r e dégit potestátem. 12

CAPUT

III.

f ^ i i s d e m tempóribus Pers&rum rex D a rías , ex Asia in Európam exércitu t r a jéete , Scythis bellum inférre decrévit. Pontem fecit ia Istro flúmine , qua copias tradúeeret. Ejus pontis , dum.ipse abésser, custódes re'.íquit príncipes , quos secum e x I o n i a , & .iEólide dúxerat. Quibus síngulis ipsárum úrbium perpetua déderat i m péria. »Sic enim putávit, fadllimé se Gra:Mcá linguá loquéntes, qui Asiam i n c ó l e wrent, sub sua retenairum potestate, si ? m í íjcis suis óppida tuénda tradidísset: quibus, s?se o p p r é s s o , nulla spes saiutis relinque-


C A P I T U L O III. or este tiempo Darío Rey de Persia, habiendo pasado con sus tropas á Europa, resolvió hacer guerra á los Scilas. Levantó un puente en el Danuvio para el paso de su ejército. Dejó en su guarda, durante su ausencia, d los principales, que había llevado consiga de la Joniay Eolide: ácada uno de los cuales habia concedido el seí±orío perpetuo de su. respectiva ciudad': npensando que si mejor •¡•¡medio para mantener bajo de su obediencia •¡•¡todas las Colonias que los griegos tenían en vAsia, era entregar las ciudades con el cargo •?>de defenderlas d sugetos de s'Wconfianza , d ¡¡quienes no quedase esperanza de salvarse, si vél fuese vencido. •>•> milciadesfué uno de los

P

MltOIADES I . 13 Dejando dispuestas de esta forma las cosas del Kersoneso, volvió a Lemnos, y'pidió d los habitantes, nque se entregasen sevun !t> convtcertadoxpues hablan ofrecido hacerlo, quaria do arribase d'su isla con viento cierzovinienttdo de su casa, y él la tenia en el Kersoneso.'''' Lose arios que habitaban entonces en Lemnos, aunque no esperaban esto, con todo., por verse ebligados, no de supalabra, sino delafortuna que estaba-de parle de sus contrarios, no se atrevieron d hacer resistencia, y evacuaron la isla. Con la misma felicidad puso Milciades bajo la obediencia de los atenienses las demas islas conocidas bajo el nombre de Cicladas.


14 CORNELII NEPOTI9. «retur. n In hoc fu!t tum número M i l tíades, cu¡ illa custodia crederetur. H i c , cí¼m crebri afférrent núntii , malé rem g é rere Darium , preuiíque ab S c y t h i s ; M i l tíades hortátus est pontis custódes, M ne )já fortuna datatn occasiónem liberandas vGrxclx dimítterent. N a m , si cum his c ó sjpiis, quas secum transportáverat , interí¼sjiset Darií¼s , non sclí¼m Európam fore t u » t a m , sed étiam e o s , qui Asiam incólerent «Grjeci genere , líberos á Persarum futuros jsdominatióne & periculo. I d & fácile e f f i 55ci posse. Ponte enim rescísso, Regem vel »>hóstium f e r r o , vel i n o p i a paucis diebua jjinterití¼rum. «
t

A d hoc consíí¼um cí¼m plerique a c c é d e r e n t , Histiíeus Milésius, ne res c o n f i ceretur , óbstitit, d i c e n s : N o n idera i p j»sis , qui summas impérii tenérent, e x « p e d i r e , & multitádini: q u ó d Darii r e g nno ipsórum niterétur dominátio. Qu» ssextíncto , ipsos potestáte expúlsos e i v i jjbus suis pcenas daturas. Itaque ádeo so ssabhorrére á ceterórum consilio, ut nihil jjpu'tet ipsis utílius , quam confirmáti r e g » n u m Persárum." Hujus cúm senténtiam pluritni essent s e c u t i , Miltíades non d ú bitans, tam multis cónsciis , ad regis a u res consília sua perventura , Chersonésura r e l í q u i t , as rursus Athénas demigrávit.
c c


MILCIADES I . IJ elegidos para la custodia del puente. Llegando repetidos avisos del infeliz suceso, que tenían las armas de Darío,y del aprieio en que le tenían los Scitas, Milciades exhortó d los guardas delpuente nd no malograr tan buena ¡¡ocasión, como les presentaba la fortuna para alibertar la Grecia. Decíales, que siendo derv>rotado Darío con las tropas que habia pasando consigo, no solamente quedaría segura la ¡¡Europa sino que también se verían libres del ¡¡seí±orío de Persia,y fuera de peligro, todas vías Colonias Griegas establecidas en Asia: ¡¡que esto estaba conseguido fácilmente, pues ¡•¡con solo cortar el puente Darío, y su ex er cito ¡¡habrían de perecer dentro de breves días, i>ó d manos de los enemigos, ó de hambre." Aprobando los mas este dictamen, Histieo, natural de Mileto, se opuso ála execucion diciendo: v>que no eran unos mismos los intereses ¡¡del común,y los de ellos, que se hallaban •¡imandan do: pues que su seí±orío solp se manátenla, sostenido del poder de Darío, con cuya ¡•¡muerte serian despojados del mando,y sacrinficados al furor de sus ciudadanos, y que asi ¡¡por lo que d él tocaba, estaba tan lejos de ¡•¡pensar, como los demás, que nada contemaplaba mas útil para ellos, que el hacer esta¡•¡bie, y firme el imperio de los Persas." Casi todos se arrimaron d este parecer,y Milciades sabiendo de cierto, que sus designios habían de llegar doidos del rey ¡habiéndolos manifestad»


í6 CORNELH NSPOTIS. Cujus ratio etsi non valuit, tamen magc ó p e r e cst laudánda, cum* amícior o m nium libertan , quam sua; fúerit dominatií“íli. CAPUT IV.

D a r i u s autem , cí¼m ex Europa in Asiam rediisset , hortántibus amícis , ut Gtxciam redígeret ik suam potestátem , c l a s sem quingentarum návium comparávit, e í que Datim p r x f e c i t , & krtapbérnem; hís— que" ducénta péditum míllia & decem é q u i tum d e d i t : caí¼saiti intérserens, » se hos» t e m esse Atheniéasibus,, quód eórum a u j»xílio Iones Sardes éxpugnássent , súaque ijprassídia interfecíssent. « lili Pracfecti r é « i i , clásse ad Eub'ceam appúlsa, celériter Erétriam céperunt omnésque. ejus g e n tis cives abréptos in ísiam ad Regem m i sérunt. Indé ad Atticam accessérum , ac íuas copias in campum Maratbóna d e d u x é runt. Is abest ab óppido círeiter míllia pásíuum decem.
?

H o c tiiHiúltu Atheniénsis tám propínq u o , tatuque magno permóti , auxíliura nasquaui , nisi á Lacedícmóniis, p e t i v é r u n t ; Phí¼íppidemque eursórem ejus géner i s , qui hemeródromi vocántur, Lacedsemoném misérunc, ut nuntiaret , quam cé-


MlLCíAftES I .

•

tn presencia de tantos, dejó el Xersoneso ye se volvió d vivir d Atenas. Su consejo, aunque fué en vano, es sin embargo digno de los mayores elogios por haber preferido la libertad de todos los griegos al dominio que'fl gozaba. C A P I T U L O IV. J^olvió Darío al Asia; y haciéndole ins* tanda sus privados para que sujetase: la Grac i a , aprestó una armada dé quinientas velas* tuyo mando confió d. Datisy Artafernes, dan? ¿¿oles doscientos mil soldadas de ápie y cien mil de d caballo, sembrando la voz de que iiiba contra los atenienses, po/que con'su sosicorro habían losjonios tomado á Sardis, y npasado acuchillo su guarniciona Los generales persas arribaron con su. armada a la isla de Eubea, donde tomaron en breve la ciudad de.Eretria, y embarcando acefai-ada* mente sus moradores, se los enviaron d Darío al Asia. Desde alli marcharon dcia Atenas* y llegaron con sus tropas al campo Maratón* que dista diez millas de la ciudad. Asustados los atenienses con tatito ruido de urinas, como tenían d las fuer tas, solo envió? rondpedir socorro dios lace demonios, despachándoles d Vhilipidesy que era un correo de los que 11amanUKmeredxomoSjpara avisarles mde la necesidad que tenían de pronto socorro. Entre tanto nombraron en la ciudad diezpre*


18

Cob.nsi.tt

Nepótis.

ieri'optís esset auxilio. D o m i aut'em creátí decem practóres, qui exercitui praséssent; in "eis Miltíades. ínter quos magna fujt c o n téhiio i-utrum mmnibusse defénderent, an ^fíbiám irent Ií6siibus- acuqué decémerent. Unus Miltíades máxime nitebatur, " ut primo quoque fémpore castra fíerent. Id si factum e s s e t , & cívibus ánimum' ac„ c'essúrura , ' Cum TiJérent de eórum v i r -,5 ¿ tute non d e s p e r a n ; & hostes eadem re fore i, tardióres, si animadvérterent, a'tidérit a d ii vérsus se úia' exíguis eópiis d i r a i c á r e . "
y ;

V.; .
1

< • • < •

•.

Y/:,.,-

CAPUT

V.

• ". . .

•J J o c ín tempere riiílla cívitas Athe'níénsibus auxilio fuit praster Plat*énsií¼m. E a ''•ffiille rnisit niílitum, Itaque horurn a d v e n decem mí-tlia 'armatórum .completa sunt: qtise mahus mirábili -flágr&bat - pwgnandi c u ^¡Mítátev Quo' factam est , -ut •plus y quánt coHégse , íi ¡lííádes valáerít. Ejus enini auctó> ritáte impulsi "Atheriiénsés-, copias e x urbe é d í¼ x é r u n t , locóquá idóneo' castra fecémnt; Daií±dé póstero die súb montis. radicibus'j á c i é é regióne instructa , ' nova arte y-i su mina pradiutn' commisérúnt.' . N a m q u é •árbores multis loéis erant rarse», hoe c o n sílio., ut én móntium legeréntur•• áltitúdi: :


M ILCIADES T. *9 iores para mandar exército,y fué uno de ellos Milciades. Hubo entre ellos Una disputa muy reí±ida, queriendo unos defenderse d e n tro del recinto de las murallas; y o t r o s , ir á encontrar í los enemigos, y presentarles la b a talla. Milciades era el que mas se empeí±aba v>en que cuanto antes saliesen ácampaí±a: di' í±ciéndoles, que con esto por una parte cobraiirian nuevo aliento los ciudadanos, viendo >ique se hacia confianza de su valor; y por otra •)ise entibiarla algo el ardor de los contrarios, ^considerando que habia ánimo en aquel pu~ ítí±o de gente para hacer frente d su numera' so exército. rr C A P I T U L O V. l3ola la ciudad de Plateas socorrió en esi a ocasión á los atenienses, enviándoles mil soldados, que con los que habia en Atenas, completaron el número ae diez mil. Tenia estepeueí±o exército un impaciente deseo de llegar d as manos, por cuyo motivo prevaleció el parecer de Milciades,pues enefteto dejándose persuadir de sus razones, sacaron sus tropas di la ciudad, y sentaron sus reales en un lugar ventajoso. Luego al dia siguiente dieron la batalla con sumo valar , habiendo ordenado la gente día falda de umnonte fronter.ode Atenas ¡eii una disposición no vista hasta entonces. 'Porqué eligieron un sitio en que habia árboles á trechos para estar cubiertos con la altura d é A 2

?


2»

CORlTEI.II N E P O T I S .

*

»f, &• drborum trac tu equitdtus hóstium • impedir ítur\'<ne midtitudine clauderéntur. Datis , etsi non-. locurn. aequum vidébat suis» tamen fretus número copiarum tuárr u m , conflígere cupiébat: eóque magis, q u ó d , priésquam Lacedcemonii subsidio venírent, dimicdre titile arbitrabátur. Itaque in ácierrí pédituna c e n t u m , équitum decem míllia p r o d ú x i t , prasliumque commlsit. In q u o tanto plus virtí¼te veluérunt Atheniénses, ut d e cémplicém númerum hostium profligárent: adeóque perterruérunt , ut Persas non cas-, tra,,sed.-naves pétercnt. Qua pugna nihil adhuc est nobí¼ius. Nulla enim unquam tata exigua manas tantas ©pes postravit.

CAPUT

VI.

(^u¡us victoria: non aí¼cnum sidetur» quale prsemium Mí¼tíadi sit tribútura, docére, Quo facílius intélligi possit, eándem óm'nium civitatum esse -natúram. U t , eniro pópuli riostri honores quonr dam fuérant rari & tenues , 8r e á m q u e causara gloriósi ¿ nunc autem effiisí , a-tque.obsoléti: sic olim apud A t h e iiiénses Fuísse reperímus. Nanique huic ..Mí¼tíadi, qui Athénas , torafnqúe Gracciam libcrárat, íalis hoaos tubútus est in p o r -


MlLOIADES T. Si las sierras, é inutilizar la caballería eontraria con el embarazo de los árboles, y estorvar asi, gue los aereasen los enemigos, ffc/lDalis, aunque veía que los'atenienses ocupaban un lugar ventajoso; mas cmi todo deseaba llegar d las manos, tanto por la confianza, que le inspiraba el crecido número de sus tropas, como por parecerle que importaba no aguardar á que llegase el socorro de L a c e demoma. Y así sacó a campo de batalla cien mil sol dados de d pie y diez mil de d caballo, y atacó d sus contrarios. Salieron con tanta ventaja los atenienses. que derrotaron un número de persas diez veces mayor que el suyo, infundiéndoles tal terror qué huían en derechura di as naves, dexando los reales. Es ésta batalla la mas famosa de cuantas se han dado hasta el dia de hoy. Porque jamas tan poca gente derrotó exército tan numeroso. C A P I T U L O V I . me parece ageno de este lugar dar noticia del premio que se le dio d Milciades, para que se vea que todas las ciudades son unas. Asi pues como en nuestro pueblo eran antiguamente muy contados, y cortos los premios honoríficos y por esto mismo mas apreciables;) el dia de hoy se han llegado á vulgarizar y no se aprecian ya • asi también sucedió en otra tiempo en /¡tenas;pues d Milciades, li\ hertador de su patria,y de toda Grecia no le T4T
1


aa COR-NIíLII NEPOTIS. t i c a , q u * Ptecili vocátur , cí¼m pugna d e pingcrétur Marathópia, ut ia decem Pra:iórum número prima é'jns ímá.io p o n e r é i u r , i s q u e hortarétur- milites, prasí¼umque com'mitteret. í d e m iíle p o p u l a s , posié.tquam m a jus impédum est nactus , & largitiónc m a gistrátuum corrúptus e s t , trecéatas státuas Demetrio Pbale'ao decrévit.

€ AiUT

VIL

J P o s t h o c pra;|ium classem septnarínra í¼ávkim Atheniénses eídem Mikíadi d e d é runt j ut ínsulas , q u * bárbaros adjúverant,. bello persequerétur. Q u o imperio pierásque a,d ofí±cium rediré c o e g i t , nonnullas vi e x pugoávit. E x his Parum ínsulani ópibus e l a tan'i cí¼m oratióne reconciliare non posset; copias b navlbus e d ú x i t , urbem opéribus d á u s i t , omníque , comm.eátu privávit: d e í n de víucis , ae testudínibus constitátis, p r ó pií¼s muros accéssit. Cí¼m. ¡am ¡n eo esser, í¼t óppido potirétur, procul in continéntl íucus , qui !:ex ínsula conspiciebátur, néscio quo casu, nocturno témpore incénsus est: cujusflamma ut ab oppidánis , & o p p u g tjator.ibus est visa, utrísque venit in o p i n i ó n e m , signum á classiáriis datum. Qaá factum e s t , ^ « & Párí¼ á deditióne d e t e r -


MltelADES I . 23 diermmas honorque de re tratarle elprimero^ de los diez pretores en ademan de animar á los soldados,y de dar el combate en la pintura que se hizo de la batalla Maratonia en el pórtico, que llaman Pecile. Y este mismo pueblo, después que dilató sus dominios, y se corrompió con las dádivas de los magistrados, llegó d levantar trescientas estatuas d Dem.etrió Phalereo. .. -p\ C A P I T U L O V I L ¿ILJ'espjtes de esta batalla los atenienses, dieron dMilciades el mando de su armada? que fe componía de sesenta navios, pata. que. hiciera guerra alas islas que habían estado, A'favor de los Persas. $n esta tx'pediciom obligó días más á volver á la obediencia, y. tomó algunas Afuerza de armas. No bastando sus razones' a reducir á la isla de Par osj a quien hacían orgullosa sus riquezas; desembarcó sus tropas, sitió la ciudad, abrió trincheras y la cortó del todo los víveres. Poniendo después en disposición las máquinas llamadas Testudine,s y V i n e a s s e arrimó mas d los muros. Estando ya para tomar la plaza,se prendió fuego de noche, no se por qué casualidad^ un bosque de. tierra firme que, aunque remoto, se avistaba desde la isla. Yiendo las llamas, pensaron asi sitiados, cono sitiador esa que era seí±al que hacia de,sn llegada la armada de los persas. Con esto tos parios ttpje.íltre.vier.oná entregar se;y Milcia-'
¡


. «4 C O B S B L H NEPOTIS. r e t é n t u r , & Miltíades timéas, fie classís* íégia adventárct, ineénsis o p é r i b u s , quss statúerat, cum tótidem návibu.s atque erat p r o f e c t u s , Athénas magna cum offcnsiónc c í vií¼m suóruin redlret. - Accusátus ergo proditionis, qubd , chnt Parum expugnare posset, a Rege comíptusinféctis rebus discessísset. E o tempere acger erat vulnéribus, quat in oppugnándo ó p p i d o accépcrat. Itaque quóniam ipse pro se d i c e re tion posset, verba „pro eo fecit fratetf ejí¼s Tiságoras. Causa cognitá, cí±pitis abso— hitus, pecunia mulctátus est; éaque lis quinquagínta taléntis astimdta est, quantus m classem sfimptus factus erat. Hanc peeúniatn q u ó d solvere in prseséntia non póterat, ir» vincula . pública conjéctus est ibique diera ©biit.suprémum. , ,
N

CAPUT

VIII.

jnj|_ic etsí crimine Parlo est aecusatus^ tamen alia fuit causa damnatiónis. Nana Atheniénses propter Pisistráti tyrannidem , qtise paucis annis ante focrat , o m nium suórum cívinm poténtiam cxtimescéV bant, Miltíades multí¼ui ín impériis, m a gístratibí¼squs versátus, uon videbatur p o s se esse privátus, prxsértirn cí¼m c o n s u é tédine ad impéiii cupiditáteía trahi v i d e -


MltCIADES T. 2<¡ fíes, temiendo que llegasen los enemigos, después de poner fuego d las obras, quehabia hecho construir, dio la vuelta d Atenas con las mismas naves que ha bia llevado,dandogravi* simoenjoy sentimientodtodos sus ciudadanos.' Acusáronle pues , de traición , porque p u diendo lomar á P a r o s , dexándose sobornar del R e y , se habla retirado sin haber hecho nada. jEstaba entonces malo de las heridas que habla recibido en el combate:y asi no pudiendo parecer en persona ddar sus descargos, habló por él su hermano Tisagoras. Vista su causa, le absolvieron de pena capital, y le impusieron una multa de cicuenta talentos, que se habian gastado, en la construcción de la arenada. No pudiendo pagar esta cantidad de contado, le metieron en la cdrccl,y alli acabó.sus dias. ; C A P I T U L O V I L

dLunque la empresa de Paros sirvió de pretexto para la acusación de Milciades, no fue íista la verdadera causa porque le condenaron; sino que los atenienses, coma acababan' de versé tiranizados de Pisistrato, temían el poder de todos sus ciudadanos:)' estando Milciades' acostumbrado por tanto tiempo d mandar, les parecía imposible que se sujetase d vivir corno un particular: especialmente cuando la misma costumbre parecía que le habia de arrastrar á desear el mando. Porque toda el
:


rétur. N a m Chersonési ©mnes illos , q n d s habitárat , annos pcrpétuam obtinúerat dominaí¼onem , Tyrannás que fuerar appellStns , sed jusius. N o n erat enim vi c o n s e C.í¼tus , sed suórnm volúntate, eámque p o tcstátem bonitáte retínúerat. Omnes autem & habéntur & dicúntur T y r á n n i , qui p o testáte sunr perpetua in ea cívitats, quse libértate usa est. Sed in Mí¼tíade erat eí¼m summa humánitas., tí¼m mira cómitas , u t nemei tara húmilis e s s e t , cui nan ád eum áditus patéret; magna auetóritas apud o m nes civitátes,-nóbjte. n o m e n , laus rei m i l i taris^máxima. Hasc pópulos respíciens, máluit eum innóxium jilee ti j quani se diútií¼s esse in. timare.

£<5

C91fNEi.11 NEPOTIS.

THEMISTOCLES.
CAPUT l



MILCIADES I . 27 fio que habia. estado en el Kersonese , habia tenido un seí±orío absoluto,y le habían dado el título di T i r a n o , aunque justo: porque no de-bió el mando día fuerza, sino al amor de los suyos, y le mantuvo con su bondad. Mas se reputan y llaman tiranos todos aquellos que están siempre mandando en uua ciudad que fué libre Fuera de esto tenia Milciades una cortesanía extremada, y una afabilidad tan rara, que no habia ninguno, por despreciable que fuese, que no tuviese franca la entrada para llegar dhablarle. Tenia tambienmucha autoridad en todas las ciudades de la Grecia', resonaba en todas par te si su nombre; y era sin¿ularisima la gloria de sus empresas militares. Teniendo consideración átodoesto el pueblo quiso mas, que éí padeciese sin c u l p a , que estar en un continuo temor de verse tiranizado.
y

TEMISTOcLES.
C A P I T U L O
T

I.

Temistocles, hijo de Neocleo, ateniense, atendía los vicios de la mocedad con tan grandes virtudes que no se le prefiere ninguno, y " aun son pocos los que se reputan iguales. Mas tomando el hilo de la historia desde el principio, su padre Neoclo de noble sangre casó con una ciudadana de Halicarnaso, de quien




CAPUT

II.

J ^ r i m u s autem gradas fuit capssséndse reipúblisac bello Coreyrseo : ad quod g e réndum prxtor a pópulo factus , non s o Mm prsesénti b e l l o , sed étiam r-éliquo t é m p o r e , ferocióretn réddidit civitStcm. N a m cíim pecunia pública , que ex metalí¼s <red i b a t , largitióne magistrátuum quotánnis i n í e r í r e t , ille persuásit p ó p u l o , ut ea p e c u nia clftssis cessíum návium xdi&carétur. Q u a


TEMISTOCLES I I . 29 vp d Temistocles, Siendo poco grato d los ojos de sus padres, asi por la vid a libre que traía,, como por el ningún cuidado que tenia de su hacienda, Neoclo le llegó ádesheredar. Esta, afrentaren vez de abatirle, le dio nuevos alientos. Y asi, conociendo que sin suma industria no recobraría su perdido honor, se empló con todas veras en el cuidado de la república,pro^curando con diligencia adquirir amigos,y opinión. Tenia mucho manejo en las causas de los particulares; hablaba muchas veces al Pueblo ; intervenía en todos los asuntas de importancia ;y hablaba con presteza el mejor expediente en qualquier urgencia: no siendo menor su prontitud en cxecutar sus proyectos, que en discurrirlos. Y asi dice de él Tucidides, que juzgaba m u y acertadamente en les casos que ocurrían; y eongeturaba prudentísimamente d e los que kábian de suceder. Con esto se hizo famoso en breve í¼empe. C A P I T U L O . IIa guerra de Corcha le sirvió de primer escalón para entrar en el manejo de l-a república. Habiendo yido electo General en esta guerra por el pueblo,•'hizo d los Atenienses mas formidables y aguerridos, no solo por entonces, sino también para la succesivo. Porque gastando los Magistrados en profusiones las rentas anuales que sacaba la república de lasminas , Temistocles persuadió al pueblo que esnstruyese con aquel diiiete una armsda de

L


30

CoRNEtu NEPOTIS.

cejériter effécta, primí¼m Corcyrasos fregit, deínde marítimos prasdónes. corssectando , mare tuum réddidit. In q u o cúcn' divitiis ornávit , tum étiam peritissimos belli n a vá'lis fecit Athe'niénscs. Id quantíe salútí fuerit universas Grascix ,-bello cógnitum est Pérsico. N a m cí¼m X e f x e s , & mari , & , térra bellum universas inferret Európas, currí tantis eain cópiis inv&sit , quantas í±eque antea , í±eque postea habuit quisquam. H u jus enim classis milis & dueeináruní n á viurh lbn'gá'rum fuit,. quam dúo míllia. oneFariárum sequebántur : terrestres autem e x é r citus septingentóruin mílíiuin péditum, é q u i » tum quadrigentórum míllium i'úeruut. Cujus de advéntu cí¼m fama in Grasciam csset p e r l á t a , & máxime A'thcn'iéasss peti diceréntur propter pugnam Marathóniam ; miseriyit Delphos consáltum, quidnxm fácerent de re'ous suis. ' D e l i b e rántibus Pythia r c s p ó n d i t , ut mcenibus lig-° tíéis se munirent. I d respóftsum quo. .valeret , cí¼m intellígeret nenió Therriístocíes 'persuásit, consíNum esse ApjpoHinis, ut in napes se , suaqug. conj'errent; cuín enitn a) Deo significan murum lígneum, T.ali c o n sílio probáto , addunt ad superiores t ó t i dem naves trirétnos : suaque ómnia , quas •móvéri póterant, partim Sálaminem , p a r \ka Trcezénem aspprtant': arcem sacerd o t i b u s , paucísque riiajóribus rratu, ac sa-


TEltlSTO'CtES I I . 3f eten velas. ¿Habiéndose hecho con brevedad, primeramente sujetó con ella dhs deCorcira,. y después persiguiendo alas piratas, limpió el mar de el los; consiguiendo aun mismo tiempo enriquecer ¡d los atenienses, y hacerlas muy diestros en. las batallas navales. De cuanto, provecho fué esto para toda la Grecia, se vio en la guerra de los persas. Porque su rey Xerges ^haciendo guerra dtodd Europa, vino sobre ella con tan numerosas trepas , que ni antes, ni después se han visto iguales. Su armada se componía de 1200 galeras, d las cuales seguían 2000 de carga,y sus ejércitos de.tierra, de setecientos mil infames , y cuatrocientos mil caballos. ... Habiendo llegado'dGrecia lanoticia de su ida y de que el principal golpe iba á descargar sobre Atenas,por la batalla del campo Maratón , los atenienses enviaron d consultar al Oráculo de Delfos, sobre la resolución que d e bían tomar. La respuesta que<dió la Pitonisa, 'fue que se fortificasen con m.í¼rós de madera. Como ninguno entendiese que se les quería dedo en esto , Temistocles les hizo creer, que Jo que el Oráculo les aconsejaba era que se embarcasen con todos sus haberes: pues las murallas de madera, de que hablaba A p o l o eran las naves. Conformándose con este dictamen, construyeron otros tantos navios como habia, de tres órdenes de remos: transportaron todos sus bienes muebles á las islas de Salami-


32 COUNELII-NEPí“WS. era proeuránda, tradunt > réiiqunm óppí^ dí¼ua relínquuat.

CAPUT

III

JTlujus consílium plerísqueVcmtátibus dfspiicebat & hi térra, dimicári magis placebat. Itaqus missi sunt delécti cuín Leonída Laccdasmoniórum R e g e , qui T h e r m ó p y l a s oceupárent , longiúsque bárbaros . prógredi n o n ) pateréntur. Hi v.im hóstium non susti-* nuérunt, e ó q u e l o c o omnes-soteriérunt. A t classis commúnis Graecise treeentárum návium* in qua ducérita erant Ahteniénsium, primí¼ro, apud Arthtmísium ínter E u b c e a m , continentémqus terratí± c u m cíasiáriis regis coaflixm Angustias enim Themístocles quarrébat, n e tímltítudine circumiretur. H í c etsi pari praslio discésserant, tamen e ó d e m loco non sunt ausi manére: quód erat p e r k u l u m , ne , si pars návium adversariórum Eubceam s u p e rásset, ancípiti praemeréntur perículo. Qua íactum e s t , .ut ab Arthcmísio discédefentj & ex advérsum Athénas apud Salamíaa cias» sem suam constitúersnt.


TEMIifOCtES I I . 33 na, y Trecenas;/ dejando la fortaleza, y cosas sagradas al cuidado de sacerdotes, y de unos pocos ancianos, desampararon el resto de la ciudad. C A P I T U L O III. í/as mas de las ciudades de Grecia desaprobaban este dictamen ,paredéndo\es mas acertado dar la batalla en tierra. Y así despacharon d Leónidas rey de los lacedetnnios,para que con alguna gente escogida ocupase el estrecho de Termopilas, y estorbase el paso al enemigo. No pudieron estos resistir ala multitud de los bárbaros, y quedaron muertos todos en el campo de batalla. Mas la armada de toda la Grecia que se componía de trescientos Vageles, en que se contaban doscientos de los atenienses, se encontró la vez primera con laContraria cerca del promontorio de Artemisia* entre la tierra firme,y la isla Eubea: porque Temistocles buscabs los par ages estrechos,para que no ¡ospudieien cercar por todas partes los persas con sil numerosa armad a. Aunque no se conocióventaja, ni de una parte, ni de otra en este primer encuentro; con todo los griegos tío se atrevieron ámantener aquel puesto pot el peligro que había de que fuesen acometidos por dos lados, si parte de las naves enemigas doblaba, la isla. Por esto pues se retiraron de allí, y fueron á dar fondo d su armada junto á ¿alamina, frente de Atenas.

G

'


34

CORNBI.II NEPOTIS.

CAPUT

IV.

tinus accéssit A s t u , idque nullis d c f e n déntibus , interfectis sacerdótibus , q u o s in arcft invenerat , "w éndio delcvit.. Cujus faina pertérriti classiárí¼ eí¼m roanére non audérent , & plúrimi hortaréntur, ut domos sitas quisque discéderent , mcenibusque se defenderentt; Thémístocles unus réstitir\ & universos esse- pares ajébat , dispersos testabátur periuíros; idque Eurjbíadi Regi Lacedemoniorum , qui tum. summa: impérii prxerat ,. fore arumabat. D_uém< eí¼m miní¼s ,. quám veifet , m o v e r e t , noctu de servis suis , quem habuit fídelússimum , ad R e g a m misit , ut ei nunciáret suis verbis : adversarios ejus in fuga esse: qui si discessíssent', mapre cum labore , & longinquióre iémpore bellum confectiírum, eum síngulas conscctdri coger ¿tur. Quos si statim aggrederétu'r bre"vi universos oppressiírum. H o C ' t ó - v.ilebat,. ut- ¡ngfáriis ad depugnándum omnes c o gerentur. H a c re audita. bárbaras nihí¼ d o lí snbésse credens , postridie aireí±ísimo tibi. l o c o contra opportuníssimo hóstibus , áueo angústo- m a n cvní±ixit , ut
y t


TEMISTOCLES II. C A P I T U L O I V .

35

habiendo forzado el -paso de de Termopilas, marchó al punto aponerse sobre Atenas, Hallándola sin defensores, la a' brasa enteramente, pasando d cuchillo dlof sacerdotes, que halló en la fortaleza. Como los de la armada, amedrentados con esta no~ ticia , no se atreviesen á esperar al enemigo, y aconsejarse la mayor parte, que se retirasen á sus respectivas ciudades y se hicieses f u e r tes en ellas, Temistocles se opuso diciéndoles, q u e teniendo unidas todas sus fuerzas, no eran inferiores á los persas; y que separados p e r e cerían. Asi se lo aseguraba d Euribiaáes, rey de los lacedemonios, que tenia, el bastón di general. Mas viendo que no le hacían sus' razones la fuerza que él quería , despachó de noche í Xerges un esclavo de la mayor confianza , para que le avisase de su parte, quu sus enemigos estaban disponiendo la fuga, y que si marchaban á sus ciudades, sería la guerra muy prolixa y cansada, pues tendría q u e conquistarlas una á u n a , cuando si los a c o m e tiese al p u n t o , acabaría la guerra de un-golpe, derrotando todas las fuerzas unidas de los contrarios. í‰lfin que Temistocles llevaba, era empeí±arles á todos dpesar suyo en la batalla. Ovó el bárbaro el aviso y ,no reparando en el engaí±o, que llevaba encubierto, dio al día siiC

jfytas Xerges,


36 CORNHI.II NEPOTIS. ejus multítudo návinm explican non potuerit. V i c t u s ergo est magis. consílio Thcmistoclis, quám armis Gracria:.

CAPUT

V.

f j i c etsí male rem gésserat, ramen t a n tas habébat reliquias copiárum, ut étiam cum bis opprímere posset hostes. Interim ab eódem grada depúlsus est. N a m T h e místocles v c r e n s , ne belláre perseveráret, c e r tiorem eum f e c i t , id agi, ut pons, quem Ule in Hellesponto> fécerát, dissolverétur , ac reditu in Asiam excluderétur* Idque ei p e r suásit. Itaque quá sex meusibus iter fécerat, eádem miní¼s diebus triginta in Asiam revérsus e s t ; seque dThetmstocle nsn separdtur, sed conservátum judicávit- Sic unius yin p r u d é n tiá Grecia liberata e s t , Europseque succábuit Asia. Hatc altera victoria, quas cum M a r a thóntó possit comparári tropaeo.' N a m parí modo' apud Saladína parvo número návium máxima post homixium memoxiam classis est devícta.


TEMISTOCLES I I . 37 guíente la batalla en el mas mal par age para él, y por el contrario el mas ventajoso para los enemigos, en una estrechura de mar, <n que la muchedumbre de sus naves no tuvo espacio para estenderse; y así quedó vencido titas de la prudencia de Temistocles que de las armas de la Grecia. C A P I T U L O V.

V
Uin embargo de esta derrota, aún le quedaban d Xerges tan numerosas tropas que podía con ellas desbaratar d los contrarios. Mas se le sacó de esta buena situación -.porque Temistocles, temiendo que prosiguiese la guerra, le envió aviso d e que trataban los griegos de derribar el puente que había c o n s truido sobre el Helespontó para cortarle el p a so al Asia. Y así dio la buelta d su reyno en menos de un mes, siendo asi que ala venida habiagastado medio aí±o, yendo persuadido d e que debía á Temistocles sn conservación. De estamanéra la prudencia de un solo hombre puso en libertad d la Grecia, y sujetó el Asia d la Europa. Esta victoria se puede comparar con la que lograron los atenienses en el campo Maratón; por que igualmentejunto'd Salamina un corto número de naves venció la armada mayor que se ka visto jamas.


38

CORNELII NEPOTIS

CAPUT

VI.

I-VJLagnus hoc bello Themístocles fuít, nec minor in pace. Cí¼m enim Phalcreo porta í±eque magno , í±eque bono Atheniénses uteréntur , hujus consilio triplex Piraeei por tus eonstití¼tus est : isque mcenibus circúmdatus , ut ipsam urbem dignitáte «quipararet , militóte supcráret. ldémque muros Atheniénsium restituir prsccípuo perículo suo. Namque Lacedsemóní¼ c a u sam idóncam nacti propter barbarórum e x cursiones , quá negdrent opcrtére extra Peloponnésum ullant urbem hubíri , ne essent loca munita , quee kosíes possidérent, Atheniénses afincantes prohibére «unt conati. H o c longe alió spectábat, a t que vidéri voléb.int. Atheniénses enim d u á bus victóriis, Marathónia &Salamínia, t a n tam glóriam apud ouines gentes erant cont,secuti , ut intellígerent Laeedxir.ónii , de principdtu sibi cum bis certamen fore. Quare eos quátn iníir.míssimos esse yo¡é— bant.
Posrqaarn autem audiérunt muros i n s truí', legatos Alhenas rnisérunt , qui id fieri vetdrent. His prassentibus dtsiérunt, ac se de ea re legatos ad eos mis ¡uros


TEMISTOCIES I I . C A P I T U L O VI.

39

crédito Temistocles en esta guerra ser hombre grande \ y no lo fué menos en la paz. Porque no teniendo entonces los atenienses mas puerto, que el Phalereo que era poco caP*z y malo, ct persuasión suya construyeron el del Pireo, haciendo en él tres muelles, y cercándole con murallas, de manera que competía cotila ciudad en grandeza, y lesera de mas utilidad. Tambienreedificóconpavticular riesgo suyo los muros de Atenas. Los lacedemoniosse valían del especioso pretexto délas correrías de los bárbaros para decir que no c o n venia tener ciudades muradas fuera del P e l o p c n n e s o : pues asi no hallarían los enemigos lugares fuertes , donde pudiesen hacer aliento; y asi luego que los atenienses comenzaron ále~ vantar los muros, intentaron embarazárselo. Mas era muy otro el motivo que los animaba. La verdad era que querían deliberar á los atenienses en cuanto lesfuese posible, previendo, que después d( tanto crédito y reputación, como les habían adquirido entre todas las naciones lasaos batallas, de Maratón y Sal amina , les habían de disputar la preeminencia. Sabiendo pues que los atenienses habían empezado á edificar losmur os Jes embiaron emba. ¡adores, para que se lo prohibiesen. Estuvo detenida la obra todo el tiempo, que estos esta-


AO CORNELIl NEPOTIS. dixérunr. Hanc legatiónem suscépít T h é místocles , & soius primó p'rofectus est. Reliqui legdti ut tum exírent, ciim satis altitud* muri extructa viderétur , prsecépit. Interim omnes servi, atque líberi o pus fácerent, í±eque ulli loco pdrcerent sive sacer esset, sibe profánus , sive privdtus , sive p/tblicus; 6" /indique quod idóneus ad muniéndum putdrent , cogererent. Q u o factura est , ut A t h e n i é n sium muri ex sacéliis , sepulcrísque c o n s tárcnt.

f

CAP
T P

UT

VIL

JL hemístoclcs autem , nt Laceáaimonem venit adire ad magistrátus noluit* & dedit óperam , ut quam Iongís3íme tempus dáceret ; causam interpónens, se collégas expectore. Cura Lacedemónii querereutur , opus nihilóminus fieri, eumque ea re cendri fdllere , interim réíiqui legati sunt consecúti : á quibus eí¼m audísset , non multí¼rn superesse munitiónis , ad Ephoros Lacedcemoniórum accéssit , penes quos summum i m périum e r a t , atque apí¼d eos conténdit, falsa bis esse delata : cuare aquum esse, tilos, viras bonos, nQbtlésqtte míttere,


TEMISTOCLTíS I I .

41

vieron en Atenas, y se les respondió, que se despacharla una embajada á Lacedemonia sobre aquel particular.Towo/.-? ásucargoTemistocles partiendo para Esparta solo: dexando dispuesto , iique no saliesen los demás embajadores hasta que los muros tuviesen competente •nal-tura, y que para mas abreviar trabajaiisen en la obra todos sin distinción depersonnas, tanto esclavos, como libres, sin reparar nen echar mano de cualquier edificio, sagrando ó profano, del común, ó de algún partincular, y de cuanto fuese oportuno para la nfor tifie ación?'' Y asilas murallas de Atenas vinieron d ser construidas de sepulcros y hermitas. e C A P I T U L O VIL JL emistocles no quiso presentarse dios magistrados luego que llegó d Lacedemonia; antes procuró dilatarlo cuanto le fué posible, estusándose, con que aún na habian llegado sus colegas. Quejándose les lacedemonios de que la obra pasaba adelante, y de que él tiraba á engaí±arlos con aquella escusa, llegaron en el entretanto los demás embajadsres. Supo de ellos, como los muros estaban casi concluidos, y con esta noticia\se presentó á los Eforos, que son los supremos magistrados de Lacedemonia , y les aseguró con las mayores veras, y>que era falso cuanto les habian contado: vpor lo que era justo que enviasen algunas


4* CoRNEtlI NEPOTIS. ' rt, quibus fides haberétur , qui rem explorárent: intérea se cbsidem retií±eren!. Gestus est ei mos, tresque legáti, funti suuirnis honóribus, Athénas missi sunt. Cuín his collégas suos Themístocles jussit proficísci , cisque prsedixit, ut ne prihs Lacedtemoniorum legatos dimílterent , qúam ipse tsset remísíus. Hos postquam Athénas pervenísse r a tus est , ad magistrátum, sénatúmque L a cedasmoniórum ádiit , & apud eos liberrimé proféssus e s t : «ítheniéuscs suo eonsí« l i o , q u ó d comrauni jure géntium faceré « p o s s e n t , D é o s públicos , suófque patrios, « a c Penates, q u o fací¼ií¼b ab hoste possent « d e f e n d e r é , muris sepsissc: í±eque eo , q u ó d «inutí¼e esset Graecias, fecísse: nam illórum « u r b e m , ut propugnáculum oppóssttu'm esse «bárbnris , apud q.uam jam bis classis' ré~ «gia fecisset naufrágium. Lacedannónios a u «tetrí malé & injuste f á c e r e t , qui id póiií¼s «intueréatur , quod ipsórum dominatióni, « q u á m quod universa Graecias útile esset. « Q u a r e si suos legatos recíptre velleut, « q u o s Athénas míserant , se remitterent: «áí¼ter illos numquam in pátriam essent r e «ceptári.


TEMISTOCLHS IT. 43 nsugetos de distinción y._b»ndad, para que alo reconociesen, y que se estuviese d su dinchn, y que él se quedaria en este ínterin en ¡•¡rehenes-« Dit ronle gusto, y despacharon por embajadores dla ciudad de Atenas tres ciudadanos, que hablan tenido los empleos mas honoríficos ar la república. Mando Temistocles d sus colegas que partiesen en su compaí±ía, ordenándoles que no los dejasen salir de Atenas hasta que él hubiese vuelto Cuando le pareció que ya habrían llegado d Atenas, se presentó al magistrado y senado de los lace demonios y les dijo con la mayor libertad, ¡¡que los atenienses por consejo ¡•¡suyo habían levantado ios muros para defennder mas fácilmente sus dioses, asi públicos, acornó patrios y domésticos, lo que podían ¡imuy bien hacer por derecho de gentes: que ven esto no habían hecho una cosa inútil parirá la Grecia : pues que Atenas habia sido upara los barbaros un baluarte inexpugnanble, de cuyo ataque habían salida dos veces ¡•¡derrotados, y que los Idcedimoniosprocedían ¡•¡mal, é injustamente en preferir sus particulares intereses dios de toda Grecia; conclunyó con decirles , que, si querían que volvie¡¡sen los embajadores que habían enviado d ¡¡Atenas , le pusiesen del en libertad; pues »de otra manera ntlos recobrarían jamas."


44

CORHELII NEPOITS.

CAPUT

VIII.

I amen non cffúgit cívium suórum ínvídiam : namqus o b eúmdem t í m ó r c m , q u o damnátus erat M i l t í a d e s , testulárum suffrágiis cívitáte ejéctus , Argos habitátutn concessit. H i c cí¼m propter multas ejus v i r tútes magna cum dignitáte v í v e r e t , L a c e daemónii legatos Athénas misérunt, qui e u m abséntem aceusárent, qubd societátem cum Mege Persdrum ad Gresciam oppriméndant fecísset. K o c crimine absens proditiónis est damnátus. Id ut audivit, q u ó d non satis tutum se Argis v i d c b a t , C o r c y r a m d e m i gravir. Ibi cí¼m ejus príncipes civitátis a n i madvertísset timere, ne propter se beílmn Fiis Lacedcemónii, & Atheniénses indícereut, ad Admetum Molossórum r e g e m , cum quo ei hospítium fúerat , confúj>it. H u e cí¼m venísset, & in prarséntia R e x abésset, q u o majóre rciigióne se recéptum tuerétur, f í liam ejus párvulam arrípuit, & cum ea se in sacrárium, q u o d summa colebátur c e r e monia , conjécit. Indé non prií¼s egréssus e s t , quam R e x eum data dextrá in fidern recípcret : quam. prsesti ti t. N a m , cí¼m ab Atheniénsibus , ' & L a cedsemóniis exposcerétur púbíice , sáppli-


TEMISTOCI.ES I I
C A P I T U L O VIII.

45

T J - odo esto no basto para que no incurriese en ti aborrecimiento de sus conciudadanos, los cuales le condenaron al destierro del Ostracismo por el mismo recelo, que ocasionó la con? denacion de MHciades. Habiendo ido ¿establecerse en la ciudad de Argos ,y viviendo en tila con grande estimación por sus grandes prendas, los hace demonios enviaron embajadores d Atenas,para que le acusasenenausencia de haber hecho alianza conel R e y de Persia, para sojuzgar á Grecia. Enfuerzade esta acusación fué dado por traydor, aunque se hallaba ausente. Luego que tuvo la noticia, no dándose por segur o tn Argos, se pasó ávivir dCorcyra. Reparando alli que los principal'es'de la ciudad temían que los lacedemonios,y atenienses les declarasenguerrapor su causa, se fué d amparar de Admeto Rey délos Molosos, conel cual tenia tratado de hospitalidad. Habiendo llegado d su palacio, no estando alli Admeto,par a empeí±arle en protección con los vínculos mas sagrados, tomó en brazos una ni* í±a hija suya,y se refugió con ella en un templo muy venerado de aquella gente-.y no quiso salir de alli hasta que el Rey le recibió bajo de su real palabra, la cual desempeí±ó después. Porque, haciéndole instancias las repúblicas de Lacedemonia,y Atenas para que se lo


46

CORNEIiIí NEPOTIS.

cem nos pródidit : monuítq'ue , ut consúleret sibi: diffí¼ile erim esse, in tam fropínquo loco tutb eum versdri. Itaque P y d n a m eum dedúci jussit, & quod satis esset prassidiií dedit. Hac re audita, hicr in navem ómnibus ignótus ascéndit. Quac cí¼m tempestóte máxima N a x u m ferrétnr, ubi tum Atheniénsium erat exéreitu"¡, sensit T h e m í s t o c l e s , si e ó pervenísset, sibi esse pereúudum. H a c necessitóte coáctus , d ó mino navis, qui sit , áperit , multa p ó l lieens, si se conservásset. A t í 11c claríssirni viri captus misericordia, diem , n o c témque procul ab ínsula ín salo navem ténuit in ánchoris, í±eque quemquam ex ea éxíre pasus est. Inde Epflesum pervénir, ibique Themístoclem e x p ó n i t : cui ille p r o méritis grátiam postea rétulit.

CAPUT
C

IX.

C7CíO plerósque' ita scrípsísse , T h e m í s t o c l e m , X e r x e regnánte, in Asiam transiísse. Sed e g o potissimí¼m Thucydidi cred o , qnód a:táte próximus erat , qui 5116rnm témporum bisióriam reliquérunt , & ejusdem civitatis fuit. Is autem ait , ad Artaxérxem eum venisse , atque his verbis epístolam misísse ; «Themístocles ve-


TEMISTOCIIS I I . 47 entregase, nunca quiso hacerlo, y le avisó, q u e mirase por s í : pues era dificultoso andar con seguridad tan cerca de los enemigos: y dio orden para que le conduxesen d Pignacon suficiente escolta. El, habiendo oído esto, se embarcó, sin d,arse d conocer d ninguno dehs de la nave. Levantóse una recia tempestad, que ibaddar con el navio en las costas de la isla de Naxo, en donde estaba entonces el exército Ateniense. Viéndose Temistocles'perdido sin remedio, si 'arribaba della, obligado de la necesidad, descubrió al patrón de la nave quién era, haciéndole muchas promesassi le sacaba de aquel riesgo. El, compadecido de la desgracia de tan esclarecido varón, hizo echar el ancla lejos de la isla, y mantuvo el navio en alta mar un dia, y una noche, sin dexar salir d tierra á ninguno. Desde alli llegó d Epheso, donde desembarcó d Temistocles, que correspondió después agradecido. C A P I T U L O IX.

^-unque no ignoro, que los mas de los autores escriben, que Temistocles pasó día Asia, reynaudo Xerxes; con todo me conformo con el parecer de Tucidides: porque fué casi contemporáneo de los escritores déla historia de aquel tiempo,y además de esto paisano de Temistocles. Este autor pues dice que llegó ala Asia en el reinado de Artaxerxes, hablen-


48

CoTNF.tn NEPOTIS.

« n i ad te , qui plútima mala ómninm G r a « j ó r u m in domun taam intuli , cí¼m mih¡ «necésse fuit advérsum patrem tuum bella— »re, patriamque meam defenderé. í d e m « m u l t ó plura bona f e c i , postquana in tuto « i p s e , & ¡He in perículo esse coepit. N a m « c í¼ m in Asiam revertí n o l l e t , praelio apud «Salamína facto , líttetis eum certiórem f e c i , « i d a g i , ut p o n s , quem in Hellespónto « f é c e r a t , dissolveretur , atque ab hóstibus «circumirétnr. Q u o núntío ille perículo est «liberátus. N u n c autem ad te c o n f ú g i , e x a «gitátus á cuneta G r * c i a , tuam petens « a m i c i t i a m : quam si ero adéptus, non m i « n í¼ s ne bouum am'icum habébis , quam « f o r t e m inimicum ille expértus est. Ea auura « r o g o , ut de his r e b u s , de quibus tecura « l o q u i v o l ó , anuum mihi temporis d e s , e ó «que transacto , me ad t s veníre patiáris."

CAPUT

X.

R c x ánimí magniíódínem admírans , cupiénsque talem virum sibi c o n c i llan , véniam dedit. U l e omne illud t e m pus lítteris , sermoníque Persárum' dedit: quibus ádeo eruditus est , ut multó commodius dicátur apud R e g e m verba fecísse, quam, hi póterant , qui in jt?ér-

I T . Xiujus


TEMISTOCLíS TL

49

dolé antes enviado una carta del tenor sigí¼ien~ te: 11Y0 soy aquel Temistocles, que ocasioné d iitu casa mas daí±os, que todos los otros Qrie•»gos, quando me vi en laprecision de defender ' »mipatria contra tu padre;maítambién los ^recompensé bien, haciéndole después muchos amas servicios, quando ya yo estaba seguro,y nttf padre por el contrario engrdnriesgo.Portiqne no queriendo, dar la vuelta á la Asia ^después de la batalla de Calamina, le avisé «por medio de una carta del designio de los ^Griegos de cortar el puente construido sobre velHelespontopara cercarle por todas partes, »y con este aviso se puso en salvo. Mas aho- ~ v>ra, viéndome perseguido de toda Grecia, lle-f vigo dsolicitar tu proieceiony gracia, ofrecien*)do,si la consigo, serte tan buen amigo,como v>fuí enemigo acérrimo de tu padre. Pero te «suplico, que me des un aí±o de tiempo-para «pensar los asuntos que tengo que tratar conntigo, digndndote de admitirme d tu ¡resen*. vcia después de este término" C A P I T U L O ¿4dmirando Artaxerxes sif grandeza de ánimo , y deseando ganarse un sugeto como éste, condescendió con sus deseos. El empleó todo aquel tiempo en aprehender á leer y hablar la lengua pérsica , con tanto adelantamiento , que habló al Rey (según dicen") mtD


f® CoRUí‰nr NEPOTIí. siás erant nati, H i c oíim multa R e g í esset pollícitus , gratissimí¼mque iilud, si suis uii consÃœUs veílet, illuniGrteciambello oppressftrum; magnis munéribus ab Artaxerxe d o natas , in Asiam rédiit, domiciliumque M a g nesias sibi constituir.' Namque hanc urbem t i R e x donSrat, his usí¼s verbis: qua ei pane m prabSret'. ex qua regióne q u i n q u a g í n ta'ei talenta quotánnis redibant: Lámpsacum a u t e m , imde vinum súmeretx M y ú n t e m , ex qua opsónium habéret. Hujus ad nostram memóriam tnonuménta mansérunt d ú o : sepúlerum prope ópidum in q u o est sepúltus; statuae in foro magnesia;. D e cujus morte multimodis apud p l e rósque scriptum e s t ; sed nos eumdem p o tíssimí¼m Thucydidem auctórem prob&mus: qui illum ait Magnesia morbo mortuum: í± e que negar fitisse jamam, veninum su A sponte sumpsísse, eum se quee Kegi de Gracia oppriménda pollícitus esset, prastdre poSse desperáret. í d e m ossá ejus clam in A/tica ab amícis esse sepulta, quoniam légibus non concederetur, qubd prodiiiónis esset danmdtus, memoria: pródidit.


TKMISTGCIES I I . 51 jor , que f odian los mismos Versas. Hizo d Artaxerxes grandes promesas, y entre ellas la que mas le lisonjeaba el gusto, que era el avasallar la Grecia , como quisiese seguir sus consejos. Premióle el Rey magníficamente, y volviendo al Asia, estableció su domicilio en la ciudad de Magnesia, que Artaxerxes le habia dado con la expresión : de que fuese p a ra el pan. Las rentas que Temístocles sacaba de aquí cada aí±o , ascendían d cincuent a talentos. También le hizo el Rey donación de las ciudades de Lansaco y Miunte para el vino y el plato. Dos monumentos se han conservado hasta nuestro tiempo de Temístocles: su sepulcro cerca de Magnesia, y algunas estatuas, q u e se le erigieron en la plaza de esta ciudad. Sobre su muerte hay mucha variedad entre los escritores; mas yo también en ésta me conformo con el parecer de Tucidides, que dice m u rió de enfermedad en Magnesia ; aunque conr fiesa este autor haberse divulgado, que el mismo Temístocles se habia quitado la vida tomando un veneno;porque no hallaba camino de cumplir las promesas hechas al Rey en orden á sujetar la Grecia. Sus huesos, según el mismo Tucidides, fueron sepultados de secreto en Ih ática por sus amigos; por que lo prohibían las leyes, habiendo sido Temístocles dado por traidor.

Da


$2

CORNEIII N E P O T I S .

ARíSTIDES.
CAPUTI. . / ^ r i s t í d e s , Lysímachi fií¼us, |Atlicnie'nsis , a:quyl¡s tere fuit Themistocli. I r a que cum eo de principátu contendit , n a m que obtrectárunt inter se. In his auttm cógnirum e s t , quanto antistáret e l o q u é h tia ínr.océntia:. Quamquam enim ádto e x cellébat Aristídes abstinétitia , ut unus post hóminum oiemóriam , quod quidem nos audierímus , cognómine Justus sit a p p e llatus , tamen á Themístocle collabefíctus téstula illa , exilio decem a n n ó rum multaras est. Qui quidem cí¼m intslligerct reprimí concitatam multitúdinem non posse, cedénsque animad vérteret q u e m dam scribéntem , ut páfria pellerétur qua;-. íísse ab e o d i c i t u r , »» quare id facerer, sjaut quid Aristídes commissísset , cu* »»tantá pcená dignus ducerctur ? Cid Ule nresfondii : se ignorare Aristídem ; sed s i «bi non placeré , q u ó d tam cúpidé elas>bqrásset , ut prjeter caíteros justus a p «pellaretur. M I í i c decem annórum legitimam pcenam non pértulit. N a m p o s t quam X e r x e s in Greciana descéndit sexto
; 1


ARíSTIDES I I I .

JJ

ARISTIDES.
C A P I T U L O I. ^Lrístides , hijo de Lisimdco , natural de Atenas, fué casi igual en edad dTemístocles. Y así compitieron sobre conseguir ei principal mando en la república, y se oponían y desacreditaban recíprocamente. En el suceso, que tuvo esta competencia, se vio bien, quánto mas poderosas son las armas de la elocuencia , que las déla virtud. Pues aunque era tan sobresaliente el desinterés de Arístides (que le mereció el renombre de\\i%to)de lo qual no setalia exemplar en las historias,álo menos que y* sepa; con t«do esóTemístocles logró derribarle, haciendo que le enviasenpor diez aí±os al destierro del Ostracismo.Viendo entonces Arístides que era imposible contener un pueblo alterado^ reparando al retirarse en uno que estaba escribiendo el voto para su destierro Je preguntóel motivo quele habia dado Arístides para tan riguroso tratamiento- A lo que el c indadaí±o respondió: tique él no conocía dArístides; •¡•¡pero que le descontentaba la viva ansia con vique solicitaba distinguirse entre todos con el ^sobrenombre de justo." Ne estuvo Arístides desterrado los diez aí±os quz mandaba la leyi pues después que Xerxes invadió laG'recia
t


54 CORNELII NEPOTIS. fere anno quam erat e x p u l s u s , plebiscito i n patriara restití¼tus est. CAPUT II.

X n t e r f u i t autem pugna: navali apud Saíamínam , quse facta est p n í¼ s , quam pcená Hberarétur. í d e m practor fuit Atheuíénsium apud Piatasas in praslio, q u o Mardóuius fusus, b a r barorumquc cxércitus est inierf^ctus. í‘eque aliud est ullum hujus in re militári ¡Ilustre f a c t u m , quam hujus impérii memoria; j u s títise v « r ó 6í atquitátis, & innoccntix multa. I n primis, quod ejus aequitate factum. esr, cí¼m in cornmúni ciasse esset Grsecia: sitní¼l cum Pausánia ( q u o duee Mardónius er¿t fu— gStus) ut sunvia impérii maritimi á L a c e dxrnóniis tránsí'errétí¼r ad Atheniénses. H¿raque ante id tempos , & mari & térra d u ces erant Lacedajmóuii. T u m autem & i n temperintíS. Pausani», & jtlstítia factum est Aristidis, ut omnes fere civitates Grcciae ad Atheniénsium societatem se applieaient, & advérsus bárbaros hos duces deiígerem sibi, q u o fuciíií¼s repelieren! , si forte bellum r e novare conaréntur.


ARíSTIDES III. 11 decretó la plebe que volviese día patria, casi d ios seis aí±os de su expulsión.
C A P I T U L O II. ^

J^^as se h alióen la batalla que se dio junto d Salamina, antes que le alzasen el destierro. Mandó también las tropas Atenienses en la de Plateas, en que fué derrotado Mardonio, y pasado acuchillo el exército de los bárbaros. Ni se halla otra empresa militar de Arístides, sino es ésta; pero sí muchas heroicas, acciones , que acreditan su justificación , equidad y pureza de costumbres. En primer lugar, hallándose en la armada común de la Grecia con Pausánias (que era General de los Griegos, quandofué derrotado Mar donio) el justificarlo proceder de Arístides trasladó de los Lacedemonios dios Atenienses el mando de la armada. Porque antes los Espartanas mandaban por mary tierra las fuerzas unidas de toda Grecia. Mas entonces los excesos de Pausánias, y la justicia de Arístides movieron a casi todas las ciudades Griegas d abrazar la alianza de los Atenienses, y á darles el mando supremo de las armas, para estar así en estado de hacer una vigorosa resistencia en caso que les Persas intentasen renovar la guerra.


56

CORNELII NEPOTIí.

CAPUT

III.

J ^ d classes «dificándas , exercításque comparándos , quantum pecúniac quacq u e cívitás daret, Aristídes deíectus e s t , qí¼i constitúeret. Ejus arbitrio quadringénta & sexaginta talénta quotánis D e l u m sunt colláta. I d enim commúne aerarium esse voluérunt. Quas omnis pecunia p ó s tero témpore Athénas translata est. H i c quS fuerit abstinéntia, nuílum est cértius indícium , quam qí¼ód , eí¼m tantis rebus prasfuísset , ín tanta paupertate .decéssit, u t , ' qui efferrétur, vix relíquerit. Q u o factura e s t , ut filias ejus publicé alerémur, & d e commúni acrário dótibus datis e o l l o earéntur. Decéssit autem feré post annum quartum , quam Themístocles Athénis erat sxpálsus.

P AUS ANI
CAPUT t.

AS.
novita: viest du-

JPausáhias Laceda:mónius , magnus m o , sed várius ifl omni genere fuit. N á m Ct virtútibus c l í¼ x i t , sic rus est óbrutus. Hujus illustríssimum pralium apud Platasas. N a m q u e illo
1


ARíSTIDES I I I .

y

57-

C A P I T U L O

III.

Fué también elegido pard seí±alar con qué cantidad de dinero Jiabia contribuir ciudad para construir armadas, y levantar exércitos. Por disposición suya se llevaban aí±o quatrocientos y sesenta talentos la isla de Délos, que era el lagar elegido para común erario; bien que todo este dinero se trasladó con el tiempo d la ciudad de Atenai. No hay seí±al mas cierta de sudesinterés , que el que , habiendo manejado tan grandes caudales, vino dmorir en tanta pobreza, que dexó con que costear su. entierro. Por cuya causa el pueblo seí±aló alimentos 4 sus hijas, y se las dio estado d expensas del erario público. Murió cerca dequatro aí±os después del destierro de Temistocles.

de

cada d

cada

apenas

PAUSANIAS.
C A P I T U L O I.
ausdnias, natural de Lacedemonia , fué hombre grande; pero vario é inconstante, distinguiéndose unas veces por sus virtudes, y oirás por sus vicios. Fué muy gloriosa la batalla que dio cerca de Plateas, en que quedó derrotado con todos los suyos el General


5$

CoRNELU

NEPOTIS.

ce , Mardónius sátrapcs régius , natione Mcdivs, Regís g e n e r , ¡n piimis ómnium Persárutrt & rtv.nu fortis , & consíiii p l e nus, cum dí¼centis miilibus péditum , quos viriiim Jé¿erat , & viginti miilibus éqtsi— turar, haud ita magna ccanu Grasa f u g i tus est , eóque ipse dux cécidit pra:ho. Q u l \ictoriíi eiátus plúrlma miscére c c e pit , & nía jora concí¼píscere. Sed primí¼m in e o est reprehsn.*u¡; , q u ó d ex. prasda trípodcm aureum D¿lphis posuíssct , e p i grámmate scrípto , ta quo " erat haec s e n léí¼tía:

Suo dúctil Bárbaros apud esse delitos, ejusque Apóllini donum dedísse.

victoria

Plataas ergo

H a s versus Lacedsemónii excalp<erunt , í± e que áliud s c n p s é i u n t , quam nómina eárnm cívitátum , quarum auxilio Persa: erant victi.

CdPUT

II.

í^ost id pr*!inm eúoderh Pansániam cum classc commúni G y p r u m , atque H d l e s p ó n t u m misérunt, ut ex his regió-


PATJSANIAS I V . 59 Persiana Mardonio, natural de Media, y yerno de Artaxerxes, y uno de los Sátrapas de Persia , el hombre mas prudente y valeroso que se vio jamás entre los bárbaros.Doscientos mil infantes escogidos, y veinte mil caballos fueron deshechos en esta ocasión por un corto exército de Griegos, quedando su General Mardonio entre ¡os muertos. Esta victoria llenó de orgullo dPausdnias, que desde entonces comenzó dtrastornarlo todo, aspirando d cosas mayores. Lo primero que se le tuvo d ma'.,fué que hubiese presentado en el templo de -ipolo Deifico unTrípode de oro habido en~ tre los despojos del enemigo, en que habia hecho gravar una inscripción que decia: que bax o de su conducta habian sido deshechos los bárbaros junto á Plateas, y que en reconocimiento de aquella victoria ofrecia aquel presente á A p o l o . Rayeron los Lacedemonios estos versos, gravando en su lugar los nombres de las ciudades que habian contribuido día rota de ios Persas. C A P I T U L O II. espues de esta batalla los Lacedemonios dieron d Pausánias el mand» de la armada común de la Grecia, para que echara de Chipre y del Helesponto las guarniciones de los bárbaros, que habia en algunas plazas. Habiendo salido con igual felicidad de esta empresa, creció su orgullo y altivez ,y comen-


6o CORííELII NEPOTIS. ntbus barbarórum prassidia depelleret. P a rí felicítate in ea re u s u s , elátií¼s se g S rere ccepit, mayoresque appetere res. N a m c í¼ m , Byzántio e x p o g n á t o , cepísset c o m pláres Persáruin nóbiles, atque in bis n o n núllos Regís propínquos, hos clara X e r x i ' remissít , símulans ex vínculis públicis effugísse , & cum his G ó n g y l u m Eretriéns e m , qui. lítteras Regí r é d d e r e t , in q u i bus ha:c fuíise scripta , T h ú c y d i d e s m e m ó rix prodídit: "Pausanias d u x Sparta; , quos «Byzántii cépcrat ,• riostquam propínquos JííUOS c o g a ó v i t , tibi muneri n i i s i i ; s e « q u e tecum affinitate conjúngi cupit. Q u a « r e , si tibi vidér'ur, des ei filiara tuam unuptum. I d si fóceris, Se S p a r t a m , &, «caíteram Gracciam sub tuam potcstátem se, «adjuvánte te , redactúrurn poliicétur. K i s >sde rebus si quid geri volucris, certum «Iiominetn ad cum minas f a c e , cum quo s)Colloquátur. R e s tot háminurn salute , tara sibi necessariórum , inagnópere gavisus, c o n féstim cum epístola Artabázum ad Pausáriiam mittit. In qua eum collaudat , ac p e r i t , ne cid rei parcat ¿id ea perficiénda, qua* peí lie él ur. Sifécerit, nullius rei a se repálsam laturum. Hujus Pausanias volúntate cógntta , aiácrior ad rem / g e - ' rendara factus , in suspicionéin ^cépidít


PAUSANIAS I V . 61 26 á ffiisar en cosas mas altas. Porque, como en la toma deBizancio hubiese hecho prisioneros ámuchos nobles persas,y entre ellos algunos deudos cercanos del Rey, los envió secretamente áXer xe s{dando áentender,que habían huido de las prisiones^despachando con ellos dGongilo, natural de Eretria, can una carta para el R.ey, cuyo contenido (según leemos en Tucidides)era del tenor siguiente: 11Pansafinias , general de Esparta , luego que supo «que varios de los prisioneros que hito'en Bi«zancio,eran tus parientes, dispuso envídratelos graciosamente. Desea emparentar con•>itigo: por lo qual, si gustas, te pide le des «por esposa a tu hija, «freciendoen recsmpennsa poner baxo tu obediencia con tu ayuda á ¡•¡Esparta y d toda Grecia. Si acaso no desaprecias su proposición, podrás enviar algún vsugeio de confianza, con quien- comunique «sobre el asunto" Alegre sobremanera el Rey con el recobro de tantos, y tan cercanos parientes, despachó al momento á Artabazo con una carta para Pausanias, en que le colmaba de alabanzas,y le pedia,«que no perdonase diligencia algiiwna áfin de llevar á efecto las promesas que «le hacía, asegurándole, que si se las cum«plia , nada Te negaría de quanto le pidie«se^Pausánias con esto cobró nuevos alientos para la execucion de sus designios ; mas tuvoladesgracia de que entrasen en sospecha dt


LaceJatmoniorum. In q u o facto domum r e * o c á t u s , acussíuus cápitis , absolvitur; multátur tamen pecunia. Quam o b causam ad c l a s sem raníssus non est.

62

CORNELII NEPOTIS.

CAPUT

III.

J~\ t illa póst non multó sua" sponte ad exércitum réddt , & ibi non c á l ¡ i d a , sed deménii ratióne , cogiráta p a tetéeit. N o n énim mores patrios solí¼rh, «ed etiam c u l t u m , vestitiímque nmtíiWt. Apparátu regio utetótur , veste Médica: íatéllites M e d i & .¿Egyptí¼ seqoebantur: epulabátur more Persíuum luxuriósiíis, quám, qui á d e r a n t , pérpeti possent: áditism p e téntrbus conveniéndi non dabat : supérbtí respondébat, & crudéí¼ter imperábate Spartaai rediré n o l é b a t , Golónas , qui locus in agro Tróade est , se contúlerat : ibi consilia c u m patrias, t u m s i b i iniroiea c a piébat. . . I d pottqnam Lacedaemóníi rescivéamt, legatos ad eum c u m scytala misérunt, i% qua more illórum erat scriptum, nisidomum


PAÃœSANIAS I V . " 63 ellos los Lace demonios. Y asíquando trataba el negocio, tuvo orden de presentarse en la ciudad, donde le acusaron de traidor.Los Jueces le absolvieron de la pena capital; raas le militaron, y por eso no se le volvió d enviar d la armada. C A P I T U L O III.

Pausanias volvió poce tiempo después al exército, sin haber tenido orden para hacerlo.aIíí en vez de guardar reserva, con una conducta loca hizo públicosy manifiestos sus designios. Porque no solo hizo mudanza en las costumbres de su país; sino que también en el modo de traerse y vestirse de sus antepasados.Tenia un tren y un equipaje de Rey: vestía d la moda de Media : iba en pública acompaí±ado de guardias de la Media y Egipto. En su mesa, según costuni&fc de los Persas habia tanta profusión, que Se hacia insoportable dios que lo presenciaban. Nadaba lugar dque le hablasen:respondía con*soberbia, y mandaba con crueldad. No quería volver mas dLacedemonia, y así se fué á Galenas, que es un lugar de la Troade, en donde" tomaba las medidas para la execucion de sus proyectos, tan perjudiciales d su patria, cqt mo d él mismo. L os Lace demonios informados de ello, le enviaron diputados con una carta, en que, según la fór/nula acostumbrada en Esparta, le

M..


' 64 C O R N E L I I NEPOTIS. reverter étur, se cápitis eum damnatí±ros. H o c mintió c o m m ó t u s , sperans ss étiam p e cunia, & potsatia instans perícuium • posse" d e p é l l e r e , demum rédiit. Huc ut venit, ab Ephoris in vincula pública conjéctus est. L i cet enim légibus eórum cuívis Ephoro hoc f a ceré R e g i . Hií±o tamen se expedí vit: í±eque e ó magis carSbat suspicióne. N a m opimo nsan c b a t , eum cum R e g e habere socieiíitem. Est genus quoddam hóminmn, quod Melóles v o catur, quorum magna multitudo agros L a c e daimoniórum c ó l i t , servórumque muí±ere f u n gitur. H o s quoque sollicitare spe libertátis e x i s timabátur: sed quod harum rerum nullum erat apértum crimen, q u o argui p o s s e t , non p u tabantdetali , tatuque, claro viro suspieiónibus. oportére jí¼dicári, sed e x p e c t á n d u m , dum se ipsa res aperíret.

CAPUT

IV,

J . nterirn Argílius quídam adolescéntulus, quem púerum Pausaiiias amóre V e n é r e o diléxérat , cuín epístolam ab e o ad A r tabázum accepísset, eique in suspiciónem


.PAUSíNIAS-IV. 6<; amenazaban con que le condenarían á muerte, s!uó se presentaba en la ciudad. Entró en cuidado con esta orden; mas esperando salir también de aquel peligro con la ayuda del diner», y poder volvió d Lacedemonia.Luego que llegó d la ciudad se le puso en prisiones de orden de los ¿foros; pues qualqttiera de ellos está autorizado por las leyes para hacerlo con el Rey. Con todo eso Pausánias tuvo arte para salir de aquí;pero quedaron en pie las sospechas de / que tenia hecha alianza conel Rey dePersia, y de que con la esperanza de la libertad inducía d la rebelión d los Helotes: así llaman d unos hombres, de que hay gran multitud cultiva ndo los campos de los lacedemonios, y sirviéndoles de esclavos. Mas cc-mo ninguno de estos crímepes estaba tan manifiesto, que se le pudiese convencer de él, no parecía justo par simples sospechas pasar dcondenar aun hombre de tanto mérito y opinión , sino aguarda» hasta que la cosa por sí misma se descubrie*
1

. C A P I T U L O

IV.

En este medio tiempo Pausánias dio una carta para drtabazo d un Joven llamado Argilio, con quien en tu nií±ez habia tenido trato torpe. Sospechó irgilio que quizá en la carta tria algún orden secreto contra él , porque ninguno de quantos habian id'» con semejantes mensajes , habia vuelto hasta entonces.


66 CoRNELII í‘EPOTIS. venisset , áliquid in ea de se esse s c r i p t u m , qu6d neaio eórum rediísset , qui s u per tali causa eódem míssi erant : vincula epístola; laxávit, signóque d e t r a c t o , c o g n ó v i t , si pertnlísset, sibi esse pereúndum. Erant in eádem e p í s t o l a , quas ad ea p e r tinébant , quas inter R e g e m , Pausaniamque convénerant. Has ille lítteras Ephoris t r á didit. N o n est praetereúnda gravitas L a c e dasmoniórum hoc loao. N a m ne hujus q u i dem indicio impúlsi s u n t , ut Pausániam eomprchénderent : í±eque prií¼s vim a d b i béndam putavérunt, quám se ipse indicásset. Itaque huie indici quid fíeri vellent, praecepérunt. / Fanum Neptuni est Taenari , q u o d violári nefas putant Graeci. E ó ille í n dex c o n f u g í t : in ara consédit. Hanc j u x ta locum fecérunt sub térra, ex q u o p o s eer audiri, si quis quid loqueréntur c u m A r g í l i o : hue ex Ephoris quidam descénderunt. Pausánias, ut audivit Argílium c o n fugísse in Aram , perrfirbátus e ó venit: quem eí¼m sápplicem D e i vidéret in ara seden te m , quanit , causa: quid sit tam repentini consí¼ii. Huic ille-, quid ex lítéris comperisset , áperit. . Tanto magis Pausánias perturbátus orare c c e p i t , ne enuntiaret , nec se rnérirum de illo óptime próderet : quód si eam védiam sibi d e dísset ; lamisque implícitum rsbus sub-


PAUSARíAS I V . 67 Can este recelo ofluxó las ataduras de I a carta , y quitando el sello, halló que le hubiera costado la vida el llevarla.Trataba asimismo la carta de cosas tocantes al concierto, que habia entre el Rey y Pausánias. írgilio la puso en manos de los éforos. Es razón que higa aquip articular mención de la grave dad de los lacedemonios;pues que ni aun este indicio tan vehemente bastó pura reducirlos d prender d Pausánias, persuadidos d que no se h debia echar mano , ínterin no conjesase él mismo su. delito. Para esto ordenaron dArgí¼io lo que habia de hacer. Hay enTenaro un templo consagrado áNeptuno, muy venerado, cuya violación creen ¡os griegos sería un execrable sacrilegio. A este lugar tan sagrado se acogió Argilio,y se sentó stbre el mismo altar.Los éforos hicieron abrir v » hoyo cerca de éste de manera que pudiesen oir lo que se habíase con Argilio,y bajaron á él algunos de ellos. Luego que Pausánias oyó que Argilio se habia retraído á sagrado, fui allá todo sobresaltado. Hallóle sentado sobre el altar, implorando el favor de Neptuno. Preguntóle la causa de tan inopinada resaluden, d lo que ¿Irgilio respondió, declarándole iodo quanto en su carta habia descubierto.Entonces Pausánias tanto mas confuso comenzó á suplicarle que callase,y no perdiese aun hombre, de cuya mano habia recibido los mayores beneficios: ofreciéndole recompensarle
£ 2


68 CORIíELII NEPOTIS. levásset, magno esse ei pra-mió

futurum.

CAPUT

V.

rebus..Ephori cógnitis , sátius p n tavérunt in urbe eum comprehéndi. Q u o cí¼m essent p r o f e c t i , & Pausanias , p l á c i t o A r g í l i o , ut putábat , Laceda:monem reverterétur j in itínepe , cúm jam in eo^esset , ut eomprehenderctur, e v u l tu cujúsdain Ephori , qui eum admonére c u p i é b a t , insidias sibi fíeri intslléxit. I t a que paucis ante grádibus , quam qui se~ quebántnr , in aedem Minerva: , quas C h a l cioeeus vocatur', confí¼git. Huic ne cxíre p o s s e t , stati.m Ephori valvas ejus a:dis ó b s truxérunt , tectúmque sunt demoiíti , q u o facíliús sub divo interíret. Dícitur eo t e m pore matrera Pausániae vixísse , eámque jam magnam natu , postquam de scélera fílii cómperit , in primis ad fílium c l a u déndum lápidem ad iiuróitum aedis attulísse. Sic Pausanias magnam belli gloriara turpi tnorte maculávit. H i c cí¼m semiánimis de templo elátus e s s e t , conféstim á n i ma m efflávit. Cujus mórtui corpus cúm eodem nonnúlli dicerent injérri oportére qub hi, qui ad supplícium essent dati , dispiícuit pliiribus, & procul ab e o loco i n f o d s -

JLííS


PAUSíNIAS I V . 69 bien, si le concedía este favor, y le sacaba de tanta confusión de cosas, como le tenían cercado. C A P I T U L O V. Jtijnterados de esto los éforos, juzgaron por iaas acertado prenderlo en la ciudad. Habiéndose dirigido dciaella,y también Pausánias, de x andoy a d su parecer aplacado á Argilio, en el camino, estando ya para ser preso, uno de los éforos, deseando avisarle, le dio d entender por seí±as, que le ponían asechanzas. El con esto se acsgió aun templo de Minerva, que llaman Calcieco, llegando pocos instantes después los que iban en su alcance. Los éforos hicieron al punto tapiar todas las puertas y ventanas,para que no pudiera huir, demoliendo asimismo el techo con el fin de que acabase quanto antes expuesto d la inclemencia.. Se cuenta, que la madre de Pausánias, que aun •vivía,luego qué ta informaron.de la traición de su hijo, sin embargo de sus muchos dí±os, acudió entre las primeras con su piedra para •tapiarlas puertas.Así este gran capitán manchó con una muerte ignominiosa laniuchagloria militar que le habían merecido sus hazaí±as.Habiéndole sacado del templo medio -muerta, acabó dentro de breves instantes. Algunos querían que se le diese sepultura donde se acostumbraba darla á ios ajusticiados; mas estáproposiciohfué oída con displicenciade la

E3


"jo ComíEiii N E P O T I S . -runt, in qiro arat mórtuus. Inde postéríiis D e i Délphici responso crutus, atque eódera l o c o sepiíltus, ubi vitam posúcrat.

C I M O N.
CAPUT I.
C^imon, Miltíadis filias, Atheniénsis, d u r o admodum inítio usus est adolcscéntias . N a m , cum pater ejus litem 'aestimátam .pópulo solvere non potuísset, o b eámque eausam in vínculis páblicis decessísset, C i moii eádem custodia tenebatur, í±eque l é glbus Atheniénsibus emítti p ó t e r a t , nisi p e c ú n i a m , qua pater multátus esset, solvísset. Hábébat autem in matrimonio sorórem * germánam suam, nomine Elpinícem , non • magis a m ó r e , quam more ductus : nam Atheniénsibus licet eó.lem patre natas u x ó res dácere. Hujus conjuga cúpidus Cállias q u i d a m , non tam generósus, quam p e c u n i ó s u s , qui magnas pecunias ex metállis f é c e r a t ; egit cum C i m ó n e , ut team sibi u x ó rem daret: ¡id si impetrásset, se pro ¡lio .pccúniam solutíiruui. Is cí¼tn talem c o n d i tiónem aspernaréiur , Elpiníce »negávit, se «passiiram Miltíadis ' progéniem ia vínculis «públicis interire, quóií¼am probíbére posset;
1


PAVSANIAS I V . 71 mayor parte,y le sepultaron lejos del sitio,donde habia espirado. Después le desenterraron por respuesta del Oráculo de Délfos, y le trasladaron al mismo lugar en que habia.muerto.

CIMON.
C A P I T U L O I. (simón, hijo de Milciades, natural de Atenas, pasó al principio de su mocedad hartos trabajos, porque habiendo muerto el padre en la cárcel,por no haber podido pagar al pueblo la multa que se le impuso, estaba detenido el hijo en la misma prisión, sin que según las leyes de los atenienses pudiese lograr libertad hasta satisfacer la deuda de su padre.Estaba casado con Elpinicesu hermana de padre, no solo llevado del amor, sino también,porque ésta era la costumbre del país, que permitía el casamiento entre estos hermanos. Cierto Calías, no tan distinguido por su nacimiento, como por las grandes riquezas que habia sacado de las minas, deseaba casar con Elpinice, f le propuso íCimon que se la cediera, ofreciendo pagar por él la deuda de su padre.Comoél le desechase esta proposición, Elpinice dijo, nque no habia de consentir que la descendenncia de Milciades pereciese en una cárcel, kavtlldndose en estado de estorvarlo, y que así


• 72

CORNF.LII
cc

NEPOTIS.

ijseque Cállia: nuptí¼ram, s i e a , quae pollí— « c c i é t u r , praestitísset.

CAPUT

II.

_| ali modo custodia liberátus C i m o n , e e lériter ad principátum pervcnit. H a b é bat enim satis eloquéntiae, summam liberalitátem , magnam prudentiam, cí¼m juris civílis; tum reí militáris, quod cum patre a. puero in exercítui- fuerat versátus. Itaque hic & .populara urbáí±um in sua ténuit p o testáte. Pfimí¼m imperátor apud flumen S t r y mona magaa's copias Thracum fugávit: o p p i dum Amp'iípnlico constítuit, c o q u e decem mília Athéniénsium in colóniam missit. ídem iterum apud M y c a ! e m C y p r y ó r u m & Phoenlcum dí¼centárum návium dassem devíctam c e p i t : eadém^ue die parí fortuna in terrá usus est. N a í n q u e , hóstium í±avibus capris, Statim'ex classe copias su.is e d u x i t , bárbar ó r u m u n o concúrsu máximam vim postrávit. Quá victoria magna prardá potítus cí¼m d o mu m reverterétur, quod jará nonnúl» ínsulas propter aeerbitátem itnpérí¼ defécerant, bens anímalas con,firmávit alienaos ad ofí±cií¼rn rediré coegit, Scyrum , quam eo témpore
i

5


CIMON V . «estaba pronta d dar la mano dCaltas nmo éste cumpliese lo que ofrecía.'''' CAPITULO II.

73 , ca-

Cimon, habiendo logrado por este medio la libertad, en poco tiempo llegó atener el principal lugar entre sus conciudadanos. Porque era mas que medianamente elocuente, sobremanera liberal,y muy inteligente,¡antojen el gobierno pol ftico, como en el militar, que habia aprendido desde nií±o en la escuela de su padre en la campaí±a.Yasí tuvo dsu disposición la gente de la ciudad, y muchísima autoridad en el exército.En primer lugar, habiendo sido hecho general,deshizo sobre las riveras del rio Estrimon un numeroso exército de Traces. Fundó después la ciudad de Anfipolis,adonde envió una colonia de diez mil atenienses.Otra vez cerca de Alicate batió y tomó la armada de ¿osfeniciosy ciprios de doscientos vageles. Y en el mismo dio, tuvo también otro suceso igualmente feliz en tierra: porque ¡luego que se apoderó de la armada enemiga, desembarcó sus tropas, y derrotó en un encuentro un grueso exército de bárbaras.Quando volvía á su patria Atenas, cargado con un rico botín, fremi\de estavictoria, hallando que algunas islas habían sacudido el yugo de la obediencia exasperadas del'rigor con que se las mandaba, aseguró en su fidelidad alas que aun se man-


74 COK-NBLII NBPOTIS. D ó l o p e s incolébant, quod contumacias se gésserat, vacuefécit, sessores véteres urbe i n su'.áque e j é c i t , agros cívibus divísit, Thásios opuléntiá fretos suo adventu fregit. His ex manúbiis Athenárum a r x , quá ad meridiem v e r g i t , est ornáta. .

CAPUT

.III.

O
uibus rebus etim nnuí in civít&te m á xime floréret , íncidit i n eádem invídiam , quam pater s u u s , eeteríque A t l i e niénsium príncipes. Nam testárum suffrágiis, quod illi ostracísmum v o c a n t , d e c e m annórum exilio multatus est. Cujus f a c ti celériús Atheniénses, quam i p s u m , pcenítuit. N a m , cum ille forti ánimo invidia: ingratórum cívium eessísset, bellásnque L a e e dasmónii Atheniénsibus indixíssent, conféstim nota: ejus virtí¼tis desidénum consecútum est. Itaque post annum q u i n t u m , quam e x p ú l sus erat, in pátriam re»ecátus est. U l e , quod hospítio Laccdacmeniórum utebátur, sátius exístimans, e o s , & cives suos inter se una volúntate consentiré, quam armis c o n t e n -


GIMO» V . 75 tenían en ella, y obligó d volver d su deber d las rebeldes. Castigóla contumacia de los dolores, que habitaban la isla deEsciro, haciéndolos evacuar la.Yeit l ugar de los antiguos moradores, que echó d,e la ciudad é isla , dexó allíd sus ciudadanos, entre quienes repartió los campos. A su llegada ala isla de Taso deshizo dios tdsies, d quienes hacían orgullosos sus muchas riquezas. Estos despojos sirvieron para adornar la fortaleza de Atenas por la parte que mira al mediodía. C A P I T U L O III.

estas victorias le hacían sobresalir entre todos sus conciudadanos, incurrió en la misma envidia y aborrecimiento que su padre y todos los demás principales atenienses.Y asi fué condenado al destierro del Ostracismo por diez aí±os. Mas primero se arrepintieron sus paisanos de este procedimiento, que el mismo Cimon. Porque habiendo él cedido con valor al odio de sus ingratos compatriotas, y declarado guerra los lacedemonios d Atenas, luego los atenienses echaron menos el conocido valor de Cimon, y le levantaron el destierro al cabo de cinco aí±os de su expulsión-Tenia Cimon tratado de hospital idad con los lace demonios, y per tantojuzgando que era mejor para unos, y otros mantenerse en buena correspondencia, que disputar con las armas sus derechos , te

Chorno


76

CORNELII

NEPOTIS.

dere , Lacedasmone suá sponte est proféctus, pacemque inter duas potentíssimas civitátes concí¼iávit. Post í±eque ita multó G y p r u m curí± dúcéntis návibus imperator missus, cura ejtís majorera partem insuiíe devicísset, in msrbum implícitus, in ópido Citio est mortuí¼s.

CAPUT

IV.

une Atheniénses non soluin in bello, sed in p a c e , diú desideraréiunt. Fuit enim tanta liberálitaté, eí¼m complúribus locis pra> d i a , hortosque haberet, ut numquam in eis custódem imposuerit, fructus servándi grátiá; ne quis ímpedirétur , quo mi í±us ejus rebus, quibus vellet, fruerétur. Semper eum pedíssequi cum nummis sunt secúti, u t , si quis opis ejus indigeret, h a b é r e t , quod statitn daret, ne differéndo viderétur negare. Saepe, eí¼m aliquem oííensum 'fortuna vidéret miní¼s bené v e s t í t u m , SHum amísulum dedit. Quotídie sic ebena ei c o q u e b á t u r , u t , quos invocatos v i dísset in f o r o , omries devocSret: quod faceré nullum diem prsctermittébat. Nulli res nulli jfidés ejus, nulli ópera , nulli res familiáris déf u i t : inultos locupletávit: compláres páuperes m ó r t u o s , qui , unde efferréntur,, non reliquíssent, suo sumptu éxtulit. Sic se g e -


CiMoft V .

77

partió de su propia voluntada Lacedemonia,,^ y logróponer en paz d estas dos poderosísimas ciudades.Poco después le enviaron dChipre, mandando una armada de doscientas velas, y quando había ya sujetada la mayor parte de la isla, le asaltó una enfermedad, de que murió en un lugar llamado Cicio. CAPITULO IV.

atenienses echaron menos d Cimon por mucho tiempo, así en paz como en guerra. Porque fué tan liberal, que teniendo en muchos sitios heredades y huertas, jamás puso quien guardase los frutos;para que así ninguno tuviese embarazo en aprovecharle de lo que quisiese. Siempre llevaba tras sí criados con dinero para tener c[ue dar depronto á los necesitados; porque no pareciese qué se negaba si dilataba el socorro. Muchas veces, encontrando algún desdichado mal vestido, le dio su misma capa. En su casa se hacía todos los días la prevencien de comida suficiente para convidar d todos los que hallase "en la plaza que nin^urio los hubiese convidado; lo qual nin~ gun dia lo dexaba de hacer. A nadiefaltó á su palabra: le hallaron siempre pronto quantos necesitaron de su favor: enriqueció á muchos, y dio sepultura íi su costa ano pocos, que í±o habían dexado con quepagar el entierro. No es maravilla que la vida de un hombre, que has

ILJOS


78 CORNEI.II NEPOTIS. rendo , mínimé est mirándum, si & rita fuit secura, & mors acerba.

ejus

LISANDER.
CAPUT I. I^isánder Laccdaemónius magnam relíquít sui f a m a m , magis felicítate, quam virtúte partam. Atheniénses enim in Psloponnésios s e x t o , & vicésimo anno bel/um gerentes e o n fecísse, apparet. Id quá ratióne consecí¼tus sir, k t e t . N o n enim vírtute sui exércitus, sed ¡inmodestia factum estadversariórum: q u i , q u ó d dicto audiéntes imperatóribus suis non erant, dispaláti in agris, relíctis návibus, in hóstium venérunt potesrátem. Q u o faeto Atheniénsés se Láceda;irióniis dedidérunt. H a c victoria L y sánder elatus, cí¼m antea semper factiósns, audaxque fuísset, sic sibi indúlsit, ut ejus o p e ra in máximum ódium Grsecias Lacedemónii pervénerint. N a m cí¼m hanc causam Laceda:móniidictitássent, sibi esse b e l l i , ut Atheniénsium tmpotentem dominaiionem refrítigerent, postquam* apud yEgos flumen Lysander classis hóstium est potírus, ,nihil áiiud molitus est, quam ut omnes civitátes in ¡sua teneret p o t e s t á t e , cí¼m id se Lacedamoniorum can-


LlSAKDRO V I . 79 Ha procedido así, hay a sido tranquila, y su muerte sentida.

LIS A N D R í“ .
C A P I T U L O I.

JLjísandró, natural de Lacedemonia, dexS mucho nombre y fama , que ganó mas por su fortuna, que por su valor. Verdad es que él deshizo d los atenienses que habian sustentado la guerra contra el Peloponnesopor espacio de veinte y ocho aí±os. Pero no se sabe , coma consiguió esta victoria. ío cierto es, que no se debe atribuir al valor de sus tropas; sino al desorden y falta de disciplina de los contrarias , que inobedientes días órdenes de sus gefes, se esparcieron por los campos, y dexaron desamparadas las naves, viniendo por esto d poder del encmigo.Con esto la ciudad de Atenas se entregó á los lace demonios. Ensoberbecido Lis andró con esta victoria, siendoy a antes hombre ¡departido, y osado, se dexóllevar de manera de sú genio, que hizo odiosos dios lacedemonios en toda Grecia. Porque, siendo así que ¿os espartanos habian andado diciendo, que solo hacían la guerra para contener la dominación tiránica de los atenienses ; Lisandro: después que tomó la armada enemiga junto al rio Egos, í±o trató de otra cosa, sino


8o C o n N E L i i NEPOTTS. sáJ'ácere simuláret. N a m q u e ' úndique, qui Atheniénsiumrebusstuduissent, ejéctis, decem delégerat in unaquáque civitáte, quibus s u m mum impérium, potestatémque omnium rerum cqmmítteret. H o r u m i n n ú m e r u m n e m o a d m i t tebátur, nisi qui aut ejus hospitio continerétur, aut se iliíus fore proprium fide confirmárat.
(

CAPUT

II.

J t a decemvíráli potestáte in ómnibus u r b i bus constituí!, ipsius nutu ómnia gerebántur. Cujus de crudelitáte, ac perfidia satis est u n a m r e m , exémpí¼ gratiá, proférre. N e , de e ó d e m plura enumerando, fatigémus lectores. V i c t o r ex Asia cúm reverterétur, Thasámque divertísset, qnód ea cívitas pra:cípua fide f u e rat erga Atheniénses, proínde ac si iidem firmíssimi solérent esseamíci, qui constantes fuíssent inimici, eam pervértere concupívit. V i dit autem, nisi in eo occultásset voluntátem, futí¼'rum, ut Thásí¼ diiaberémur, consuleréntquVrebus suis::: \ •

CAPUT

III.

.

J t a q u e decemvirálem suam potestatem sui ab illo constití¼tam sustulérunt. Q u o d o lóre incénsus , íniit consília Reges L a - .


L i s ANDRí“ V I .

HO de mantener baxo de su mando ciudades socolor de mirar por los intereses de su patria. Y así echando de todas partes los que eran afectos d los atenienses, eligió en cada ciudad diez sugetos , d quienes dio el gobierno con poder absoluto.Ninguno en este número, sino tenia con íl tratado de hospitalidad, ó le hacía plcyto omenage de ser suyo.

todas las entraba

8r

un

CAPITULO II.

"Habiendo establecido el gobierno del Decenvir ato en todas las ciudades, no se hacía
sino lo que él quería. Para no ser molesto á mis lectores con laprolixidad, me contentara con referir solo el caso siguiente para de su perfidia y crueldad. Volviendo vencedor de la Asia, se desvió del camino para ir í Taso, y quiso asolar esta ciudad, porque habia sido la mas leal d los atenienses; como si acostumbrasen ser mas finos y mas fieles amigos aquellos, que hubiesen sido mas acerenemigos. Mas advirtió, que si no ocultaba sus intentos, sé le huirían los ,¡f sus cosas en cobro:::

prueba

rimos pondrían

tasios

L

formó

C A P I T U L O III. os lace demonios abolieron este gobierno del T>ecenvirato que 'Lisandre había establecido : de lo qual resintiéndose vivamente designio extinguir los Reyes

de

t

de


82

^

CoRNELII . N E P Ü T I S .

cedaemoniórum tolere. Sed sentiébat, id se s i n c o p e DeórumTácere non posse, q u o d L a c e dxmónii ómnia ad e-rácula reférre .consuéverant. Primum D'elphos corrúnipere est conátús. C u m id non potuísset, Dodónain .adórtus est.' Hinc quoque repúlsúsdixit ¿ se vota suscepíss'e, qua Jovi Hammóni solveret: exístimans, se Afros facílius corrapturum. H a c spe cí¼rn profectus esset in Africana , .multum eum A n tístitcs Jo«is fefellérnní. N a m non solum c o r rúmpi non potuérunt, sed étiam Legatos.La-, cedaemona niissérunt, qui Lysandrurn acc.usár e u t , quod sacerdotes fani corrúmpere conátús esset, Aecí¼satus hoc crimine, j u d i c í¼ m que .absolutas seaténtiis,, Orchoméniis .missus subsídjo', occíssus est a Thebápis apud Haliártí¼m."Q'ugm veréde eo forst judiciitum , orátio ipdício f u i t , qnae p,o\t morrena in d o m o , ejus, reparta e s t , in qua.suadet Laced.astroniis, ut' regid pot estáte •di ss-:. lata , ex ómnibus dí¼x deligátur.ad b'fllumgeréndum: sed ira s c r i p t a , í¼t .Deprimí videretur co.ngráere senténtiaf, quam ille.se habiturum, pecunia fidens, non dubitábat. Hanc ei scripsisse Clepn Halicarnásseus díeitur,


LlSANDRO V I . 8^ de los lace demonios; y porque preveía que suempresa no pocíia tener feliz éxito sin la ayuda de los dioses, acostumbrando ¿os lacedemonios.dconsultar los oráculos en todos sus negocios, procuró sobornar dios sacerdotes de Délfosymas, habiéndole salido vana esta diligencia; probó, si podía d los del templo de Dodoma-.y como tampoco aq.u ífuese admitido, fingió que habia hecho ciertos votos á''Júpiter Hammon, que necesitaba cumplir, persuadido de que los africanos se dexarían sobornar con , mas facilidad. Marceó con esta confianza al ífrica'\mas le engaí±aron mucJio sus esperanzas en los sacerdotes de Júpiter. Pues tan lejos estuvieron de dfxarse corromper > que enviaron .embajadores d Lacedemoniá para acusar á Lis andró &t haber intentado s o b o r narlos. Acúsasele en efecto,) losjueces se le declararon inocente. Habiéndole después enviado al socorro de los Orcoménios , le dieron muerte los té baí±osjunto áMaliarto. Una oración, que se halló después de su muerte en su cata, de él aró la justificación de los jueces que le habían, absuelto. En ella procuraba persuadir .dios lacedemonios, que extinguiesen sus R e y e s , y le eligiesen l e í solo para el m a n do' de las armas. Esta oraCíon..eslaba escrita en términos ,qite parecía conforme días respuestas de los Oráculos, que no dudaba lograr d fuerza de dinero , y según dicen , la compuso Clion de Haíic amaso.


?4

C O R N E I I I NEPOTIS.

CAPUT

IV.

j / \ . t q u e h o c loco non est pretereúndum factum Pharuabázl, sátrapis régii. N a m , cura Lysánder pracféctus classis, ¡a bello m u l ta crndéliter, ávarequ* fecísset, d e q u e h i s r e bus suspicaretur ad cives suos esse perlátum, petiit a Pharnabázo » o t aá Ephoros sibi t e s t i »móniuuJ d a r e t , quantá sanctitate bellum g e s wsísset, seciósque tractásset, deque ea re a c «curáte scriberet, magnam enim ejus a u c t o r j Mtatem in ea re futí¼rarn.» Huic ille liberálifer poí¼icétur. Librum gravem multis verbis c o n s crípsit, in quo summis eúm efert laudibus. Q u e m cí¼m legisset, probassetque, duro o b signátur, alterum parí magnitíídine , tanta sirniiitúdine ut discerní non p o s s e t , signátum subjécit, in q u o acuratíssime ejus a v a rítiam,, perfidiamque, áecu-sarat. H i n c L i sánder domum cí¼rn redisset, postquam d e suis rebus gestis apud máximum magistrátum, quas voluerat, díxerat, testimónii 'loco l i brum á Pharnabázo datum trádidit. H u n c , í u m m o t o L y s a n d r o , cí¼m Ephori cognóssent, ipsi legéndum dedérunt. Ita ille imprudens i p se suus fuit acusator. ,


LlSANDRO V I . C A P I T U L O IV.

8f

Jbun este lugar no debo pasar por alto un hecho de Famabazo Sátrapa de Persia. Lisandro habia sido muy cruel y avaro mientras mandóla armada en la guerra ;y recelando que estuviesen informados de su proceder los lacedemonios , pidió d Famabazo »que le vtdiera un testimonio de la justificación con que »J habia procedido en aquella guerra, y tratando d los aliados, y que lefavoreciese en él lo ^posible ,porque su informe haría mucha fuer»za d los ¿foros." El Persa se ofreció gustoso í hacer lo que le pedia, y escribió una relacióngrave y difusa, en que le dábalos mayores elogios. Díasela d leer ,y pareciindole bien £ Lisandro, al tiempo de sellarla,puso Famabazo en su lugar otra ya sellada del mismo tamaí±o , tan parecida á la primera, que no era posible distinguirlas , en la qual habia pintado con los mas vivos colores su perfidia y avaricia. Habiendo vuelto Lisandro desde a quidLacedenionia, después de haber hablado ante el supremo magistrado d medida de su gusto, d cerca de susliechos, sacó para comprobación la relacionó libro de Famabazo. Mandáronle salir los ¡éforos, ínterin se enteraban de su contenido, y después se la dieron á leer al mismo Lisandro, que vino por sti imprudencia A ser acusador de sí mismo.


86 i

CORNELII NEPOTIS.

ALCIBIADES.
CAPUT I. leibíades ,• Clíniae Fílius , Atbeniensis. In hoc natura , . quid efficere p o s s i t , v i détur experta. Constat enim ínter o m n e s , qui de iilo memórix prodidérunt, ninil e o íuísse excelléntius, vel in vítiis, vel in virtí¼tibus. Natus in amplíssima civitaie , summó genere, ótrinium. aetáfis s u x multó formosíssimus, ad omnes res aptus ,.consiliíque plenus. N a m q u e Imperátor fuit summus & man & térra: disért u s j ut in primis dicéndo. valértt: quod tanta erat commendátio oris, atque oratiónis, ut nem e ei 'dicendo posset resístere. í d e m . , c u m tempus pósccret, la+ioriósuá, pátiens, liberális, spléadidus, non miniís isi vita, quam victu: aff.ibilis, blanduS:, tempóribus ca.llidíssime insérviens. í d e m , simul ;ic se remísserat, í±eque causa súberat, quare ánimi tabórem perférret. luxurió^us, dissolútus., libidinósus, i i u é m p e rans reperiebatur: ut omnes admiraréntur, in uno hómine tantam inésse dissimilití¼dinem, tatuque divérsain naturam.


• ALCIBIA&ES V I I .

g7

ALCIBIADES.
CAPITULO I. ^¿4lcibiades,hijo deClinias,fué natural de Atenas. Parece que.la naturaleza quisoexperimentar en este hombre hasta dónde, llegaban sus fuerzas: porque todos los que escribieron-de él concuerdan etique no hubo quien le aventajase así en vicias ,como en virtudes. Nació en una ciudad de las mas populosas, de una familia de las mas ilustres: fué el mas hermoso de los jóvenes de su tiempo ,y tenia, habilidad para todo,y extremada prudencia; pues fué un general consumado por mary tierra: su elocuencia era tanta, que pocos tenían la eficacia que él en persuadir:porque la majestad de su semblante y palabras , í±o habia' quien la pudiese resistir. Era laborioso, q dando el tiempo lo pedia , sufrido , liberal, de esplendor, tanto en sus acciones , como en los gastos: afable y humano, y se acomodaba con singular destreza d las circunstancias de los tiempos. Mas , quando aflaxaba, no teniendo por qué.ocupar el animo, le hallarías entregade"al laxo, disoluto en sus costumbres, deshonéstoy desárregl'ado.Yasí todos se admiraban de que hubiera eií un mismo sugeto genios tan diverses', é inclinaciones tan contrarias. "'


88

CORKEIII NEPOTIS.

CAPUT

11.

-Educátus est in domo Périclís (privignns enim eju* fuísse dícitur) eruditus a Sócrate. Sócerum hábuit Hippónicum , ómniuin G r « cx lingux eloquentia dissertíssimum: u t , si ipse fingere v e l l e t , í±eque plura bona reminísc i , í±eque majóra posset cónsequi, qúám vel fortuna vel natura tribúerat. Ineún te adolescéntía amátus est á multis more Gra:córum: in eis a Sócrate, d e q u o mentiónem facit Plato in Symposio. Namque eum indúxit commorántera, se pernoctásse eí¼m. Sócrate, í±eque dliter ab eo surrexísse, ac fílius d párente debúerit. Postéaquam robústior est factus, non .miní¼s multos amávit, in quorumamóre , q u o a d lícitum e s t , odiosa multa, delicáté, jocoséque f e c i t : q u x referrémus, nisi majóra, potioraque haberémus.

CAPUT

III.

J^ello

Peloponnesiáco -hujus consílio, a t que auctoritate Atheniénses bcllum Sy*racusánis indixérunt : ad quod gercndum ipse dux deléctus est. D ú o pranérea c o l l é -


AlCTBIADES V I I . C A P I T U L O II.

89

Alcibiades encasa de Pericles , quien dicen fué entenado. Tuvo por maestro al filósofo Sócrates. Casó con la hija de Hipotticoel mayor orador de Grecia en aquel tiempo. Deforma, que si él mismo se hubiera puesto d discurrir, no podría ni apetecer, ni imaginar mas, ni mayores bienes, que ios que le habían dado liberales naturaleza y fortuna. Enlajlor de su juventud le amaron muchos, es costumbre entre los griegos. Uno de sus amantes fué Sócrates, como vemos en el Simposio dfe Platón, donde introduce d Alcibiades , diciendo: que habia pasado'roda la n o che con Sócrates, y se habia levantado de su lado, c o m o u n hijo debe del de su padre! Ya mas entrado en aí±os tuvo él también afición á muchos, dquienes dentro de los términos lícitosjugó varios lances condelicadeza y gracia, qne no p asaría en silencio, si no llamaran mi atención otras cosas mas dignas ,y importancia.

Crióse

de

como

de mayor los

CAPITULO

III.

del Pelopmneso , atenienses, siguiendo el consejo y autoridad de Alcibiades, declararon guerra álossi•'acúsanos , dándole el mando de las af mas, y nombrándole 4 Inicias y Lamacho por

JDurante la guerra


9®

CORNELII

NEPOTIS.

gas dati, N i e i a s , & Lamachus. I d eí¼m appararétur, prií¼s quam classis e x i r e t , á'ccidit, ut una nocte omnes Hermas, qui in óppido erant A t h é n i s , dejiceréntor, praster unum , qui a n te ¡ání¼am Andócidis erat. Itaque i 1 le postea •Meróurius Andócidis vocáuis est. H o c c í¼ t n apparéret, non sitie magna muhóram consensióne esse factum, qnod non ad privátam, sed ad púbiieam rem pertinéret, magnus multitádini tímor estinjéctus, nequa repentina vis in ciyitate exísteíet, qua: libertatem opprímeret p ó p u í¼ . H o c máxime conveí±íre in Alcibíadem videbátur, quod & p o t e n í¼ o r , & major quám privatusexistimabí±tur. MuStos enim liberaiitáte. devínxerat, p'ures étiam ópera forénsi suos reddíderat. Quare fiébát, ut ómnií¼m óculos, •quqtiescúmque in públicum prodíssét j ad se. eonvérteret, í±eque ei par quisquam in'civitáte pónerecur. Icaque non sólí¼m spem habé"bant máximam, sed etiam ti more m , quod & obésse phirimum, & prodésse póterat. Asper-' gebátur etiam infamia , quod in d o m o sua f a ceré mysrefia dicebatur: quod nefas erar m o re Athéniénsinni: idque non ad religiónera, sed ad conjuratióiiem pertinére existimabátur.


• ALCIBIADES V I I .

oí

colegas. Quando se estaban haciendo tos preparativos, antes de salir la armada, una noche fueron echadas por tierra todas las imágenes de Mercurio que habia en AténaS,fuera de una, que estaba delante de lapuerta de Andocides, que se llamó después Mercurio de Andocides. Como se veía claramente ¿lúe habían concurrido muchos y estrechamente coligados á una acción, que miraba..derechamente ala república, nopudiendo tener ningún fin particular, entró el pueblo engram temar de que hubiese en la ciudad alguna violencia, repentina que quitara la libertad al pueblo. Las sospechas recaían principalmente sobre Alcibiades. Porque su poder y elevación parecían superiores ala condician de un particular. Pues sus liberalidades le kahíangtinado muchos amigos ,y muchos'mas su elocuencia empleada en' los tribunales en la defensa de ellos. Por lo qual, siempre que salla en'público, se ¿levaba tras silos ojos de todos, y no hallaban otro igual en la ciudad- Por esto, aipaso o ue tenían en el las mayores esperanzas, le temían también en gran manera; porque podía hacer mucho bien y mucho mal. Estaba también infamado , porque contaban que tenia en su casa juntas secretas de religión: Ib que era gran delito en Atenas. Y se creía que estas juntas• , lejos de ser efecto de la piedad y devoción, tiraban átramar alguna conjura .
L 1


9^

COBNEHI NEPOTIS,

CAPUT

IV.

H o c crimine in c o n d o n e ab inimicis c o m pellabátur. Sed instájjat tempus ad bellum proficiscéndi. Id iile m é t u e n s , í±eque ignorans cívium suórutn consuetúdinem, postulabat » u t , si quid de se agi veilént, pótií¼s de jjpracsénte quaistio haberétur, quam absens insjvídíae crimine accusarétur.55 Inimíciveró ejus quiescéadum in prsesémi, quia nocére ei se non posse intelligébant, & illud tempus expectánd u m decrevérunt, q u o exísset: ut sic abséntemagrederéntur: ítaque fecérunt. Nani, postquam in Sicíiiam eí¼m pervenísse credidérunr, ábséutem, qubd sacra violdsset, reum f e c é runt, Qua de re eí¼m ei núntius a magistratu in Sicíiiam missusesset, ut domum ad causam dicéndam rediret, essetque in magna spe p r o vincia; bené administrando, non parére nóluit & in trirémem, qua:ad eum eratdeportandum missa, ascéndit, ac Thúrios in Itáliam pervéc^ t u s , multa secum íéputaas de immoderáta civ i o m suórum licéntia, crudelitáteque erga nób i l t s , utilíssimum ratus impeíadéntem evitare tempestátem, elanr se á custódibus subdúxit, & i n d i primurn E l i d e m , deínde Thebas venit.


ALCIBIADES

VII. IV.

93

C A P í T í f L O

Sus enemigos en las juntas del pueblo le hacian cargo de este delito, quandoya instaba el tiempo de partir ti la guerra. Alcibiades, temiendo esto,sabiendo como acostumbraban proceder sus ciudadanos,pedia -n^ue sijquerian «tratar alguna cosa en arden a su persona, se «hiciese la averiguación de la partida, «sin exponerle en ausencia d las acusaciones «de la envidia" Mas Sus enemigos, viendo que nada adelantarían , acusándole entonces, juzgaron por conveniente estarse quietos ínterin se mantenía en la ciudad, y acometerle, luego que se hubiese ausentado. ¿4sí l» hicieron, y quando les pareció que habría llegado ya á Sicilia , le acusaron de sacrilego. En fuerza de esto le despachó el magistrado una orden para que se restituyese ala ciudad ádar sus descargos. Alcibiades habia concebido grandes esperanzas del buen éxito de su empresa, y por este motivo resolvió obedecer,y\ se embarcó en la galera que se habia enviado para conducirle.Llegó áiurios,puerto de Italia, y considerando d sus solas la demasiada libertady rigor con que sus paisanos trataban á los nobles, juzgó por mas acertado huir el cuerpo á la tempestad que le amenazaba ,y engaí±ando la diligencia de los guardas, bufó á Elide , y desdi allí pasó á Tébas.

antes

x


C O R N E L I I NEPOTIS.* Postquam autem, se cdpitis damnatutrt, bonis publicátis, audiyit, & id quod usu v e nerar «Eumólpidas sacerdotes á pópulo c o á e i .)tos, u£ se devovérent, ejusque devotiónis, jjquo testatior esset memoria, e x e m p l u m , in »pila lapídea incísum, esse pósitum. in p i V wbJico, H Laced ásmeme m demigrávit. I b i , iit ipse prsedicáre consnéverat, 72072 advérsus pd-. l-riam, sedinimicos siios bellum gessit: jjquod 35íídem hoste's essent civitáti. N a m , c ú m intelMLíGERENX, se plúrimí¼m prodésse posse R e i p ú jjblicas, ex ea ejeccísse, plusque ¡rae suas, quám nutilitáti cpmmuni p.iruísse.» Itaque bujus e o n sílio Lacedasmónii cym Pers.Srum R e g e ariiicítiam fecérunt: dleínde Decelíam in Aitica ínun j é r u n t , praisidióque perpetuo ibi pósi,t0, in; obsidióne Athénas tenué.runt. Ejusdem óp^ráv Ioniam a societáte avertérunt Atheniéoslí±m,Q u o . f a c t o , ' . m u l t ó superiores bello esse .eos-; per un t.

94

CAVJJT- V.

eque rve-ró-his rebus tam amíci Alcibíadi s.ijaí. faeti, quain . t'imór'e ab- eo- alie-, náti. N a m , -cum accérrimj viri prsestátem prudeaHajQ: '.ia ómnibus , -jcebus

N

cegaos-•


ALCIBIADES V I I . 9f Aquírecibió la notician de que los atenien«ses habían confiscado todcs sus bienes, con«denándole d muerte , y según la costumbre «que se.habia introducido,precisado dios sacerdotes Eumolpidas dexcomulgarle, granvandoen una lápida, para que constase mas nal el hecho,todas las maldiciones del «anatema, y exponiéndolas á la •sista de fondos.» Con estas noticias se pasó ávivir á Lacedeytonia. Allí, como él mismo solía, decir, hizo guerra, «no á su patria, sino á sus ene«migos, porque también le eran de elia:pues «sabiendo quán útil é.importante era su per«sona en\. Atenas, le .habían hecho desterrar, «atendiendo á satisfacer su odio particular, «Antes que. al bien común.' '' Y asilos lacedemonifpSypor su consejojtfcieron alianza con el Rey. de 2erpa-yfortificaron la ciudad de Decelia en la ítica, y manteniendo de continuo guarnicionen ella , tenían sitiada d-Aténas. Con .su,ayudaHam-bpépi rompieron la alianza que. había entre los ionios y atenienses, y comenzar onde esta maner,a á conseguir muchas ventajasen la guerra* ..

publicó

1

CAPíTULO

V.

-$L odds estos tan seí±aladosservicios de Alcibiades , no tanto sirvieron para concillarle el. amor de los lacedemonios , coiDopara 'Manarle las -Ví¼ltmtades de ellos ins-


96

CORHELII NEPOTIS.

cerent , pcrtimucrunt ne caritate patria: d u c t u s , aliquándo ab ipsis descísceret, & c u m suis in gratiam rediret. Itaque t e m pus ejus interficiéndi quasrcre institnérunt, I d Alcibiádi diútií¼s cetári non p ó t u i t : erat enim ea sagacitáte, ut détipi non p ó s set , pra:sertim eí¼m ánimum attendísset ad cavéndum. Itaque ad Tissaphé*rnem prseféctum regis Daríi se cóntulit. Cujus eí¼m in íntimam amicítiam pervenísset, & A t h e niéusium , male gestis in Sicilia rebus, o p e í senéscere , contra Lacedacmoniorum créscere , vidéret : inítio cum Pisandro praetóre , qui apad Sammum exéreí±um habébat, per ínter núntios collóquitur , & J e réíditu suo facit mentiónem. Erat enim eódem , quo Alcibiades, sensu, pópuli poténtia; non amicus , & optimátum fautor. A b h o c destití¼tns, primí¼m per T h r a sybúlum L y c i filium ab exércitu recípit u r , prartórque fit apud S a m u m : post, sufTragánte Therámene , plebiscito restituían , panqué absens imperio prsefícit u r , simul c u m Thrasybúlo & Therámene. H o r u m imperio tanta eommutáiio rerum facta e s t , ut Lacedaemónii, qui pauló ante victóres vigúerant, pertérriti pacem p é terenr. V i c t i , enim erant quinqué praeliis terréstribus, tribus naválibus : in quibus ducentas naves tritémes ámísserant, quas
-


AtciBTAEEs V I L 97 firdndoles miedo. Porque viendo la singular prudencia con que este grande hmibre obraba en todos los negocios, llegaron dtemer, que los dexase algún dia llevado del amor d su patria , y se reconciliase con los suyos. Y asi resol vieron buscar opasion de matarle, Alci' biades luego llego d penetrar su inlencien'.porque era tan sagaz y astuto, que era imposible engaí±arle, especialmente quando andaba con cuidado. Y así se acogió al amparo de Tisafernes , gobernador de Darío. Habiendo llegado d tratarte con la mayor intimidad, viendo muy enflaquecidas y debilitadas las fuerzas de los atenienses con los malos sucesos de Sicilia, quando las de los lacedemonios por el comrario se bailaban pujantes, habló primeramente por medio de terceros con el general Pisandro, que tenia su exército junto d Samos.y le tocó el punto de su vuelta d nas; porque Pisandro pensaba, como íícibia* des, mirando con malos ojos el demasiado poder del pueblo, y defendiendo el partido de la nobleza.

Ate-

Aunque no halló en éste acogida, con todo logró por medio de Trasíbulo , hijo de hico., que el exército le recibiese y nombrase general junto, d Sainos; y después, favoreciéndole Teramenes, acordó la plebe levantarle el destierro, y darle el mando del exército con autoridad igual a la de Trasíbulo y Teramenes. JBaxola conducta de estos mudaron tanto de


98 CoRNEtn N E P O T I S . coptse in hóstium vénerantpotestátern.Alcibíades simul cum collégis recéperat I ó n i a m , H e l lespóntum, multas praetérea urbes Graseas, quae in ora sitas sunt A s i a ; : quarum e x p u g n á rant c o m p l ú r e s p n his Byzántiumt í±eque m i ní¼s multas consílio ad amicítiam adjnnxerant, .* q u o d in captos cleméntia fúerant usi. Indé prasdá onústi, locupletáto e x é r c i t u , máximis r e bus gestis, Athénas venérunt.-

CAPUT

VI.

J f ^ J i s cí¼m obviam universa cívitas ín P i raceum dcscendísset, tanta fuit ómnium e x pectátia viséndi Alcibíadis, ut ad ejus trirém e n vulaus conflúeret,'perínde ac si solus adveníss ^t. Sic enim pópulo erar persuásum, & adversas superiores, prassentes secundas res aecidísse ejus ópeíá. Itaque & Siciua; amíssum,' & Lacedasmoniórum victorias culpa: búas trib u e b a n t , quod talem virum é civitáte e x p u lísicnr. JN'eque id sií±e causa arbitran videbantur. N a m , postquam excrcítui prasésse ccepe-


tes pujantes y victoriosos , pidieron atemorizados la paz, después de haber perdido cinco batallas por tierra,y tres por mar, en lasque les apresáronlos enemigos doscientas galeras. Ademas de esto. Alcibiades con sus colegas habia recobrado la jónid, el Ãœelespontoy muchas ciudades griegas, situadas en l¿ costa de Asia, entrando d fuerza de armas gran-miy entre ellas d Bizancio; aunque no menor el de los que se rindieron voluntariamente, viendo la piedad con que se habia tratado dios prisioneros. Después de esto los tres generales, cargados ellos y su exército de botín, volvieron d Atenas ricos y gloriosos con tan grandes hazaí±as , hablan

semblante las cosas, que -los lacedemonios an-

ALCIBIADES V I I .

99

mero,

fué

como

hecho.

C A P I T U L O

VI.

"Habiendo

salido toda la los al puerto de Píreo , era tan ardiente el deseo que todos tenían de ver d Alcibiades , que corrían de tropel A su galera , como si no llegara ningún oiro mas que él. Tan persuadido es-taba el pueblo ele que rfLibiades era la causa, así de las desgracias pasadas, como de las prosperidades presentes. Y así se echaban d sí mismos la culpa de la pérdida cíe Sicilia, y de las victorias de los tac-edemonios , por haber desterrado un sugeto como ét: y tenían motivo para pensar

ciudaddrecibi

parecía que


ioo

CotesEti-r NEPOTIST.

rat, í±eque t e r r l , nsque mari hostes pares essff potúeraní» H i c ut naví egréssus e s t , quamqnam T h e rámenes & Thrasybí¼lus eisdem rebus pra:fuer a n t , simúlque vénerant in Pirsseum, tamea ilhim unum omnes prosequebántur, & , i d , quod nunquam antea usu vénerat, nisi O l y m pias victóri.bus, corónis a aréis-, aneisque v u l g o donabátur. lile lácrimans íalem b s n e v o l c n tiam civium suórum accipiebat, reminíscens prístini témporis acerbiiátem. Postquam A s t a v « n i t , c o n d o n e advocáta, sic verba f e c i t , ut perno tan. ferus fáerit, quin ejus casum l a c r y márit, iniraicumque his se osténderit, q u o r u m opera patria pulsus fuerat, proínde ac si álius p ó p u l u s , non ille ipse, qúi tuai flebat,eum sacrilégii damtiássct. Restituía ergo hule sunt públicé bóna: iidéiaqueilí¼ Eumúipida; Sacerdotes rursus resacráre sunt coácti, qui eum d e vaverant: pilasque illa: in quibus devótio f u e rat «cripta, in mará prascipitátx.


AtCIBIADBS V I I . lOT as f, porque desde el momento que tomó el mande del exército, no pudieron los enemigos resistir , saliendo siempre vencidos, asípsr^ tierra como por mar. A"* Luego que Al-cibiades salto en tierra ¡ aun Teramenes y Trasíbulo habian tenido igu. mando que él en las empresas,)' habian liegado juntos al puerto; con todo eso él solo era dquien todos seguían, presentándole á cada paso coronas de oro y bronce , distinción que no se habia hecho hasta entonces , sino con los vencedores en losjuegos olímpicos. Alcibiades admitía con lágrimas estas demostraciones' del amor de sus ciudadanos con la memoria del rigor, que habian usado con él en otro tiempo. Habiendo entrado en la ciudad convacó al pueblo,) le habló en unos términos, que no hubo ninguno tan duro y fiero que no llorase sus .desgracias, y que no mostrase indignación contra los 'que habian sido causa de su destierro. Gomo si fuera otro pueblo, y no el que entonces lloraba , el que le habia condenado por sacrilego. Fué pues restablecido por acuerdo público en la posesicn'de todos sus bienes-, los mismos sacerdotes Eutxolpidas , que le habian anatematizado, se vieron precisados á levantarle el anatema :y las columnas, donde se habia gravado, fueron arrojadas al mar.
1 1


10a.

CORííELII NEPOTIS.

CAPUT

VIL

xc Alcibíadi laJtída non nimis fnit d í u lúrna. N a m , eí¼m ei omnes essent honores d e c r é t i : totaque respáblica, domi , belíique t r á dita , ut uníus arbitrio pererétur: & ipse p o s tulásset, « t dúo sibi collégce darénrur, T r a s y b í¼ l n s , & Adimántus, nequs id neeátum esset: classe in Asiam p r o f é c t u s , quod apud C y m e n miní¼s ex scnténtia rem gésserat, in invídiam jyScidit. Nihil enim eum non c-ffícere posse ducébant. Ex quo fiébat, ut ómni;j miní¼s p r o s pere'gesta ejus culpas- tri'nierent, eí¼m cum aut negliiiénter, aut malitióse fecísse lpqueréntnr: sicut rum áccidic. N ¿ m cerruptum a Rege cdpere Cymen noluisse: ar.gúebí-nt. Itaque huic máxime puiámus malo fuisse nímiam o p í n í ó nem inaénii, atque virtutis:, timebltur 'enim non miní¼s, quam diligebátur , n e , secunda fortuna, magnisque ópib.us eiátus, tyránnidem concupíseeret. Quibus rebus factum e s t , ut absénti magistrátum abrogárent. Id ille ut a u d i v í t , domum revertí noluit,. & se Páctyen c ó n t u l u , ibique tria castalia communívit, B o r -


ALCIBIABES V I I . C A P I T U L O V I L

103

as 110 le duró mucho tiempo d Alcibiades mucho esta alegría: por que, después de decretarle todos los honores , de confiarle el gobierno absoluto de. la república en paz y en guerra, y de seí±alarle d petición suya dos colegas Trasíbulo y Adimanto , habiéndose hecho día vel a con la armada para Asia, por nohaber salido bien de faempresa deCitnes, reincidió en el aborrecimiento de sus conciudadanos.Porque vivianpersuadidos de que no habia paraél cosa imposible \.y así le echaban la culpa de qualquier infeliz suceso diciendo, que sin duda habia procedido con descuido ó malicia, como sucedió en la ocasión presente, que le acusaban de habarse dexado sobornar del Persa, y na haber por esto q u e rido tomar á Cimes. De suerte, que llegó d creer, que lo que mas perjudicó d Alcibiades, fué el gran concepto que sus ciudadanos habían formado de su talento y valor J las quales prendas , al paso que le hacían amable, daban también motivo para temer que animado de sufelicidad,y poder aspirase día soberanía.Quitáronle pues el mando en ausencia, y le nombraron sucesor.Ojiando Alcibiades ¿o supo, no queriendo volver á su patria, se fué á Pactia , en donde fortificó tres tastillos, Somos, Bisantes y Neolíticos; y juntando un


104 C o R N E i n NfiPOTIS. ínos, Bysánthen, Neontíchos: manuqne colinet a , pritnusGracciae civitátisia Tráciam intróiit, gloriósius exístimans barbarórum praedá l o c n pletSri, quam Grajórum. Qua ex re créverat cum fama, tum ó p i b u s , magnámqne amidtiam sibi cum quibásdam Régibus Tráciae pepérerat.

CAVUT

VIII,

J^^eque tamen a chántate pátríse pótnít r e c e d e r é . N a m , cí¼m apud Egos flumen Phíloe l e s , prastor Atheniénsium , clasem coí±stituísset suam, í±eque longe abésset Lysánder, prastor Lacedasmoniórum, qui in eo erat o c e u p á t u s , ut bellí¼m quam diutíssime dúceret, q u o d ípsis pecunia á R e g e suppeditabátur, contra Atheniénsibus exhaustis, practer arma, & n a v e s , nihil erat super: Alcibíades ad Atheniénsium venit exércitum, ibíque praesénte v u l g o , ágere cospit, » s i vellent se coacturum Lysánjjdrum aut dimicáre , aut pacem pétere : L a j^cedasmónios eó, nolle confligere classe, q u o d jjpedéstribus cópiis p l u s , quam návibus v a ! é 3jrs?ht, sibi autem esse fácile, Seuthen, regem wTraéum d e d ú c e r e , ut eos térra depélleret:


'ALOIBTADES V I I . iof tuirpo de tropas, creyendo le era más glorioso enriquecerse con los despojos de los bárbaros, que con los de los griegos invadió la Trdcia, la qual expedición no habia emprehendido hasta entonces ningún griego, y sirvió par a aumentar mucho el crédito y riquezas de Alcibiades,yproporcionarle la amistady alianza con muchas Reyes trdcios.
t

C A P I T U L O

VIII.

Sin embargo no pudo olvidar el amor d su patria,perqué como Fil-ocles, general de los atenienses, hubiese dado fondo dsu armada punto d la embocadura del rio Egss ,y estuviese cerca de allí Lisandro, general de los lacedemonios, que solo pensaba en alargar la guerra lo mas que pudiese: ( porque los espartanos recibían del persa quantiosos socorros de dinero ; y por el contrario los atenienses se.hallaban reducidos al estado mas miserable, no habiéndoles quedado inas que armas y naves ) Alcibiades fué al exército ateniense, y comenzó áproponer á los soldados, nque , como ellos quisiesen, pondría d y Lisandro en la precisión de pelear, ó depey>dir la paz: que los lacedemonios rehusaban «dar una batalla naval, perqué sus fuerzas "terrestres eran superiores marítimas; npero que d él le era fácil empeí±ar á Seuvtes, Rey de Trdcia, para que los echase

alas


C í“ R N í‰ L I I NEíOTIS. io6 r q u o f a c t o , rieccesárió aut classe confiicturos, j>aut bellum composití¼ros. n Id etsi vcre dictum Phílocles animadvertéb a t , tamen postuláta faceré nóluit, quod s e n tiébat, s e , ílcibíade r e c e p t o , nullíus m o m é n t¡ apud exércitum futí¼rum: & , si quid secúndi evenísset, nullam in ea re suam partem fore: contra e a , si quid advérsi accidísset, se nnum ejus delícti futurum reum. A b hoc discédens Alcibíadps v q u ó n i a m , inquicíí, victoria; patrias « r e p u g n a s , iilud m o n e o , juxta hostcs castra jjhábeas náutica: perículum est e n i m , ne i m «modéstiá militum nostróvum occásio detur « L y f á n d r o nostri opriméndi exércitus," í‘ e q u e ea res illum fcféilit. N a m Lysánder, cí¼m per speculatóres comperísset, vuigum Atheniénsium in terram pradárura exísse , navésqúe p o r e inanes relictas, tenapus reí gerenaac non d i «aíssit, coque ímpetu totum bellum deléyit.

C APUT

IX.

Alcibiades, víctis Atheniénsibus , non satis túta eadem loca sibi arbitrátus , péivitus in Thrácíam se supra Propó'ntidem abdi-

_¿jLt


AtcisrADEs V I I . 107 vise de tierra, con lo que se verían precisados ¡id combatir por mar, 6 dproponer la paz" Filocles,aunqueconociaque Alcibiades decía bien, con todo no quiso hacer lo que le pedia; por que veía que si lo admitían en el exército , no sellaría caso de él;y que no le habia de tocar parte de.la gloria si se lograba algún feliz suceso; quando por el contrario sería él solo responsable de cualquiera desgracia. Alcibiades al despedirse de Filocles le dijo: iiYa que te opones d la victoria de tu «patria, te advierto que tengas aprestadas «algunasnaves cerca del enemigo:porque te¡•¡mo que la demasiada licencia de nuestros ¡•¡soldados le dé ocasión de sorprender nuestro ¡¡exército" El suceso delaróquánjusto habia sido el rezelo de Alcibiades: porque Lisandro , informado por sus centinelas de que los mas de los atenienses habian saltado en tierra para ir al pillage, dexando las naves casi sin gente , se aprovechó de una ocasión tan favorable , y de un golpe terminó felizmente la guerra. C A P I T U L O IX.

as Alcibiades no dándose por seguro después de la rota de los atenienses en el sitio donde se hallaba , se retiró á lo interior de la Trácia , mas allá de la Propontidtesperando poder ocultar allí confacilidad


io8 Cos -Nfitu N E P O T I S . d i t , sperans ibi facillirne suam fortíinam ócaili posse. Falso. N a m T h a c e s , postquam eum cum magna pecunia veníssesensérunt, insidias ei fecérunt. Qui ea,quse apportavit, abstulérunt, ípsum cáoere non potuérunt. Ille cernens nulium locum sibi tututn in Grazciá propter. potéutiam L a c e d x m o n i o r u m , ad Pharnubázun in Asiam transiit. Quein qnidem ádco sua ce pit humanitate, ut eum nenio in amicitia ante céderet. N a m q u e ei Grúnium déderat inPhry' gia castrum , ex quo quinquagíuta talénta \e& tígalis capiébat. Qua fortuna Alcibiades nci erat contenáis, í±eque Athénas vicias Lacedxrnóníis serviré, póterat pati..Itaquc ad patriara liberándam omni ferebatur cogitatióne; sed v i d é b a t , id sine rege Persarum non posse f í e r i , ídeóque eum arnícum sibicupiébat adjúngi. í‘ e q u e dubitabat, fácile se consecutí¼rum, si m o d o ejus conveniéndi habuísset potcstatem, N a m C y r u m fratrem ei bellum clam par a r e , Lacedasmóniis adjuvántibus, sciébat. Id si ei aperuísset, magnam se ab eo -miiútuia grátiara vidébat.


! AlCIBIADES V I L IO9 \tusriquezas;mas le engaí±aron sus esperanzas. Porque los traces, luego que entendieron que traía consigo gran cantidad de dinero, le armaron una emboscada. Y aunque tuvo la fortuna de escapar él, dexó en sus manos quanto Ueiaba. Después viendo que no podía vivir seguro en ningún lugar de Grecia por causa del mucho poder de los lace demonios^ pasó día Asia d implorar la protección de Famabazo , y supo ganarle de tal suerte la voluntad con su cortesanía, que ninguno tenia con él mas cabida. Y así Famabazo le dio el castillo de Frunio , de donde sacaba cincuenta talentos de tributo. Con toda esta fortuna no estaba contento Alcibiades , haciéndosele insufrible ver d los lace demonios dominando dsu patria. Y así no pensaba de dia y de noche sino en el modo de ponerla en libertad; mas para esta contemplaba necesaria la ayuda del Rey de Per si a, Deseaba por este motivo lograr su amistad,y tenia esperanzas muy fundadas de conseguirla, como tuviese proporción de hablarle* Porque sabía que su hermano Ciro se prevenía de secreto' para hacerle guerra, y que los lacedemonios le ayudaban para ella ; y descubriéndole un secreto tan importante, era preciso hacerse mucho lugar con éL


IIO

CoRNELII

NEPí“TIS.

CAPUT

X.

I J j e c eí¼m molirétur, peterétq-ne a Pharnabaz'o, ut ad R e g e m mitterétur, eódetn témp o t e Crítias , pseteríque tyránni Atlieniénsium cercos bórnines ad Lysándrum in Asiam miser u n t , qui eum certiórem fácerent ?snisi Aici« b í a d e m sustulísset, nihil earum rerum fore jjratum, quas ipse Athénis const¡tuísset:qua« r e , s i s u a s res gestas manére vcllet, iilum perjjsequétur. • > • > His L a c o rebus cismmótus státuit accurátií¼s sibi flgéndum cum Pharuabázo. Huueergorenúntiat, «qrjseRegi cumLacedaí«móniis essent, írrita fuiúra , nisi Alcibíadem i í v i v u m , ant mortuum tradidísset.» N o n tulit hoc sátrapes, & violare cleméntiarn, quam R e gis o p e s m í n u i , máluit. Itaque missir Sysámithren, & Bagseum ad Alcibíadem interficiénd u m , eí¼m ilie esset in P h r y g i a , itérque ad R e g e m compararet. Missi, clam vicinitáti, in qua tum Alcibiades erat, dant negótium , ut eum interfícianr. lili eí¼m eum ferro ágredi non audéretit, noctu lígna contulérunt eirca casam e a m , in qua quiescébat, eámque suceeudéruat, ut incén-


ALCIBIADES VIT. CAPITULO X.

til

(guando estaba trazado esto, y solicitando de Farntiéazo que le enviase ai Rey, Crítias, y los demás tiranos de los atenienses enviaron ciertos sugetos d Lisandro , que estaba entonces en Asia , para hacerle saber •¡•¡que nada de quanto él habia establecido en «Atenas' sería estable, no quitando del medio •na Alcibiades :y que así le persiguiese hasta •¡•¡acabar con él, si.queria que las cosas pernmaneciesen sobre el pie en que las habia puesnto." Lisandro, entrando con este aviso en cuidado , resolvió tratar con mas veras con Famabazo. Y asile envió ddeCir, •¡•¡que si. no •¡•¡le entregaba d Alcibiades muerto ó VíVO,senría nulo el concierto hecho entre la Persia ny hacedemonia" No dio el Sátrapa lugar á esto, y quisa antes faltar á la clemencia, que el que se debilitase el poder del Rey. Y así envió á Sisamitres, y Bageo á la Frigia, donde se hallaba entonces Alcibiades disponiendo su vi age á la corte, para que le quitaran la vida*
f

Los emisarios encomendaron dios vecinos de Alcibiades el empeí±o de matar¿e;pero ellos, no osando acometerle espada en mano, de noche cercaron con leí±a la choza en que estaba durmiendo, y la pegaron juego para que muriera en las ¿lamas,'ya que no se atrevían a


iix CORNELII NEPOTIS. d i o confícerent, quem manu superar! posse d i f fidébant. llie autem snnitu flammse excitatus, q u ó d gládius ei erat subdúctns, familiaris sui jubalare teium erípuit. N a m q u e erat cum eo quidam ex Arcadia hospes, qui nunquam discédere volúerat. Hunc sequi se j u b e t , & id, quod iu pra:séntia vestimentórum fuit, árripir, H i s in ignem ejéctis , ílamma: vim tránsiit. Q u e m ut bárbari incéndium eífugísse éminí¼s vidérunt, telis missis intcrfeecrunt, caputque ejus ad Pharnabázum retnlérunt. A t málier, qua: cum eo vivere consuéverat, mí¼liébri sua veste c o n t é n t u m , asdifíeii incendio mórtuu:n c r e m a v i t , quod ad vivum interiméndum erat comparatum. Sic Alcibiades anuos circíter quadraginta oatus diem óbiit suprémura.

CAPUT

XI.

une infamaturn a p l e r í s q u t , tres g r a v í s simi histórici summis laudíbus extulérunt: Thucydidss, qui ejúsdem astatis fuit Theo-. fomptts, qui fuit pose aliquántó natus; & Ti' maus: qui quidem dúo maledicentíssimi, nescio quo m o d o , in ijio uno laudando consensérunt. N a m e a , qua: supra d í x i m u s , de eo


„

ATCIBIASIES V I I .

113

matarle á hierro.Despertó Alcibiades al ruido de la llama,y viéndose sin laespada, que secretamente le habian sacado , echó, manod un puí±al de un arcddio, 4 quien tenia.en su casa de huésped, el qua! nunca habia querido dexarle,y mandándole que, le siguiese, tomó arrebatadamente los vestidos que tenia delante , los arrojó al fuego, y asi atravesó, por medio de las llamas. Y habiéndole vi-stó.los bárbaros desde lejos salir vivo del incendio, tirándole con armas, arrojadizas, le mataron y llevaron.su cabeza para presentarla tifiarttabaz». Una muger que habia andado en su compaí±ía, cubrió el cadáver con sus vestidos mugeriles, y le quemó en las mismas llamas que se habían encendido para quitarle la vida. Así acabó Alcibiades cerca de los,quarenta aí±os de su edad.

' C A P í T U L O

XI.

.^.tinque hablan mal de Alcibiades los mas de los historiadores, mereció los mayores elogios á tres de los mas graves, que sonTucítiides, su contemporáneo, T c o p o m p o , que fué algo posterior , y Timéo. Y cierto que no acabo de entender cómo estos dos últimos, siendo tan maldicientes, convienen en alabar áeste solo, de quien refieren lo que llevamos dicho, aí±adiendo y¡que en su patria , la esclarecidísima ciudad de Atenas ,vivia con

H


114 CORNBX.II NKPOTIS. r í¼ í± f , atque hoc amplií¼s « c ú m Athénis splen«didísima civitate natus esset, omnes A t h e «niénses splendóre, ác dlgnitate vita: superar s e : postquam inde expiilsus Thebas. venit, *fádeó stádiis eórúrn ií±servísse, ut n/emo eum « l a b o r e , corporisquevíétbí¼s possétsequipara•>re. M (omnes-enim Bceótii magis nrmiráti c ó r p o r i s j quám ingéhii ácumini ihsérviunt) « E ú t n d e m apud L a c e d e m o n i o s , qubr'ufn rhó^ «r>ibí¼s summa v i r t u s i n patiéntia ponebatí¼ri « s i c 'dí¼rítias se dedisse", ut parsimonia victí¼sj « á t q u e cultus omnes 'Lacedsemónios' víftceret: «fuísse apud T h r a c a s , . hómines vinolentos, « r e b u s q u e V é n e r i s dóditos ; í±os q u e q u e in « h i s - ' rebus antecessí-se: venísse ad Persas, « a p í¼ d - q u o s s u m m á láus esset fórtitér'venári, «luxurióse vi veré: <hbrtrm sie imitatum. e o n «su eUidiném, ut illr ípsi eum in his. máxime «admiraréntur. Q u i b u s - r e b u s éfFecisW,'"ut « a p u d q u q s c u m q u e . e s s e t , princeps poneré« t u r , habereturque carissimus.» Sed satis de h o c : réliquos ordiámur^
_


AlClBIAí¼ks V I I . ' Itf «mas esplendor y estimación que ninguno', «¡jue^quando llegó d-Tébas desterrado , se «dio de manera d los exércicios, que eran de nía inclinación de los tébanos, que no habia «quien le igualase en las fuerzas y trabajo corporal:" ([porque esto es ¿o que los tábanos procuran mas que la cultura del ingenio)nque vientre los lacedemonios que reputaban por «la virtud mas sublime la tolerancia y su«frimiento, se entregó de tal forma alrig-ir, «que los aventajaba d todos en la moderavician en comida y vestido: que viviendo en«tre los traces dados al vino y d la deshoVinés'tidad, también en ésto les habia sacado «ventaja', y últimamente, que entre los persas «cuya gloria consistía en el valor é intrepi-, «dez en la caza, y en una vida regalada, «se hizo de tal manera d sus costumbres, que «se hacía admirar muchísimo de los mismos «'¡atúrales del país: logrando con esto hacer nel primer papel , donde quiera que estaba, «y ser 'umversalmente amado. Mas de éste «fiemos hablado ya bastante : pasemos d los «otros."


Xt6

COB.NEI.II NsPOTIS.

THRASYBULUS.
CAPUT I.

/ I ^hrasybuius, L y c i fílius, Atheniénsis. Si per se virtus sine fortuna ponderánda sic, d u r bito an hune primum ómninm ponara. lili sine dúbio néminem praefero fide, constántia, m a g ríitúdine áními, in pátriam amí“re. N a m , q u o d muhí volúérunt, pauci potúerunt, ab uno t y ~ ranno pátriam liberare; huic c ó n t i g i t , ut a trigiuta oppréssam tyráunis ex servitúte in l i bertatcm vindicaret. Sed néscio q u o m o d o , c u m eum nemo anteíret his virtátibus", mnl.ti nobilitate prsecurrémnr. Prímí¼m Peloponnésio bello multa hic sine Alcibiade gessit, ¡lie n u l lam rem sine h o c : qua: ille urjiversa naturalí quódam bono fecit lucri. Sed illa tamen omnia commí¼nía imperatóribus eí¼m milítibus, & f o r t u n a : quod in prasiii eoneúrsu abiit res a c o n s í lio ad vires, vimque pugnántium. Itaque jura suononnúila ab imperatóre ¡miles, plúrima v e r o fortuna vindicar, seque hic plus valuísse, quam ducis prudéntiam , veré potest pra> dicare. Guare illud magnificentíssimum f a c tumpróprrurn est Thrasybúli. N a m , cum tri-


TRASíBULO V H t

117

TRASíBULO.
C A P I T U L O I.
rasíbulo, hijo de Lico, fué natural de Atenas: Si solo se ka de tener consideración al valor, sin atender d la fortuna , dudo si dé d Trasíbulo el primer lugar entre todos los generales. A lo menos no le contemplo inferior d ninguno en fidelidad, constancia, grandeza de animo, y amor día patria. Porque, aunque hubo muchos que desearon libertar de un solo tirano d su patria, fueron muy contados los que lo lograron; mas Trasíbulo tuvo la suerte de sacar d la suya de esclavitud, hallándose oprimida de treinta. Pero 110 sé cómo, no excediéndole nadie en estas virtudes, lograron muchos mas nombre y fama.Primeramente en la guerra díl Peloponneso Trasíbulo hizo muchas cosas sin Alcibiades, y Alcibiades no hizo ninguna sin Trasíbulo, y con todo eso con cierta gracia natural se levantó aquel solo con toda la gloria. Mas en todas las empresas militares los soldados y la fortuna van d la parte con los generales:porque trabada la batalla, ya el suceso no pende de la prudencia delgefe , sifo del esfuerzo y valor de ¿os que están pebatido. Y así tiene derecho el soldado para


I Tg 'CORNELII NEPOTIS. gínta t y r á n n i , prafpósiiia Lacedjemóniís, ser» v u í¼ t e oppiéisastetiárejjt Athénas plúrimostciv e s , quíhiis in bello' pepercerat fot tuna; partim patria expulíssent, partim interfccíssent, p l u n m ó r u m b o n a publicara inter se dividíssenr, non solí¼m princeps, sed & soius iuítio bellurri indíxit.

CATÃœT

ir.

J i J j f j é enim cí¼m P h y i e m cbnfugísset, quod est castéllum ih Attica munitísí¼imum, non plus ha'óí¼it secum, quám trigínta de suis. H o c iru'tií¼m fuit salí¼tis Atticórum ; hoc robur l i bertatis cjaríjisimae chritatis. .í‘eque vero hic contéiriptus" est primó a tyránnis, sed. ejus s o litúJo/'Qux.quidéí±i res & í¼iis contemnéntibuV, pérnicíei; ot huic' despécto', salud .fuit; Háec enim jilos ad perseq.uén.dum segnes, hos autém'.témp.ore ad ce.rnpárándum dato. ..fe-, cit ro'busnóres. Q u o magKs piascéptum illud ómnií¼rn'in ánunis es sé d e b e t : Nikil in bel-


TRASíBULO

VTIT.

TíO,

llamarse d la parte en la gloria del general, j mucho mas le tiene la fortuna que puede gloriarse de haber tenido mayor injluxo en la victoria, que ¡aprudencia del caudillo. Pero la gloria de aquel heroico hecho de Trasíbulo. á él solo se le debe. Treinta tiranos puestos por los lacedemonios , hacían gemir d Atenas baxo de una dura esclavitud: habían estos, 6 muerto , ó desterrado d muchísimos de sus ciudadanos, que habian tenido la fortuita de escapar con la vida en la campaí±a ;y habian confiscado y repartido entre sí los bienes de otros muchísimos. Y en.est a* triste situación Trasíiulo no solo fué el principal, sino también el único que osó declararles guerra. C A P I T U L O . II.

guando éste se refugió en "Files, que es un castillo muy fuerte en la ítica , no tenia consigo mas que treinta compaí±eros. Este fué el principio de la restauración de Atenas: con estas juerzas recobró su libertad aquella ciudad esclarecidísima. Aunque los tiranos le tenían por temible, con todo eso,viéndole seguido de tan pocos, le despreciaronX'ló qual ocasionóla ruina de los que hicieron desfrecio de él, y dio la vida al despreciado.Porque no acudiendo ellos con prontitudd corlar el mal, tuvo tiempo de fortificarse mas y mas: tanto importa que todos vivan persuadidos de


í20 CORITEITI NEPOTíi. loójsártere contétnni. N e c s i n e causa dící: Ma-\ írem tímidifiere non soleré. í‘ e q u e támen pro opinióneThrasybúí¼auctse s u n t o p e s : nam jara tura iílis tempóribus fortius boni pro libértate loquebántur, quam pugnábant. Hinc in P i Tíceum tránsit, Munychiámque munivit. H a n c bis tyranni oppugnare sunt adórti: ab eaque túrpiter repúlsi, protiníis in u r b e m , armis, impadiméntisqne amíssis, refusérunt. Usus est Thrasybúlus non miníis prudcntia, quam f o r titúdin'e: nam cedértes viciári vétuit; cives enim cíviéitspdrcere <equum censébat. í‘ e q u e quisquam est vulnevatus, nisiqui prior impugnaré vóluit. Néminem jacentem veste s p o í¼ a •vit: nil áttigít, nisi arma, quorum indigébat, & quac ad vietum pertinébant, In secundo praelio cécidit Cridas dux tyran&rum, c u m quidem advérsus Thrasybúium fortíssimé p u g naret.

CAPUT

III.

H

oc d e j é c t o , Pausánias venit Atticís aiH xilio R e x .Lacedasmoniórum. Is inter T h r a s y b í¼ l u m , & e o s , qui urbem tenebant, f e cit p a c e m , his conditiópibus: «nequi pra:ter


TRASíBULO V I I I . • 121 tsia verdad: que nada se debe despreciar eo la guerra :y de que se dice con razón , que r a ra vez se vé llorar á la madre del que es tímido. Sin embargo no se engrosó el partido de Trasíbulo tanto, como ti habia esperado, porque ya entonces los buenos ciudadanos se mostraban mas animosos en hablar, que en pelear en dtfe.nsa de, su libertad. Trasíbulo pasó desde Files al puerto'de Piréo, y fortificó d Munichia. Aunque los tiranos intentaron por dos veces asaltarla, fueron rechazados vergonzosamente ,y obligados d refugiarse en la ciudad con pérdida de armas y bagages. Mostró Trasíbulo en esta ocasión, que no era menos avisado qtu valiente y animoso: porque prohibió que se hiciese algún mal d los que se' rindiesen:pareciéndole justo que unos c i u d a danos no se ensangrentasen en los otros. En efecto no fué herido ninguno que no hubiese atacado primero al vencedor. TampocopermitióTrasíbulo despojar d ninguno de los muertos, y solo tomó las armas que le hacían falta y los víveres. En la segunda batalla fué muerto Critias, el principal de los tiranos, peleando con sumo valor contra Trasíbulo.

-

C A P I T U L O

III.

JLJ^espues de la muerte de Critias , Pausd* nías Rey de los lacedemonios fué al socorro de los atenienses, y ajustó las paces entre Trasíbulo y les que mandaban en


122 ' C O R S E L I I NEPOTIS. srtrigínta t y r á n n o s , & d e c e m , qui postea «prsetóres creáti snperióris more aude'itatis «erant usi, afficeréntur e x i l i o : nevé bona p u «blicaréntur : reipública: procurátio p ó p u l o j)rederé.tur .M Prseslarurri h o c ' q í¼ o q u e T h r a s y b ú l i , q u ó d , recohciliáta p a c e , cum pldrimum in civitate posset, legem t u l i t : nequis amé acidrum rerum accusaritur; nevé multarétur\ eámque lili legem oblióhis appellarunt. í‘ e que vero hanc tantúm feréndam c u r a v i t , sed é r ' a m , ut valéret, erTécit. Nam cúm quídam ex h i s , qui simul cum eo in exilio fuerant, caedein. faceré eórum velient, cum quibus in grátiam réditum e r a t , publice prohíbuit: & i d , q u o d pollicitus e r a t , praestitit.

CAPUT

IVA

lu\c pro tantís méritis hpnórrs corona a p ó p u l o data e s t , facta £ duabus vírgulis oleágmts; q í¼ x , quód amor cíviurn, non vis¿ exprésserát;,- nullam-hábuit'íníídtam, magnáque fuit gloria. B'ené erg«' Pittací¼s ille qui s e p t t m sapiéntuin número est hábitus, cúm ei M i -


"FR ASí-BULO. V T I I .

T 2 3

.Atinas con las condiciones nde que ninguno ? «sería desterrado d excepción de los treinta «tiranos, y de los otros diez que hablan sido «elegidos después por gobernadores , y proce«dido con t unta crueldad, como los primeros', «que no se le confiscasen sttt bienes d ningún «ciudadano, y que el pueblo volviese atener «el gobierno de la repfiblica.' '' Asentada la paz, Trasíhulu, que, tenia muchísima autoridad y .crédito en la ciudad, se distinguió con otra acción no menos horóica, haciendo una ley, para que á nadie se acusase ó castigase por lo pasado: h q u e llamaron h ley. d e l olvido. Y no solo fué autor de esta ley , sino que la hizo guardar. Y así, queriendo algunos de lasque habían estado con él en el destierro, tomar una sangrienta venganza de sus enemigos sin embargo de la reconciliación; Trdsibulo se opuso en nombre de la república , y cumplió puntual lo que habia prometido.
1

C A P I T U L O

IV.

premio con que el pueblo honró á Trdsibulo por tan seí±alados servicios, fué una corona hecha de dos Varitas de olivayy este premio ,..porque se le hacía voluntario y libremente, el amor de sus ciudadanos, no le hizo odioso , antes le acarreó mucha gloria*- Con: razón pues aquel Pitaco , tino de los- sitie sabios de Gracia, en ocasión en que los ciuáa-


124"

CoRNKtTí

NKPOTTS.

tylenaci multa míllia jugerum agri rnurierí d a r s n t : N o l í f e , oro v o s , inquit, » ¡ d mihi daré, « q u o d multi invídeant, plures étiam concupísjjcant. Quare ex istis nolo ámplií¼s, quam c e n sjtuí±i júgera, quas & mei ánimi scquitatera, & «vestram voluntatem í n d i c e n t , » N a m parva m a n e r a , díútina; loeupiétia, non própria esse, consu,everunt. . Illa ígitur corona contcntus Thrasy bí¼Jus í±eque ámplií¼s requisívit, í±eque qucmquam honóre se antecessíssé existimavir. H i e sequénti témpore eí¼m prastor classem ad Cilíciam appuhssct, í±eque satis diligénter in castris ejus ageréntur vigilias , a bárbaris, ex óppido.noctu eruptióne facta, in tabernáculo iuterféaus est.

C O NO
CAPUT L

N.

^ ^ o n o n Atheníénsis Peloponnésío b e l l o a c céssit ad R e m p í¼ b l i c a m , in toque ejus ó p e ra riiagni fuit. Nam & praetor p e d é s m b u s exercitíbus pra:fuit , & p r x f é c í u s classis res magnas mari'gessu. Quas o b causas pt$cípáus ei honos hábitus est. Namque ómnibus' r¿uus


TRASíETJIO V I I I . 125 nos de Mi tile de lo ofrecían muchos millares de dias de bueyes, les respondió; «no queráis, os «suplico, darme lo que envidien muchos , y «codicien mas: y\así de todos estos dias de «bueyes no quiero mas que ciento, que mues«tren así mi moderación, como vuestra vp/un«tad." Porque los dones cortos son durables, y los grandes suelen gozarse poco tiempo. Por tanto''Trasíbulo se contentó con aquella corona , sin solicitar mas premio, creyendo sin embargo que ningún otro habia recibido mayor honor que. él. Este grande hombre andando el tiempo, habiendo arribado dCiticia con la armada que iba mandando, no est ando las centinelas con el cuidado y diligencia , .que debían en el sitio de un pueblo, fué muerto en su misma tienda,- en una salida que hicieron los sitiados por la noche.

CONON.
CAPITULO I. ateniense, entró ¿.manejarla república en la guerra del Peloponneso, en la quai fueron muy importantes sus servicios, ya mandando exércitos- de tierra, ya la armada, en cuyo mando hizo eosasMgrandes;por lo quai logró el particular honor de gobernar por sí solo todas las islas. Durante este ga^

Conon,


í2"5

C q r n e l i i Nepotis.

ínsulis prasfuit. In,qua potestate PhaTas cepít, , colóniarn Lacedsemoniórum. Fuit étiam extrem o 'Peloponnésio bello praítor , cí¼m apud '.¿Egos numen cópisc Atheniénsium á Lysándro sunt dévíctse.'Sed t u m a b f u i t , c o q u e pejí¼s res administrata est. NITN & prudens rei mi.í¼taris, . & dilígens erat imper^tor. Itaque némini erat his tempóribus d ú b i u m , si affuísset, iliam Atheniéuses ealamitatem acceptúros non fuisse.

CAPUT

II.

J ^ j e b u s - autem afflíctis, cúm pátriam obsídéri audísset, non qua:sivit , ubi ipse tuto v í v e r e t , sed unde prarsídio posset esse cívibus suis. Itaque contulit se ad Pharnabázum Sátrapem.Jónlse, & L y d i a r , euvndémque g é n e rum R e g i s , & p r o p í n q u u m : ' apud quein ut mukúm grátia valérét, rnuitó l a b o r e , roultísque. effécit perículis. N a m , cúm Lacedxmóiiii, ítheí±iensibus d e v i c t i s , in societate non manér e n t , quam cum Artaxérxe í é j e r a n t , Agesilaúmque bellatum misíssent in Asiam, máxime impúisi a ' T i s s a p h e r n e , qui ex íntirais R e gis áb amieífta ejus defécerat, & cum Lacedalmóniís c o í e r a r societatem : hunc advérsus Pftarnabázus hábitus est imperator;


CONON, I X .

127

bíter no. tomó dFdr as, colonia de los lacedemonios. También fué Pretor de la armada al fin de la guerra del Peloponneso, quando Lisandro deshizo las tropas atenienses cerca del rio Egos; mas d.lasazón se hallaba ausente^ y por esto saliódesgraciada aquella empresa, porque ciertamente era un general inteligente en el arte de la guerra, activo y vigilante». Y así todos estaban firmemente persuadidos en aque,llos tiempos, de que los atenienses no hubieran padecido aquella rota Ano faltar del campo su persona.
u y

CAPITULO

II.

de esta desgracia , oyendo que su patria se hallaba sitiada , no pensó en poner en seguridad su persona, sino en,-ver cómo.podia dar algún socorro á sus ciu dada* nos. Y así se fué d farnabazo, Siytrap.a déla Jóniay. Lidia, yerno, del Rey , y su cercano pariente, con quien logró mucha cabida d costa de. grandes fatigas y peligros. Porque, habiendo los lacedemonios después de la..rota de ios atenienses faltado al tratado que^kabian hecho con Artaxerxes, y enviado d Age sil do 41$ Asia,, p.arahacerieguerra; pioviéndolos principalmente las instancias de Tisafernes, que , siendo antes .uno de los mas favorecidos del Rey , se habia hecho su enemigo¡y'coligado conlos espartanos, aunque Fot.

Después


ra? COR'NELII N E P O T I S . r e quidem vera exercítui pr*fuit C o n o n , ejos» que ómnia arbitrio gesta sunt. H i c multí¼m d u c e m summum Agesilaum ¡ m p e d í v i t , sa:peque ejus consíliis óbstitit. í‘ e q u e vero non fuic a p é r t u m , si ille non fuísset, Agesilaum Asiam T a u r o tenus R e g í fuísse erepturum. Qui pos- 1 téaquarn domum a suis cívibus revocátus est, q u o d Bceátii , & Athenié nses Lacedaemóniií bellum íudíxerant, C o n o n nihilo sécií¼s apud prasféctos Regis versabátur, hisque ómnibus máximo etat usui.

CAPUT

UT.

D e f s c e r a t a R e p e Tissaphérnes, í±eque i d tam A r t a x é r x i , quam céteris erat apértum. Multis e n i m , magnísqae m e f i t i s apud R e gem , étiam cí¼m in officio non manéret, valebat. -í‘eque,id mirándum, si non fácile a d c r e déndum inducebátur , reminíscens, ejus ss ó p e r a C y r u m fratrem superásse. Hujus aceusándi grátia C o n o n á Pharuabázo ad Regera missus, postéaquam v e n i t , primí¼m e x more Persarnm ad Chiliárchum , qui secándum gradual impérí¼ t e n é b a t , Tithraustem accéssit « s e q u e osténdit cum R e g e cólloqui velle: vNemo enim sine hoc admí¼litur. Ruis ille%


129 del exército de Artaxerxes en la realidad le mandabaConon, y d su arbitrio se hito todo. Embarazó éste mucho al consumado general Age silao, y frustró no pocas veces sus designios , de manera que no dexó duda en que por él> no habia Agesilao estendido sus conquistas hasta el Tái\ro. Después que el general lace demonio tuvo orden de retirarse d su patria, á quien habian declarado guerra los beodos y atenienses, Co-~ non andaba, cerno dntes, con los gobernadores reales , sirviéndoles d todos ellos mucho,

ttavató era el que sonaba ¿efe
f

Cotfow

IX.

C A P I T U L O

III.

el Rey era el que mas ignorante estaba de la rebelión', porque en medio de su infidelidad tenia mucho valimiento con él por sus muchos y seí±alados servicios. Y no extraí±o que le costase dificultad persuadirse dque. le era infiel aquel mismo, por cuyo medio habia vencidod su hermano Ciro. Conon de orden de Farnabazo partió d la corte, acusar ante el Rey d Tisafernes; y luego después de su llegada se presentó dTitrdustes, capitán de la guardia, que tenia el segundo lugar en el imperio, mostrándole sus deseos de hablar £ artaxerxes : « p o r q u e es preciso este paso «para lograr audiencia : Titráustes le r e s « p o n d i ó : no hay embarazo ; mas es menester

Habíase rebeladoTisafernes,y

para


130 CoRNEtn N E P O T I S . «trulla, inquid, mora e s t : sed ta delibera, sjutrum collóqui m a l i s , an per líttcras ágere, «quse cogitas:°necésse est e n i m , si in c o n s p e c Mturn v é n e r i s v e n e r á r i te R é g e m ;. quod w&j>t<rx,v>i¡v Mi vocant. H o c si tibi grave est, « p e r me nihilo sccií¼s, éditis mandátis, confí« c í e s q u o d studes, Tum Conon: Enímveró, ainquií, non est grave quemvis honórerxr ha« b é r e R e g i ; sed véreor , ne civitátr mese sit « o p r ó b r i o , si cum ex ea sim p r o f e c t u s , qua: «céteris géntibus imperí±re consuéverit, pótií¼s «barbarórum , quam illsus more fungar, liaiique, quá volcbat, huic scripta trddidit.

CA

PUT

IV.

cógnitis , R e x tantí¼m auctoritáte ehis morus e s t , ut Tiss.ipbernem hostcín jud i c á v e r i t , & lacedacmónios bel!» pérsequi jussertt, &; ei permiserit quem< vellet, eiíg e r e ad dispensandam pecuníaua. Id arbi,t n u m Conon negdvit, sui esse consílii, sed ipsius, qui óptimé suos nos se deberet - sed si suádére, Pharnabázo,id negotii daret. Hinc magms muuéribus donatus ¿á ínare est mis6us, ut C y p r u s , & Pticciiícibus , ceterí*"
y y

^jXibus


CoNoff I X .

131

vter, que deliberes antes, si te acomodarct «mas hablar al Rey cara d cara, 6por escri>tto: porque si has de entrar d su presencia,
»es menester que le aderes. Ellos llamaban esta

jjadoracion preskuuein.Sz esto tefuere gravoso, «dardsme por escrito loque tengas que ^decirle, «y para el efecto es lo mismo que si té le bailaras. Respondióle C o n o n entonces: cierta-

órnente no se debe tener la menor repugnancia ven testificar respeto al Rey de qualquiera «manera: mas rezelo que ceda en deshonor de «mi patria el que, habiendo yo venido de una «ciudad, que está acostumbrada aponer le«yes d las demás naciones , observe antes el «ceremonial de los exirangeros, que el suyo"
Y así le dio por escrito lo que tenia q u e deeir á Artaxerxes. C A P I T U L O IV.

Habiéndose enterado el Rey, le hizo tanta fuérzala autoridad de Conon, que se persuadió A que Tisafernes era su enemigo, y piando hacer guerra d los lacedemonios, dexan— do en sus manos la elección del sugeto que habia de correr con el dinero para los gastos de esta guerra. C o n o n respondió: vtque no le toncaba d él este nombramiento , sino al mismo «Rey, que debía conocer él mérito de sus va«sallos mejor que otro alguno ; pero que le ^aconsejaba echase mano de Famabazo para


l¡i C O R N E L H NEPOTTS. q u e marítimis civitátibus naves Ibugas imperSr e t , classémque , qua próxima a:stSte m i r e túeri posset , comparáret : dato adjutóre P h a r n á b a z o , sicut ipse volúerat. I d ut l a c e dxmóniis est nunciátum, non sine cura rem adrninistrárunt, q u o d majus beilum imminérs arbitrabántur, quam si cum bárbaro solían conténderent. N a m ducem fortem , & secum dioucatúrum v i d é b a n t : quem í±eque consílio, í±eque cópiis superare possent.
Hac mente magnam cóntrahont classem & proficiscúntur Pisándro duce. H o s C o n o n a p u d Cnidum adórrus magno praslio f u g á t , multas navas c a p i t , complúres déprimit. Qua victoria non solí¼m Atbénae, sed étiam cuneta Gracia, qua: sub lacedarmoniórum fuérat imperio, liberara est. C o n o n c u m parte návium in pátriam venit : muros dírutos á L y s á n d r o utrosque & Piraeei, & Arhenárum, reficiéndos curar: p e cun seque quinquagínta taléuta, quas áPharnabazo accéperat, civibus suis donat.


CONO » I X . 133 «bazspara este fin. Artaxerxes después de haberle hecha magníficos presentes, le envió d la costa , para que exigiese las galeras de las ciudades de Fenicia, Chipre y las otras marítimas; y apratase una armada, con que en el próximo estío pudiese asegurar el mar: y le seí±aló por asociadod Farnabazo , como él mismo habia querido. Quando los lacedemonios tuvieron noticia de esto, no se descuidaron , pareciéndoles que la guerra que les amenazaba , era mas peligrosa que si fuera con el bárbaro solo: puesto que las habian de haber con un general esforzado y prudente, que habia de estar al frente de las fuerzas persianas : dquien no podrían ser superiores ni en la pericia militar , ni en las fuerzas.
n

En esta inteligencia juntaron una poderosa armada, y se hicieron día vela baxade la conducta de P isandro.Conon los acometió cerca deCnido , y los puso en fuga, apresándoles muchas naves, y echándoles afondo otras. &l fruto de esta victoria fué la libertad de Atenas y de toda Grecia, d quien los lacedemonios tenían avasallada. Conon llegó d su patria con parte de los navios, y cuidó de que volviesen á levantar los muros de Píreo, 7 Atenas, que habian sido derribados de OJV den de Lisandro : regalando á sus compatriotas cincuenta talentos que\ habia recibí» do de Farnabazo.

13


134

CORNEI.II NEPOTIS.

CAPUT

V.

j ^ c c í d i t huíc , qnod céteris mortálíbus, ut incousidcrátior in secunda , qoám in a d v e r sa esset fsrtúma. N a m classe Peloponnensiórum devicta , cí¼m altum se injurias patrias p u táret, plura c o n c u p i v i t , quam efíícere potuit. í‘ e q u e tamen ea non p i a , & probánda fúerunt, q u ó d pótiús patrias opes augéri quam Regis m a luit. N a m , cí¼m magnam auctoritátem sibi pugna illa naváli, quam apud Cnidum fécerar, eonstitúisset, non solám ínter b á r b a r o s , sed ctiam inter omnes Grxs'ix civitátes , clam daré óperam ccepit, ut Jóniam, & ¿Eoliam restltáeret Atheniénsibus. I d cúm tninús diiigénter esset celátum, Tiribázus, qui Sárdibus pra:er a t , C o n ó n e m evocSvit ,'símulans ad Regem eum se míttere velle magna de r<r.Hujus mintió parens cí¼m venísset, in vincula conjéctus est : in quibí¼s aliqnándiu fí¼it. Npnnúlli eum ad Regem abdííctum, ibique periísse , scriptum reliquérunt. Contra ea Ditiom históricus, cui nos plúrimum de Pcrsicis rédibuscrédimus, effugísse scripsit: illud addúbitat, utrúm Tíribdzo sciénte, an imprudente, sit factum.


CIMON

IX. V.

135:

CAPITULO

peridad , como lo habia sido en las desdichas. Porque , después de la victoria que consiguió de los lacedemonios, pareciéndale que quedaban' bien vengados los agravios hechos á su patria, estendió sus deseos á mas, que alcanzaban sus fuer zas; bien que sus designios no desearon de ser piadosos y loables, pues miraban dprocurar antes las ventajas de su patria, que las del Rey. Habiendo pues ganado en la batalla de Cnido mucha autoridad y crédito, no solo entre los barbares, sino también en todas las ciudades griegas^ comenzó á tratar secretamente , c o m o restituir á ios atenienses ia J ó n i a , y E ó l i d e . Mas no guardándose el secreto con el cuidado que convenia, Tiribazo Gobernador de Sárdis, le envió á llamar con el pretexto de querer despacharle á la corte sobre un negocio i m p o r tante. Habiendo llegado , obedeciendo d su orden ,fué puesto en prisión, en la que estuvo algún tiempo. Algunos autores dicen que Fué llevado á la c o r t e , y allí murió. Mas el historiador Dinon, á quien yo doy mucho crédit» en lo tocante ala Fersia, dice, que escapó «le la c á r c e l ; aunque 110 asegura, si c o n n o t i cia de Tiribazo , ó sin ella. 14

Sucedióle d Conon lo que suele dios demás mortales , que no fué tan cuerdo en la pros-


I 3 6

CORNELII

N E P O T I S * '

DION.
CAPUT I.

' i o n , Hípparíni f i l i a s , Syracusamis r¡6bili genere natus, utráque implicátus t y r á n nide Dionysiórum. 'Namque ille superior Aristomachen, sorórem D l ó a i s , habuit in m a trimonio : ex qua duós fílios, Hipparínum, & Nysseum procreávit, totidémque filias, n o m i ne S o p h r ó s y n e m , & Areten ; quarum priórem Dionysio filio eidcm , cui regnum relíquit, nuptum dedit; álteram , Areten , Dioni. D i o n autem praster nóbilem propinquitátero , g e n e rosamque majórum famam, multa alia ab natura hábuit bona. In his ingénium dócile , c o me , aptum ad artes ó p t i m a s , magnam c ó r p o ris d i g n i t l t e m , q u x non mínimum c o m m e n d á t : magnas pra;terea divitias á patre r e l i c t a s , quas ipse tyránni munéribus auxérat. Erat íntimus Dionysio p r i o r ! , í±eque miní¼s propter mores, quam afinitátem. Namque, etsi Dionysií crudélitas ei disphcébat, tamen salvum esse propter necessitúdinem , magis étiam suórum causa, studébat. Aderat in magnis r e b u s , e j ú s q u e consílio multum m o v e b á -


Dio» X .

J37

DION.
C A P I T U L O I. J-)i*n, hijo de Hiparino, nació en Zaragoza de Sicilia de una familia noble,y estuvo metido en la tiranía de los dos Dionisios. Porque el mayor casó con Aristómaches, hermana de Dion, de quien tuvo dos hijos Hi' parinoy Niséo,y dos hijas llamadasSophrosines y ; de las quales dio la primera por esposa d su hijo Dionisio, d quien dexó el Rey no; la otra d Dion. Este, ademas de su ilustre parentela y gloriosa ascendencia, estaba adornado de muchas excelentes prendas de naturaleza, como eran un natural dócil humano ,y dispuestopara ser instruido en las mejores una presencia respetable , que no es la prenda de menor recomendación, y fuera de esto muchas riquezas que heredó de su padre, y acrecentó con las dádivas de í tirano. Dionisio el mayor le amó cordialmente, tanto por ser su pariente , como por su buen proceder; pues, aunque Dion desaprobaba su crueldaa\.procuraba no obstante su conservación, por el parentesco con él, y mas aun por causa de los suyos. Intervenía en todos los negocios de importancia, y sus consejos hacían mucha fuerza al tirano, guando alguna

Aretes

t

artes,


138'

CORSELII

NEFOTTS.

tur t y r a n n u s , nisi qua in re major ipsfus c u píditiis intercésserát. Legatiónes vero , quas essent illustrióres, per D i ó n e m administrabantur , quidem ille diligénter obeú'udo , fidéliter administrando , crudelíísirrium notnen tyránni sua humanitáte tegébat. H u n c á D i o n y sio missum Charthaginénses suspexérunt, ut Inéminem unquamGracca linguá loquéntem m a gis sint admirad.

CAPUT

11.

«LMEQUE v e r o h a c D í o n y s í u m fugiébant nam, quanto esset sibi ornamento , sentiébat. Q u o fiébat , ut uni huic máxime indúlgeret, í±eque eum secí¼s dilígeret, ac fílium. Q u i quidem , eí¼m Platónem Taréntí¼m venísse fama in Sicíliam esset perláta, adolescénti n e gare , non p ó t u i t , quin eum arcésseret, eí¼m D i o n ejus audiéndi cupiditáte fiagraret. D e d i t ergo huíc véniam, magnaque eum ámbitióne Syracusas perdúxit. Q u e m D i o n ádeo admiratus e s t , atque adamávit, ut se totum ei t f á d e ret. í‘ e q u e vero miní¼s Plato delectatus est D i ó n e . Itaque cum á D i o n y s i o tyránno c r í¼ d e litér violátus e s s e t , quippe quem venúndari jussíssct, tamen e ó d e m réiiit ejusdem Diónis précibus adúctus. Interim' in morbum incidit


DroN X . ;

159

vehemente pasión de éste no se ponía'depor medio. Fué empleado en todas las embaxadas mas importantes, las quales desempeí±aba con tanto cuidado, y dirigía can tanta fidelidad, que suavizaba con su dulzura el nombre cruel del tirano. Los cartagineses, quando le envió allá Dionisio, le miraron con tanta admiración , que ningún griego se la mereció mayor. C A P I T U L O II.

JV7 ignoraba esto Dionisio , conociendo qudnto honor le daba: lo que era causa de que le tratase con particular carií±o , y le «mase como sifuera hijo, Quando en Sicilia se tuvo noticia de la llegada de Platón dTarento, no pudo negarse d las instancias que el joven Dion le hizo par a que le enviase á llamar, porque tenia ardientes deseos de oír d este fi- losofo. Y por darle gusto, traxo d Platón d Zaragoza con gran magnificencia. Dion le miró con tanta admiración, y le cobró tanto afecto , que en un todo se entregó d su dirección. Platón no halló ménosgusto en el trato de Dion\ y así, aunque Dionisio le trató después inhumanamente hasta mandarle vender como d un esclavo, con todo d instancias de Dion se reduxo d volver d Zaragoza. En este medio. tiempo cayó el tirano enfermo , y agravándose el mal, Dion preguntó á los médicos «cómo estaba el enfermo, pidiéndoles que


T4»CORTíEUI NSPOTIS. Dionysií¼s:quo cí¼m gravi conflictarétur, qria:sívit a medicis D i o n , «quemádrnódum , se h a nbemti stmúlque ab his pétiit, si forte majóri s>esset in p e r í c u l o , ut sibi fateréntur: nam velie »s»e eum eo cólloqui de partiendo r e g n o : q u o d jjsoróris sua! fílios ex illo natos partera- rcgnt «putábat deberé b a b é r e . " I d médici non tacuér u n t , & ad Dionysium fílium.sermónem r e t u l é r u n t : q u o ille commótus , ne agéndi c u m e o esset Dióni potéstas , patri sopórem médicos daré coégit. H o é asger sumpto, somno sopitus, diem óbí¼t suprémum.

CAPUT

III.

, J[_ ale inítium fuit D i o n i s , & D i o n y s i i simult á t i s , éaque multis rebus aucta est, sed tamen primis tempóribus aliquámdiu simuláta inter eos amicítia mansit. Cí¼mque D i o n non d e s í s teret obsecrare Dionysium , ut Platónent Athénis arcissSret, & ejus consií¼is uteritur , ille , qui aliqua re vellet patrem imitári moremeigessitreodémque témporcPhilístum históricumSyracúsas redúxit,hóminem amícum non mágistyránno, quam tyránnidi. Sed de boc ín eo meo ricis conscríptusest. Plato autem tantí¼m apud Dionysium auctoritate pdtuit, valuítqí¼e e l e quentia , ut ei persuasérit, tirdnnidis

Ubró'y]wzsnBtcxpós\tz,qui de histó

faceré


Dio» X .

141

vile hablasen con claridad, si era el mal de nmucko peligro: porque quería tratar con él iisobre la división del Rey no, en que él juzganba debían tener parte los hijos, que Dioninsio habia habido en su hermana? No guardaron secreto los médicos, y dieron cuenta ¿í Dionisio el hijo, el qual entrando en cuidada con la noticia, los obligó ddar ásupadreuna confección para adormecerle, y quitar así £ Dion la ocasión de hablarle. Tomóla el en— fermo, y murió sin volver del sueí±o. C A P I T U L O III.

Así comenzaron el rencor y mala voluntad que se tupieron Dion y Dionisio, y llegaron d tomar en adelante mas cuerpo por otros muchos motivos. Mas con todo eso al principio se mantuvieron por algún tiempóamu^ gos en el exterior. Y como Dion no cesase de instar d Dionisio para que enviase á llamar á P l a t ó n , que estaba en A t e n a s , y se gobernase f o r los consejos de este sabio , Dionisio , que quería parecerse en algo í su padre, le dio gusto, volviendo al mismo tiempo dZaragoza al historiador Filisto, hombre tan amigo del tirano , como de la tiranía: del qual hablé mas largamente en el libro que tengo escrito sobre los historiadores . La autoridad y elocuencia de Platón pudieron tanto con Dionisio , que resolvió poner fin á su tiranía, y
1


finem libertatemque réddere Syracusánis. A
qua Toluntáte Philísti consílio detérritus , alicuanto crudclior esse ccepit.

142.

CORí‘KLII. NEPOTIS.

CAPUT

IV.

.quidem c u m a D i ó n e se superar! v i d e ret i n g e n i o , auctoritáte , amóre pópuli, v e r c n s , ne , si eum secum habéret, aliquam occasiónem sui daret opprimendi, navem ei trirémerri c e d i t , quá Corínthum deveherétur: ósténdens, se id utriusque faceré causa, ne, \fxí±

cí¼m inter se timérent , alteruter alterum
praocupdret. I d cúm factum multi indignarént u r , magnaeque esset invídia: t y r á n n o , D i o nysius ó m n i a , quas movéri póterant Diónis, in naves impósuit,- ad eúmque misit. Sic enim existiman v o l é b a t , id se non odio hóminis, sed sua sálíltis fecísse causa. Postea vero quam audívit eum in PelopOnnéso maaum comparare, sibique bellum faceré conári: A r e t e m , Diónis uxórerri , álii nuptum d e d i t , filiumque ejus sic educári jussit, ut induigéndo turpíssimis imbuerétur cupiditátibus. N a m puero, priúsquam pubes e s s e t , scorta adducebántur : vino , epulísque obruebátur , í±eque ollum tempus sobrio relinquehátur. l s usqua


Dio» X. 143 restituir la libertad á los d e Z a r a g o z a ; pero mudando de parecer por consejo de Filisto comenzódser aun mas cruel.
t

C A P I T U L O

IV.

"iendo el tirano el exceso que Dion le kacía en ingenio, autoridad y aceptación, temiendo , que, teniéndole consigo, quizase le proporcionaría alguna ocasión par a derribarle del trono, le dio una galera que le conduxese d Corinto, pretextando que tomaba esta resolución para^ seguridad de los dos , n o fuese que el uno se adelantase á hacer daí±o a l otro , estando en mutua desconfianza. Después, viendo la indignación y odio, en que habia incurrido con esteprocedimiento, mandó embarcar todos los bienes-muebles de Dion, y se los remitió, queriendo hacer creer , q u e habia obrado así, no por aborrecimiento, sino por asegurar su conservación. Mas después que supo que Dion hacía gente contra él en el Yeloponneso ,é intentaba hacerle guerra, casó á Aretes muger de Dion con otro ,y ordenó í los que cuidaban de la educación de su hijo, .que., condescendiendocon su gusto, le inficionasen con los mas torpes vicios: y asísiendo de tan pocos aí±os, queaunno le habia apuntado e,l bozo, le presentaban rameras, y le hacían comer y beber con exceso , sin dexarle estar un instante en su acuerdo.Y como después que


144 C O B N E L I I NEPOTTS. e ó vita; sratum commutátum ferré non potu'r, postquam in pátriam rédiit p a t e r , ( n a m q u e appósiti erant custódes, qui eum á prístino v í c tu dedúcerent) utse d e superióre parte asdiunt dejécerit, atque ita interíerir. Sed illuc revér-

tor.

CAPUT

V.

JPostquam Corínthum perv^nit D i o n , & e S dem perfúgit Heraclídes, ab eódem expúlsus D i o n y s i o , qui prasféctus fí¼erat équitum , o m ni ratióne beilum comparare ccepérunt. Sed non multurn proficiébant, q u é d multórum a n n ó rum tyránnis magnárum opum putabátur. Q u a m o b causam paí¼ci ad societátem perícuh* perdí¼cebántur. Sed Dion fretus non tam suis cópiis , quam o d i o t y r á n n i , máximo ánimo, duábus oneráriis návibus, quinquagínta annó r u m l m p é r i u m , munítum quingéritis longis náv i b u s , decem équitum, cantum pédltunr míllibus , proféctus o p p u g n á t u m : q u o d ómnibus géntibus admirábile est visum, ádeó fácí¼é p é r c u l i t , post diem tértium , quam Siciliam ¿ttíg e r a t , Syracásas introíeriti E x quo intéliigi
5


.pv.-DtéN'X. Xif su padre.volvió ala patria; le pusiese.guar* das que le apartasen de la- vida es'trí±g&tLk que habia tenido; elfóven estraí±ó tanto esta mudanza ,<quenopudiendfi sufrirla,se arroh jó de lo mas alto.de. suCeasa, y de esta mane* ra muí±ó, f ero vuelvo dmi asunto. ' C A P I T U L O . •:

Después que Dion llegó.é Corinto, se.-re« tiró d esta misma ciudad\Heratildes, quet habia sido general de la caballería , ha* hiendo sida tnmbieh desterrado por Dionisio^ y comenzaron los dos d hacer ccnel mayoría-, lor los preparativos para la*guerra,,Pero na adelantaban mucho: porque todos hacían juicio que la tiranía habría cobrado muchasfuerZas en tantos aí±os. Y así se encontraban pocos que quisiesen hacerles compaí±ía en el riesgo. Mas ~Di'<in i*que%o5ffi'4t>a mas en el odio con que era mirado el tirano, que en sus fuerzas, con solo dos naves de carga marcho d atacar con el mayor valor un imperio qt^ ya tenia cincuenta, aí±os de duracjon ,y que se hallaba dejendido.con quinientas galeras,, diez mil caballos, y cien mil infantes-, y con admiración, de tocias las naciones lo echó por tierra con tanta facilidad, que d los tres dias después de su arribo d Sicilia, entro en Zaragozas Lo que puede', dar d entender que no hat" imperio seguro ,, como no esj$
:


14* CORNEX.II N K P O T M . p o t e s t , nnllum esse itnpéticm t u t ú m , n í s i b e * nevoléntia munírum. • E o témpore ábcrat Dionysius , & In Italia clássem operiebátur j adversariórum ratus n é rninein sine magnis copáis ad se ventutum; quat res cum feféliit.^Nain D i o n iis ipsis qui sub adversar» fúerant potestáte regios spiritus r e préssit, totiúsque ejus partis Sicílixpotitus e<t, q u x sub potestáic D i o n ) sí¡ iúerat rparique m o do'Urbis Sy racusárum, pratter á r c e m , & ínsulam adjúnctam ó p p i d o : eóque rem perdúxir¿ tit tálibus pictiónibus pacem tyráanus faceré vellet: Sicíliam Dion obtinhettltáliam Di»' nysius, Syracusas Apoltócrates».coi máxiffiam fídemuni babebat DionysiuSk

CAPUT

VI.

[as tam prósperas , tamque Jnópináras res consecftta est súbita commutátio , ' q u o d f o r tuna su4 mobiiitaté qí¼ein pauló- a r i t é e x t ú /ierat, demérgere est adórta. Prímí¼m-jn fíliuin, de qu'o corrimemorávi suprá , sasvitiám ítiarii 'exer'ouit. JSam cí¼rri Uxórem reduxísáe't-, quat *'álii fúei at' trádi'ra filiúmque' veHtt. r s v o c á ie.-a(S'- virtáteaTa pérdita luxí¼ria', -acccpjt
: , v

Ha


sostenido de la benevolencia y afí±ór subditos. .'.-;.••> Dionisio estaba ausente por aquel tiemp esperanditen Italia la armada de los contra rios , teniendo creído-que ninguno ria 4ir-contra él sin un poderoso exércí¼ se engaí±ó: por que íšUú ayudado-de les mismos -subditos del tira'í±&yabatiósu orgullo Apoderó de toda-aqí¼Hta parte de Sicilia que hfabia estado bax-o"desu obediencia: h Se de-la misma maí±era dueí±o de toda Z goza, d excepción de la fortaleza fl¿¿ is me-'diiita á4acmdad:y puso el'negocioe.n tal termina^ que el titano? vino eh hacerlas ces b'tixo -de éstas •caí±di'ciones i que & dase con Sicilia, Dionisio con la Italia, y A p o l ó c í a t e s , de quien el tirano hacía particu tonfianza , con la ciudad de Zaragoza.

DioSf X .

147

íljstos tan prósperos é inopinadts su fueron seguidos de una. repentina mu porque la fortuna , como inconstante en abatir al que acababa de elevar. Ettíplé.S •arriba fábe^WJ$fteí¿H.- P-o'rqVe h vueko'it su&nsa ásu nulger, d quien '•nohaUú'éiWegadd'Motr-.e-'iy queriendoaparsW'liíj'o -dé 'fa'Avida estragada q •ttktta-, r-eéibió-él' ínfeUz padre el golpe titas
n
: :

Ra,


14$ CORNELII, NEPOTIS. gravísimum pareris vulnús marte f í H í : defnde orta dissénsio est inter e u m , & Heraclíderhr. qui qí¼idem principamos non eoncédens f a c t i o nem comparávit: í±eque Vs miní¼s valébat apud, optimates, quorum consérisu pracerat classi,» c u m Dion exércitum pedéstrem tenéret* N o n tulit hoc ánimo sequo D i o n , Se versuta ilion»' Hornéri rétulit e x secunda-<rapsodia , i h - q n o * bsec senténtia e s t : Non posse, bené geri Rem~. pnblicam multorum impériis., Q u o d ^ictUra magna inyitiia consecuta e s t . N a m q u e ap^ruís-? se vide.bátur, se ómnia insua potestáte. esse vel le. Hanc ille non lanire o b s e q u i o , . s e d a c é r b i táte opprimere Stiiduit, Heraclidemque,,.cí¼ra. SyrjKjiisas;venísset, interficiéndum curávit;

• ¡^j^t^neoi».ei|^,.'íM9j.nt«rt49lP».^.tti* tum prnáUát. ille autem,- adversario -remota, Jicéntií¼s eórum J>ona„ q » p s .sciebat advér^í¼sse •sensissé, milítibus difp^rtivit. Quibus. d í N s » . cí¼in qupiidijáni ináximi,$íe,rent_sumptijs.., CS: v


sensible en la muerte^ de este joven* -Después comenzú d reinar la discordia entre Dion y HerdcLides ,el qual no queriendo reconocerle por-superior, procuró atraer gente dsu partido \y en efecto tenia tanta autoridad, como él con los principales, de cuyo consentimiento mandaba la armada, teniendo Dion el mando de las fuerzas de tierra. Dion llevó esto muy ó, mal, mostrando su resentimiento con un verso del libro segundo de Homero , cuyo sentido es, que no puede ir bien gobernada una república, donde son muchos los que mandan. Estas palabras le hicieron muy odioso, porque las interpretaron como una declaración de que quería mandarlo él todo. Dion en lugar de emplear la dulzura y los favores para ahogar este odio en su nacimiento, usq de rigor y violencia, é hizo dar muerte dHeraelides, quando llegó :d Zaragoza. • • <' CAPITULO V I L

Ija muerte de Herdclides infundió gran terror en todos : porque á. vista de ella nin-r guno se daba por seguro. Mas Dion , habiendo quitado delmedio dsu competidor, comenzó d distribuir con mas libertad dios saldados los bienes de los que. sabía que habían sido sus contrarios.Habiendo ya repartido esr tos, como los gastos que cada día se hacían fuesen excesivos, comenzó presto á faltarte


\eo CoRtí 'KLii N E P O T I S . lériter "pesúnia deés.se crjepit : í±eque , q u o manus prorrígeret, suppetcbat, nisi amicórum possesiónes. Id hujúsmodi e r a t , u t , cum. m i lites reconciliásset, amítteret optimates. Q u a r rum rerum cura fran^ebátur, & insuérus malc audiéndi non a:que ánimo ferébaí de se ab iis maié existiman, quorum pauló ante in coelurn fí¼erat etátus láudibus. V u l g u s a u t e m , oífénsá in eum míiitum volúntate, í¼béiií¼s loquebátur, & tyránnum nonferéndum dictitábat.

CAPUT

VIII.

£±xc ille íntoens c í¼ , m quemadmorjum seda* r e t , n e s c í r e t , & quorsum eváderent timéret: Callícrates q u í d a m , cívis Atheniénsis , qui simul cum eo ex Peloponnéso in Sieíí¼ám JVí‰NERAT , homo & ¿álí¼dus & ad fraudem acfftu's, sirte ulía reíigióne-, ac fide , adit ad D i ó nem,8t ¡it: m-am i n magnq perículo esse p r o p wter offensiónem p ó p u l i , & ódium"mílitum ¿ q u o d nullo m o d o evitare posset, riisi alícut wsu&rum ne^óiium d a r e t ; qui se símuiaret iili »»cnimKurn;quem si invenísset idóneum-, ííci5 »le óuiniumáidmos cogn1turum,;ad'vérsár'i'ósqo¿ wsublatí¼rum, q u o d inimici ejus dissidénti idos


D i o » X. -Tf i. // dinero, V tenia de que echar mano, las haciendas de sus amigos; mas por este medio perdería ei afecto de los nobles quando se hubieseganado el de los soldados. Ddbale esto grande congoja y cuidado, y como no estaba acostumbrado dque se murmurase de su conducta , llevaba muy d mal que pensasen mal de ella aquellos mismos, que poto antes le levantaban hasta el cielo con sus elegios. Mas el vulgo, viendo disgustada la tropa con él, hablaba con mas libertad, y andaban diciendo, que no se debía sufrir mas aquel tirano.

ni

sin»

C A P I T U L O

V1IJ.

iendo Dion., no sabiendo , cSnto calmar los ánimos , y teniéndole inquieto el pensar en qué vendrían parar las cierto Calícrates ciudadano de Atenas , que desde el Peloponneso habia venido con él d Sicilia, hombre^sa'gáz,y par a forjar Una traición , sin religión y sin ley, entród ver £ Dion, y le declaró «el gran peligro en que «estabapor el enojo del pueblo, y el aborrecivmiento de las tropas, el solo le podría nevitar encargando d uno de sus amigos que ven el exterior se fingiese su enemigo: pues \isi, hallaba alguno que supiese hacer bien «\ npapei, sabría el modo de pensar ,f las inatenciones de cada uno, y.se podría deshacer wde sus enemigos '.porque no dudarían maní-

V

esto

á

cosas,

Astuto qual


J'fS

C O R N í‰ L T T ''NEPOTIS,

«sensí¼sapertúri forenr." Tali consílíoprobatOj éxic'ipit has partes ipse Galiícrates, 8c se armaí imprudéntiá D i ó n i s : ad eum interficiéndum, socios c o n q u i r i t , adversarios ejus convenir, conjuratiónem confirmar. R e s , multis coascus quae- gererétur , elata refértur ad A r i s tómachem sorórem D i ó n i s j uxorémque A r e tém.* lilas rimóre pertérritae convéniunt, cujus d é perícúli timébant. A t ille negat, á Callícra•te fieri sibi insidias ; sed illa, quae ageréntur, «fiefi píáseepto suo. Mulleres uihilo sécií¼sGallícratem ia aedem ProséYpinse dedúcunt, ac jurare cogunt, nihil abí¼lo períruiifore Diéni. ll!e hac religióne non.modo ab inecepto rion d e t é r ritus, s e d a d matnrandum concitátus est, v e TénS, ne prií¼s consílium suum aperiretur, quam conáta pérfecísset.

CAPUT

IX.

f í a c mente próximo díe f e s t o , cí¼m a c o n •véntu remótum se D i o n domi tencret , at-* que in conclávi edito recubuísset, cónsciis loca muí±idora óppidi\tradit, domumcustódibí¼s s e p i l a fori bus qui non discédant, certós pracfieit naveirrtriFlmeni armátis ornat, Philostratóque


Dios X.

i<$

nfesar su inferior al que se mostrase su con•ntrario" Pareciéí±dole bien áDion el consejo, el mismo Calícr.afes se encargó de hacer este papel,y dándole el imprudente Qionl as armas contra sí, buscaba compaí±eros para matarle, hablaba ásus contrarios,y corroboraba la conjuracion. Habiéndose descubierto lo, que pasaba, como cosa que Sí hacía con noticia de tantos, llegó l a: noticia á Aristómaches, hermana de Dion,y'á su muger Aretes, lasqualesespantadas fueron sin -dilación á darle cuenta del riesgo que temían. Mas él las. respondió ¡que.Calícrates no le hacíátraicion, sino que en lo qut hacía procediade orden suya. Con toda eso ellas 11 evaron áCalícrates al templo de Proserpina, y le hicieron jurar que ningún riesgo corría Dion por su parte. Este sagrado freno no. solo í±o le apartó de su deprabado intento, sino que antes le avivó para ponerle luego en fxecuí¼ioji-por el temor de que se descubriesen sus designios antes que losjiubiese exeeutado. C A P I T U L O IX.

"Habiendo formado esta resolución, el "primer dia de fiesta, en que Dion no quiso dexarse ver en público , y se quedó echado en la cama en un quarto alto de su casa, Calíerales entregó d los conjurados los sitios mas fuertes de la ciudad, cercóla casa de Dion con guardas,y puso algunos d laspuertas con ór-


H4

CORHFLII NBPOTIS.

fratri suo tradít, eamque in portu agitar! jubet, ut si exercére rémiges v e l e t , cógitans , si forte consíliis obstitjsset fortuna, tu Iwbérer, qua f ú GERET ad salutem. Suórum autem e númt;ro Z a cynthtos adolescentes quosdam éligit, cí¼;n audacíssimos , tum víribus m á x ' m i s : hisque dat negótium , ut ad Dióuem eam inerme*: M c u t í eonveniéadi tjus gratiá videtctitar vsriire. H I propter notitiam sunt intromíssi. At illi, ut l i men ejus. Intrárunt, fóribus ©bseráiis in lecto cubántetn i n v i d u n t : eólligant : fit srrépitus, íD«o ut .exau.iíri posset í'oris. H i c , sicut ante dictum est, quámdnvísa sitsingularis potentia, & miseranda vita, qui se m é r u i , quam amári tnalunt, cuivis fácile intelféctu fuit. Nainque iiiiipsi cuMí“des, &¡ propítia fuíssent volúntate, fóribus effráctis, servare eum potuíssent, quod ¡Ut inermes telum foris fbgitántes, vivum t e nébaat. Cúi tum sucúrreret n e m o , Lico quídam Syracussánus per FENESTRAS gl<ftiiuia DEDIT, qao D i o n INTERíí‰AUS « t . . .


©ION

X.

den de no apartarse de allí. Ademas de esto pertrechó congente armada una galera , y la entregó dsu hermano Filostrato, mandandole, que la tuviese en movimiento en el puerto como que quería exercitar d los remeros, pensando salvarse huyendo, si la fortuna-no favorecía' sus designios, eligió después de.entre los suyos algunos jóvenes de la isla deZante, de extraordinarias fuerzas y osadía, y les ordenó que fuesen dcasa de Dion sin armas, para que pareciese que le iban d visitar.Como estos jóvenes eran conocidos, tuvieron franca la entrada.Mas ellos, luego que.jestúvie* ron dentro del umbral cerraron las puertas^ y se fueron enderechura d Dion , que estaba echado en él lecho,y le ataron, haciendo tanto ruido , que se podía oir desde afuera. En esta ocasitn se vio, como tengo dicho, qudn aborrecido es el poder de un particular, .y. qudn miserables son los que quieren ser mas temidos que amados. Pues aquellos mismos guardas, si le tuvieran afecto, hubieran podido salvarle, quebrantando las puertas: porque los otros , c»mo estaban sin armas , aún tío fe habiandado muerte, y pedían d los de afuera una espada¿ En fin, no acudiendo ninguno d su socorro, un siracusano, llamado Lico, alargó por la ventana una espada, con la qual le mataron.


X¡6

CORNBT.II N E P O T I S .

CAPUT

X.

^ v o n f é c t a cajdé", cúm multití¼do -viséndi grátiá introísset , noní¼lli a b imciis pro nóxiis concidúntur: nam celen rumore-dilato D i ó n i vim allátam , multi concúrterant, quk bus tale fácinus displicébat. Hi falsa suspicióne ducti immeréntes ut scélerátós occídunt. Hujus de morte u t p a l a m factum e s t , mirabíliter vulgi mutáta e s t , voluntas. N a m qui vivum c u m tyrannutn vocitárant, eúindem libérato-r rem , tiranníqu* expulsorem prardicábant. Sic súbito misericordia odio succésserat, ut eum suo sanguine,si possent, ab Acheryíptí cúperent redímere. Itaque.in u r b e , celebérih rao l o c o elátus públiee , se púlcri monumento donátus est. D i e m óbiit círciter annos quiaquagínta quinqué natus, quartum post annum quám e x Pelooonnéso in Sicílum redíerat.

patria


DION X . CAPITULO X.

íJ7

l^í¼]j¡go'(¡jié fyfrejtecí¼tada la acudió mtrcka^gehte averié-, y- los que no -teman parte en la conjuración pasaron d cuchillo ó" algunos que est aban-sin culpa: porque luego que se esparció la voz de que Dion habia sido asesinadoA, éqpe&frjerotí muchos que desaprobaban semejante hecho; y estos llevados de falsas sospechas dieron muerte d varios inocentes, como si fuesen culpados.Quarff do< filé''público el;caso '•>,hubo una .extraí±a Ht.udánza>-de voluntades enld piebe, llamandde<ahora libertador ¡tala patria ,..y. extermiliador del.,tirano aquellos: que , quando vivja lezdab.an este odioso. EeftQjHfrre. &l odióse trotó de .repente en, tan.tierna compasión que quisieran, aunque fuese á-, costa de sus vidas, testiuirlefia suya ,;<si fuera posible. Y así le ¡epultaron- dexpensas, de-i público en un mauseolo en.el Sitio maspúblico de laciudad.Murió DMn de edad.de. casi.cincuenta y cinco dí±os^qitatro después de su vuelta del Peloponneso.
3 %

muerte,


IjS

CORNBÃœI NsPOTIJ.

IPHICRATES.

J p h i c r a t e s atheníénsis non tam magnitúdiní rerum gestara nv-,- q'uáVri' disciplina.' militáti nobilrtátus esc. Fuit eiiím ralis tiux, ut don s o luin aetátis sí¼as cum primis comparárétur,, sed né de majóribus natu quidem quísquarrt'antepoiier.étí¼r. • Mflltum' v e r o i n ' b e / l o versátus', s'kpfc exercitibiis prasfuit: núsquam culpa sua m.¡ie remgessit-: semper consílio v i c i t : tantúmquí e ó ' v á i u i t , ut multa in ré miliiári partfm"'nova a t t ú l e r í t p a r t i m meliéra fécérit. N i í n q í¼ e iile pedéstria arma inutávít, cúm ante íllum imperátórem^náximis ély peis^-'btévibu's ba>.tis; minútis gládiis uteréntur. lile é contrár¡o-Feit*nj pro Parma fecit { á q u o postea peltásta pédiies appellántur) ut a d m o t u s , concursúsque e'sseut levióres : basta: modum duplicávit, gládios longióres fecit. í d e m genus loricárucn mutávir, & pro ferréis, atque aineis línteas dedil. Quo fketo expeditiores milites réddidit; n a m , pon-


IFICRíTBS XI.

159

IFICRATES.
CAPITULO I.
1

,

I.Ficrates natural'de-' Atinas- se distinguió no tanto por la grandeza de sys hazaí±as, como por su mucha inteligencia en el arte militar, habiendo sido un general tan consumado, que no solo le comparaban con los principales de su tiempo, sino que no le tenian pof inferior á ninguno de los pasados: Andubo 'mucho en guerras;'mandó en gefe muchas veces txércitos,janids por culpa suya se le malogró alguna empresa, y siérnpre le sacó vencedor su prudencia .Con\-sti superior talento inventó mil' chas cosas nuevas en'el arte militar-,-y mejoró otras. Porque mudó las armas de los soldados de d pie ,y usándose antes que él fuese general escudos muy grandes , picas cortas y es¿ pádaspequeí±as i él en lugar dé la Parttia ( 1 ) introduxo la Pelta\i.), de donde les vino dios de'd pie el nombre de Peltasta*'; procurando con eslodexarlos mas ágiles para las evolucione s y ataques : hizo las picas al doble largas^

Broquel de figura ovalada. > O t r o éseudo^mas peqUísí±oeQ'formada inedia:huía. • • • '•' . - > • '

(2)'

(1)

:

1

:

a


i6o

CQBNEI.II HEPOTIS.

deré detracta , qtiod seque corpus tégeret, 8t leve esset, curavit. r: ; \ ;• j

CAPUT

II.

-

J^ellum cum Thrácíbus géssit: Seutrien sócium Atheniénsium in regnum restítuit. A p u d Coríiithum - tanta sévaritatc exercitui pra:f u i t , ut nullaf unquam in Gratcia í±eque e x e r citatióres eópiae, í±eque magis dicto audiénteí fáerint d n c i ; in eámque consuetúdinem ád.n dúxit.j ii%vCÃœrn prxiii signum ab imperatóre essetdatum,sine ducis ópera sic ordinata: coní í s t e r e n t y u t sínguli á peritíssimo imperatóre dispósiti. videréntur. H o c exércitu moram Iacedacmónioruni i n t e r c é p i t : quod máxime tota celebratnrrr^ etí Grseciá. Iterum e ó d e m bello o.mnés ..copias «c-íum fugávit r q u o facto 'mag-* nam adeptas ¡est glóriam. C í¼ m Artaxérxes -¿í‰giptio R e g i bellum inférre v ó l u i t , I p h k r a t e m a b atheni-énsibus petlvit ducem , quera preficeret exercitui cond %cj &tio, , eujus núrae•* u*.•d'«&dficío6Jní»flí¼ii|«l.&k., Qflem quidem sic omni disciplina militan s r u d í v i t , u t , quemad; : /


IFICRATES' X I .

161

f alargó las espadas. AsimismoAnudólas cotas , introduciéndolas de lienzo en lugar de las de hierro y bronce que estaban en usa. Dé esta manera dexóá los soldados mas ágiles, aliviándoles el peso de las armas, y substituyendo otras mas ligeras, y de igual defensa], C A P I T U L O II.

guerra á los traces, y restablecía en su rey no á Seutes , aliado de los atenienses. En el sitio de Corinto hizo observar en su exército tan exacta disciplina, quejamás vio la Grecia tropas mas bien exercitadas, ni mas obedientes órdenes de su gefe : estaban tan prácticos los soldados , que quando el general dábala seí±al par a acometer,por si mismos se ordenaban con tanto arreglo, como si un general muy perito los hubiera ido colocando uno áuno.Con este exército cortó el cuerpo de tropas de los lacedemonios \.que llaman Mora, con universal aplauso de toda Grecia. Otra vez en la misma guerra puso en fuga todo el exército espartano , ganando en esta victoria mucho nombre y fama. Quando. Artaxerxes quiso hacer guerra al ¡ley de Egipto, pidió dios atenienses que le enviasen al capitán Ificrates, para darle el mando de las tropas estran^eras que habia tomado á su sueldo, y ascendían al niimero de doce mil hombres. Impulsos tah perfectamente en toda

"Hizo

alas


c a p t a m

i€z CORNELII Nnpofis. modum quondam Fabiáni milites R o m á n ! a p pellati sunt, sic Iphicratínses apud grascos in summa laude fiierint. ídem subsidio lacedasrnoniis proféctus, Epaminonda: retardávit í m p e tum : nam, nisi ejus advéntus apropinquásset, pon priíis Thebáni Spartá absccssísscnt, incendio deleéssent.

q u a r a

CAPUT

III.

antem & animo m a g n o , & c ó r p o r e , imperatoriSque ipso aspectu c u i vis injícerct admiratiónem sui ; sed i n labore remíssus n i m i s , parúmque pátiens , ut T h e o pompus memorias p r p d i d i t ; bonus vero civis, í±déque magua: quod e í¼ m i n áliis rebus decíar a v i t , tum A m y n t a ; Macédonís l í b e n s tuéndis. N a m q u e E u r y d i c e mater P e r díecse & Phílippi c u m his duóbus púVris, A m y n t a móriuo , ad Iphícratem confí¼git, ejúsque ópibus defensa est. V i x i t ad seneci f l t e m , piacáiis i n se suórum civium ániIHíS. Causam cápitis semel oixit bello soeiálisii n u i . e u m T i m ó t b e o , c o q u e judício.est absolútus. Menésthea relíquit ex Tressa Cotí

!Fuít

f o r m a ,u t

m á x m iei n

l í l i u m


IFICRATES XI. 163. la disciplina militar que, como en otro tiempo los soldados romanos se llamaron por honor Fabianos, así los ificratenses fueron muy alabados entre los griegos. También quando marchó al socorro de los lace demonios, detuvo la rapidez de Epaminondas ; porque los tábanos, dno temer la pronta llegada de íficrates , no hubieran levantado el sitio antes de reducir d cenizas d Esparta. C A P I T U L O III.

Ificrates igualmente grande en al" nía y cuerpo , tenia presencia de general^ de manera que con sola su vistainfundia ad-*' miración ; pero fué demasiado floxo y de poco aguante en las fatigas de la guerra, si creemos d Teopompo; aunque por otra parta era un buen ciudadano y muy fiel, como acreditó en muchas ocasiones, especialmente en la protección de los hijas de Amintas MacedOnio. Porque Eurídice, muger de Amintas, después de la muerte de su marido, se acogió al amparo de Ificrates con sus dos hijos Perdicasy FilU po , y en su protección empleó éste todo su poder. Murió ya. viejo , y reconciliado con sus ciudadanos. Una vez fué puesto en juicio capital junto con Timoteo en la guerra de la liga, y salió absuelto. Dejó un hijo llamado Menestéo , que le tuvo en una hija de Cótis Rey de Trácia. Preguntándole éste en una ocasión


7 .64 C0RN15I.II NEPOTIS. Regis fílíá.Is cura interroga retar, utrutrt plitris patrem , mdtrémne jáctret: matrem , i n quit. I d cum ómnibus mirum v i d e r é t u r ; at lie , merirb, inquit ,/¿7¿r/e>. Na¡?tpater, quantum in sefuit, Trhacem me génnuit; contra ea mater Atheniénsem.




IFICRATES

XI.

i6<

nisi estimaba mas á su padre que d su manare ? respondió que de su madre. Admirándose todos de esta respuesta, les dijo : razón vtengopara lo que digo, pues mi padre, quanato estuvo de su parle, me hizo natural deTráv>cia;y mi madre por el contrario de Atenas.»

CABRIAS.
C A P I T U L O I.

. £•*ábrias natural de Atenas estdtambién reputado por uno de los grandes generales.de ¿a Grecia, y ciertamente se seí±aló con muchas acciones dignas de memoria;pero lo que dio mas gol pe fué su invención en la batalla dada junto d-Tébasi d cuyo socorro habia ido. En esta batalla contando por suya la victoria el grangeneral Agesiláo, habiendo ya puesto, en fuga las tropas asalariadas, Cabrias manió al resto de lafalange que mantuviese su puesto, ylaenseí±óel modo< deesperar el ataque de los enemigos con el escudo apoyado en la rodilla,? Jas picas estendidas dcia adelante. Agesiláo viendo esta novedad., no se atrevióápasarade' lante,y mandó tocar laretirada,yendoya los suyos corriendo contra el'enemigo.Celebró tan to toda la Grecia esta invención, que Cabrias

J

'uiso que le levantaran una estatua en aquela postura,y los atenienses se la erigie*


1 66 CoRNEtU NjpOTTS.' Atheniénsibus in foro constituía est. E x q n b factum est , ut postea ath'.éta: cetefíque artífices his statibos in státí¼is ponendis uteréntur, in quibus victóriain essent adépti.

CAPUT

II.

( ^ h a b r í a s autem multa in Europa bella a d ministrávit, cúm dux Atheniénsium esset: multa in .¿Egipto suasponte gessit: nam N e c tásebum adjí¼tum proféctus regnum éi corrstítuit. Fecit i d e m C y p > i , sed públice ab A t h e niénsibus Evágcra; adju'tor datus: í±eque ptií¼s inde discéssit, quam totam ínsulam bello d é v í n c e r e t : qua ex re- Athcniénses rnagnam glóriam sunt adépth Interim béllum intér segyptios & persas conflatum est. A t h e n i é n ses cum Artaxérxe so.cieiStem habébáiit i' la*-cedasmonii' cum ¿ g y p t l i s , a quibus' magnas pra:das Agesiláus R e x eorum faciébat. Id í n t'uens" Chábrias, cí¼m in te nulla A g e s í l á o c é d e r e t j suájsporité cós- áBjí¼turri'' profecías, ^Egyptia: eláísi pracfuit: pedéstribus; cópns Agesiláus.


-

CABRIAS X I I .

x6y

ron en la plaza d expensas del público. De aqui vino el que después los Atletas, y los que se distinguían en alguna habilidad, usasen representarse en sus estatuas en las posturas, en que habían conseguido la victoria..
CAPITULO II.

C abrías mandó en Gefe en muchas guerras, así en Europa de orden de su república, cuyo exército mandaba?, como en Egipto,, admde habia ido voluntariamente:pues allí restableció en su reynodNectanebo, £ quien fué d socorrer. Lo mismo hizo en Chipre; mas entonces le nombraron los Atenienses por colega de Evagoras. Y no salió de la isla hasta sujetarla toda, dando con esta empresa mucha gloria d la ciudad de Atenas. En este medio tiempo se encendió la guerra entre la Ver si a y el Egipto. Los Atenienses tenían alianza con Artaxe/xes ,y las Lac-edemonios con los Egipcios, d quienes Agesila*. Rey de los Lacedemonios hacía pagar bien caro el socorro que les dabaCabrias, viendo esto, no teniéndose por inferior en nada d Age sil ao, fué de su propia voluntad d ayudarlos, y mandó la armada Egipcia, teniendo el General Espartano el manda de las tropas de tierra. .. „


l68

C O R N í‰ I I I NEPOTIS W

CAPUT

III.

' j _ \ i m praeféctí Regis Pcrsise legatos- m i s é runt Athénas qúestum , q u o d , Cfeábrias a d vérsiim R e g e m bellum géreret cum . ¿ E g y p tí¼s, Atheniénses diem certam Cbábia: prasstit u é r u n t , quam ante domum nisiredísset,cáfitis'se illum damnatúros denunciárunr. H o c ijíe núntio Athénas rédiit, í±eque ibiidiutií¼s iest. morátus, q u á m f u i t necésse. N o n .enim. l i ' b é a t e r erat ante óculos cívium suórum , q u o d & vivébat lauté , &. indulgébat sifei liberáí¼í¼s, quám ut invidiam vulgi posset effúgere. Est enim hoc communc vitium in magnis, liberísque civitátibus, ut invídia gloria: comes s i t , & libénter de bis détrahant,. qnos émingre v i deant áltií¼s: í±eque ánimo s q u o páuperes alienam opuléntium intuántur íbrtúnam.Ttaque C b á b r i a s , quoad ei.Jic.ébat j plúriroí¼m áberat. í‘ e q u e vero solus.ille; áberat Athéois libénter, sed omnes fere príncipes fecérunt í d e m , quod tantí¼rí± se ab invídia putábant abfutúrcs,.quantum á conspéctu suórum recessíssent. • Itaque C o n o n plúrímum C y p r i vixit , Iphícrates in T.hrácia', Thimótheus L e s b i , Chares.in Sigaio. Dissímilis quidem Chares eórum factis & m ó ribus sed tainen Athénií & honorátns, & p o -

tcns.


- ] - CABRíAS

XII.- > III.

169

C A P I T U L O

Persianos ron embaxadores d la ciudad de Atenas d quejarse dé que-Cabrias hacíd-gitera-al Rejy en favor délos Egipcios i Los Atenienses mandCabrias comparecer en la ciudad denitro de cierto xér sarao i que le seí±alaron, pena de Ja.vida. Conesta noticiavolvió d.Atenas, don* de solo estuvo el tiempo preciso, no.h/iUdndo* se gustoso sus conciudadanos : por^que vivia con mas regalo y libertad, que conlibrarse del odio del vulgo: pues t>s vicio común de todas las ciudadesgr andes $ libres, que haya-de andar la envidia.al lado de l/x-gloria ,.y f¡ue. sean murmurados los quesabr esalen entre los demás: ni los misera,' bles, miran sin impaciencia la felicidad de los Por esto Cabrias no paraba en Atenas ¿ sino es dí±o poden mas: y no..solo,él, si' no casi todos los.principales Atenienses.hicie'ronrlo.mismo, persuadidos, de queie.n.t.auto se $QadrJaiiá,cí¼<bierJto,de Ios-tiros de.la,envidia^ en.quanto se• alexasemáfLa vist.ad.e-SMS comípatriotas. Y así Conon vivió lo mas del tiempo en Chipre, Ificrates en Tracia, Timoteo en Lesbos, y Cares en Sigeo. Este último, aunque se pareció pocod estos en hechos y costumbres , sin embargo fué un hombre de los que tuvieron honor y poder en Atenas,

Itíjntonces los Generales

envia-

daron

avista.de

venia para

poderosos.


A 76

CORNELII

NEEí“TIS.

CAPUT

IV.



C a b r i a s

XII.

'171

C A P I T U L O

I V .

murió en la guerra de la Liga de esta manera: los Atenienses atacaban áChioi Cabrias se bailaba en la armada de particular , pero tenia mas autoridad que lodos los que mandaban, y los soldados te respetaban , y atendían mas que d sus gefes.'E'fto le aceleró la muerte: pues queriendo ser el primero que entrase en el puerto, y mandando al piloto que dirigiese diia él la nave, se ocasionó él mismo su ruina: porque entró en efecto; mas no le siguieron los demás Vageles. Y así estando cercado de enemigos, y peleando valerosamente -, su nave recibió un golpe de espolón de otra, y comenzó á* d fondo. Bien podia salvarse, arrojándose al mar, porque estaba allí cerca la armada de los Atenienses, que le recibiría, si se échase á nado: mas él quiso mas mtrir, que arrojar sus armas, y desamparar la nave que le habia llevado. No le hicieron así los que iban con él, que llegaron ásalvo nadando. Mas Cabrias, prefiriendo una muerte gloriosa á unavida sin honor, murió peleando, atravesado délos dardos enemigos.''

Cabrias

irse


i7«

CORNELII NEPOTIS.

TTMOTHEUS.
CAPUT
n n . . . .

I.

A i.motaéus, C o n ó n í s , fílius, Atheniénsís. H i c a. patre accéptam glóriam multis auxit viftú.tibus. Fuit enim dhértus , í m p i g c r , IaboriQSus-, rei milítáris peritus , í±eque miníis civitátisregéiídse. Multa hujus-sunt prascláré f a c t a , sed haec máxime ilústria. Oiynthios & B y z á n c j o s bel'lo subégit. Samum c e p i t , in qua oppí¼gnánda supenóre bello Atheniénsas mille & ducénta taSénta consúmseranf. I d ille sine lilla pública impénsa pópulo restítuit. A d v é t •sum C o t y m bella gessit, ab c ó q c e tnilíe- & d u c é n t a , talén.ta prscdac in públicnm rétuiit. •Cyzieum obsidióne liberávit. Ariebarzáni simul cum Agesiláe aaxllio profcctus e s t : a quo cuna La60 pecúniam numerátam accepísset, ille cives suos agro , atque úrbibus augérimál u i t q u á m id s ú m e r e , cujus partem donium suain ferr.e.,posset. I j a ^ u c a c c é p i t Eríthqneiq, & Sextum,
a



TIMOTEO XIII. TIMOTEO. CAPITULO I. Timoteo, hijo de Conon, natural de Atenas, acrecentó con sus virtudes la gloria que habia heredado de su padre: porque era elocuente, activo, laborioso, y hábil en el gobierno, asi político, como militar. Entre sus muchos é ilustres hechos, son estos los mas esclarecidos. Sujetó con sus armas á los OlintioS y Bizancios. Tomó á Samos, haciendo recobrar á los Atenienses sin ningún gasto del público mil y doscientos talentos, que habían gastado en su ataque en la guerra antecedente. Puso en el erario común otra tanta cantidad, que Valió la presa hecha en la guerra. en contra Cotis, Qbligó á levantar el cerco de Cicico, y fué junto con Agesiláo al socorro de Ariobarzanes': y habiendo el lacedemonio recibido de él dinero por su socorro; Timoteo quiso mas engrandecer su república con tierras y ciudades, que recibir cosa, de que él pudiese llevar á su casa alguna parte, y así tomó las ciudades de Eriptoti y a estos. II. también costeó el Peloponneso, mandando la armada Ateniense, y después de asolar el territorio de lacedemonia puso en fuga la armada de esta república. Redujo a Corcira a la obediencia de los Atenienses, é hizo alianza con los Epirotas, Acamauas, Cahonios, y los otros pueblos de aquella costa. Con esto* los Lacedemonios desistieron de alargar la contienda que habian tenido con Atenas, cediéndola de su propia voluntad el señorío del mar, ajustado ta paz con la condición de que los Atenienses fuesen los Generales de las a r m a das. Estavictoria causó tanta alegría en Atenas, que entonces fué la vez primera que se erigieron altares día paz por orden del público i y se la puso lecho d esta Diosa. Y para perpetuar ta memoria de este glorioso suceso el pueblo levantó en la plaza d sus expensas una estatua d Timoteo, que fué el único, que antes de este tiempo tuvo el honor de que se la erigiesen, habiéndosela concedido d su padre. De esta manera la del hijo colocada junto d la del padre, refrescó la antigua, memoria de Conon. III. y estando ya retirado de los empleos públicos, los Atenienses se vieron acometidos por todas partes con guerra: Sames se habia rebelado', elHelesponto negaba la obediencia: Filipo Rey de Macedonia, que ya entonces se hallaba pujante, me ditaba grandes empresas. Aunque los Atenienses habían echado mano de Ca-res para oponerle d este Príncipe, no les parecía que bastaba para ello, Por tanto hicieron General de las armas d Menesteo, hijo de Ificrates, y yerno de Timoteo, y decretaron, que partiese ala guerra. Seí±aláronle por consejeros á su padre, y suegro , sugetos aventajados por su esperieí±cia y pericia, ordenándole', que nada emprendiese sin su consejo: porque el alto concepto que el pueblo habia formado de ellos, le hacía concebir grandes esperanzas de reparar por su medio las pérdidas pasadas. Siendo Timoteo de edad avanzada, es- ambos luciéronse éstos á la vela para Samos, y Cares noticioso de su marcha, para quena se_ dixeseque se habia hecho cosa alguna sin su intervención, marchó también allá con todas sus tropas. Quando estaba y a cerca de la isla, se levantóuna recia tormenta. Los dos ancianosGenerales echaron áncoras ,teniendo por convenientemexponerse d la tempestad.Mas Cares, aconsejándose con su temeridad, na quiso segir el saludable consejo de los dos viejos-, y como si llevase, d su bortio a la fortuna, logró arribar al puerto, desde de ude pasó avisó á Timoteo, é Ificrates , para que le siguieran; mas el mal suceso que tuvo en la empresa,: le obligó á volver al parage de donde habia, salido, con pérdida de muchas naves, y desde allá escribió á la ciudad-como había sido fácil la toma de Sarrios, y no se habia logrado , por haberle dejado solo Ificrates y Timoteo. Cargáronles pues la culpa de este mal suceso, y el pueblo, como ligero, fácil en sospechar, mal, inconstante, enemigo y envidioso. de los poderosas, les envió orden de restituirse A la ciudad. Allí fueron acusados por traidores. Timoteo salió condenado en juicio, y multado en cien talentos , y obligado del ódio de su ingrata ciudad se retiró A Calcide. IV, Después de su muerte, pesaroso el pueblo de haberle condenado, rebajó nueve partes de la multa, mandando que su hijo Coon diez talentos para el reparo de cierta parte de los muros. Aquí se vio bien la inconstancia de la fortuna. El abuelo de éste, llamado también Cohon, habia levantado las murallas de Atenas con los despojos de los enemigos: y ahora fué obligado el nieto á M a XIII. i8r repararlas de su costa con suma infamia, y deshonor de su casa. Entre las muchas pruebas que podrían dar de la moderación y prudencia de Timoteo, me contentaré con una sola , que bastará para que se forme juicio del mucho amor que le tuvieron los suyos. Defendiéndose en juicio en Atenas, siendo aún muy joven, no solo acudieron en su defensa sus amigos, y aquellos con quienes le tenían unido los derechos de la hospitalidad, sino también el tirano Jason, poderosísimo en aquellos tiempos. Este, que en su patria no se creía seguro sino en medio de sus guardias , acudió sin ninguna escolta a Atenas, haciendo tanto aprecio de su huésped, que quiso antes exponerse a perder la vida., que faltar-de su lado en un lance en que peligraba su honor. Sin embargo de esto Timoteo después le hizo guerra de arden del pueblo, teniendo por mas sagrados los derechos de la patria, qué las de la hospitalidad. Este tiempo, en que florecieron Timoteo, Ificrates y Cabrias, fué la época última de los Generales Atenienses, no habiendo habido después de éstos en esta ciudad otro alguno digno de memoria. D í T A M E S. CAPITULO I. oy ahora d contar la vida del mas vaV.. lerosos prudente general que hubo entre todos los bárbaros, si exceptuamos á los dos Cartagineses, Amilcar, y Aníbal. Trataré de éste mas á la larga, así porque se tiene poco conocimiento de los mas de sus hechos, como psrque la felicidad que tuvo en algunos sucesos, no la debió al crecido número de sus tropas, sino ásu mucha'prudencia, superior á la de todos los generales de su tiempo. "Porque no se verían las cosas con claridad;.. sino se expone el modo con que pasaron estos hechos. CAPITULO II. Datames fué hijo de Camisares natural de Caria, y de unaScita.Al principio sirvió al Rey Artaxerxes en el cuerpo de guardias. Su. padre..en consideración á su actividad^ valor y-fidelidad que acreditó en varias ocasiones; obtuvo el gobierno~.de aquella parte de laCilicia; front-eradk la Cap adocia, que habitan los Leucosiros. Datames sirviendo en. el cuerpo de. guardias como dexo diM4 t munus fungens , primí¼m qualis e s s e t , apéruit in b e l l o , quod R e x adyér'sus Cadússiós gessit: namque hic , multis miilibus hóstium , & r e g i ó r u m interiéctis, magni fuit ejus opera. Q u o factuní e s t , u t , cí¼m in e » bello cecidíssetCainíssares, paterna , ei tradeiétur provincia. 184 C í“ R N T L I IN E P O T I S . CAPUT III. P a r í se virture pastea p r a b u í t , cí¼m A n t o phradátes jussu Tlégis bello persequerétur eos, qni defécerant. Namque ejus ópera hostcs, :cum castra jam intrássent, profligan sunt,exercitúsque réliquus conservátus R e g i s e s t : qua ex re majoribus rebus praeésse ecepir. Erat eo témpore T h y u s dynástes Paplilagóniae , ántiq u o genere natus á P y t a m e n e i l l o , quem H o rneras Tróico bello i Pátroclo intcrféctum ait. Is R e g i dicto audiens non erat. Quam o b c a u sam bello eum persequi constituit, eíqua reí prseféeit. Dátamen propínquum Paphlágonis. Namque ex fratre, & soróre erant nati. Quam o b causam-Dátames ómnia primí¼m experíri v ó l u i t , ut sine arnéis propínquum ad -ofíícium redúceret. A d quem cí¼m venísset sjné prajsídio, quád ab amícd millas v e - eho, dio las primeras muestras de sí en la guerra que el Rey hizo contra ¡os Cadusios. Porque en esta guerra que, costó la vida d muchos millares, así de los del Rey, como de los contrarios , fué de suma importancia su persona. En atención d esto Artaxerxes le nombró para el gobierno de su padre, que habia muerto en aquella campaí±a. C A P I T U L O III. D A T A M E S XIV. 18? JS^íostró igual valor después, quando Autofrades de orden de Artaxerxes marchó contra los que habianfaltado Ala obediencia: porque en una ocasión, en que los enemigos habianpenetradoya dentro de los reales, fueron desvaratados por él, salvándose el resto <del exército real: con lo que comenzó d correr con empresas de mas importancia. Era en^ tonces Régulo de Pafiagonia Thio , de antiguo linage descendiente de aquel Pilemenes, que, según refiere Homero, murió d manos de Patroclo< enla guerra de Troya. Habiendo éste negado la obediencia, resolvió el Rey enu plevir contra él sus armas,y confió esta empresa á Datames, pariente cercano del Paflagon;pues eran hijos de hermanos. Por esta razón Datames resolvió probar todos los medios posibles de traerá laraionásu deudo sin valerse de la fuerza. Habiendo ido áverse con él sin escolta alguna, porque de un 1 l86" Cí“RNEtTT N F . F O T I S . rerétur insidias, pené intériit: nam Cbyus eí¼m clam interfícere vóluit. Erat mater cum Datadme ámit.-t Paphlágonis. E a , quid ageié.ur , resc i i t , í±liúmque mónuit. lile fuga pcrículum evitávit, bcliúmque hldííxit T h y o . In quo cúm ab Ariobarzáne prsefecto Lydise , & j o nja: , tot:ú<que Phrvgias der-éitus esset, nihílo scgnií¼s pers.everávit, vivúmque T h y u m cepit eum u x ó r e , & líber«. CAPUT IV. C/ujus facti ne prií¼s fama ad R e g e m , quam ipse , pcrveníref, dedit óperam. Itaque ó m nibus ínsciis , eó , ubi erat R e x , vcuit : p o s - , teróque die T h y u m , lióminem máxími c ó r p o ris , terribi'íque facie , quod •&' niger, & capillo longo , barbáque erat promíssa , veste texit, quam sátrapas R é g i i gérere consí¼érant : órnávi-t étLim torque-,' ?£ ármillis atireiSj eeteróque regio cultuYipsc' agrésti. dáplici amí^ eulo circúmiiatús, hir.táqu'é tánica, gerens in cápite gáleam'vénatóriam , dextrá rrianu cía*, vam, siiústr&cápu'lám, vinctum ante scThyurri agébat, ut si-f¿r»m bestiam captam dúceret. Q u e m cúín'-ernnespróspíéereBt propter n o v M r ó p t i m a amigo y pariente no recelaba ninguna tracción, le hubo de costar la vida su confianza; pues quiso Thio darle muerte de secreto. La madre de Datames hermana del padre del traydór , la qual se hallaba también allí, supo lo que se tramaba contra la vida de su hijo, jy le dio aviso. Datames se puso en salvo huyendo, y declaró la guerra d Thio : y aunque en ella se vio desamparado de Ariobarzanes Sátrapa de Lydia, Jonia, y toda Pkrigia-, la continuó con todo calor, logrando por fin coger vivo al traydor con su muger é hijos. D 'A T A M E S XIV. 187 C A P I T U L O IV. lanté-de-sír¡\ .comosifuese-unafiera ^Procuró llegar á la Corte antes que el Rey tuviese noticia de lo sucedido, y en efecto entró en ella sin que nadie lo supiese. Al dia siguiente vistió con el rico vestido de los Sá~trapas ásuprisionero, que era un hombre muy corpulento y de terrible aspecto, así por lo atezado de su rostro, como por lo largo de sus- cabellos y barba. Púsole también para adorno , collar y braceletes de oro, y todos'• los demás arfeos de les Reyes.' Dés'j)ués se echó él á cuestas un capoton par do,y una zamarra, se encasquetó en la cabeza un morrión de cazador, tornó enlá'mano diestra una-cid-_ va,yenla siniestra él cordel con que ¿litaba atado Thió , y'en esta forma le llevaba dé-', cogida en i88 C0B.NHL11 tem ornátus, ignotámque formam), o b eámqne rem magnus esset concursus : fuit non nemo qui cognósccret T h y u m , Regíque nuntiáret. Primo non accrcdidít. Itaque Pliarn^bázum misit explorátum: a q u o ut rem gestam c ó r a p e r i t , statim admítti jussit, magnópere d e l e c tát.us cúm f a c t o , túm ornátu: in primis quod oóbilis R c x in potestatem inopinánti veserat. Itaque magnífice Dátamen donátum ad e x é r c i tum misit,qui tum'eontrahebátur, duce P h a r n a b á z o , & Tithrauste ad bellum .¿Egyptium, parique eum , atque i l l o s , imperio esse jussit. Postea vero quam Pharnábazutn R e x r e v o c á v i t , ílli sunma impérii trádita est. N E P O T I S . CAPUT Y. rjLiccám máximo stiidío compariret exércítnivi, .¿Sigyptumque proficísci par&ret , s ú bito á R e g e litterac sunt ei missae, ut Aspiro aggrederétur,qui Cataonianvtcneb.it; qoasgenS jacet supra Ci íciam confínis Cappadócise.Namq u e Aspis saltuósam regiónem , castellisque munitara í a c e l e u s , n o n solúna imperio Regís ¡ los montes.Todos separaban ámirarle, etctraí±ando así'el trage como la figura del prisionero , y entre los muchos que acudieron averie , no faltó quien conociese á Thio, y fuese al ~&ey con la noticia. Por lo pronto Artaxerxes no quiso darla crédito, y enviód Farnabazo para que averiguase si era verdad. Luego que supo de boca de éste el suceso, mandó que al punto entrasen d su presencia , quedando muy gustoso, así de lo sucedido, como del pensamiento detraerle en aquella forma ,y sobretodo de ver en su poder un Rey famoso , qu ando noloesperaba.Y así después de hacer magníficos presentes á Datames, le envió al exército, que entonces se juntaba d las órdenes de Farnabazo y Titraustes para la guerra de Egipto, y le asoció d los dos, dándole igual potestad. Mas después envió orden á Farnabazo de retirarse, y confió á D atavia el mando absoluto de las tropas. CAPITULO V, D A T A M E S XIV. 189 ^)uando Datames estaba todo «cupado en hacer gente, y disponer la marcha d Egipto recibió inpensadamtnte unos pliegos del Rey, en que le ordenaba emplease sus armas contra Aspis, seí±or de Cataonia, provincia confinante-de Capadocia , situada mas allá de la Cilicia. Este Régulo confiado en la aspereza delpais, y en los fuertes que le defenf non parobat; sed e.uam finítimas regiones v e xábat-, & qua: Regi portaréntur , abripiébat. D á t a m e s , ets! lpngc haberat ab his regiónibus, & á majpre re abstra'hebátur , tamen R e g i s v o luntad, moreni geréndum putávit. Itaque c u í n p a u c i s , sed viris fortibus , navem conscendit, exístimans, id q u o d . á c c i d i t , f ¿ c í í¼ u s se imprudénteni parva manu opressúrum , quam parátum ,,quamvis magno exércitu. Hae delatus- Cilíciarn, egréssusinde ., dies, npctésque iter fáciení, Táurum tránsiit,. eóque, q u p studúepat, v e í¼ i t : quacrit, q u i b u s locis sit íspis : c0gnóscit ,< haflt lpngc.ab¿sse , p r o f e c t ú m q u c eijm venát tra Qu<;rn dum, speculátur, advéí±tus ejus- causa cognóscitur. Písidas c u m ijs,^quos secu.m habébat,ad resisténdum Aspis. epmparat. Id Pát^mss.ijbj, aadiv.it, ..arma s u ínjt, su.ósqpe sequi j u b e t : ipse eq.uo .cpnckáto ad,h,pstein véhitur.Quem procul Aspis cbnspiciens ad„%é.ferénte'm.v.pertirr)éicit, atque á co-? nátu rssisténdi detérritus sese dedit.Hunc D á tames vinctum ad . R e g e m ducéndum tradifc Mithridáti. i 5 r s dian , no solo no obedecía d las órdenes del Rey , sino que aun se atrevía d hacer correrías en ¿at provincias vecinas,y salia dios caminos á robar las conductas $ que se llevaban para el Rey. Datames, aunque estaba muy lexos de Catonía,y sentía mucho dexar la empresa de Egipto, que era de mas importancia ; con todo eso, creyó que debía condescender: con la voluntad del Rey'.Y así se. embarcó can algunos,soldados,pocos, pero de esfuerzo: previendo, como sucedió en efecto,quede sería mas fácil vencer conun pequeí±o-, exército al enemigo si le cogiese déMuidado,que con uno grande,-. si estuviese [prevenido. .Habiendo arribado 4.1a. Cilieda, saltó entierro,, y eaminandoasin cesardids.y noches, pg$ó;e,l monte Tauro., y llegó d su des.tino.To-. má lengua del lugar, donde residía,Aspis,y supo, que no estaba lexos , y que.h.abia salido 'dxáz-a.Yendo'en su'busca, se. súpola causa, de su ida, y Aspis se preparó'4 Ja defensa Con', las Pisidas.-.y algunos otros-, que .tenia consigo. Luego,.que, Datames lo.oyó, fama al puntó sus armas-, -.y' .ordenando, 'd. los.suyos, que le . siguiesen, metió espuelas al caballo, dirdgiendo.se-.duia.el enemigo. Aspis viéndole ir derecho, a .sí.,,se- llenó, de espantó, y abandonando ei intento, derhacer resistencia'-, se: puso, -en manos de¡du •contrario , quevl'e: .cargo de cadenas,,-:yWe..eiítregó:d•.mitridatesy para ¿uedeJlexH&wlá&eyi. , cmcum .• D A T A M E S XIV. > 191 192 C Q R N í‰ L I IN E P O T I S , CAPUT VL H ate dum gerúntur, Artaxerxes reminíscens , a quanto bello ad quam parvam rem príncipem duenm misisset , se ipse r e p r e h é n d i t , & ntíncium ad exércitum A c e n misit, q u o d nondum Dátamen proféctum putábar, qui ei d í c e r e t , ne áb exércitu discéderet. H i c priúsquamperveniret, q u o erat proféctus, in ítlnere c ó n v e n i t , qui Aspira ducébant. Q u a c e leritate, eí¼m magnam benevoléntiam Regis D á tames eonsecí¼tus esset, non minórem invídiam aulicórum e x c é p i t , qui illum uí±um p l u r i s , quam sé o m n e s , fíeri vidébanti Q u o facto Cuneti ad eum oppriméndum consensérunt. Híec Pandátes, gazascustos regia; , amicus D á t a m i , perscrípta ei mittit, ín quibus dpeet; j?eum magno fore in p e r í c u l o , si q u i d , i l l o i m jjperánte, in-¿Egypto advérsi accidisset. Nam-> » q u e eam esse eonsuetí¼dinem régiam, ut ca-i »sus adversos homínibus tribuant, seeúndos «fortunas sua;: q u o fíeri,.ut fáeilé impelíantur »;id eorum perníciem ,-qu^orum ductu resmaié «geste -nafleiéntur. Illuníffoc majóre forc in «discrimine , q u o d quibus R e x máxime obét D A T A M E S XIV. C A P I T U L O VI. 193 A%j[ientras esto pasaba,, reflexionando Artaxerxes sobre la orden que habia enviado al principal de sus generales, mandándole suspender una guerra de tanta importancia por acudir á una empresa de tan poca entidad, reconoció su yerro,y creyendo que Datames aún se mantendría en el exército que estaba junto á' Ace, le despachó un mensagero con, arden de que se estuviese quieto. Encontró éste en el camino dios que venían con el prisionero. Como Datantes con una execucion tan pronta se hubiese insinuado mucho mas en la gracia del Rey, crecióáproporcioit la envidia de los cortesanos, porque le veían mas estimado quejados ellos. Y así se unieron de común acuerdo para perderle. Pándales, tesorero del Rey, y amigo de Datames, le escribió, avisándole de lo que pasaba , y del riesgo grande que corría, si ^sucediese algún azar en la guerra que iba d «hacer al Egipto', pues acostumbran los Reares atribuir ¿as pérdidas á los otraP, y las «victorias d su fortuna: con loque se les haricefaeilmente consentir en la ruina de los que «se les dice que han dado mala cuenta de sí «en sus'empresas", hacíale asimismo ver, que «su riesgo era aún mayor por el odio mortal «que- letenian aquellos de quienes el Rey se íjdiat, eos hábeat inimicíssimos." Tálibus ¡He lítteris cógnitis , cí¼m jam ad exércitum A c e m venisset, quód non ignor&bat, ea veré scripta, dcscícere á R e g e constítuit. í‘ e q u e tamen quicquam f e c i t , quod fide sua esset indignum. N a m Mándtoclcm MagnStem exercitui prseféc í t ; ipse cum suis in Cappadóciam discédit, conjunctámque huic Paphlagóniam óccupat, c e l a n » , quá volúntate esset in R e g e m , clara c u m Ariobarzánfc facic amicítiam,manumcótaparat, urbes munítas suis tuéndas tradit. 194 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT VIII. Sed ha:c propter Iiiemale tempns miní¼í próspefe proceilébant. ^ u d i t , Pisidas q u í s dam copias advérsus separare: fílium e ó Arsidéum cum exércitu mittit: cadit in prcciio «do-' lescens. Proí±ciscitur t -ó pater nonita cum magaí±a magnu, celans, quantum vulnus accepís^et; <quód prií¼s ad hostem pervenírecupiébat, quam <de re uuie gesta fama ad suos perveniret : ne vdexaba gobernar mas? Datames, enterado del contenido de esta carta, habiendo ya llegado al exército que estaba en Ace, estando bien cierto de la verdad del aviso, resolvió rebelarse contra Artaxerxes; mas no hizo con todo eso cosa agena de su fidelidad: porque dexó el mando del exército d Manar ocles natural de Magnesia: se retiró ceí±ios suyos día Capadocia,y se apoderó de laPaflagania, que confina con ella, sin descubrir la disposición de su ánimo acia el Rey: hizo liga de secreta con Ariobarzanes, levante\gente,y confióla defensa de las plazas fuertes á sus afectos. D A T A M E S XIV. 195 C A P I T U L O VII. j ?íjfas no adelantaba mucho por ser tiempo de invierno. Oyendo que los Pisidas levantaban gente contra él, envió contra ellos á su hijo Arsideo con un exército. Habiendo muerto el joven'general en la batalla., marchó el padre contra los enemigos con un corto número de tropas, ocultando el golpe terrible, que acababa de ncibir, con el deseo de llegar á vista de los contrarios ^anxes que los suyos tuviesen noticia del mal suceso pasado: porque causaría la muerte de su hijo de sal ienío tn su gente. Llegó al par age destinado, y acampó en un lugar tan ventajoso, que los enemigos con sus numerosas tropas no podían ni cercarle, ni impedirle que tuviese I96 C O R N E L I I NEI'OTTS. coguitá fíli mcu-te ánimi debílitaréutur mili" t u m . Q u o coniéaderat, pcrvénit , hisque l o eis castra p o n i t , ut í±eque circumveníri maltitíidine adversarióruin posset , í±eque impedía quóminí¼s ad dimieándum manum habéret e x ,pediiam.r£rat cum eoMithrcbarzánes socer e j u s , praefectns équkum. Is desperatis géneri rehusad, hostes transfugit.Id Datames ut audiv i t , sensit, si in turbara exisset, ab nomine tan nccessário se relícrum , futúrum , ut cé'teri consílium" sequeréutur. In vulgos edit: SJSUO jussu Mithrobarzánem proféctum pro « p é r f u g a , quo facílií¼s rece'ptus interficeret wkpstes, Quare relínqui eum non par esse, « s e d omnes conféstim sequi. Q u o d si animo «strénuo fecíssent , lí¼túrum , ut adversara « n o n possent resistero , cura & intra vallura J*& foris ca:deréntur.,, H a c re probáta , exéVeitumedúkit, M i t h r o barzánem pcrséquítur. Q u i dum ad hpstes pcrvénerat, Datames signa i n f e r o jubet. Písidss nova re commóti , in opiniónem a d d u cúntur,. pérfugas mala fide , ccmpositóque íecísse , ut recépti essent majori calainitati. P n m í¼ m eos adóriúníur. Ilii c i u n , quid a g e rctur , aut quare f'íeret, ignorárent , coacti sunt cum cis p u g n a r e , ad qucs transierant; a b hisque stare , quos relinquerant. QuiluB c í¼ m nt.utri párceront, celériter sunt eoueísi. R é i i q c o s Písidas resistentes Datames i n vadir,: primo ímpetu p e l l i t , fugiéutcs p e r - DATAMFS XrV. 197 pronta su gente para el combate. Hallábase en su exército su suegro Mitrobarzane's ,que era general de la caballería, el qual, dando por perdido d su yerno, se pasó al enemigo. Luego que Datantes lo oyó: previendo quq sise divulgaba la deserción de una persona tan allegada, seguirían los demás su exemplo,hizo correr entre los soldados: «que Miirobarzavrnes se había pasado de orden suya en son de «desertor al campo de los contrarios para fa«cilitar su rota recibido en él: que no era «justo desampararle; y antes bien le debían «todos seguir'sin detención alguna : que co~ «mo lo hiciesen con esfuerzo y valentía, era «segurada victoria contra los enemigos, que «se Verían pasar d cuchillo dentro y fuera «de los real es.« Habiendo aprobado todos su resolución, sacó sus tropas de las líneas,y fué en seguimiento de Miirobarzanes. No bien habia llegado éste al campo enemigo, quando Datameshizo la seí±alpara acometer^ Los Pisidas, sorprendidos de la novedad, se persuadieron d'que los desertores iban de malafé ,y de acuerdo con Datames con el fin de hacerles mas daí±o introduciéndose entre ellos,y así atacaron ante todas cosas d los traydores. Estos, no sabiendo lo que les pasaba, ni cómo los recibían tan mal, se vieron precisados d pelear en favor del os que acá baban de des a mp arar contra los mismos á quienes se habían pasado;y no 19S CoR ^rELii séquitúr, muitos intérficit , castra hóstium eapit. Tali consíliouno témpore & proditores pérculit, & hostes profligávir: & quod ad perníciem fúerat cogitátum , id ad salutem c o n vértit. Q u o í±eque acútius ullíus imperatóris c o g i t á t u m , í±eque ceicrius factuoi usquam le'gimus. N H P O T I S , CAPUT VIII. hoc tamen viro Scismas máximo nata fílius d é s c i i t , ad Regémque tránsiir , & de defectióne patris déculit. Q u o mintió Artaxerxes commótus , q u o d intelligébat, sibi cum viro forti, acstrénuo negótium esse, qui, cí¼m cogitásset,. faceréaudéret,& prií¼s cogitare, quatn eonári, consuésset, Autcphradátem in C a p p a dóciam mittit. H i c ne intrare posset saltum, in q u o Cilícia; porta: sunt sítae, Datames prajoccupare stúdujt.-'Sed tam súbito copias contrahere non pótuit. A qua re depúlsus, cum ea manu , quam contraxerat, locum deléglt t a lem, ut í±eque circumiretur abhóstibus , n e t hallando quartel, ni en unos ni en otros*, brevementefueron todos pasados á cuchillo.Después Da t ames acometió dios Pisidas, que aún quedaban haciendo resistencia, y habiéndoles derrotado, siguió el alcance de lasque huyeron, mató un gran número, y se apoderó de los reales. De esta manera con tan ingenioso ardid se vengó de los desertores, y triunfó de lo% contrarios, convirtiendo en provecho lo que se habia tramado para su daí±o. Ciertamente no se hallará en la historia pensamiento de general,,ni mas sagaz, ni masprontamente executado. CAPITULO VIII. Sin embargo Scismas hijo mayor de este grande hombre , se apartó de su obediencia, se pasó al Rey ,'y le dio cuenta de la rebelión de su padre. Artaxerxes entró en cuidado conla noticia, viendo que las habia con un enemigo de esfuerzo y actividad, que tendría osadía para executar lo queunavezhubiese pensado,) no acostumbraba á emprender nada, sin haberlo antes mirado muy despacio^ f así despachó dAu tofr adates d laCapa docia. Datames procuró anticipar se d tomar los desfiladeros que sirven de puertas d la Cilicia, para impedir el paso al enemigo; mas no pudo juntar sus tropas con la presteza que era menester. Habiéndosele frustrado este su primer intento, con lagente que habia juntado, D A T A M F S ' XIV. 199 que pratterírct adversárius , qu!n ancipítibus Jocis prseroerétur: & si dimicare cum eo vellet, non muítí¼m obésse inuítitúdo hóstiura su* paucitáti posset. ^ 20o CORSELII N E P O T I S . CAPUT IX. Hxc etsi Aurophradates v i d é b a t , tamen státmt cóngredl , quam cum tantis cópiis refúgssre , aut támdiu uno loco sedére. H a bébat barbarórum éqaitum vigínti, péJiíum centum míí¼a , qups ili Cárdacas appéllant. ejusdémque géneris tria funditórum; príctérea Cappádocum o c r o , Armeniórum decem , P a phlágonum quinqué , Phrygum d e c e m , L y d ó r u m quinqué,'Aspetidiórum, & Pisidárum círciter tria , Cíí¼cum dúo , Captianóriim dem , ex Grarcia conductórum tria miiia , ler vis armaií¼ra; máximum númerum. Has a d ^ v é r sus copias spes amnis consisté'oat Dátami in se, locíque natura. Narnqse hujns parrem-non habébat vicésimam mílitum. Quibus fretus c o n flixit , adversariorúmque multa iniilia c o n c.'ditj cí¼m de ipsíí¼s excreí tu non ámpKí¼s lió— mííiurn miile cecldísseni. Q u a m o b c a u s a m póstertídie trophseuní pósuit, q u o l o c o p n d i e p u g Mturrkerat. t á n - Hinc c í¼ mc a s t r am o v í s s e t , s e m p é r q u e í±campó^en un sitio tan ventajoso, que ni le podían cercar los contrariasen pasar adelante sin padecer mucho en pasos peligros, y ya que quisiesen darle batalla, sus muchas tropas no podrían hacer mucho daí±o al corto número que él tenia. , C A i i T U L O IX. D A T A M O S XTV. 2 O T .tinque Autofrades veía todo esto, con todo resolvió dar la batalla antes que volver pie-atrás con tan numerosas tropas, ó estarse mano sobre mano tanto tiempo en un mismo lugar. Su exército se componía de veinte vnl soldados de d caballo bárbaros, cien mil de ápie, que ellos llaman Cara'acas, y tres mil honderos de esta misma gente, ocho mil Capadocios, diez mil Armenios, cinco mil PaJlagonías, diez mil Frigios, cinco mil Lidies, cerca de tres mil Aspendios y Pisidas, dos mil Cilicios, otros tantos Capcianos, tres mil Griegos tomados a sueldo, y muchísima tropa ligera. Datantes no tenia la vigésima parte de gente, y así confiando únicamente en la ventaja del sitio que ocupaban los suyos y en ser él quien los mandaba,/dio la batalla,y mató muchos millares deenemigos, nomurieii' do mas que unos rail de los suyos. Con motivo de estdvictoria erigió un trajeo el día. siguien^, te en el lugar donde se había dado la batalla^ Habiendo levantado el campo,y saliendo en inferior c ó p i i s , superior ómnibus prselí¼s díscét— d e r e t : q u ó d , nunquam mauum conséreret, nisi cum adversarios locórum anrjúuiis ciausisset, q u o d perito regiónum , callid^que cogitan» saspc a c c i d c b a t : Autóphradátes , eí¼m bellum ducí majóre Regis calamitáte, quam adversar i ó r u m , v i d é r e t , ad pacein fiíniciciamque hortátus e s t , ut c u m R e g e ii#gráiiain rediret. Quam iile etsi fidam non fore putábat , tamen conditiónem acoépit, seque ad Ariaxerxem legatos misurum dixit. Sic bellurn , quod R s x advérus Dátamen suscéperat , sedátutn Auto* phradátes in Phrygiam se recépit. J O S COSUELII N E P O T I S . CAPUT X. A t R e x , quód jmplacábí¼e ódiutn ín D á tamen suscéperat, postquam bello eum óppriini non posse animadvértit , insídiis interfícere stáduít. Q u a s í¼ l e plerásque vitávit: sicut cí¼m nunciánnn esset, quosdam sibi insidiári, q « i in amicórum erant in n ú m e r o : de quibus: q u ó d inímíci detúlerant, í±eque credéndura, í±eque nealigéndum putavít. Experiri yó'uit, v s r u m , fálsúmue esset relátum. Itaque t ó p r o - todos los reencuentros que tenia con el enemigo con tanta ventaja, como éste le hacia en tropas:porque nunca le daba batalla^ sitio quando le habia metido en algún par age estrecho, lo que lograba muchas veces, porque tenia bien conocido el terreno, y era muy sagaz , Autofradates , viendo que la guerra se alargaba con mas daí±o y pérdida de parte del Rey que de la de los contrarios, le exhortó á una paz amistosa, para volver por este medio ata gracia de Artaxerxes. Datantes aunque veía que habia poco que fiar de esta reconciliación, con todo aceptó el partido, y ofreció enviar embaxadores sobre aquel particular ai Rey, De este modo cesó la gí¼era que Artaxerxes habia emprendido contra Datames, con lo qual Autofradates se retiró a la Frigia. S D A T A M E S XIV. 203 CAPITULO X. Irías Artaxerxes que habia cobrado un odio mortal d Datantes, viendo que no podía perderle con la fuerza , procuró lograrlo por medio de asechanzas, de las qttales escapó con felicidad las mas veces. Tuvo en una ocasión aviso de que algunos que pasahan por sus amigos, procuraban matarle. Como los que le avisaban eran enemigos, le pareció que ni biéí± debía creer la noticia, ni bien despreciarla. Quiso pue^s experimentar si era verdadera ó-falsa , y para esto to- fectusest, q u o ítínere futuras insidias díxerant, Sed c ó t p o r e , & statúra simíllimum sui, eíque vestítum suum d e d i t , atque e ó focó íFé,, q u o ipse cousuéverat, jussit. Ipse autem ornátu , vestití¼que militan ínter córporis eunódas iter facerécoepit. A t insidratóres, postquamin e u m locum agmen pervénit, decépii órdine, atque vestítu, in eum fáciunt ímpefum , qui suppósitus erat. Pra;díxerat autem his Datam e s , cum quibus iter faciébat, ut paráti essentyjdcere, quod ipsum vidisient. Ipse , ut concurrentes insidiatóres animadvértit, tela in eos conjécit. H o c ídem cum univérsi fectssent, priú;quam pervenírent ad e u m , quem ággredi v o l é b a n t , confíxi cecidérunt. ; 204 e l e g i r CORSEIII. N E P O T I S .• CAPUT XI. JEJic tamen tam cállidus vír extremo t e m p e r e aiptus est Mithridatis , Ariobarzanes í í i i i , d o l o . Namque is pollícitus est Rcgi JJSP «suin interfectúruin , si ei R e x permítteret, nt, s'quodcúmque vellet , líc&ret impune faceré, « í± J é m q u e de ea re more Persárum dextrá «adedísíet.» Plaí±e ut accépit , símulat, se tomó el camino en donde le habían dicho estarían los traydores emboscados. Eligióentre los suyos d uno que se le parecía muchísima en el ayre del cuerpo y la estatura, le puso su mismo vestido, y le ordenó fuese en el lugar donde él so ti a, y él comenzó d caminar entre los guardias deCorps, vestido como los demás soldados. Los de la emboscada quando el escuadrón llegó adonde ellos estaban, acometen al D afames fingido, engaí±ados por el lugar que ocupaba,y por el vestido. Mas el verdadero (que llevaba prevenidoi de antemano dios suyos para queestuviesenprontos para executar lo mismo que le viesen h?.cer) luego que vio los de la celada salir corriendo el que representaba su persona, disparó sin tardanza sus saetas contra ellos y haciendo los suyos lo mismo d un tiempo, cayeron atravesados de ellas antes de llegar al que querían acometer. D A T A M T S S XIV. soy acta C A P í T U L O XI. &on todo, este hombre tan prudente y sagaz cayó en el lazo que le armó Mitridates , hijo de Ariobarzanes. Prometió éste al Rey «qui• «tar la vida d Datantes, como le diese lincepcia para. hacer lo que quisiese, sin «incurrir en su indignación, empeí±ando so«bre esto su palabra real, y dándole su adiestra, como es costumbre de los Persas.» 206 CORNELIA NEPOTIS. suscepísse cum R e g e inimicítiam , copias p a r a t , & absens amicítiam cum Dátame fácir. Regis provincias vexat , castalia expúgnat magnas pra:das c a p i t : quarum parrem suis disp é r t i t , pariem ad Dátamen mittit. Pari modo complí¼ra castélla ei tradit. Hasc din faciendo, persuásit homini, seínfinltum advérsus Regem suscepísse bellum: cí¼m nihilo magis, ne quara suspiciónem illi prsebéret insidiarum , í±eque collóquium ejus p e i í v i t , í±eque in conspéctum veníre stúduit. Sic absens amicítiam gerébat, ut non beneficiis múruis, sed odio conunúni, quod e r g a R e g e m suscéperant, coní¼néri víderéutur. f CAPUT XII. I d cí¼m satis se confirmase arbitratus est,certJórem facit Dátamen « l e m p u s esse majóres «exércitus parári , bellumque eum ipso R e « g e sáscipi: d e qua r e , si ei viderétur, quo « l o c o v e l l e t , in colk'.quium veníret." Prqbáta re coiloquéndí tempus súmitur , iocúsque, q u o convenjrétur. H u c Mithridátes cum uno, cui máximam habébat í±dcm, ante áliquót dics Luego que lo logró, mostrándose resentido é irritado contra Artaxerxes, levantó gente, y por medie de mensageros hizo alianza con Datames. Hacía varios daí±os en las provincias del Rey : se apoderaba de los castillos , y hacía grandes presas: de éstas, parte distribuía entre los suyos, parte enviaba í Datames, áquien entregaba también muchos castillos. Continuando enhacer esto por mucho tiempo, le hizo creer al fin, como á hom* bre, que se habia empeí±ado en una guerra interminable contra el Rey, y sin embargo, para no darle ocasión de sospechar algún trato doble, no solicité hablarle, ni llegar á vistas. De tal manera cultivaba su amistad en ausencia, que parecía que se mantenían unidos, no tanto en fuerza d$ los beneficio* que se hacían mutuamente, como del odio que ambos tenían al Rey. C A P I T U L O XII. D A T A M E S XIV. 207 uando le pareció á Mitridates que tenia I>KH asegurado d Datames de esto, le hizo saber «que era ya tiempo de levantar madores exércitos y hacer la guerra direc«tamente á Artaxerxes : y que sino hallaba «inconveniente , podían llegar á vistas en el «lugar que mas le acomodase, para tratar «sobre aquel asunto.« Pareciéndole bien d Datames eligieron el tiempo y lugar f 20§. CORNKLII NlíPOTIS. v e n i t , compluribúsque locis separfitim gládíos" obruit, éoque loca diligénternotat. Ipso autem colloquéndi die, ntríque, locum qui explorárent atque ipsos scrutaréntur, mittunt. Deindc ipsi sunt congréssi. H í c cúrn aiiquándiu in c o i l c quio fúissent, & divérsi dkcessísent, jamqus prócul Datames abésset; Mithridátes , priús* quam ad suos perveníret; ne quam suspiciónem páreret, in cúndem locum revértitur , atqí¼e ibi , ubi teium erat pósitum , ref.edit , ut si á lassitúdine cúperct acquiéscere: Dátamenq u e revocávit, síroulans, sequiddam in c o l l ó quio esse oblítum. Interim telum , q u o d latéb a t , prótulit, nudatúmque vagina, veste texit , ac Dátami ven.émi ait, digred.iéntem so animadvertísse , locum quemdam , qui erat in c o n s p é c t u , ad castra pcnénda esse idóneum. Que.iri cum dígito monstráret, & ¡lie conspíccr c t , advérsum ferro transfíxic: príí¼fque, quára quisquam posset succúrrere, interfeeit. Itavir, qui inultos consílio, néminem perfidiacéperat, sí¼nuláta captus est amicítia. en que se habian de hablar. Algunos dias antesjué Mitridates allá acompaí±ado solamente de uno, de quien hacía entera confianza, y enterró en diversos parages muchas espadas,poniendo cuidadosamente las seí±as para conocer el lugar de cada una. Quando llegó el dia seí±alado,unny otro enviaron quien reconociese el sitio y sus personas,)lucha esta diligencia , llegaron á hablarse.Después de haber estado un rato en conversación, se despidieron, marchando cada uno por su parte. Estando ya Datames bien lexos , Mitridates volvió al mismo sitio antes de llegar á los suyos pr.r no despertar alguna sospecha en él: y como que quería descansar , se sentó en donde estaba enterrada en una de las espadas. Desde aquí llamó á Datames, dándole á entender que se le habia olvidado algo. Entretanto desenterróla espada,y teniéndola desnuda,y cubierta con el vestido, quando Datames llegaba, le dijo que después de despedidos, al retirarse habia observado ciertositio que estaba á la vis ta, que era muy acomodado para acampar. Estándasele seí±alando con el dedo, y divertido Datames en mirarle, le atravesó por la espalda con la espada, y le mató antes que pudiese ser socorrido. De esta manera este grande hombre, que habia habido á las manos d muchos, valiéndose de su prudencia, sin emplear contra ninguno la perfidia, vino d perecer,por unfalso amigo. D A T A M E S XIV. 209 210 CORNELII NEFOTIS. EPAMINONDAS. CAPUT y I. JTLpaminondas Polyrnni f í l i u s , Thebánus. D e hoc priúsquam scríbámus , hsec prascipiénda videntur lectóribus, ne alíenos mores ad suos réferant: nevé ea , quar ¡psis levióra sunr, parí modo apud eéteros fuísse arbitren tur. Seimus enim , músicam nostris móribus a b ésse á Príncipis persona ; sajtáre vero étiam in vítils p o n í : qua; ómnia apud grecos & grat a , & laude digna ducuntur. C í¼ m autem e x prímere imáginem consuetádínis, atque vitas velímus Epaminónda; \ nihil vidémur deberé pretermitiere ,. quod pertíneat ad declaránd a m . Quare dicémus primí¼m de genere ejus: delude quibus disciplínis, & a quibus sit e r u d i t u s : tura d e móribus , ingéniíque facultantibí¼s, & sí qua alia digna memoria e r u n t : p o s tremo de rebusgestis, quas a plúrimis hóminurn anteponontur virtútibus. EPAMINONDAS X V . 2IT CAPITULO I. EPAMINONDAS. JEpaminondas, hijo de Polimnio, fué natural de lebas. Conviene advertir á los lectores antes de escribir su vida, que no comparen las costumbres de las otras naciones Con las suyas, ni piensen que lo que en su pais es de poca consideración, lo fué igualmente en los éxtrangeros. Pues sabemos que entre nosotros desdice de la persona de un Príncipe la música, y el hay le aún se reputa por vicio : y ambas cosas entre los griegos pasan por gracias dignas de alabanza. Mas siendo mi ánimo formar unretrato fiel de la vida y costumbres de Epaminondas , juzgo que no debo omitir quanto sea conducente para su inteligencia: y así hablaré primeramente de su linage : después dé las ciencias que aprendió, y de los maestros que tuvo: seguiránse sus costumbres, talentos, y todo lo démas que hubiere memorable: y dexaré el último lugar para sus hazaí±as, que según opinión de muchísimos deben ser preferidas d las de todos. 212 C O R N E T I .T .N E P O T I S . CAPUT II. ISíatus ígitur pátre , quo díximus , honesta genere , pauper jam a majóúbus raiíctus. E r u ditus autem sic , ut nemo Phebánus magis. N a m & citharizáre, & cantare ad chordárum sonum doctus est a Dionisio : qui non minore fuit in músicis gloria , quam Damon , aut~ Lamprus quorum pervulí'Sta sunt nómina:, carmina cantare tibiis, ab O l y m p i ó d o r o : saltare, á Callíphone. At Pbilosóphiae prasceptóremhabuitLysim Tarentínum-, Pytliagoreum: cui quidem sic fuit dédirus, ut adolésceus tristem. & sevérum senem ómnibus asquálibus. suis in familiaritáte anteposúerit, í±eque prií¼s eum, á se dimiserit, quám in doctrínis tanto a n tecésserit condiscípulos, ut faci'é íntélligi p o s s e t , pari modo superatárum omnes in eéteris á n i b u s . Atque ha:c ad nostram consuétudinem sunt lévia, & pótií¼s contemnénda ; at in Graecia útique olim magna: laudi erant. Postquam E p h é b u s . factus e s t , & palasstra: daré ó p e ram c o e p i t , non jám magnitúdini víriura servívit , quám velocitáti. Illam enim ad athletárum u s u m , hanc ad belli existimab a f utilkátem perdnére. Itaque exercebámr ; E P A M I N O N D A S . XV. CAPITULO II. 213 Jjjpaminondas fué hijo, como ya diximos, de Polimnio, de una familia honrada , pero pobre de tiempo atrás. Ninguno en Tebaspudo decir que hubiese tenido mejor educación que él. Porqué el que le enseí±ó d locar la cítara, y d cantar al son de las cuerdas, fué el famoso músico Dionisio, cuy a gloria compitió con la de los celebrados Damuny Lampro: Olimpiodoro le enseí±ó dtocar laflauta,y Callifron d danzar. Su maestro en filosofía fué Lisis, natural dcTarento, discípulo dé Pitdgoras: al quai Epaminondas en medio de sus pocos aí±os se aficionó tanto, aunque era un viejo severo y melancólico , que anteponía su trato al de sus coetáneos, y no le dexó hasta haber aventajado tanto dsus condiscípulos en las ciencias, quey a se dexaba conocer fácilmente, que los excedería también d todos en las demás habilidades. Y si bien todas estas cosas son de poco aprecio, y aún despreciables entre nosotros; mas en la Grecia eran en otro tiempo muy estimadas y de mucha recomendación,Habiendo entrado en los aí±os de lajuven* tud,y comenzado d dedicar se ala pálestra,no se empeí±ó tanto en hacerseforzudo,como ensalir ágil: por que le parecía que lasfuerzas conducían solo para los exercicios de los Atletas', mas la agilidad era muy importante en el de plúrimum curréndo , & luctándo , ad eum fin e m q u o a d stanscompléeti pos?et,atque c o n tenderé. In armis plúrimum stúdii consumébat. s 214 G O R N E L T IN E P O T I S . CAPUT III. nanc córporis fírmititem plúrima ériam animi boua accésserant. Erac enim modestus, prudens , gravis, tempónbus sapiénter utens, perítus beíli , fortis manu, ánimo máximo, ádeo veritátis díí¼gens, ut ne joco quidem mentirétur. í d e m cóntinens, clemens , p a tiénsque admirándum in "modum : non solúm p ó p u l i , sed étiam amicórum ferens injurias :¡n primísque commíssa celans; quod inte'rdum non rhinus p r b d e s t , quam diserte díceire. Studiósus audiéndi; ex hoc enim facílliine'disci arbitrabStur. Itaque cí¼m in círculum venisset, in quoaut de República disputaiétur, aut de Phi'osóphia sermo h^berétur, nunquam inde priús discéssit, quám ad finem sermo esset addúctus. Paupertátem ádeo fácile perpéssus e s t , ut de República nihil praster glóriam céperit. Amicórum in se tuéndo cáruit facuhátibus; fide ad álios sublevándos sa:pe sic usus est, ut possit judicári, ómnia ei cum amícis fuísse c o n - las armas. Por este motivo se exercitaba en la luchay carrera,tirandoállegar ápoder abrazar d su contrario,y luchar con él ípie firmen mas su principal ocupación eran las armas. C A P I T U L O III. E P A M I N O N D A S XV. 215: Este vigor de cuerpo estaba acompaí±ado de muchas prendas de alma. Era modesto, prudente, grave, sabía acomodarse ai tiempo , entendía bien las máximas de la guerra, era valiente y de muy grande ánimo, tan amante de la verdad, que ni aún en chanza mentía. Ademas de esto era templado, clemente , y sobre manera .sufrido., llevando con paciencia las injurias, así las que le hacía el pueblo, como las que los amigos. Guardaba con inviolable fidelidad los secretos qtíe le confiaban , prenda que algunas veces no es menos apreciable que ía elocuencia.. Era muy amigo de oír, porque juzgaba que por este medio adelantaría á poca costa. Y así quando llegaba .á algún porrillo donde se disputaba algún punto tocante ala República, 6 Ala filosofa., jamas se iba hasta haberse conchado la-conversación. Estuvo tan bien hallado con su pobreza, que tío solicitó sacar otro interes.de la Repiíblica, que lagloria. No.se valió de los bienes de.sus amigos para sí; mas para alivio de otros se sirvió tan francamente de su fidelidad, que 2l6 CoRNELII N E P O T I S . mánia. N a m , cí¼m aut cívium suórum áliquís ab hóstibus essct captus, áuc virgo amici núbilis propter paupertátem coliocári uon posset, amicórum coneilium h a b e b a t , & quantum quisque daret pro cujusque facultáiibus i m p c rabat: eámque summam cum f á c e r e t , priúsquam accíperct pecúniam , adducébat eum, qui quaoébat.ad e o s , qui conferébant, eíqua ut ipsi numerárent, facié'x-tt: ut ille, ad quem ea res perveaiébat, scirtt, quantum cuique debéret. CAPUT IV. autem ejus est abuíhéntia a D i o medónte C y z i c é n o : namque is regátu A r taxérxis Eparninóndam pecunia corrumpéndum suscéperat. H i c magno cum pondere auriThebas venir; & M í c y tíium adoleticéntuluin quinqué talentis ad suani^perdúxit voluntátem , quem t u m Epaminóndas plúrimum diligébat. Micyrhus Eparninóndam convénit, & causam adventus Diomedóntis ostendit. A t ¡lie Diomedónte coram »nihil , ínqttit, «opus pecunia est. N a m , si ea R e x vult, «quas Thebanis sint utília , graí¼s faceré sum «parátus: sin autem contraria , non habet «auri , atque argénti satis : namque orhis «terrárum divítias accipere nolo pro patrias T e n t a r a parecía que no habia nada partido entre él, y ellos.Y así quando alguno de sus paisanos habia sidn cautivadopor enemigos, ó alguna doncella casadera de algún amigo suyo no se podía colocar por su pobreza,juntaba d sus amigos, y con arreglo dsus haberes seí±alaba d cada uno con quant'o habia de contribuir , hasta llegar día cantidad necesaria,)' entonces, antes de recibir el dinero, presentaba al necesitado d los contribuyentes, -haciéndoles que se lo pusiesen en la mano ellos mismos, para que así supiese el interesado quánto debía d ca'da uno, CAPITULO IV. E P A M I N O N D A S XV. 217 jDí su desinterés hizo prueba Diomedon Ciciceno: porque d ruegos de Artaxerxes se encargó de sobornarle, y vino d este fin d lebas con una gran cantidad de dir.e-o. Ganó primeramente al joven Micito, muy querido entonces de Epaminondas, haciéndole un regalo de cincuenta talentos. Micito esiuvo con Epaminondas, y ledijo el fin d que Diomedon venia. Mas Epaminondas respondió en presencia del mismo Diomedon: upara nada «nos hace al casa el dinero: porque si las pre«tensiones del Rey son útiles d los Tebauos, «estoy pronto d servirle sin interés alguno: «mas si son en su perjuicio, no tiene bastante «oro y plata para moverme d darle gusto: «porque aprecio yo mi patria, mas que todos «chántate. T e , qui me incógnitum tentásti, « t u í q u e símilem existimásti, non m i r o r , tibi« q u e ignosco. S'ed egrédere própere , ns álios « c o r r o m p a s , eí¼m me non potúeris. T u , M i « c y t h e , argéntum huic redde : nisi id confés« t i m fácis, ego te tradam magistrátui." Hunc D i ó m e d o n cum rogáret, ut tuto e x i r e , súaqus, qua; attulísset, licéret eíférre: jsistud , inquit, « f a c i a m : í±eque tuá c a n s a , sed mea: í±eque, « s i tibi sit pecunia adémpta , áliquis dieat , id « a d me eréptum pervcnísse, quod delatum «aceípere notuissem." A quo cum quaesisset, qub se dedúci vellet, '& ille Athénas, dixísset: prxsídium dedit, ut eó tuto perveniret. í‘ e que vero id satis habuit, sed étiam ut inviolátus in navem ascénderet per Chábriam Atheriénsem , de quo supra mentióncm íécimus, efiécit. Abstinéntiae erit hoc satis tastitnónium. Plúrima quidem proférre possémus, sed modas adhibéndus est: quóniam uno hoc voldmine vitas excelléntium virórum conclúdere constitúimus: quorum separatim multis míllibus vérsuum complures scriptóres ante nos explicárunt. ai8 C O R . N E I . I IN E P O T I S . «los haberes del mundo. De tí, Diomedon, na «estraí±o que, no conociéndome, hayas hecho «esta prueba, y me hayas tenido por otro tal «como tú, y así le per iono; mas sal pronto «de aquí, no sea que sobornes d otros, ya que «dmino has podido. Tú, Micito, vuélvele d «éste su dinero, porque de no hacerlo alpun— «to te pondré en manos del magistrado.'''' Pidiéndole entonces Diomedon , que le dexase salir libre, y sacar lo que habia traído; respondió Epaminondas: «Si lo haré, y no por «tí, sino por mí: porque no diga alguno, si «te quitaren el oro, que llegó á mi poder ro«bado, lo que no quise recibir quando se me. «ofrecía voluntariamente. Preguntóle después «á dónde quería que le conduxesen ? n Y respondiendo Diomedon que día ciudad de Atenas , le dio escolta suficiente par a llegar al Id con.seguridad. Y no contento con esto, se valió de Cabrias Ateniense , de quien arriba hicemencíon, y por su medio hizo que se embarcase sin haber recioido el mas leve daí±o. Este echo será bastante prueba d? su desinterés, bien que pudiera traer otras muchas ; mas debo irme á la mano: porque mi ánimo es reducir á este solo volumen las vidas de muchos varones ilustres, las quales otros escritores escribieron antes que yo, separada y difusamente. E P A M I N O N D A S XV. 219 320 COR.SfEl.IT. NEPOfIS. CATUT V. J H uít & disertas, ut nemo Tliebánus el par esset eloquéntiá: í±eque miní¼s concínnus in brevitate respondéndi ; quam in perpetua oratióné.omátus. Hábuit obtrectatórem Menec l í d e m , índidem Thebis,&adversárium in adininistránda República, satis exerciiátum in clic é n d o , ut Thebánum scilicet: namque illi genti pius inest yírium , quam ingéní¼. Is , quod, in re mií¼tári florére Epaminóndam, vidébat, hortári solébatThebátios, ut pacem bello anteférrent, ne illius impc'raióris ópera desideraré*tur. H u i c ille wfrdiis, inqií±t, verbo cives tuos, « q u o d hos á bello a v o c a s : otii enim nomine «servitútem. concílias: nam páritur. pax bello. « I t a q u e , qui eá diútinávolunt f r u i , bello exer«citáti esse debent. Quáte si príncipes Graxiae «esse vultis, castris vobis uténdum, non pale.<«tra.w ídem ille M e n e c l í d e s , cum huic obiicer e t , quod líberos non habéret, í±eque uxórem dusísset , maximéque insoléntiam , quod sibi Agamemnónis bclli gloriam viderétur E P A M I N O N D A S XV. CAPITULO V. 321 Su elocuencia era superior día de todos los Tebanos, y no era menos la hermosura de sus respuestas breves , que el adorno de sus discursos seguidos.Hízole competencia cierto Meneclides, también natural de Tebas ,y que seguía máximas opuestas á las suyas en ór-den al gobierno de la república.Estaba este Menee! ¡des bastante exercitado en hablar enpiU blicoenlaformaque cabe en unTebano:porque los de esta nación tienen mas defuertes y robustos, que de ingeniojos. Viendo pues Mev.eclides la gloria que las armasdaban áEpaminondas, solia exhortar ásus paisanos áque prefiriesen la paz A la guerra: porque de esta suerte no haria falta la persona de aquel General. Respondióle ' un dia Epaminondas: » Abusas, MeneelideSfdei nombre especioso de «la paz para engaí±ar á tus ciudadanos, queriendo apartarlos de la guerra, sujetándolos nal yugo de la servidumbre con el título de revposo: porque la paz. se logra con la guerra, y «ios que quieren tenerla duradera, lian de esmar exer citados en las armas\y así,si queréis "Tebanos, ser losprini ipales de la Grecianar>bed que habéis de salir acampana > y dexar nlosexercicios de lapalestra. En otra ocasión este mismo Meneclides le echó en cara la falta de hijos y el no haberse casado, moten } consecí¼tus: ille «désine , inquit, Meneclíde, « d e uxóre mihi exprobáre: nam nullius in ¡s«ta re miní¼s uti consílio v o l ó : ( Habébat enim « Meneclídes suspicioíiem adulterii) quod au« t e m me Agamemnonem semulári putas, falle«ris. N a m q u e Ule cum universa Grascia vix « d e c e m annis unam cépit u r b e m ; e g o contra « e x una urbe nostra, diéuue u n o , tótam GrasMciam, Lacedaemóní¼s íí¼gitis liberávi." 222 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT VI. íDEM cí¼m in conventillo venísset Areaduití pétens., ut societatem cum Thebánis, & Argívis fácerent : contraqí¼e Callístratns Atheniénsium legatus, qui eloquéntiá omnes eo prcestabat t é m p o r e , postuláret, ut porií¼s amicítiam sequeréntur A t t i c ó r u m : & in oratióne sua multa invéctius esset in Thebáno?, & Argívos , in eísque hoc posuísset ; «animad vérte» r é deberé Arcades, quales atraque civitas c¡» v e s procreáset, e x quibus de céteris possent «judicare: Argívos enim fuísse Orésrem , & «AIcmasónem , matricidas: Thebis OEdipum «nátuin , qui ; cura patrem suum interfe- EPAMINOSfDAS X V . 2«3 jcíndole principalmente por su arrogancia en creer que habia conseguido tanta-gloria en las armas, como Agamenón. Mas Epaminondas le respondió', "de xa Mene elides,de zaherirme ven punto d muger; porque en este particular •¡•¡antes tomaría consejo de otro qu al quiera,que nde tí: (Es de advertir, que Meneclides tenia «sospechas de que su muger le era infiel) y en nquanto d pensar que yo compito con Agamennon, te engaí±as:» jorque Agamenón con toda la Grecia junta, apenas pudo tomar una sola ciudad en diez aí±os;y yo por el contrario con solos los Te baí±os en un dia solo liberté dtoda la Grecia, poniendo en fuga d los Lacedemonios. C A P I T U L O V I . \El mismo Epaminondas llegó en una oca¡ion ala asamblea de los Arcadios, solicitando que hiciesen alianza con los Tebanos y Argivos. Hallábase en el mismo congreso Calistrato, embaxador de Atenas, el mas elocuente de su tiempo, pretendiendo que se aliasen antes con los Atenienses. Este hizo una larga invectiva contra los deTebasy Argos, , diciendo.entre otras cosas, ,-que los Arcades •¡•¡debían reparar qué hijos habian dado estas 'idos ciudades, par a formar juicio por ellos de idfi.s demás; que de Argos habian sido hijos "Orestes y Alcmeoti; ambos matricidas : y de '•Lebas Oedipo, que después de matar d 2 24 C0RNKI.II Ní¼POTIS. «cisset, ex nutre liberos procreásset." H í c ín respondéndo Epaminondas , eum d e céteris perorásset, postquam ad illa dúo oppróbria pervénit: « a d m r á r i se dixit stuttísjtiam R h é r o r s A u i c i , qúi non animadvértej í i i t , innocentes illos natos: domi scélere a d 3>mísso , ciim patria essent expúlsi, receptos »es*e ab Atheniénsibus.» Sed máxime ejus eloqoéntia • elúxit Spartx legáti ante pugnara Leuctricam : quo cí¼m ómnium sociórum c o n veníssent legáti coram frequentíssiiro legatiónum eonvéntu sie Lacedarmoniórum t-yránnidem coárguit, ut non minús illa oratióne opes córum concússerit, quam Leuctrica pugna. T u n e enim p e r f e í¼ t , quod post apparuit, ut auxilio sociórum Lacedsemdnh privaréntur. CAPUT VIL £ ? uísse patiéntem , suonímque injurias f e réntcm c í v i u m , qttód se patria; irásci n e ias. esse d u c e r e t , ha:c sunt testimonia. Cí¼m »*«~padr^t Aakia-.íemdo.Hijós'en su misnta «madre.» ". " • -> . Epaminondas en su respuesta, después dé, haber hablado sobre los demás' puntos.quando llegó d estos dos oprobios,' diico: "que sé ad«miraba de la necedad del orador Aticó,qúe. «no.habia $eparado en que éstos hablan nác^J «do en. en. su patria inocentes, y qué qii'andó «fueron echados de ella por culpados, habian* «bailado acogida en Atenas.» .Perodá'i\d¿ mas lució su elocuenciafí¼é'en Esparta, dó'tide estuvp.por-e.mbax ador.antes de_ ta baíáli'á de Leutr.a..Habiendo acudido allá tá'semb alzadas, dejo/ios losatiadós, en,jpré'senc'íd d'at un concurso .numerosísimo de embajadores, habló con:taii/p calor contra la tiranía de tos' L.acedepioniqs, que seguramente no arruinó menos sus' fuerzas con aquel razonamiento^ que después, en la ' batalla de Leutr'a. Viiei entonces hizo que quedasen sin él, socorro "dé. ¿os aliados, jomo, se verificó después. . J .;, C A P í T U L o VII. "í^eamos álíora las pruebas de su sufrimiento-)' deja paciencia con qué llevaba las injurias, de sus paisanos, teniendo por ' U n a culpa execrable, el enojo contra su'patria! En una ocasión ios Te baí±os solopor envidia dexaron de. nombrarle por general del e.v'ército , y. eligieron áotro que ignoraba el arte • • - ~ . -•• •p' • • .»2f5 CoR.NEl.II N E P O T I S . , eum propter invídiam cives praifícere exercírai noluíssent, duxque esset .deléctus bel1¡ j m p e r i t u s , cí¼jus erróre e ó esset- dedúcta rila rnultitudo mílitum, ut. bmnes de sa¡ú'te pertim é s c e r e n t , q u o d l o c ó i u m angústiis clausi ab hostipus obsidebántur: desiderári ccepta est Epaminónda; diíigéntia. Erat enim i b i p r t v á tus numero míí¼tis. A q u o cí¼m péirerent opemi ¿uliam ^.adhíbuit meinóriam contumelias, & cxércitum obsidióne liberátum domum redúxit incólumcm. . . í‘ e q u e vero hoc sémel f e c í t , sed sarpíus. M á x i m e autem fuit illústre , cum in Pelo* pounésum exérciturri duxísset advérsus L a ¡qedíemónios, haberétque coí¼égas d ú o s , q u o rum, alter, erat Pelópidas , vir f o r t i s , a c strénuus. Pite cí¼m crimínibus advér'sarióruita ómnes in iavidurh veníssent , o b eainqúí t e m impértam. his esset abrogátum , atque in'eoruin. l o c u m álii practures sí¼ecessissenti Epaminpndas plebiscito non páruit, idémq u e ut f á c e r e n t p e r s u á s i t c o l l e g i s , & b e l lum ,. q u o d suscéperat gessit.: Natnque anirnadvertébat , nisi id t e c í s s e t l o t u r a exe'rcitum; propter prattorum imprudéutia'nr, inseientiámque helli peritúrum. L e x erat T b e bis , qua: mor te multábat , si qius" impé^ rium diútií¼s retinutsset ,. quám legé'•pr'xtinírum foret. Hane Epaminondas c u m R e i p ú b'lica; conservárid» causa íataih víaé'ret , ad perníciem civitátis coníerre aótílit /' Se quai 1 yfflitar.Por la impericia de éste llegó la tropa d términos de perderse cerca de los enemigos enun paso muy estrecho. En este aprieto conmenzaron d echar menos la actividad de Epaminondas, que se hallaba alli de volunt ario. Recurrieron í él, y sin acordarse de la afrenta que le habian hecho obligó d los enemigos d levantar el cerco , y volvió Con el exército salvo dTebas. Y esto no lo hizo una vez sola, sino muchas. Masxónparticularidad se celebróy aplaudió su proceder en la guerra del Peloponeso contra los Lacedemonios. Habiendo Epaminondas conducido allá sus tropas, y teniendo dos colegas, de los quales era uno el esforzado y valerosoPelopidasfas acusacionesde suscontr arios los hicieron d todos tres odiosos: y así el pueblo les quitó el mando, y envió otros en su lugar, mas Epaminondas nc quiso obedecer el decreto de la plebe,y persuadiendo d sus colegas que hiciesen lo mismo, continuó la guerra, que habia tomado d su cargo: por que veía que •ae no hacerlo así se seguiría la ruina de todo el exército por la temeridad é impericia de los nuevos generales. Habia una ley enTebas, que condenaba d muerte al que continuase en el mando después del tiempo seí±alado por el pueblo. Pero Epaminondas, que veía que esta ley se había hecho para la conservación de la República, no quiso que contribuyese para su ruina , y por este motivo retuvo el mando <]ua- E P A M I N O N D A S XV. 227 228 C O B . N E I . I T . NEPOTíS. V i tuor ménsíbus diútius, quam populas jússéiar* gessit impériúm. , CAPUT VIII. JPostquam domnm réditumest, collégae ejes hoc crimine accusabántur. Quibus ille p e r m í s i t , omnem ut causam in se transférrent, suáque ópera'factum conténderent, ut leginon >obedírent. Qua defensióne illis perículo liberatis,nemo Eparninóndam responsí¼rum putábat, q u o d , qui d í c e r e t , non habéret. A t ille in judícium v e n i t , nihil eórum negávit, qua; adversan! crimini d a b a u t , o m n í a q u e , quascellégaidíxerant, conféssus e s t , í±eque recus&vit, q u o minrts legis pcenaro subíret: sed unum ab iis petívit, ut in perículo suo inscriberent; j) Epaminondas aThebanis morte multátusest, «quod eos coégitapud LeuctrasuperársXacewdasmónios, quos ante se Imperatórem nemo «Boeotiórum ausus fuitadspícere in ácie: q u o d wque Uno praelio non solumThebas ab intéritu « r e t r á x i t , sed étiam univérsam Graecia in 1¡mbertatem vindicávit, eóque res utrorumque « p e r d ú x i t , ut Thebáni Spartam oppugnárent, í>Laceda*mónii satis habárent, si sal vi es-? tro meses atas del tiempo que la plebe bia ordenado. ¿ CAPITULO VIII. E P A M I N O N D A S XV. 229 ha- ^^uando volvieron d Tebas, sienflo acusados sus colegas por la inobediencia, les permitió que le echasen d él solo la culpa, sosteniendo que en él habia cmsistido el que ellos no obedeciesen al decreto del pueblo, con cuyo descargo salieron libres del riesgo en que estaban.N'adiépensaba que Epaminondas daría alguna disculpa , porque no tenia- que alegar. Mas él se presentó en el tribunal: no negó ninguno de los cargos que le hacian siís Contrarios: confesó que era verdadquanto sus colegas habían dicho: y' se conformó con ¡apena de la ley, pidiendo solamente que el auto de su sentencia estuvise concebido en estos términos: «Epaminondas fué sentenciado d «muele por los Tebanos, porque les precisó «junto d Leutra dvencer d los Lacedemonios, «d quienes antes que él hubiese empuí±ado el «bastón, ningún Beocio habia osado mirar» «les d la cara en campo raso , y porque con «una sola batalla, no. solo impidió la inmi«nenie destrucción de Tebas , sino que tam«bien libertó d toda Grecia poniendo en ta«les términos las cosas de los Tebanos y La«cedemonios, que los primeros llegaron d «combatir d Esparta,.y los úlSmos se con- 13© CORtíELII »»se possent: í±eque prií¼s beiláredéstitít, quam j»Mésséná íestitúta , urbem eórum obsidjóne « c l a í¼ s i t . » Hasc eí¼m dixísset, risus ómnium c u m hilaritáte coórtus e s t , í±eque quisquam judex ausus est d e ' e o ferré sufffágiuin. S i c a judíelo cápitis máxima discéssit gloria. N E P O T I S . CAPUT IX, J ~ | . i c extremo tempere Imperator apud M a n t i n é a m , c u m ácie instrúcta audácií¼s instáret hóstibus , cógnitus á Lacedarmoniis q u o d in umus pernície ejus patria: sitam ^utábant salútem, univérsi in unutn ímperum fecerunt: í±eque prií¼s abeessérunt, quám mag-* na c x d e f a c t a , muitisque óccissis^fortíssime ipsum Epaminóndam pugnantem, sparo é m i ní¼s percí¼ssum , concídere vidérunt. Hujus c a su aliquántí¼m retardáti sunt Bceótii; í±eque lamen prií¼s pugna excessémnt,.quam repugnantes profligárunt; A t Epaminondas eí¼m animadvérteret, morríferum se vulnus acepíssej simúlque, si ferrum, quod ex bastíli in c ó r p o re remánserat, extraxisset, ánimam statim emissúrum : usque e ó retínuit, quoad renuatiátum «tentaron con solo salir salvos, y finalmente, «parque no dexó las armas antes de haber «sitiado la ciudad de Lacedemonia reedi«fie ando d Me sena.11 Al acabar dé decir esto soltaron todos la risa con gran contento, sin que hubiese juez que se atreviese á votar contra él, y así se, liber-tó de la muerte con el mayor lauro.' C A P I T U L O IX. E P A M W O N D A S . XV.. S31 A^lfin,, ; hallándoseEpamínondesmandan- do el exército ¡unto á Mantinea, y apretando en una batalla á los- enemigos con demasiado ardor, fue conocido de los Lacedemonios: ios qiiáles considerando que la conservación de su patriaconsistia en la muerte del general Tebano, le acometieron todos á una, y no se re tiraron hasta que le vieron caer berrido desde lexos de un dardo pele andovaletifsamente después dehaber hecho ungra'ii destrozo y'matanza. Los "Beodos afioxaroka/g» por su caída, aunque no seretiraron hasta'hjber derrotado dios enemigos, que aún kaciaí± frente. Mas Epaminondas reparando que la herida que habia recibido era mortal, fiffie no se dilataría mas su muerte, que lo qi/e se tardase en sacar elhierré de la lanza,que se había quedado atravesado eí± el.cuerpo, no permitió que le sacaran hasta que llególa noticia de que habia quedado la victoria por los ^est, vi.cís^e Boeótios. Id postqnám árídívit; satis, inquit, vixi; invíctus enim móriór. Tura ferro e x u á c t o conféstítn cxacimátús est, iyz •. C O P . N E I . I IN E P O T I S . ' . C A P U T X. f [ic uxorem nunquam duxit, In q a o cúm reprehenderétur a P e l ó p i d a , qui fíliúm habéIjat infámem: máléque eiirri in e o patrias coiísjilere d í c e r e t , q u o d iíberos non retinquerct: p í i d e , , inquit n e t a pejus cónsulas, qui ta« l e m e x te natum, relictí¼rús 'sis. N e q í¼ é vero wstirps mihi potest. deésse. N a m q u e é x m e n a j^tam relínquo pugnam Leutricarn, quas non mo* ,vj¡Q mjhi supéreles, sed etiam inmortáiis sit, ^ríjfcésss est. 59 Q u o . t é m p o r e , duce Pejópicla', exilies Thebas becupárunt, & práesuiiutn L a ced*moní,6rum e x , arce expu'lár.úri{:' E p a m i ,n,ópdas,. qjiain ._d)u ficta est casdes cíviutnj ^ p m i s e t é a u i t . : ^ u © d í±eque malos defenderé ,y¿|ébat, í±eque impugnare, ne manus suóruni .s.áriguine > crueptáret:, námque pmí±em civí— ^em,.vjct,Qriarn funéítam pinábat. í d e m , postjqtiamapud Cad.rc.eam pugnáríGiimiacedaririd» iis, cce^pitj ia.:prjrnis ¿tetit, Huj.úsde virtútiÃœs,"vitáque sa.tiá Vrít'dictuiriJ 'si " h o c í¼rií¼tn ; EpA.MINOSf'DAS X V . 2Y3 Tebanos. Entonces diciendo est.ás palabras: bastante he v i v i d o , pues muero'sin ser v e n c i do , tiró del hierro, y espiró al piattol C A P I T U L O x; JHjste grande hombre nunca qiúso casarse. Pelopidas, que tenia un hijo de muy mala fama, le respondió por^esto un.dia, diciendo que aten Ha poco dios intereses de su patria; pues no procuraba d'exar hijos. A lo que Epaminondas le respondió: «Mira no la haigas tú peor servicio.,.pues has de dexar un «hijo como el tuyo.'Mas A mí no me puede «faltar sticcesion, dexando por hija miad la «batalla Leutrioa, que 110 solo me sobreviví— «ra, sino que serdinmortal y eterna.» Quán^ tío Pelopidas al frente de los desterrados se apoderó de Tebas, y echó de la fortaleza la guarnición Lacedemonia, Epaminondas se estuvo quieto en su casa el tiempo que du->ró la matanza entre los ciudadanos, no queriendo ofender ni defender d los malos por no manchar sus manos con la sangre de sus compatriotas: porque tenia por funesta toda •victoria civil.-Mas quando llegaron d las manos con los Lacedemonios junto día forta* leza llamada Cadmía, fué de los primeros i¡í¼'ó acudieron. Creó'que habré dicho quanth hay qué decir acerca de las hazaí±as y vida Hé'Eparttinondds, can aí±adir una-cosa que 234CoRNEtii adjunxero, quod nemo eat infícias : Thebas, 8t ante Epaminóndam natum, & post ejus intér i t u m , perpetuó alieno paruísseimperio; c o n traea, quám diu ille prasfúeritReipública:,'caput fuísse totíus Graecias; ex q u o irtélligi p o te?*, unum hóminura pluris quám civítátem tuísse. . T N E P O T I S , PELO CAPUT PIDAS. I. JPelópidas TheMnus magís historiéis , quatn vulgo notus. Cujus de virií¼tibus dúbito q u e m ' i d n o d j r n e x p ó n a m : q u o d v é r e o r , ne , si res explicare incípiam, u»n vítam ejus enar-r ráre, s«d historiara videar scríbsre: si tan arom o ló saín-mas attígero, ne rúdibus litteráruin Graccárum míní¼s lucide appáreat, quantus, fú^rit i lio vir. Itaque u t n q u e . r e i oucúrrarn, quantum, p a t e r o ; & medébor cí¼m sacietáti, lim ignpríntise lectórum. PhaubiJas Lacedarmónius, cí¼m exé-cirum Olynthunv.. dúceret., itérquo, per .Thebas f a c e r e t , •arcern óppidi , qua; Cadmpa no^ •minkur , pccupávit imgáisu , pergaucorujj nadie me pondrá en duda, y es que Te has', asi antes del nacimiento, cerno después de la muerte de Epaminondas, siempre estuvo sujeta ádominio estrangero; por el contrario, mientras él tuvo el mando de la República, fué esta ciudad cabeza de toda la Grecia: de hqual se dexa entender, que un hombr solo pudo é hizo mas que una ciudad entera. E P A M I N O N D A S . XV. 235 PELOPIDAS. CAPITULO I. "Pelopidas, natural de Tebas, es mar co? nocido de los historiadores que del vulgo: de cuyas virtudes no sé de qué manera trate: porque por un lado recelo que, si comienzo á explicar las cosas, crea él lector que mas es ésta una historia, que la vida de este héroe, y por otro temo, que tocando solo por alto-las cosas, no lleguen á entender la grandeza de Pelopidas los que ignoran la lengua Griega. Mas atajaré en quanto pueda ambos inconvenientes , atendiendo asíá no fastidiar á mis lectores, como á dexarlos instruidos. Marchando. Febidas Lacedemonio al frente del exército Espartano á Olinto, y pasando por Tebas, se apoderó de la fortaleza de. esta ciudad l¿anida Cadmea, instigado de t T h e b a n ó r u m , qui adversaria; factiónt q u o fa« cílius resísterent, Lacónum rebus studcbant: idque suo priváto, non público , fecit coí±'sílio. Q u o facto eum Lacedaunóní¼ ab exércitu rem o v é r u n t , pecuuiáque muhárunt: í±eque eó magis arccm Thebáuis r e d d í d c r u n t , quod sus-, céptis inimicítiis sátií¼s d u c c b a n t , eos obsidéí± quam liberári. N a n post Peloponnésium bell u m , Athenásque devíctas , cum Thebánis sibi rem esse exiscimábant, & e o s esse solos, qui advérsí¼s resístere auderent. H á c mente amias suis s'umnias potestátes'déderant, alterií¼sque, factiónis príncipes partim interfécerant, álios in exílium cjéceranti in quibus Pelopidas hic de q u o scríbere exórsi sumus pulsus patria carébat. 236 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT IL J J i omnes fere Alhenas se conhílerant, non q u o sequeréntur ó t i u m , sed , ut quemque ex próximo Iocurn sors obtulísset , e ó páiriam recuperare niteréníur. Itaque cí¼m tempus est visum rei geréndae , commiiniter cum his, qui T h e b i s ' i d e m sentiébant , diem deleaerunf, ad iaimícos oppriméndos , civitatémque '..XVI. 237 linos pocos ciudadanos que miraban' por los intereses delosLacedemoniospar'apoder mas fácilmente ^resistir la facción contraria, ios Espartanos, que no habian dado orden d Febielas para semejante procedimiento,le castigaron, imponiéndole una multa : sin que por eso restituyesen la fortaleza d los Tebanos, pensando que ya una ves enemistados valia\ mas tenerlos enfrenados de aquella manera, qae dex arlos en libertad: porque les parecía, que. después de acabada la guerra del Velopone so , y de la victoria conseguida de Atenas, solo les podrían dar que hacer losTebanos que eran los únicos que.se atreverian.dhacerles frente.. Em°ta inteligencia dieronlosprU meros empleos á sus apasionados, y mataron ó desterraron las cabezas de la facción contrariá:..:Es.ta última suerte cupo deste-.Pelopidas ,4 cuya vida hemos dado principio, ••->. C A P 1 T..XJ.L O II. .. • P E I O P I D A S Casi todos los desterrados se refugiaron en Atenas, no con el ánimo de estarse ociosos, sino para procurar desde cerca la libertad de su patria en ha primera ocasión que la fortúnales presentase. Quando les pareció tiempo de poner en execucion su empresa, eligieron de somun acuerdo con los que eran de sit misma sentir en Tebas el dia para acabar con sus enemigos, y libertar la ciudad, y fué ifé CoRNEl.II NEPOTIS. liberándam, eura, q u o máximi Magistrátus sííríul eonsí¼éverant epulárí. M a g n x saepé res non ita magnis cópiis sunt gestas; sed p r o f e c t ó nunq u a n t a b t a m ténui inítio tantas opes sunt profligáis:. N a m duódecim adolescéntuli coiérunt e x h i s , qui exilio erant multáti, c u m omníno non essent ámplií¼s centum qui tanto se offé'rre'nt pérículo. Qua paí¼citáte percúlsa est Lar cedasmoniórum poténtia. Hi enim non magis adversariórum f a c í¼ ó í i i , quám Spartánis, eo témpore bellum intulerunt, qui príncipes erant totíus Graecise: quorum imperii majéstas í±eque ita multó p o s t , Leuctricá ab hoc inít i o percúlsa, cóncidit. lili ígitur duodécim, qí¼Orum-erit dux Pelópidas, cúm Athenis intérdiu exíssent, ut vesperascénte C c e l o Thebas 'possent pervéníre, cum cánibus venáticis e x i é r u n t , rétisa feréntes, vestítu agresti, qoó mino'rc suspicióheíácerentiter. Q u i eíim témpore i p s o , quo studúerant, perveníssent; domum Charónisdevehérunt, á quo & témpuSj Se dies erat datus. p u g n a , pEtOPIDAS X V I . 239 el mismo en que se celebraba un banquete, d que asistían los supremos magistrados. Verdad es que algunas veces con pocasfuerzas se executaron grandes designios; mas ciertamente jamás con tan débil es principios se consiguió laruina.de tan gran pod^r. Porque solos doce de los desterrados marcharon á Tebas, no siendo mas que ciento los que se ojretían d tan inminente riesgo, y estos pocos trastornaron el poder de los Lacedemonios'. porque en la realidad tanto Hicieronla guerraá los Espartanos, que tenian entonces el principal mando en la Grecia, como á los Tebanos de la facción contraria, y así la soberbia dominación Espartana, á quien este golpe habia hecho estremecer, acabó de caer poco después en la batalla de Leutra. Aquellos doce, pues , tiaxo de la conducta de Pelopidas salieron de Atenas á hora que. pur 'diesen llegarla Tebas al obscurecer, llevando perros de caza y redes, con vestidos dé Campo par a caminar sin dar sospechas. Habiendo llegado áTébas justamente ala hora que habian deseado, se fueron d casa de Carón, que era el que les habia seí±alado el tiempo y el ¿¿apara la empresa:' . 2 4» CoRHEtlI NEPOTIS, CAPUT III. ' '' oc Toco libet interpónere, etsí sejúnctnra a re pósita e s t , nimia fidácia quaníee calamitati sóleat' esse. Nam Magistrátnuin .Thebanorum statim ad aures p e r v e m t , éxules in urbem devenísse. I d illi vino epulísque d é diti usque e o despexérunt, ut ne quasrere q n ¡ d e m de tanta r e laborárint. Accéssit étiam, .quod magis ajieríret tórum deméntiam :.alláta est enim epístola Athénisab Arcbia Hieropháni e , Archia;, qui tum máximum magistrátum T h e b i s obtinébat., in quá.omnia de profectiórie éxulum prescrípta erant. Qua; cum jam a « cubánti in convivio esset data, sicut erat sigrráta, sub pulvínum subjíciens,, /'K crastímtm, inqí¼it, dífferji res severas.. A t i l j i o m n e s , cura jam noxpi'ocessísset,vinoíjéntiabexí¼!ibns, du-; pe Peiópida, sunt interfécti. Quibus rebus cen-r f é c t i s , vulgo ad arma, libertatémque vocáto non soíútn qui in.uc.be erant.,.sed étiam úndiq u e e x agris concurrérunt, presidium Lace-dxmoniórutrrex arce pe.p.uléruut pátiiam q b sidióne liberavérí¼nt, auclónís Cadméa; o'ccupánda; partim o c e i d é i u n t , partan in exíliuin ejetérunt. : [ t ; H PlttO?Ií>At X V I . C A P I T U L O III. «4* quíquiero advertir; aunque interrumpa mi discurso, los grandes daí±os q u e suele acarrear la demasiada confianza. Porque al puntó llegó d oídos de los magistrados•Tebanos la noticia de la entrada de los desterrados en la ciudad; mas ellos que estaban cebados en el comer y beber, hicieron tan poco caso del aviso, que niaán cuidaron de hacer algunA pesquisa sobre el casó. Y hubo una circí¼nrtancia que prueba mas su locura, y fué quje. Arquias, supremo magistrado de Tebas, es¿tandoyd recostado para comer, recibió utíh carta, en que Arquias Hierofanle de Atenas le daba un aviso muy circunstanciado dé Ik partida de los desterrados , y él la arrojó así cerrada como venid, debáxo del estrado en que estaba'- recostado, diciendo-, dexd parra maí±ana los asuntos serios. Mas todos ellos, entrada la noche, fueron muertos en su embriaguez por los desterrados, d cuy afrente iba Pelopidas. Hecho esto, apellidando libertad y tocando al arma , concurrieron, no solo los que estaban en la ciudad, sino también los de las aldeas de al rededor, ecfia'fOnpor fuerza de la fortaleza la guarnición Lacedemonia, libertaron d Su patria de aquel freno,y die'rron muerte, ó desterraron á los que habidn aconsejado la sorpresa de la ciudadela. Q 24í CORNELII NEPOTIí. CAPUT IV. supra «iocúiraus , Epaminondas , q u o a d eum cívibus dímieátum. e s t , domi quiétus fuit. Itaq u e hsec liberan.dárum Theb&run própria laus « s t P e l ó p i d x : meterse fere omnes commúnes cum í‰pamínónda; Narnque ja Leutrica pugjna , Imperatóre, E p a m i n ó n d a , hic fuit. Dnx ,d[elécta5 maní¼sj qua; prima phalángem prostrá.vit Lacónum. ..í“mnibus prasterea perículis áf.fuit.: sicut Spartameí¼m oppugnávit, álterum ,ténuit c o r n u ; .queque Messéna celériírs res>tituerétur, leg|tus in Persas est proféetus^ Déni,qne hace fuit áJtera.persóna-Thebis ^ sed tamen Secunda, ita ut próxima esset Epaminondx. H „ Loe tam túrbida t é m p o r e , sicnt . . CAPUT ' v. /onnicjtatus autem est cum adversa fortítaa. Nam i n i t i o , sicut ostendimus, exul patria cáruit: & c í¼ m Tbessaiiam in potestátem .Tjiebanórurn cúperet redígere, lega-tiónísque jure satis tectum se arbitiarétur,' quod apud P E L O P I D A S XVI. CAPITULO IV. 243 jE« este tiempo tan rebuelto Epaminondas, eomo dexo dicho, se estuvo quieto en su casa, mientras duró la refriega entre los ciudadanos.Y así la gloria de la libertad de Tebas es propia de, Pelopidas: en la que resultó de casi todas las' otras heroicas acciones tuvieron igualparte él y Epaminondas. Porque en la batalla que Epaminondas dio d los Lacedemonios junto d Leutra, Velopidas mandaba el escuadrón escogido, quefué el que primero derrotó la falange de los Espartanos, También se halló Pelopidas en los demás riesgos en que Epaminondas: como quando éste atacaba dEsparta,mandóuna de las alas del dxército, y para el maspronto restabl ecimiento de Mesenapartiópor embaxador dPersia.Finalmente fué Pelopidas uno de los dos grandes hombres que tuvoTebasipero fué el segundo, porque el primer lugar le tocad Epaminondásr' ' CAPITULO V. T«ofl que sufrir varios rebeses de la fortuna; porque al principio, como diximos, estuvo desterrado de su patria, y después deseando reducir Lt Tesalia d la obediencia de los Tebanos, creyendo que le daba bastante seguridad el derecho de embaxador, omnes gentes Sanctum csse comsuésíet, a t y ránno Alexándro Phsefeo simul cúm Isméni» comprebénsus in vincula coniéctus est, Hunc Epaminondas recuperavit bello persequent Alexándrum. Post id factum nunquam í aBím o placári pótuit in e u m , á quo erat violátuí. Itaque persuasit T e b á n i s , ut subsidio Thessália: proficisceréntur, tyránnósque ejus expélle» rent. Cujus beili curtí ei summa eset data, e ó que ctrm exércitu proféctus e s e t , non dubitát i t , simul ac conpéxit h o s t c m , conflígere. l a q u o prselio Alexándrum ut animad vé"rtit, incénsus irá equum in eum concitavit, procúlque digréssus a seis, cónjéctu telórum confós» sus cécidit. Atque hoc secónda victoria áccidic, N a m jam inelináta: erant tyrannórum copiar. Q u o facto omnes Thessália: civitátes interrectum Pelppidam corónisaurds,&státuis iiberósque ejus multo agro donavSrí¼nt. : 244 C O B N E I T IN E P O T I J . í C Q C í J AGESILAUS. CAPUTt gesílarrs Lacedaemónias, cí¼rn a céteríí scriptéribus, tum exímié á Xenophónte S o crático collaudasus e s t : e ó cniai usus est f a - A "PSLOJIDAS X V I . 24? Iju: entre todas las naciones suele ser sagrado', fué arres tado junto con Ismenias ,y puesto en prisión de orden del tirano Alexandro Fereo. Habiéndole puesto en libertadEpaminondas, haciendo guerra al tirano, jamas pudo perder el encino contra el que le habia ofendido;y asi persuadiód los tebanos que marchasen al socorro de Tesalia ,y expeliesen de ella dios tiranos. Diéronle el mando delexército,y marchando alíd con sus tropas, luego que avistó al enemigo determinó dar la batalla. Quando en ella reconoció d Alexandro, ardiendo en ira, espoleó acia él su c aballo, y ale x ándase mucho de los suyos, cayó atravesado de los dardos que de muchas partes le tiraban. Sucedió esto quandoya la victoria se declaraba en su favor, yendo y a de vencida l os enemigos, y asi todas las ciu dades de Tesalia le premiaron, aunque muerto, con muchas coronas de or», y levantaron en su honor muchas estatuas de bronce, dando d sus hijos muchas turras. AGESILAO. C A P I T U L O r jí4gesilao, natural de Lacedemonia, fué alabado de varios escritores, y con partictt' laridad de Xenofonte, discípulo de Sócrates, Que le trató muy familiarmente. Al princi- iníliaríssime. Hie primum de regno cnm L e o t y c i d e fratris filio hábuit contentionem. Mos est enim a majóribus .Lacedxmóniis tráditus, ut dúos habérent seinper R e g e s , nomine magis quam i m p e r i o , ex duábus famíliis Proclis, & Euryftenis , qui príncipes ex progenie HércuUs Sparrse R e g e s fuérunr. Harum ex altera in altérius familia locumf'íeri non licébat, Itaque útraque suum retinébat órdinen. Primum rátio habebátur, qui máximus natu esset ex líberis ejus, qui regnans decessísset, sin is .virilem sexum non reliquísset, tune d e l i r e M t u r , qui próximus esset propinquitáte. M o r tuus erat Agis R e x , frater Agesilái: fihum re-, líquerat Leatycidem , quem ¡lie.natura non. ignora? : eúmdem, móriens suum esse díxerat. Is de honóre regui cum ..Agesilao suopátrun cont é n d i t ; í±eque id quod petiyit, cónsecí¼tus est. Nam , Lisándro^surTragánte, bómine, ut osténdimus suprá¡, factióso , .& his . tempórir bus p o t e n t e , Agesiláus antelatus est. ; 246 C O R í‘ E L I I .N E P O T I S . CAPUT II. simí¼l atque impérii potítus est, persuásit. Lacedasmóniis, ut exércitum emítterent in Asiam,, bellúmque Regí fáceretiU d o c e p s , sátius essein Asia , quam in Europa jdimicári. Namque fama exierat., Artaxérxeni XVII. 247 fio compitió con Leotichis su sobrino sobre la Corona. Porquelos Lacedemoniospor costumbre heredada de sus antepasados, tenían dos reyes mas en el nombre que en el poder, de las dos familias de Proeles y Euristenés, qué fueran los primeros descendientes de Hércules que reynaron en Esparta, No se-podia'hacer rey de una familia en lugar del de la ó'tr>a¿ y así cada una-guardaba su linea. E « primer lugar atendían al mayor de los hijos del rey difunto,y dfalta de hijo varón, echaban mano del pariente mas cercano, Habiafallecido el rey Agís, hermano de Agesilao', de sondo unhijo llamado Leotichis, d quien-n& había reconocido por:tal envida; bienque d laAota de la muerte le declaró por suyo. Leotichis'pues disputó d su'íio Agesilao- el honor de la Corona :mas en vano: porque ¿¿niel'favor,de t¡i.sandro,'quexomoya atratdé-xodi-. cha,era faccionario y poderoso entonces,-Ag^esilao logró la preferencia. '. CAPITULO II. A G E S I L A O Lpenas Agesilao tomó las riendas del gobierno , persuadió dios Lacedemonios que enviasen su exército á la Asia, é hiciesen la guerra al rey de Persia: haciéndoles ver que les tenia mas cuenta hacer teatro de la guerra d la Asia que día Europa.' Porque habia corrido la noticia de que Artaxerxes Q 4 24§ C ó R N E l I I NEPOTíf. comparare c l a s « m , pedestrésqua exáVcittif, quos in Gracciam mítteret. Data potestátc, tanta celeritáte usas e s t , ut prií¼s in Asiam 'cora cópiis perveniret, quám Régii Sátrapas eutn scirent profáctum. Q u o factum e s t , ut omnes imparátos, imprudentésqua orTénderet. Id ut cognovit Tissaphárnes, qui sumum impérium tune inter prapféctos hab$bat Régiqs, inducías a Lacóue petívit, simulans, s.e daré ó p e r a m , ut Laeedacmóniis cum R e g e conveníret; re antera v e r a , ad copias comparándas:,eásque impetravit trimestres. Jurávit autem u t é r q u e , se sine dolo inducías conservaturutn. In qua pactíóne samma fide mansit Agesiláus; contra ea Tissaphérnes nihil áliud quám bellum comparavit. Id étsisentiébatLaco, tatúen jusjaráridum servábat iimultúmque in e o se eónseqoi dicébat, Mquóds.Xissaphérne*.perjurio suo & • hóraines J J S U í S rebusvabalienaret, >& D é o s sibi ¡ratos red«de'ret: se autem, servará- réligióne, confirmá« r e exórcitum, cí¼m animadvérteret Dtórum «numen faceré secum hominésque sibi c o n c í «í¼áriamicióres, quod his stúdére consuéssentj s?quos conservas fidem videxent," AGESIIAO X V I I . " 349 «prestaba una armada, y levantaba exértitos de tierra para invadir la Grecia. Habiéndole los Lacedemonios dado el mande, andubotan diligente,que estabaydenelAsia, y aun no sabían los Gobernadores reales su partida, y así los halló d todos desprevenidos y descuidados. En vista de esto Tisafernes , que era el principal Sdtrapa del rey no, pidió treguas al Lace demoni o, fingiendo que quería buscar algún buen ajuste con que se terminasen las diferencias entre el rey y los Espartanos; aunque en la realidad era para poder juntar gente-, Agesilao le concedió tres meses de treguas, y ambos hicieron juramento de guardarlas sin fraude. Agesilao por su parte cumpliólo que habia pactado con invio' lable fidelidad; mas Tisafernes no pensó en otra cosa, que en prepararse parala guerra. El Lacedemsnio, aunque lo sabía, guardaba no obstante eljuramento,diciendo «que iba d «ganar mucho con aquella conducta: pues nquando Tisafernes por perjuro enagenaba «las voluntades de los hombres, y acarreaba «sobre sí la ira de los Dioses; él por el con«trario , siendo fiel al juramento, por una «parte daba nuevas fuerzas dsu gente, pues «ésta vería de su parte d los Dioses, y por «otraganábalas voluntades de los hombres, «que siempre suelen inclinarse d favor de les «que ven ex Actos en cumplir sus palabras.» S5« C í“ R N E L I IN E P O T I S . CAPUT TIL JPosqnam inducíarum prseteríit d í e s , Barbarus non dúbitans, quód ipsius erant plúrirna domicilia in C a r i a , & ea regio his tempóribus multó putabátur locupletissima, e ó potís'simí¼m hostes ímpetum factúros. omnes suas copias eó contráxera't. At Agesiláus in Phrigiam se convértit, eámque priiis depopulátus e s t , quam Tissaph'érnes usquam se movéret. Magna praedá milítibus locupletátis, E p h c sum hiematum exércitum redúxit: atque íbi officínis armórum institútis, magna industria bellum apparávit. Et.'quó studiosií¼s armarént u r , hisigriiusqua ornarentur, praemia p r o p ó s ú i t , ' q u i b u s donaréntur¿ quorum egregia in ea re fuísset Industria. Fecit idemrri exercitatiónum genéribus¿ í¼t ,qui céteris prasstitíssent, eos magnis affíceret munéribus. His igitur rebus eifccit, ut & ornatíssimum', & exércitatíssimUm habéret exércitum:-• • ' ,1 1 Huic cí¼m tempus esset visUtn, copias e x tráhere ex hibernáculis, v i d i t , si, q u o esset iter facturas, palam pronunciássety hostes non cr.editúrOs, aliásque regiones praisídiis oceupat ú r o s , nec dubitatúros, áliud esse facturum, ac pronuntiásset. Itaq-ueicí¼m ille^Sardisitiírum se dixísset, Tissaphérnes eámdem Cariam d e - A G E S I L í O XVII. C A P I T U L O III. 2fi baro , 720 dudando que los enemigos invadirían primero la Caria, porque tenia en ella muchísimas de sus posesiones, y ciírria entonces con la fama de riquísima, habia ahecho marchar allá todas sus tropas. Mas Agesiláo revolvió sobre la Frigia,y la asoló antes que Tisafernes diese un paso para socorrerla. Después de haber enriquecido.á sus tropas con un rico botín, volvió con ellas á invernar á Efeso, y allíhizo los preparativos para la guerra con mucho cuidado v diligencia, estableciendo á este fin fábricas de armas. Y para que los soldados las tomasen conmas gusto, y anduviesen n}ds\ lucidos,propiisopremios para gratificar á los artífices que trabajasen con mas primor. Hizo lo mismo en varios exerdcios con que adiestraba su gente, premiando largamente á los que. aventajaban á los otros: logrando por estos medios tener unas tropas muy lucidas y exercitadas. Concluido el tiempo de las treguas, el bár- Quando le pareció tiempo de sacar su gente de los citártele de invierno, advirtió que si publicaba adonde habia de marchar, no sería creído de los enemigos, y éstos acudirían á fortificar otras provincias, creyendo ciertapíenle que no haria lo que hubiese dicho. En ¡habiendo echado voz de que mar diaria efecto 2<fS Cí“RNItlT NEPOTTS. fendéndam putávit. In quo cúm eum opíDío fefellísset, victúmquese vidísset cónúlio, seró suis presidio proféctus est. Nam cí¼m illo veniss e t , jam Agesilaus, mí¼ltis locis expugnátis, magna erat preda potítus. Laco a u t e m , cí¼m vidéret hosres equitátu superare, nunquam in campo sui fecit- potestátem, & his locis maDí¼m consérúit, quibus plus pedestres copia: •alérent. Pépulit e r g o , quotiescúmque c o n gréssus e s t , multo majares adversariórum c o pias, & sic in Asia versátus e s t , ut óuiniuo» opinióne victor ducerétur. CAPUT ir. le cí¼m ánimo meditarérur proficíscí ín Persas, & ipsutn R e g e m adovíri , núucius ei domo venit Ephbrum- jussu , bellum Atheniénses, ">& Bccótios indixísse Laceda:mdniis: quare veníre non dubitáret. In hoc non miní¼s ejus pietas suspicienda e s t , quáia virtus bélíica: qui cí¼ua victóri preésset cxer> AossitAo XVlL & la ciudad de Sardis, Tisafernes creyó que debia atender á la defensa de la misma Carta. Habiéndole engaí±ado el pensamiento, y •siéndose vencido del ardid delLacedemonio, marchó al socorro de los suyos;pero ya era tarde: porque quando él llegó, va Agesilao habia hecho un rico botin en la toma de muchas plazas. Agesilao viendo que la cabal le-, ría enemiga era superior d la suya, jamás se presentó en campo raso, sino que siempre ¡legaba á las manos en los paragesenquela infantería podía obrar con ventaja. Y de esta manera salió superior en todos los reencuentros con las tropas contrarias, aunque eran mas numerosas que las suyas, y se paseópor la Asia, pasando en la opinión de todos por vencedor. C A P I T U L O IV. Quando pensaba en pasar d Persia,y hacer la guerra al mismo rey en persona, recibió tinos pliegos de los Ejoros con la noticia de la guerra , que los Atenienses y Beodos habian declarado d Lacedemonia , y orden de restituirse, al punto á su patria. En esta ocasión no es menos de admirar su amor y respeto á la patria, que en las otras su valor y, esfuerzo. Porque mandando un exército victorioso , y teniendo muy grandes esperanzas de apoderarse del reyno de Per si a, obedeció con tanto rendimiento las órdenes de los magis- 2 $4CORNII.II NEPOTIS; c í t u i , máximamque habéret fidúciam regrii persárum potiúndi, tanta modestia dicto áudiens fuit jussis abséutium magistrátuor, ut si privátus in comítio esset Sparta;. Cujus exémplum útrnam Imperatóres nostri sequi voluíssent ! Sed illuc redeámus. Agesilítus ©pulentíssimo R e g n o pra:posuit bonam exis-, timanónem , múltóque glorósius duxit , sí institútis patria; páruísset quam si bello superásset Asiam. s H a c igitur mente Hellespóntum. copias trajécit, tantáque usus est celeritáte , ut quod iter Xerxes * anno verténte confécer a t , hic transíerit trigínta dicbus. Cí¼m jará haud italonge abésset a P e l o p o n n é s o , ob-< sístere ei conáti sunt Atheniénses, & Bceó -i t i ! , ceteríque eórum s ó c i i , apud Coronéani: quos omnes gravi prxlio vicit. Hujus victórise vel máxima fuit l a u s , quód , cí¼tft pleríque ex fuga se in templum Minerva: conjecíssent, quasreretúrque ab e o , quid his fíeri vell'et; etsi áliquot vulnera accéperat e o praslio, •& irátus vid&báfur ó m n i b u s , qui advérsús arma tul era tu'-; tamen antétulit ira religióriem , & eos vétuit víolári. í‘ e q u e hoc íolí¼m in Gratcia f e c i t , ut templa JDeórum sancta habéret , sed.-étiam apud Bárbaros summft' relígióne ómhia símuíacra arásque conservávit. Itaque prsedicábat «mirári se « n o n s a c r i l e g ó r u m - número habéri qui sup«pljcibus eórum nocí¼íssenc: aut -non gra; XVII. ijy. irados, ausente como si se hallara en uha de las juntas de Esparta como un particular. Ojalá hubieran'querido seguir nuestros generales su exemplol Mas volvamos al asunto. Agesiláo antepuso la buena reputación á un reyno opulentísimo , creyendo que le daría mucha mas gloria la obediencia alas leyes de ¡upatria, que la rendición de toda la Asia, . Siguiendo este modo de pensar, pasó con sus tropas el Helesponto, y anduvo tan diligente, que anduvo en treinta diasloqueXerxes en mas-de medio aí±o. Estando ya. cerca, del Peloponeso., los Atenienses, los Beodos y su.aliados intentaronimpedirle el paso junto á (Corone a; pero Jos venció en una sangrienta batalla. Alas loqué hizo mas gloriosa la victoria fué la clemencia que uso con los que se refugiaron en el templo de Minerva. Preguntáronle' los suyas, q u é queria se hiciese con ellos ? y éli aunque había recibido.algmias heridas en la batalla, y parecía que estaba irritado contra todos los que habían tomado las armas contra él i .con todo pospuso ¡su ira al respeto de la Diosa, y'prohibióque seles hiciese•.,algún mal<-Yno solo trató-con respeto los,.templos dejos,Dioses en la Grecia, sino que también entre, los bárbaros conservó con suma veneración intactas sus imágenes y altares. Y así acostumbraba ádedr v>que extra* «naba, como no se reputaba por sacrilegos á «los que hacían algún mal 4 los que se acó- A G E S I L í O ay6 CoRNí¼tii «vióríbus póenis áffiei, qui religiónem ajrent, quám qui fana spoliárcnt.» N E P O T I S . minas- CAPUT V. \¡ J ^ o s t h o c pf aelíum eollátum est ottine bel!tim cirea C o r i n t h u m , ideóque Corínthium est ap«lláturhj H í e eí¼m u n a pugna decem míllia bóstium Agesiláo duce cecidissení, eóque facto opes advefsarií“rum debilitare víderéntí¼r ¡ tarití¼m ábfuit ab insoléutia g l o r i * , ut eommiseratus sit fortúnam Grátela:, quod tato multi á se victi vítio adversariórum concidíss e n t : namque illa multitúdine, si sana mens esset, Grajcias supplíciurrt Persas daré potuís%i. í d e m e í¼ m adversarios intra mcenia c o m p u lísset, & , ut Corinthum oppugnaret, multi Jhorfaréntur : wnegivít id su as virrúti convení» r e : se enim eum esse , dixit, qui adoffíciurn «peceántes rediré c ó g e r e t , non qui urbes no«bilíssimas éxpí¼gnáret Graíciae. N a m , s ¡ , / « iiquit, eos éxtínguere voluerimus, qui ndbís« c u m advérsus Barbaros stetérunt ,nosmetípst « n o s expugnaverímus, illis quicscéntibus: quo « f a c t o , sine n e g ó t i o , c u m v o l ú e r i n t , nos «óppriment.» XVII:-' 257 siglan al sagrado de los dioses; y que no se «diese mas severo castigo d los que les falta«ban al respeto y veneración debida, que d «los que despojaban sus temples, C A P I T U L O V. A C E S I í í O jLrespues de esta batalla todo el peso déla guerra vino d caer en las cercanías de Co\rinto, de donde se 11 amó Cor int i acá. Habiendo Agesilao muerto en una batalla diez mil delos ^contrarios, y pareciendoque quedaban con esto muy debilitados, tan lexos estuvo de desvanecerse,con esta gloria, que antes bien lloróla infelicidad déla Grecia al ver vene idosy muertos d tantos por culpa de loserienivr gosypu.es con aquella gente, decía, si hubieran tenido juicio, hubieran podido los griegos vengarse de los agravios qué -liabian recibido dedos Persas. Asimismo habiendo obligado d los enemigos d encerrarse en Corinto, y siendo importunado de muchos para batir está ciudad, respondió «que no correspondía eso d «su valor: que élpondria en razónalos que se «desmandasen; masque nunca entraría A «fuerza de armas las .nobilísimas ciudades «de la Gr.ecia'. porque-si" queremos-, decidp «acabar•. con¡ los que estuvieron de nuestra «parte en las guerras contra los bárbaros, nos «arruinaremos á nosotros mismos, estándose pellos quietos,-y quando quieran, nos acaba* «rán de destruir sin trabajo. ' • ; 2 J$ CoB.NBl.II NBPOTIS. CAPUT VI. Interim áccidit illacalámitas apadLeuctram Laeedaemóniis: q u o ne profiscisceréntí¼r, cúrfl á plerisque ad exeándum premerétur, ut si d e éxitu divinarer, exire noiuit. í d e m cí¼m 2Jpaminóndas Spartam oppugnáret, essetque .sise mutis ó p p i d u m » talem se Imperatórem prasbuit, ut e o témpore ómnibus apparúerir, nisi ille fuísset, Spartam futí¼ram non fuísse, •JO: q u o quidem discrimine celéritas ejus eonsílii salútifuit unívérsis. N a m , cí¼m quídam adoleseéntuU, hóstium advéntu penétriti , ad .Thebános transfágere vellent, & locum extra urbem éditum cepíssent, Agesiláus, qui'perniciosísimum fore v i d é r e t , si animadvésum ess e t , quciriquam ad bastes transfágere eonari, .cum í u i s e ó venir, a d q u e , ut si bono ánimofscíssent laudávit. consiliutn eórum., quod eum l o c u m occupássentj &..se, id quoqm; ííeri d e beré , animadvertísse. Sic adolescentertos simulara laudatióne reeuperavit, & , a d j ú n c t ¡ s de suts corhitibus, locum tutum reííquit. Namqu« - i l l i a u c t o número eórum , qui .expertes erant consílii, coxnmovsre se non sunt ausi, eóque li: A G E S I L A O XVII. VI. CAPITULO Entretanto recibieron los Lacedemonios la rota de Leutra, á la qual expedición, para que la dexasen, no quiso él ir, aunque le hicieron~muchas instancias, como si adivinara el suceso. Mas quando Epaminondas ataco d' Esparta, siendo así que estaba sin muros, Agesilao desempeí±ó tan bien el cargo de un general, que hizo ver d todo el mundo, que si él no fuera, no hubiera quedado en pie Esparta. En aquel aprieto fina pronta resolución suyafué la que los salvad todos. Unos jóvenes sorprendidos del miedo al, acercarse el enemigo , resolvieron pasarse d los Tebanos, y para esto se apoderaron de una colina fuera di la ciudad. Agesilao viendo las fatales consecuencias que tendría semejante exemplo si se llegase d saber, fué alldcon los suyos,y como si hubiesen tomaelo aquella resolución con buenfin les alabó el acierto en haberse anticipado d ocupar aquel puesto, y les dijo, que él también habia pensado que convenia hacer lo que ellos habian hecho. JDe esta manera por medio de este fingido elogio recobré aquellos jóvenes, y con agregarles algunos de los que él llevaba, dexó aquel puesto asegurado.Por que los mancebos, viendo aumentado el número de los que estaban ignorantes de su inclinación, no osaron hacer movimiento, y con tanto mas 26o • CORí‘ELII Ní¼POTIS. b é m i u s , quod latére arbitrabántar, quas c o « gitárant. CAPUT VIL jSíine dábio post Leutricam pí¼gnam Laceda> mónii se nunquam r e f e t é r u n t , í±eque pristinum impaírium recuperárunt: cí¼m ínteiira Agesiláus non déstitit, quibuscúmque rebus -posset, pátriam juváre. N a m , cí¼nv prascipue Lacedsemonii indigérent pecunia,"'ille ómnibus , qui a rege d e f é c e r a n t , presidio fuit: a quibus magna donárus pecunia patriara sublevávit. A t q u e in h o c illud in primis fuit admirábile, cí¼m máxima^ muí±era ei ab Régibus, Se Dynástts civitatibúsque conferréntur, quod nihil unquam in domum íuam córitulit, nib'il de víctu , nihil d e vestítu Lacónum mutávií. i D o m o eádem fuiico.nténtus , quá Eurysthenes progenitor majórum suórum fúerat usus: quara qui intrárat, nullum signum libídinis , nullura luxiirias vidére p o t e r a t ; c o n t r a , plúrima pa* tiéntias, atque abstinéntix. Sic enim erat iiistreta, ut nullr in re différrer á cujúsvis íno- p i s , atque privad. .XVII. - 2f5t gusQ, quanto creían que se ignoraba su primer designio. C A P I T U L O VIL A G E S I L A O JEs^sin duda que los..Lacedemonios después de la batalla de Leutra no volvieron sobre sí, ni recobraron antiguo seí±orío, aunque ,no dexó Age sil ao de ayudar d su patria en q anto pudo. Porque hallándose los "Espartanos muy faltos de dinero, marcho á socorrer atoáoslos que habían negado la obediencia al rey, y alivió las necesidades de su patria con las gruesas sumas que recibió de ellos. Y lo mas particular en Agesilao fué no haber llevado jamás á su casa cosa alguna, ni innovado nada en la comida y vestido de su país, siendo así que fueron muy quantiosos los regalos que le hicieron varios reyes, Dinastas, y ciudades. Estuvo bien hallado en la casa misma en que habia vivido Euristenes, tronco de su familiar en la qual no vería ninguno que entrara ninguna muestra de suntuosidad ó luxo; antes sí muchas de la templanza y desinterés del dueí±o: pues no tenia mas muebles que la ,di qualquer pobre particular. . u 2í“2 CoRNELII NfiPOTIf. CAPUT VIII. . j / ^ t q u e bic tantus v i r , ut naturam fauctríoem habuerat in trlbuéndis ánimi virtútibus, sic maléí¼cam nactus est-in córpore fragéndo. Narn, & statúta fuit húmili, & córpore e x i g u o , & claudus altero pede. Quae res étiam nonnúllam afferéba.t deformitátem , atque i g n o t i , fáciem ejus cí¼m intueténtur, conternnébantj qui autem virtútem nóverant, non p ó terant admirári satis. Quod ei usu venir, cúm annórum octopínta subsidio T b a c o in JEgyptum ivísset, & in acta cum suis aecubuísset sine u l l o t e c t o , stratúmque habéret tale , ut térra tecta esset stram'émis, í±eque huc amplií¼s quám pellis esset injécta , eodémque comités omnes aecubuísent, vestítu húmili , atque o b soleto , ut eórum omátus non m o d o in his R e gem neininetn significáret, sed hóminis non beatíssimi suspiciónem praebéret. Hujus de a d yentuvfamacúmad regios esset perláta., celériter muí±era cujiísque géneris sunt alláta His quaeréntibus Agesilaum vix fides factaest, unum esse ex his, qui tum accuMbant, Qui cí¼m R e gis verbis, qua: attúleraiit, dedíssent, ille pra;ter vitulína, & hujúsmodi genera obsónii, qux prassens tempus desiderábat, nihil accépit: un- A G E S I X A O CAPITULO XVII. VIII. 263 hombre, así como espérimentó henifica d la naturaleza en las prendas con que adornó su alma, así la tuvo por contraria en quanto días del cuerpo: porque fué de baxa estatura, de poco cuerpo ,y coxo de un pie, lo que también le ocasionaba alguna deformidad: y los que no le conocían, al ver su cara le despreciabaif,aunque los que sabían su valoreo acababan de admirarse. Como le sucedió quando de edad de of lienta aí±os marchó d Egipto en socorro de Taco. Recostóse con los suyos en la ribera sin pavellon ni otra alguna cubierta, teniendo por alfonbra unas pajas estendidas en él suelo,y una piel que las cubría; y allí se recostaron todos los que le acompaí±aban con vestidos pobres y viejos, de manera que el adorno, lexos de demostrar que estaba allílá persona del Rey, antes indicaba hombre de pocas conveniencias. Habiendo llegado la noticia de su arribo d los gobernadores reales, al punto le enviaron todo género de regalos. Los que los llevaron preguntaron por Agesilaoj y con dificultad se les hizo crer que era uiio de Jos que allí estaban recostados. Habiéndole ofrecido en nombre del rjy lo que traían, Agesilao no quiso recibir sino algunos platos dé carne de becerro, y otros semejantes, que eí± la Mas estegrande B64 C9Rtiii.11gúénta, coronas, secundámqí¼e mensam,servís dispérciit: cétera reférri jussít. Q u o facto eum Barbar! magis étiam contempférunt, quod eum.ignoran! iá bonárura rerumilla potíssimí¼m sumpsísse arbitrabántur. H k f c í¼ m ex'JEgy pto reverterétur, donátus a R e g e Nectanébe ducíntis vigínti taléntis, qua; ille múneri pópulo suo daret, venissétqHe. in portum , qui Menélái vocátur, jacens inter C y r é n ? s , & -¿Egyptum, in morbum implícitus decéssit. lbi eum a m í e i , q u ó Spartam facílií¼s perférre possent, q u o d mel non habébant, cera circumfí¼dérunt, atque ita d o m u m rctu* lérunt. N E P Q T I í . EUM EN I. ES. CAPUT JQ>umenes Cardianus. Hujus si virtútí pat data esset fortuna, non ille quidem major fuísset, sed multó íllústrior, atque étiam h o noratior: quod magnos hómines virtí±te metírour, non fortuna N a m , cum jetas ejus inci. dísset in ea témpora , quibus Macedones fiorér e n t , multum. ei detráxit ínter hos vivénti, quod alienas erat civirátis, í±eque áliud" huic - d é j u i t , quam generosa stifps.JStsi ille domes- "XVII. 26V ocasión presente hacían falta: repartió los ungí¼entos, coronas y postres entre los criados, y mandó que volviesen d llevar todo lo demás. Los bárbaros viendo esto , hicieren aún mas baxo concepto de él', juzgando que habia hecho aquella elección por no saber lo que era bueno. Volviendo Agesiláo dé Egipto con doscientos y veinte tatentos¡ eon que le habia regalado el rey Nectaí±ebes,para- que hiciese un donativo' dsu pueblo, habiendo llegado d un puerto llamado de Meríelao, que está entre Qirenas y Egipto, enfermó y murió. Sus amigos le embalsamaron con cera á falta de miel, y de esta manera llevaron su cadáver d Esparta. A G E S I L í O • ';' E U M E N E S . CAPITULO I. - J¿umenes fué natural de Cardia. Si hubiera logrado tanta fortuna como valor,no hubiera, sido mayor,(porque medimos á los hombres grandes por el esfuerzo, no por la felicidad ) pero sí mucho mas ilustre y honrado, porque habiendo vivido entre les Macedonios cn.el tiempo en que JJorecian perdió mucho entre ellos por ser extrangero, y solo le hizo Jaita el descender de una de las casas ilustres de aquel reyno. Porque aunque era de 266 CORNEIH NEPOTIS. t i c o summo generé e r a t , tamen Macedones eum sibi aliquándo antépóni indigne ferebant: í±eque tamen non patiebántur: viacébat enim ornnes eurá, vigilántia : patiéntiá, calliditáte celeritate ingiénii. H i c peradolescéntulus ad amicítiam accés-? sit Philíppi , Amynta: í± l i i : brevíque témpore in íntimam pervénk ^familiaritátem : fulgébat eni jam in adolescéntulo índoles virtí¼tis. I t a q u e e u m hábuit ad manum scribas l o c o : q u o d multó apud Grajos honorificéncií¼s est , quam apud Romanos. N a m apud nos re verá.,, sicút s u n t , mercenárii scribse existimántur; atapud illos contrarió nenio ad idpfFicimm admíttitur, nisi honesto l o c o , & í±de & industria cógnitá: q u o d necesse e s t , ómnium consiliórum eum esse partícipem. Hunc.locum temiít .amicítia; apud Philíppuní annos scptem , illo interfect o , eódem gradu fuit aput Alexándrum annos trédecim. Novíssimo témporepracfuit étiam átteri équitum ala:, quas Ãœitctriée appellabatur^ Utríque autem in consílio scmper affuit, & cmnium rerum hábitos estpárticeps. Eí¼MENES X V I I I . 267 tina de las mas distinguidas de sutiera,con todo eso los Macedonios llevaban ámdl que fuese preferido algunas veces: bien que pasaban por ello: porque entre lodos ellos ninguno habia tan cuidadoso, vigilante, sufrido, astuto,) de tan pronto ingenio. Siendo aún muy joven, logró la gracia de Fiiipo, hijo de Amintas, y en breve tiempo llegó d ser uno de sus mayores confidentes. Porque se veían en él, en medio de sus pocos aí±os, claras muestras de valor. Y así le eligió por su secretario. Este empleo era de mucho mas honor entre los Griegos que entre los Romanos Porque aquí los secretarios estdn reputados por unos asalariados, como en efecto lo son; mas en Grecia ninguno logra este cargo, como no sea de, noble sangre y de acreditada fidelidad é'industria: porque es preciso que pasen por su mano todas laS resoluciones. En este empleo se mantuvo con Fiiipo siete aí±os, y después que este filé asesinado, con Alexandró su hijo por espacio de trece. Al fin de estos mandó también tena de las dos alas de la caballería llamada H e t e riee. Durante todoeste tiempo asistió en el consejo de estos dos príncipes, con él lo comunicaban todo. 1 1 268 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT TI. j^j^lexáudro Babylóne m o r t n o , c í¼ m regni síí±gulis familiáribus díspartiréntur, & summa rerum trádita esset tuénda eídem , cui A l e xán'der móriens arínutum suum d é d e r a t , P e r díecas: ( e x q u o omnes conjécerant, eum regnnm e¡ commendásse, quoad líberi ejus in suam ¡ tutelara perveníscht: áberant enim Craterus, i & Antípater , qui antecederé hunc videbáí±t u r ; mórtuus erat H e p h x s t i o , quera • unum Alexánder , quod fácilé iutélí¼gi posset p l ú rirai fécerat ( h o c térripore data est Eumeni Cappadócia , sive potius dicta. Nam tum in hóstium erat potestate. H u n c sibi Perdiccas a d júnxerat magno stádio , quód in hómine fidem, & industriam magnam vidébat , non dúbitans, si eum pellexísset, magno usui fore sibi in his r e b u s , quas apparábat. Cogitábat enim , quod fere Omtías in magnis impáriis concupíscunt, óranium partes cerrípere, atque complécti.' í‘ e q u e vero hoc solus f e c i t ; sedeéteri quoque ornees, qui Alexándri fuerant amíci. Primus LeonnStus M a c e d ó n h m prseoccupáre destinaí c r a t . Ismultis magnispoiUcitatióuibus persua1 Eí¼MESfEs X V I I I . CAPITULO II. 169 muerto Alexandro en Babilonia, repartiéndose entre sus privados los reynos conquistados, habiéndose dadoel mando supremo d Perdicas, d quien Alexandro A la hora de la muerte habia dado su anillo, {de lo qual todos habian conjeturado que le encomentaba el repto hasta que sus hijos saliesen de poder de tutores: porque estaban ausentes Cráter o y Antipatro., que al parecer tenían mas cabida con-el rey, y habia y a muerto Efesiion,dqnienen vida había dado Alexandro pruebas bien claras del mayor afecto y estimación) entonces también dieron d Enmates la Capadocia, aunque mejor diría que ; se la destinaron; porque d la sazón estaba aún en poder dedos enemigos.Perdicas'habia ganado d Eumenes con singulares muestras de afecto: porque veía en él una gran fidelidad é industria,y creía firmemente, que si le atraía dsupartido, leserviriamuchopara, el logro de sus"designios. Porque pensaba (como suelen hacer casi todos-Ios que se ven con grandes seí±orios)drrebatary abarcar él solo qttanto habia cabido dios demas.Ynofyé el tínico que pensó en-esto: porque lo mismo hicieron todos ¿os otros que habían sido priva-> dos de Alexandro. Leonato habia resuelto adelantarse primero d tomar la Macedonia, Habiendo > dére Eumeni stúduit, ut Perdiccam deséreret, ac secum fáceret societátem. C í¼ m perdúcere eum rion posset, interfícere conatus est, & f e cisset, nisi ille clamnoctu.ex prassídiis ejuseffugíset. 270 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT III. Jnter'm confláta ,«unt illa bella, quat ad in terneciónem post Alexándri mortem gesta sunt, omnésque concurrérrunt ad Perdiecam oppriméndum. Q u e m etsi infírmnm vidébat, q u o d urius ómnibus resistero cogebatur , tamen amícumnon deséruit, í±eque salútis quam fídei f u k cupídlor. Prxfécerateum Perdicas ei partí Asia:, quae ínter Taurum montem j a c e t , atq u é Hellespóntum, & illum unum opposáerat í‰uropasis adversáriis. Ipse ^ E g y p t u m oppug» nátum advérsí¼s Ptolcmaíum erat proféctus. Eumenes, cí¼m í±eque magnas copias., ne.que firmas habéret, q u o d inexercitárae, & non multó ante erant contracta:: adventáre autem dieeréntur HeI!espontúmque transísse Antípat e r , & Cráterus magno cum exércitu Maced o n u m , viri cí¼m elaritlte tum usu belli p r e s t a n t e s : ( Macédoues vero milites eátunc erant quanunc Rouaániferiintur: étenim > : f a m a , s e m - Eí¼MENES X V I I í . • 271 Hizo isle muchas y grandes promesas d Eumenes piara que dexase dPerdicas,y se coliga.' se.cón él. Viendo que trabajaba en vano, hitentó matarle,, y lo hubiera executado,dno haberse escapado secretamente de noche de entre sus tropas. C A P I T U L O III, ntretanto se encendieron aquellas guerras tan sangrientas que hubo después de la muerte de Alejandro, y todos se reunieron para acabar con Perdicas. mas Eumenes, aunque veía d su amigo sin fuerzas , porque todos eran contra él, con iodo eso no le desamparó,y no quiso posponer la lealtad d su conservación. Habiéndole dado Perdicas el mando de aquella parte de la Asia, que cae entre el monte Tauro y el Helesponto, contemplando que Eumenes salo bastaba para resistir d ios enemigos que tenia en Europa , marchó él mismo en persona á Egipto - contra Ptolomeo. * • Eumenes tenia poca gente, y esa poco segura: porque no estaba adestrada, y habia poco que ta habia juntado. Corrían noticias de que estaban cerca,y habian ya pasado el Helesponto los dos valientes y experimentados Capitanes Antipatro yCratero , con un grueso exércho de Macedonios, cuyo nombre era entoncesformidable d todas las naciones,como lo es hoy el de los Húmanos:por que siempre per hábíti sunt fortíssimi, qui sumtnam impérí¼ potiréntur) Eumenes inteIJigébat, sieópia; suse cognóssent, advérsí¼s quos duceréntur non m o d o non ituras, sed simul cum nuncio dilapsura.sltaque hoc ejus fuitprudentíssimum consílium , ut déviis itinéribus milites dúqeret, in qutbus vera audíre non possent , . & his persuadcretse contra quosdam bárbaros proficísc i . Itaque ténpit hoc propósitum, & prií¼s in áciem exércitum edúxit, príeliumque c o m m í .sit, quám milites sui s c i r e n t ^ c u m quibus ar-r ma conférrent. Effécit émm .iliud locórum prasoccnpatióne, ui equitátu potras dimacáret, q u o plus yalébat, quám, peditátu, erat de* tenor. ... 27* C . O R S 'H L I I N E P O T I S . CAPUT IV. uorum .acérrimo concurso cí¼m magnaffl p a r t e r a ' d ¡ é ¡ esset pugnátuur, cadit C r á t e rus dux , & . Neoptólemus , qui secítndum locum impérji tenébar. . C u m : h o c ' con.ciir.rií ipsi Epmenes.. Qui cí¼m jnter se compléxi in terram ex equis decidíssent, ut fadlc int.eíligi posset iniíníca mente contendiese , animóqua rnagis étiam pugnásse, quám córpore,: non •-prií¼s distráti.sunt, quam álterum, ánima reitr .• • EWMEIíES • X V I I I . 273 fian pasado par mas valerosos los que se apoderaron del mando universal. Por ib qualEumenes tenia entendido, que, como sus soldados llegasen d saber quienes eran los enemigos contra los quales iban d combatir, no solo no irían, -sino que al punto huiría cada uno por su lado. Y así tomólaaceriadarp solución de ¡conducirlos por caminos extraviados para que no.pudiesen tener noticias ciertas de lo ¡que: habia; haciéndoles asimismo Creer que Jos llevaba contra unos barbaros. Legró de estamanera su intento, sacando su gente d campo de batalla, y dándola antes qí¼e-'sus moldados supiesen con quiénes estaban-peleando. Tambien>eonsigúió, anticipándose á teupar los puestos ventajosos, un sitio en que podía servirse mas de la caballería, en que era superior al enemigo , que de la infantería , en que le era inferior. C A P I T U L O IV. "Habiendo durado gran parte del did la batalla, que fué muy reí±ida, cayó herido el geueralíCratero y í‘voptolé-mo s'ti Lugár-Te.niemtesí Este último y Eíimenés se énc'í¼ntra¡fíw,. y cayeron en tierra de sus caballos /ibrazados, sin qué' los pudiefeHi' separar Jiastala muerte del Uno -d-e los dbs."Lo-quc mostró bien claramente él'odio con qtiépelédbajt.,\y que aún era-mas id' óposnión'mter y 274 CoRNKtlI N K P O T I S . qnerit. A b hoc áliquot plugis Eumenes* vnlne-» rátur, í±eque e ó magis ex praelioexcéssit, sed ácrií¼s hóstibus ínsti.ti,t. H|c equítíbus .profligát i s , interfecto duce Cr.átero, multis praet&rea, & máxime nobíí¼bus-captis; pedéster exércitus, quod in ea loca erat dedúotus,'ut,invito Eumene elábi n o n p o s s e t , ^pacem aKeO 'péttiu Quam eum ímpetrásset , in fide non niansh ¿-& se , simul ac p ó t u i t , - a d , Antípatrum\Eecepit. Eumenes Cráterum es á'cja semivivarovelátum recreare stúduit. C u m id non p o s s e t , pro h ó minis dignitáte, proque pristina.amicítia (nam* que ilio usos . e r a t , Alexánd.ro' srivo, familiáriter) ampio fánere extulit ,,óssáque in M a e e doniam uxéri e j u s , ae. í¼beris remisit. • . ; 1 CAPUT V. [ e c dum aptid. -Hellespóntum gerúníur, Pecdíccas .apud. fliirrten. Nilum- inter.fieit-.ui"-i jSeléuco^, ^ A n t i g o n o , rerúmque .summa a'd $ntípatru,m, defértur. H.íe, qui deserúerant, .exércítu_sufTrág¡um fejjénte ,,cápitis ábí.e'ntéS . d ^ Q á o ^ r . l Q .his Eumenes. tlácille pereúlsus plagáVn^h, succúbuit^ ,:neque CQ,*éc% bollara Eí¼MENES X V I I I . -27f rior de las voluntades, que la exterior délos cuerpos. Eumenes, aunque sacó algunas heridas de este combate, con todo eso no se retiró de la batalla, antes cargó con mas vigor d los enemigos.Est andoy d derrotada lacaballería contraria, muerto el general Cratero y otros muchos, hechos prisioneros los mas principales , el exército de d pie viéndose en tal situación, que le era imposible retirarse si se oponía Eumenes, le pidióla paz; mas aunque la consiguió, no le fué fiel, y se pasó dAntigono luego que pudo. Eumenes hizo por curar d Cratero ,d quien habiansacadomediomuerto del campo de batalla.Yhabiendo muerto, le hizo magníficas exequias en atención dsu mérito y, á la estrecha amistad que habia habido entre los dos en vida deAlexandro,y remitió sus huesos dMacedonia dsu muger é hijos. C A P I T U L O V. uando esto pasaba junto al Helesponto, í'erdicas jué muerto cerca del rio Nilo por Seleifco y Antigono, y pasó d Antipatra el mando supremo. Entonces votando el exército fueron condenados d muerte en ausencia los que habían desamparado su partido, y fué uno de ellos Eumenes. No bastó este golpe d rendirle, antes prosiguió la guerra con el m,ismo vigor; bien que la vista de sus pocas juerzas, si no quebrantaba su gran corazón, 276 N EPOTIí. administrávlt Sed exíles res ánirni mágnítád*n e m , etsi non frangébant, tamen imminuébant. K u r c . pérsequens Antígonas, cí¼m o i n ni genere copiárum abundáret, saepe in i ti— néribus vexabátur, Beque unquam ad m a num accederé l i c é b a t , nisi his l o c i s , q u i bus pauci possent muhis resístere. Sed e x tremo témpbre cí¼m consíiio capi non p o s s e t , multití¼dine circumvéntas est. H i n c t a m e n , muhis suis amísis, e x p e d í v i t , & in castéllum Phrygia;, quod Nora appellatur, confftgit. " In q u o cí¼m circumsederétur, & vereret u r , ne uno loco roanens equos militares p é r d e r e t , qii&d spátium non esset agitándi: cal— lidum fí¼ir ejus invéntí¼m, quemádmodum ítans juméntum calefíeri, excrceríque posset, q u o í¼béntií¼s & cibo uterétur, & á córporis motil non removerétur. Substringébat caput Joro áltií¼s, quám ut prióribus pédidus plaí±e terram poset attíngere. Deínde post v e r b é ribus cogébat e x u l t a r e , & calces remitiere. Qui motus non- miní¼s sudórem excutiébat, quám si inspátio decúrreret. Q u o faerum est, q u o d ómnibus mirábiie est visum, ut jumenta arque nítida ex easréllo edúceret, cí¼m c o m pilares meases in obsidiana fuísset ac si ia campéstribus ea locis babuísset. In hac conelusióne, quotíescúmqne \6luit , apparátum , & munitiónes Antígoni alias i n c é n d i t , alias disjecit.. Téuuk- autem CCS.NEI.II Eí¼MENES X V I I I . 277 hacia na obstanteenélalguna mella. Yendo Antigono en alcalice suyo con numerosas tro~ pas de todogenero,fuémuchasvecesmo¡ estado tnlasniarchas,y nunca pudo llegar días manos sino en los par ages en quepoca gente bastabapara hacer resistencia á mucha. Mas al fin Antigono logró con el crecido número de sus tropas lo que no pudo conseguir con el ardid, llegando atenerle cercado por. todas partes. Sin embargo Eumenes escapó de aquí aunque con pérdida de muchos de los suyos, y se metió en un castillo de Frigia, llamado Nora. Estando allí sitiado, temiendo perder los Caballos, porque dentro de aquel encierro no ieniaespaciopara correrlos* discurrió un medio sagaz con que estos sin moverse de un sitio entrasen en calor, é hiciesen exercicio para que comiesen con mas ganas, y se supliese la Jaita de paseo. Atábales la cabeza por debaxo con un torreón, levantándola tan alta, que no pudiesen asentar en tierra las manos: después sacudiéndoles latigazos en las ancas,los obligaba ádar saltos y tirar coces. Esta agitación les hacia sudar tanto, copio si corriesen en un picadero. Por este medio al cabo de muchos meses que duró el cerco, sacó con admiración, universal los caballos tan lucios, como si los hubiera tenido en la campií±a.: . Mientras Eumenes estuvo sitiado, quemó ó arruinó, siempre que quiso, los trabajosy fortificaciones de Antigono. Mantúvose en.esie * S3 se uno l o c o , quámdiu fuit. hiems. Quod'cas» trum subsidia habére non poterat, & ver a p propinquábat , sirnuláta deditione: dum de conditiónibus tractat , pra:féctis Antígoni imp ó s u i t , s e q u e , ac suos omnes extráxit ineólumes. 278 C í“ R S E L I IN E P O T í S . CAPUT VI. hunc Olympias '•, mater quas fúerat A l e x á n d r i , cí¼m Utreras, & nuncios misísset in Asiam, consáltum «utrum repetífum M a «cedónium veníret \nam tum in Bpíro habiviábat) & eas res o c c u p á r e t : huic'ille *pritimum suásit, ne se movérct, & spectáret, jiquoad Alexándri fíliusregnum adipiscerétur; «sin áliqua cupiditatete raperétur in M a c e d ó «niam , ómnium injuriarum abliviscerétur, & ssin néminem acerbióre uterétur imperio.» Horumnihil ea.fecít. í‘amé-in Macedóniam profecía est, ibi crudelíssimé se gessit. Pé' tiit autem ab Eutnene absenté- ,,ne patérétur, nPbtlíppl d o m í¼ s , &famílias1nimicissiiiíos' regaí±are i aniicíssimós interire; ferrétqí¼e opern «líberis Alexándri. Qaam venlam Sí sibi d a »»ret, quám primum exércitus parárét, quos «isibi; subsidio addúcerét'.vld q í¼ ó facílií¼s fá« n e e r e t , se ómnibus -prleféctis, q í¼ i - i n o f í i - Eí¼MENES X V I I I . 279 tastillo durante el invierno. Y porque allí no podía ser socorrido, y se acercaba la primavera, dando muestras de querer entregarse, y tratando de.las capitulaciones, engaí±ó d los Lugar Tenientes- de'Antigeno,-y se puso en salvo con todos los suyos, CAPITULO VL 0^limpias , madre del difunta Alexandro, envió embaxadores d la Asia 4 consultar d Eumenes sobre si iria á recobrar la Macedonia, y se anticiparía á apoderarse de aquel estado. Hila día sazón residía en el Epiro. Eumenes la aconsejó ante todas cosas.«que se estu«viese quieta hasta que el hijo de Alexandro «fuese.coronado;y que encaso de que a:l¿uí± Â«vehemente deseo la arrastrase día Mace«donia., se olvidase dé todas las inj'urms're«cibidas, y á ninguno ¡trátase con.* rigor.-» Mas ella, ni uno ni otro hizo : porque .marchó d la Macedonia.",:.'y.:procedió -allLcon la mayor.crueldad. Envió-no obstante dp.edir-d Eumenes'•«que no consintiese que los mayores «enemigos de lacasay familia de¿¥iliporey«nasen,y los mas amigos, pereciese,ni->y que «diese favor d los hijos de Alex-a^tsdro:-jy,qke «si la. quería hacer este favor, sin dftation «levantase gente conque ir en su socorro. D e « c í a l e , que pdra faciiifa'rle, l& execMeionhai^bi-a despachado cartas circulares.diodos v «CíOmsnébant, misísse litteras, ut eí pares* « r e n t , ejúsque consíl¡¡s,;uteréntur.„ His-.rebus Eumenes pertnótus sátius duxit, si itatulísset fortuna, períre bene méritis referéntem grátiarn , quam ingrátum vívefe. aSo C O R S T í‰ í T IN E P O T I S . 1 -CAPUT TIL 1 I t a q u e copias eontráxit, belium advérsfj» Antígonum comparavit. Quód una erant Ma* cédones complúres nóbiles, in his PeucestesJ qui córporis cusios fnerat Alexáhdri, tuni autear obtinébat Pérsidem, & Antígenes, c u jnsssubv imperio phaiauxerat M a c é d o n u m r i n v-idiam'.verens , (quam-tamenerrúgcre non p ó t a i t ) sV'pot'riis ipse;aHerrígana surrimi impérii potirj&tur., quam álii Macédonum-, quorum ibi erat"jM»lt¡tado~: itf princípiis nomine- Aléxan-dri státúiU taberriácuiúm in eóqúé seliam anream; cíim--séeptrp , a c diadémate jussit 'ponij e ó q u « ffimijes^qí¼otídie - conVe'ní re » í¼t TOí dé sí¼mmTs^refeus.consíliacaperéntur:-crédehs m i nóre se irWídiá f o r e V s i s p é c l e imp¿rii,-"'hóminísqúesimulat'tóne'Alexándri-j bejlí¼mvidé'rétut admimWíáíéV Q í¼ o d •& fecit. N ¿m, tíujfn ¿ 1 ; Eí¼MEUES X V I I T . sSl «los gobernadores que permanecían fieles, «mandándoles que te obedeciesen-y siguiesen nsus dictdmenes.it Movido de estas razones Eumenes tuvo por mejor morir si así lo dispusiese lafortana) pagándolos beneficios recibidos , que vivir siendo ingrato. f CAPITULO VIL Y así juntó tropas é hizo los preparativos para la guerra contra Antigono. Y porque estaban con él muchos nobles Macedonios, como eran Peucestes, que habia sidogudrdia de Corps de Alexandro, y entonces gobernaba la Persia, y Antigenes, que mandaba la falange Macedonia: Eumenes temiendo la envidia {de la que sin embargo no pudo librarse) si él, siendo ex traligero, tuviese el mando supremo con preferencia d tantos Macedonios como allí habia, levantó en la plaza de armas de los reales una tienda con el nombre de Ale»andró, y mandó poner en ella un trono de oro, y sobre él un cetro y una• corona, ordenando que iodos concurriesen todos los dias d esta tienda para deliberar sobre los asuntos de importancia: por* que creía que seríamenosenvidiado", si des* iumbrandu los- ojos con aquellas exterioridades , pareciese que él hacia la guerra., como' subalterno baxo del nombre y órdenes de Alexandro. En efecto fué así: porque 282 COH.Nííí.TI N EFOTIS. non ad ISí¼menis principia, sed, ad r.^gia convenirétur, atque ibi-derehus deliberaréturquodam m o d o latébat; cuín tamen per etíinunura geíeréntur ómnia. - CAPUT VIH. • H ic in Para:tatis cum Antígono contuxir, non ácie instrúcta, sed in itínere , eúriique male accéptum in Mediam hiemátum coégit rediré. Ipse in finítima regióne Pcrsidu hieraátum copias divísit,-.non ut v ó l u i t , sed ut mílití¼m cogebat voluntas. Namque illa phalanx Afexándri- Magni.,. -. qua;. Asiam; peragrárat, devicerátque Persas.',•. inv eterátá¡ciun.'gloria, tum étii,m licéntiá', non; paréré se dácibuSj sed imperare* postulábate ut mine veteráni fáciunt nostri»- Itaque perípu!ém .fist.y ,nefáciantj:quod il'li feoérunt suá/intemperántiá, nimiáq-us licéntiá , - u t ómniá.perdant-; í±eque minuseos, enrn qujbus stéterintfquam adyérsu.s qí¼osféce» nnt'.iQuód si..qúis'illórum veteranírjsrnslegat -facta,,'..paria horum.cogí±osoat: í±equerem•.u'liam,j nisi tempusv iu'terésse.jádicet.;Sed ad illos •reyertar. • r,vl-.. ,wv. : lUMí‰Sfis X V I I I . 283 come no se juntaban en la tienda de Eumenes , sino en la de Alexandro, y allí se tomábanlas determinaciones, en cierta manera parecía que no era Eumenes el ¿efe, siendo así que lo disponía él solo todo» CAPITULO VIII. peleó con Antigono en el dé los Paretacos, no en batalla campal, sino sobre la marcha: maltratóle bastante, y le obligó d volver d invernar d Media. Repartió tambieu él sus tropas en quarteles de invierno por las cercanías de la Persia, no en la forma que él quería, sino como le obligaba el capricho de los soldados. Porque aquélla falange de Alexandro Magno, que habia paseado el Asia yvencido d los Persas, viendo como vinculada en sí la gloria,y acostumbrada d no hacer mas que su antojo, pretendía mandar, en vez de obedecer d sus gefes; lo qué ahora hacen nuestros Veteranos : por lo riesgo de que hagan lo qtii-áqtiellos con su insolencia y desorden, y Sean la perde todos; tanto de aquellos por quienes estuvieron, como de aquellos contra quienes pelearoniporque en quiera que lea los hechos de aquellos veteranos, juzgará que son los mismos que los de estos ¿ sin haber mas diferencia qué en el tiempo; mas vuelvo al asunto. JSlumenes país quaitorre dición efecto,quai Hiberna sí¼mpseraut nonad usumbelli, sea ad ipsórmn Iuxuriam, longcque inter se disrcss#rant. H o c Antígonus cí¼m comperísset, inteliigerétque jse parem non esse parausad ver* sáriis, státuit áiiquid sibi consíliinovi esse ap'éndum. Duce erant via;, qua éx M e d i s , ubi ille hi«mSbat., ad advc'rsariórum hibcrnácula poss"ét perveniri : qua ruin brevior per loca deserta, q ú x nemo incolcbat propter a quae ínóp i a m , céterí¼m diérum erat feíe d e c e m : illa autem, quá omues commeábant, altero tamo longiórem habébat anfráctum; sed erat copios a , omniámque rcrum abúndans. Hác si proíiciscer6tur, inteligébat prií¼s adversarios rescituros de suo advéntu, quám ipse tértiam paríem confecííset itíneris; sin per loca sola contenderé* , sperábat se imprudéntem hostem opprassúrum. A d hanc remeonficiéndam , imper á v i t , quám plúrimos utres, atque étiám cálleos comparan , post luce pábulum, prxterei cibária eocta diéruin d e c e m , utque quám mínime fíeret ignis in castiis. I t e r , quod habébat, omnes celat. Sic parátus, quá constiiuécat, proficíscitur. 2S4 C O R W E L I N E P O T T S . ••EtíMíTvres X V L T L 28f I/Oí soldados de Eumenes habían tomado /¡liárteles de invierno acomodados para darse buena vida, no para las necesidades de la guerra, y estaban muy apartados unos de oíros. Antigono tuvo noticia de esto, y conociendo que sus fuerzas eran inferiores d las del enemigo, í no cogerle desprevenido, resolvióvalerse de una estratagema. Habia dos caminos para pasar desde sus quarteles de invierno que tenia en la Media, d los de los contrarios: el uno mas corto por lugares desiertos^ despobladospor falta de agua, pero era de casi diez dias, y el otro, que era el pasagero, al doble largo por razón del rodeo, pero abundante de todo. Antigono veía que yendo por este último camino antes que hubiese andado la tercera parte de él,ydsus enemigos tendrían aviso de su ida; quando yendo por el otro esperaba cogerlos descuidados y desbaratarlos. Resolviendo pues tomar el camino del desierto, mandó hacer mucha prevención de pellejos y odres, de forrage para los caballos, y de comida cocida par a diez dias; y dando orden para que s¡e hiciese el menos fuego que se- pudiese en' los reales, se puso en marcha por el camino que habia resuelto, sin descubrir d nadie d donde pensaba ir. # 286 . CoRNEtn NEVOTIS. CAPUT IX. I 3 i m í d i a m fcré spátium c o n f é c e r a t , chm esfumói castrórum ejus auspicio allátaest ad Eujnenem , hostem appropinquáre. Convéniunt duces ; quseritur , quid opus sit fado. Intelligébánt o m n e s , tám eelériter copias ipsórum cón.trahi pon posse, quam Antígonus , aríí¼rurui yidebatur. H í c ómnibus titubántibns , & de rebus-summis desperántibus, Eumenes ait «si «ecleritárem velint adhibére, & imperáta fáj?cere , quod ante non fecerint, se rem expewditurum. N a m , quod diébus quinqué hostis •sjtran.ssise p o s s e t , se eíFecturum,utnon minúí « t ó t i d e m dierum spátio retardarétur: quarc « c i r c u m í r e n t , suas quisque copias contraher e t . " A d Antígoni autemrefrsenánduna ímpetum , tale, capit consílium. Certos mittit hómines ad ínfimos montes, qui óbxii erant Jtíneri a d v e r s a n ó r u m , hisque p.rtecepit ,.nt p r i m a nocte quam latíssimé poss i n t , ignes fáciant quam máximos, atque líos secunda vigilia mínuant, tértiá perexíguos redd a n t , & adsimulátá castrórum cousueuniine suspiciónem injíciant h ó s t i b u s , his locis ess<¡ EuMENíS X V I I I . iCAPITULO IX. 287 £?"abría andado Antigono casi la mitad del caminoy quartdóélhumo de los reales les hizo sospechar que se acere aba él enemigo, y así se dio aviso d Eumenes. Juntáronse los capitanes á deliberar sobre la resolución que debían tornar en aquella* circunstancias, v i todos les'pareció*qué por priesa que se diesen djm^tar'-'Sus tropas dispersas, llegaría-antes Antigono. Aquí no sabiendo nadie qué Eumehacerse, y dándolo todo por perdido, nes les dijo nque como quisiesen darseprie«sa, y estar obedientes d sus órdenes, lo que «no habian hetko fíasYk allí ¿los sacaría de «aquel apuro, haciendo que se atrasase la «llegada del enemigo cinco dias, que eran «los que podía haber que estaba en marcha; «Y así que fuesen por toda la comarca, y cairda uno -paitas? sus\tropas.n Ypara'- detener la celeridad dt Antigono se valió de esta estratagema.. ... Envié d algunos hombres de confianza d las faldas de los rnontes ,-que estaban ai paso por donde veníanlos contrarios, ordenándoles que en laprimeravigilia hiciesen grandes hogueras^ ocupando con ellas quantoterrenopudie.s¡en:.que en la segunda lasfueseí±disminufendo,.f£n latercera Jas apagasen casi delta-do, haciendo lo.mismol anoche sigufení¼: dan- 238 CORNÃœLTI NRPOTIS. custra , ac de eórum advéntuesse prsenuiícíJt u m : ide'mque póstera nocte fáciant. Quibus ¡mperátum e r a t , diligénter prajcéptum curant, Antígomís ténebris obortis igne.s. cotísp'idltur: credi-t.de suoadvéntu esse auditum, & adversarios illuc suas contraxisse copias. Mutat consílium & quóniam imprudentes a d o r t ó non posset >; flectit iter sujim, & illum.anfráctuní longiórem copiosa: viaé c a p i t , ibíque-,diera unumoperítur ad lassitúdinem sedánd.am!mí!it u d , ac reficiénda jumenta > q u o ¡tategriór» exé/citu decéraeret. i : t ; GAPÃœ'T'X, J O J C Eumenes cáHidnm.imperatórern vicit eonsíiió, éclfiritatémque irripedívít ejus; neqno tamen muhí¼ni profécir: N a m invídiá ducum, cum* quibus e r a t , perfidiáq.ue míiitum Macédormrn veteranórum , cum superior prasliódiscei* síssetj Antigono est déditusjt cí¼m exércitusei terante separátis tempóribus.jurásset,. se eura defensí¼rumn.ecunqí¼aindeserturum.Sed tanta fuit nonnnUórum virtí¼trnobtrectátiojUt fidein amítte'remaiIent,quam¿um'nonpróderc Atqufi hune :Antígogus , cúm ei fuísset iufestíssimus, í jXYííT..' íg$_ tío conJhacerlo que se hace en un campo motivo almemigo de sospechar que habia campamento en aquellas montaí±as, y que se habia tenidonoticia desu marcha. En efecto, Ar.tigano alistando al anochecer los fuegos, creyó que y a estaban, sobre aviso los enemigos i y que le esperaban en aquel sitio; y viendo ¡que yá nó podio, cogerlos descuidados, mudó de parecer , y¿torció el camino, metiéndose en el otro abundante nías larga iyxaMí hizo alto Un dia para que descansase la tropa, y <sé reparasen los caballos'.por no dar labatalla con la gente cansada. CAPITULO II. • "v O '.' quí Eumenes frustró con su ardid él dé Antigono,y detuvo su presteza; mas le sirvió poco : porque fué entregado d su contra^ fio popenvi'dia'dcsusmis'mos'capitánesyperfidiayde. les soldados veteranos Macedoí¼ioSi habiendo salido con victoria de la batalla,y habiéndole jurado tresvéces el exfc^itO'endistintas ocasiones, que'le-defendtria siempre,y que nunca le,des ampararía; mas fuétatitala oposición de muchos d su valor , que no repararonenpasar por desleales á trueque devengar se. Antigono, aunque estaba muy irritado contra él, contodo eso le hubiera hecho-gracia déla vida, si lop/rmitieran los suyos:porque tenia entendido que ninguno le p o dia ser^vir mas en la guerra, que ya todos veían T : E .U M E N E S 2 0 O ': Cí“RNí‰LII N EPOTIS. conservásset, si per suos esset lícitum , q u ó d ab nujlo.se plus adjuvári posse intelligebat ia bis r e b u s , quas impéndate jam.apparabatómnibus. Immiré'batit. enim .&leuaus JLysímac h u s , Ptoicmaíus j ó p í b u s j á m valéntesy eum quibus ei de sumrais rehuscrafc dLtnicándum¿ Sed non passi sunt h i , qui eirca e r a n t ; quód vidébartt • , Eumene r e c e p t o , omnes. prae irlo parvf fmúros. Ips.e; aiQtem Antígonusádep erat incénsus-, ut nisi magnaspe maximáíum rerura leníri.non pos,set. .y,-.. T CAPut x-J. Xtagneeum-.eTinm ideustádíaiTí dedísset, 8e prarréctus- custódum quarsísset, qtíemácimodurnséTvári úelhú\úí. acirrimam> -inquit) le&nem.'autferocíssimttmelephíntum. Non* dumenirr* sfatíí-fiíatyser.váret e u m n e c ne; ~Veniébat. autem ad .Eamenem utrámque"geni;s h ó m i n u m : &.qui prepter odium fYsctum óculis ex -ejus easir cápere vellent r & qui- propter rvéterem ainicítiam eóllcjqui, consola.nque c ú perent t- multi étiam, qui ejus formam eognós* cere studébanr, quaí¼í esset: quem ..támd'ií¼Â» tamque valdé tim-uíssent, cujus irrpernície p ó sitam spem habu'íísent vi£tória%\ . r EuMENEf X V í I í . 2 0T te amenazaba. Porque iban d echarse sobre él Seleuco, LisimaCoy Plolomeo, que se hallaban pujantes, Iosquales le habían de disputar con las armas el mando supremo. Mas los que tenia cerca de Su persona no se lo consintieron, viendo qui si Eumenes entreba en sil gracia^ lodos ellos serian estimados en poco en su comparación. Y por otra parte él mismo Antigone estaba tan irritado j qui solo esperando de Eumenes los mas Seí±alados servicios se podría mitigar. C A P I T U L O XI. (Y* . JL así quaiido íntigono le niando meter en prisión, habiéndole preguntado el alcayde en que forma queria que le tuviese preso ? le respondió ¿ que en la misóla que á í¼n león f u riosísimo ó á un ferocísimo elefante , porque aún no había resuelto si le daría Id muerte ó no. tbatile dver d su prisión dos suertes de personas: Unas, que por la mala voluntad que le tenían > deseaban apacentar sus ojos con la vista de su desgracia: y oirás qUe querían hablarle y consolarle en atención d la amistad que antiguamente habian tenido: también entraban muchos solo por ver y cofiocer de vista al que por tan dilatado tiempo les habia Causado tanto terror y espanto, y en cuya muerte habia tenido puesta la esperanza déla victoria. T a 292 CoE .NHI.II - N E P O T I S . At Eumenes , cí¼m diútií¼s in vínculís esset, ait O n o m á r c h o , panes quem summa ímpérii erat custodia:, « s e m i r á r i , quare jam tértium « d i e m sic tenerétí¼r; non enim hoc conventre «Antígoni prudcntise, utsic se deuterétur v i e n t o , quin aut intérfici, ant missumfieri jubS« r e t . Hiccum ferócií¼s Onomárcho toqui videnretur, quid tu? inquit, ánimo si isto eras, « c u r non in praelio cecidísti p ó t i u s , quám in «potestatem inimíci ver.írcs? Htiíc Eumenes, «í¼timam quidem istudevenísset! inqirit: sedeó « n o n áccidit, q u o d numquam cum tortióre sum « c e n g r é s s u s : non enim cum quoquam arma « c ó u t u í¼ , quin ís mihi succubúerit: non enim «virtftte hóstiuúm , sedamieprum p e r f i d i a d é c i « d i . « N a q u e id falsum. Natn & dignuáte fuit honesta, & víribus ad labórem feréndum firm i s , í±eque tam magno c ó r p o r e , quam figura veaí¼sta. CAPUT XII. 3 D e h o c Antigonns cí¼m solus consritúero non a n d e r c t , ad'consílium rérulit. H í c cura pleríque omnes primó perturbad admiraréntur, non. jam de e o samprum esse supplf* E ÃœMESES XVIII. .293 •Más "Eumenes viendo que su prisión se dilataba mas que él habia pensado , habló con Onomarco, que era el alcayde, diciendo: «que «estraí±aba como de x aban correr y ¿i el ter«cer dia de prisión, teniéndole ae aquella «manera: que no cabla en la prudíncia de v¡ Antigono el aprovecharse tanmalde su venacimiento, sin mandar, ó darle libertad, ó •¡•¡matarle. Onomarco, juzgando que este i e n »guage era demasiado altivo, l e d i x o : cómo té «si teínas tanto ánimo, no escogiste morir «peleando antes que venir ápoder detu.ene«migo? Euroenesie respondió entonces: Ojala «hubiera tenido yo esa fortuna! mas no fui «tan dichoso;porque nunca peleé con otro mas «fuerte que yo, no habiendo jamas medido las «armas con alguno que no le venciese, y si «estoy preso, no es por el valor de los enemi«ges, sino por la deslealtad y perfidia délos amigos.» Y no mentía, porque era de buena presencia, de Juerzas robustas para tolerar las fatigas de la guerra, aunque mas agraciado que corpulento. t C A P I T U L O XII. •N. atreviéndose Anligoiio á disponer por sí sola de Eumenes, dio parte á su Consejo. . Por lo pronto,todos se alteraron, extraí±ando que aiin no sé hubiese castigado á quien así ; los habia maltratado por tantos aí±os, qye c i u m , a quo tot annos ádco esset male hábiti, utsapf e ad desperationern forent addí¼cti, quique máximos duces interfecisset: denique ín quo uno esset tantí¼m, u t , quoad ille víveret ipsj secúri esse non possent; interfect o , nihil habitnr¡ negótii essen*. p e s u é m ó , v>si •¡tilli réáderet salútem, qnaerébant, quií-us vamícis esset usurust seseem'mcum Euw.ene afud eum non futuros.•>% H i c , cognita consí]¡¡ voluntóte, tamen usque ad séptinuim diem deljberándi sibi spátium relíquit. T u m auiem, cí¼m'jam vereretyr, ne qua sedítio excrcitus orir|tqr, vétuit, ad eum quemquam adraitti, & quotidiánum victum amovéri jussit; nam negábat Se ei virn alJaiurum, qui idiquándo fuísset amícus. H i c tamen non ámplií¼s, quam trí— duum fame fatigátus, cí¼m castra moveréntur, insciente,Antigono, jugulatusestá custódibus; 294 C O B . N E I . I IN E P O T I S . C4PUT VIII S i c Eumenos annfirum quinqué & quadrá-» ginta, cum áh antío vigésimo ( uii suprá b s * téhdimus ) septenv'annds Piiitíppo apparnís... set , .& trédecim apud- Alexahdriim éúridern ""'locum dbtiní¼isset: iri bis Uhi équitum alas "•prasftiísséí: pbsy aute'm Aíexándri Maghi ErjMFfJES X V I T í . ¿9? los'habia puesto muchas veces en términos ele desesperar ,y dado la muerte dsusprincipales capitanes; siendo por otra parte tan de temer por sí solo, que mientras él viviese, no podianestar seguros; quando por el contrario -quitándole del medio, quedaban vencidas todas las dificultades. Por úuimoúe prgítitta'¿>an; qué amigos habia de tener .si le c o n s e r vaba la vida? porque ellos no habian de estar con vél en compaí±ía de Eumenes. 'Antigono,. vista la resolución de su Consejo, todavía se -reservó tiempo basta el di a siete para deliberar sobre ello. Entonces, temiendo yaque se •levantase alguna '.sedición en el exército, dio orden para que d nadie dexasen entrar dver -d Eumenes, y no le diesen de comerá, porque .decía, que,no'habiade.derr amar la sangredel que en otro tiempo habia sido su amigo. No obstante después de fiaber sufrido el hambre tr.es dias., le degollaran los guardas almar<~ char al campo sin que Antigono lo supiese'.; C A P I T U L O XIII. dtsí acabó Eumenes d los quarenta y cinco aí±os de edad, habiendo venido d poder de Antigono, no por el valor de este general, sino por la perfidia délos soldados Macedonios. De edad ¿le veinte aí±os hasta los veinte y siete, sirvió d Filipo en la forma que dexo dicho arriba: prosiguió en el mismo em- 2o6 CoaSfEtn mortem írhperátor exércitus duxísset, summó*s« que duc.es partim intérfeeísset: captus non Antígonr vírture, sed Macédonum perjurio, talem hábuir éxitúm vitar. D e q u o quanta fúerit ó m nium opínio é ó r u m , qui post Alexándrum Magnum.Reges sunt appelláti, ex boc facíllime. pótest judicári, quod c e r n o , Eumene viv o ¿ Rex appellátus e s t , sed Preeféctus.lidem ipost hujus occasum statim rcgium ornátum, .noméuqiae sumpsérunt: n é q u e , q u o d inítio pracdicárant, se Alexándri ¡íberisregnutn servare , id pra;stáre v o l u é r u n t : & uno propugnató.re .subláto, quid sentírent, aperuéruat. Hujus' scéleris. príncipes fue'runt. Antígonus, P t o l e m « u ? , Seléucus, Lysímichus-, Cassáníler.'Antígonus autem Eumenem mórtuum propínquis ejus sepeliéndum trádidit. Hi militan, -ho.nestóque fúnere, comitánte toto exércitu, iiumavér.unt, dssaque ejusii^Gappadóciam ad .•matíem , átque u x ó r e i r i , ' U b e r ó s q u e ejus dé» pmránda cíitáruHt, . , • •'> N E P O T I S . . • ÃœtriiENEs X V I I I . '297 pleo en vida de Alexandro por espacio,de trece, mandando en los últimos una de las dos alas de la caballería. Después de la muerte de Alexandro mandó exércitos, y venció ó mató d los capitanes mas famosos. Qttángra 11 concepto habian formado de Eumenes los qm se intitularonreyes después de la muerte del gran Alexandro, se puede conjeturar muy fácilmente avista de que ninguno de todos ellos tomó este título mientras Eumenes vivió, contentándose con el de gobernador; mas apenas faltó un contrario tan temible, quando usurparon el nombre y las insignias reales, sin querer cumplir lo que habian publicado al principio, que era, que guardaban el r e c río para los hijos de Aléxandto. Y quitado del medio Eumenes, que era el único que en la realidad los defendía, descubrieron sus intenciones. Los que mas se seí±alaron en esta usurpación fueron Anti^ono , Ptolomeo, Se— lenco, Lisimaco y Casahdro.Mas Antigoito entregó el cadáver de Eumenes ásus parientes para que le dieran sepultura. Estos le hicieron su entierro militar con^decencia, acompaí±ándoletodo el exército, y cuidaron de • enviar sus huesos d Capadocia d su muger $ hijos.. 298 C O R N E í I IN E P O T I S . P HOC ION. CAPUT I. ^Phocion Atlieniensis. Etsi sa:pe exercítibus prajfuit, suromósque magistratus c e p i t , tamen multó ejus nótior intégriías est vita, quam rei militárís labor. Itaque hujus memoria est pulla :iil-jus auferó magna fama: ex quo cognómine Benus est appeilatus. Fuit enim perpetuo pauper , cí¼m ditíssimus esse posset propter frequéntes delátos honores, potestatésque sumaras, -quas ei a pópulo dabantur. H i e . c í¼ m a R e g e P.hí¼íppo muí±era magna: p e cunia: repudiátet > legavíque bortaréntur accíperé , simúlque admonérent, s i i p s e h i s fácilé caréretj líberis tamen suis prospíceret, quibus dilfiefie e«set in summa paupertate tantam patérnam túeri glóciam: his ille; « s i me i símiles « e r u n t , ídem h i c , inquit; a-géllus illcs alet, « q u i me ad hanc dignit^tem p e r d ú x i t : sin "dissímiles sunt futí¼ri, nólo meis impénsis "iilórum a l i , augeiíque luxúiiam. FociW XIX. 299 POCIí“N. CAPITULO I. JP^opion, natural de Atenas, aunque fué muchas veces general de las armas, y tuvo los empleos mas honoríficos, con todo es mucho mas conocido por la integridad de sus co ttumbres, que por las hazaí±as militares. De éstas no ha quedado memoria alguna, y de aquella dexó grande opinión y fama , por lo qual mereció el sobrenombre ¿rV Bueno. Tuda, su vida fué pobre, habiendo podido ser muy ricq con los muchos empleos y cargos supremos que el pueblo le confirió. En cierta ocasión desechó unagran suma de dinero que los Embaxadores deFilipo le ofrecían de regalo de partedel rey su amo,Instábanle ellospara que la admitiese, poniéndolo por delante, que'yd que á él no hiciese falta, debia á lómenos mirar por sus'hijos, que con dificultad podrían conservar lamucha gloria que heredarían de su padreen medio de una sumapobreza. Mas Focion les respondió: «Si mis hijos se pare«cieren dmí, este mismo.palmode'tierra que «me subió d la alta dignidad en que me veo, "bastardearamantenerlos; mas si kan de «degenerar de quien son, no quiero cebar y "alimentar d mi costa sus desórdenes.» _¡ 3©o C O R N E U IN E P O T I S . CAYUT II, dcm cúm prope ad annnm octogcsirnum próspera pervenísset forií¼na , exrrémis tempóribus magnum in ódiurá pervénit suórura cívium. Primó q u ó d cum D é m a d e de urbe tradénda Antípatro consénssrat, ejusque consílio Demóstenes cum céteris, qui bene de República metéú existinubántur, plebiscito inexílium erat expúlsi. í‘ e q u e in eo solúm off é n d e r a t , q u ó d patria: male cónsulúerat, sed étiam q u ó d amicítiae fidem non pracstíterar. N á m q u e auctus, adjutúsque á Demósthene, eum, quem tenébat, ascénderat g r a d u m , cura -advérsus Charétem eum subornaret: ab eódeth in judícíis, cútn cápiúscausam díceret, defénsus aliquóties, liberátus discésserát. Hunc non solúm in periculisnen d e f é n d i t , sed étiam pródidit. Cóncidit autem máximg. uno círmine: q u ó d , cum apud eum summum esset impérium pópuli, &NicánQremCassándri prseféctum iusidiári Piraeeo Atheniénsium á D e r c y l l o mqnerétur:. idémque pastuláret, ut proyidéret, ne commeátibus cí vitas privare.tur: hic , audiénte p ó p u l o , Phócionnegávitesseperículum, seque F O C I O N XIX, CAPITULO II. 301 fin, no habiendo experimentado iiingun contratiempo hasta la edad de casi ochenta aí±os, vino á ser el objeto del odio é indignación de sus compatriotas por el trato que hizo con Datames de entregar la ciudad de Antipatro.Tambien contribuyó par a hacerle odioso el destierro de Demostenes y otros que estaban reputados por ciudadanos beneméritos, el quai decretóla plebe por consejo de Focion. No solo ofendió entonces los ánimos porque miró mal por los intereses de la república , sino también por la poca fé que guardó con su amigo. Porque Focion habia subido día dignidad en que se hallaba con la protección y favor de Demostenes, {que le promovía dios empleos para haceroposición áCa* res)y en algunas causas capitales había salido libre defendiéndole este famoso orador. Y en pago de esto, no solo no sacó la car a por él, viéndole en peligro, sino que antes le fué traidor. Mas la causa que mas influyó en su caída, fué que teniendo él el principal mando de Atenas, y avisándole Dercilo de'que Nicanor, Lugar Teniente dé Casandro; intentaba toniar por sorpresa el puerto de Píreo, y pidiéndole con instancia que tomase'alguna providencia, para que no cortasen los vive, res á la ciudad Focion aseguró 4 vista de } Jfyías. al %Q2 CORNKLII NEPOTTS. ejus reí óbsidem fore , pollícitus est. í‘eque ita multó post Nicanor Piraseo est potítus Ad quem recí¼perándí¼m, sine q u o Athéna; omni río esse non possunt, cí¼m pópulns arinátus concurrísset, ille non m o d o némínem ad arma v o c a v i t , sed ne armátis¡quidem prxásse vóluit* CAPUT til. J Q , tant e o témpofe íthénis dtíae factiónes: quarum una pópuli causam agébat, altera optimátum. In hac erant P b ó c i o n , & Demétrií¼s Phaléreus. Harum útraqí¼e Macécionuul patrocíhí¼s nitebatur. N a m populares Polysperchónte favébant, optimates cum jCássándro sentiebant. Interim á Polysperchónte Cassatider Macedóniá pulsí¼s est.-Quo factopópí¼luí superior factus , starim dlices adversaria: fact i ó n i s , cápitis damná.tos patria pepulit: in his P h o c i ó n e m j & Derriétrium Pbaléreí¼m : deque ea re legatos adPolyspercbóntemmisif, qui ab e o péte.rent, ut sí¼a decreta confirmare!.. Huc e ó d e m proféctus est Phocion. Q u o ut venir* causam apud Philíppum Rcgern verbo , reipsá quidom apud Polysperchóntem jiíssus est dícere : namque is tum Pvegis rebus prseerat. Hic . c í¼ m a b Agnónide aecusátus esset, q u o d Pira:- todo el pueblo , que no habia qué temer,y que lali.a por fiador de lo que decia. Sin embargo Wcanar se apoderópoco.déspues del puerto, y habiendo acudido los Atenienses días armas para qchar de allí dios enemigos, porqué Ateí±as en ninguna trtdnefa puede pasar sin él: Focion no solo no tocó al arma, sino que ni aun quiso ponerse al frente de los ciudadanos, que por sí mismos se habian puesto en armas. C A P I T U L O III. F O C I O N XIX. 303 "Eistaba entonces Atenas dividida en dos facciones: launa llevaba la voz del pueblo, y la otra la de los nobles, de la quai eran Focion y Demetria Felereo. Ambas estaban fomentadas de la protección de los Macedonios, favoreciendo el pueblo d Polispercon, y los principales d Casandro. En esté estado Polispercon echó de Macedonia d Casandro, con lo quai quedandoe ¡pueblosuperioral punto condenó d muerte las cabezas, de la facción contaría, y entre ellas d Focion, y d Déme-, triff.Falero,obligandolos por este medio d salir dé. su patria, y envió cmbaieadores d Polispercon, solicitando ta aprobación de todo lo hecho. Focion marchó también allá, y apenas llegó, le mandaron dar sus descargos, según sanaba ante, el rey Filipo - mas en la realidad ante Polispercon que mandaba el reyno. Habiéndole entonces acusado Agnonis de r 3©.4 C ORKEIII -N EPí“TIS. eum Nícánori prodidísset, ex .consílí¼ sénteíi* tía in custódiam conjéctus Athénas dedúctus e s t , ut ibi de eo légibus-fieret judicium. CAPUT IV. H u c ubi pervénrí¼m est, cí¼m propter act5tem pédibus jam non valéret, vehiculóque p o r t a i e t u r , magni cencúrsus .sunt f a c t i : cura álii reminiscéntes véteris fama:, ¡etátis miseferéntur , plúrimi vero irá exacueréatur-ptopter proditiónis suspiciónem Pirseei, maximéque quod advérsus pópuli cómmoda in senectúte stéterat. Qua de re ne perorándi quidem ei data est facultas, & dicéndi causam. Indejudício , Iegnimis quibusdam c o n f é c t i s , dainná* t u s , tráditus est úndecim v i r i s , quibus ad supplícium,' more Ãœtheniénsiura públicé damnáti tradi solent. Hic cí¼m ad mortem ducetetur , obvius ei fuit Jtmphyfetus, q u o familiáriter fúerat usus. Is cí¼m iácrymans dixísset: >jO qnám indigna «perpéteris.j P h ó c i o a ! hic Ule, at non inopi« n a t a , inquit: hunc enim éxitum pleríqúe «clari viri habuérunt Atheniénses." In líos'tantum fuit ódium tnultitúdinis ,• ut nemo ausussit eum líber sepeliré. Itaque á servís sepultas esf. haher entregado d traición el puerto de Pi- reo d Nicanor, le arrestaron de orden del Consejo, y le llevaron ala ciudad d¿ Atnas dondt le hiciesen proceso según las leyes. t : F O C T C W XTX,. 30 ( 9 C A P I T U L O IV. j í su llegada d Atenas, adonde le condujeron en un carro ,pofí]ueya no le permitían los aí±os andar dpie, acudió mucha gente d verle. Algunos, acordándose de su antigua jama, tenían lástima del infeliz viejo 5 pero •les, nías Se mostraban^.muy irritados-contra él por la sospecha de\traycion en la entrega del puerto de Pírea, y en especial porque en M "vejez se habia declarado contra los intereses del pueblo. Y así ni aun le permitieron hablaren su favor,-ni dar sus descargos, y después de hechas algunas formalidades del derecho, le entregaron d los once varones ; en cuyo poder los Atenienses acostumbraban áp»' .ner afosque el público cojtdenaba á muerte, Quando le llevaban, áf suplicio^ h salió-al encuentro Enfileto, que¡habia sido su nntimo amigo,y le dijo llorando \nAyFocion,\quán •?\ í ,ftazonp:adects\:h le .que Eocimí le res^.?5,pondió.s- Na me coge de,[susto ¿ parque/cste ^paradero ->han. tenido los mas de los, ei clare»s n ."cidps-Aíenie'MseswtEiía; tan grande .el odio delvúlgo, contra ffociqnt que ningún libre se atrevió ádarle sepultura > y asile enterra- , Y 3Q6 C O R Â¥ í‰ í I I ~ N E P O T I S . • i . ' :'" 1 1 . ' o ; ; CAPUT I. • >••« .V. • ; ; -'••!-\'..'T\:t - . - j ímoleon--••G&rfowhias;,'Sine dub?o ;mágnris :.ómnium: judício b i d vi.r 'éxítitife Námqiié huie •uní cóntígit,' quod tíesdo^att ulli'y út- Se pá*-triahv, in•.qtiwer^rijtaby^e^préssám'á'' ty raTí^ iDociliberaret,' &:'.a"^}*KicíKí6y'"qtíi'rjtó aHXílib eratviríis.aas^ •invetéíáVafe* sérvitutOrn dépeJferet td.tamquéi S i c í l i a A i m u l t a s ' annos wltoVlhr¿* $^ro ;^^Barbarí)io ^óppYés $a%V«ito^adveí±'ttí-% ptfetinura^TBSTifáemi^áVíin>his"r^i»«^'Sínf' plict fortuna connlct&tus ¿si", §t-" id\quo<$ dlf'ficílMis vpoVáíúr-j ''•tosalfoi ^ é f l í± í í s ^ í¼ w t ^ b u f l Tdam^qOTm^adídf^^^rtóoáte^^^ft .ejus^fmtenvT'imóphan ^y 'dtiso ^Ãœo.í-^rliH&de*-Jéetusi jKtJyrálniHderfi peif''-mílkfcs\liM^^SiJárió^ ^ieeup^SjBts, pahic ^p ^uereg&iposset'és 'séí tari'-tiwn' ábfaitv soeietáw ' •sWte«s y? ét «2n Vetí¼léi'ft .-siióiam-ití-sií¼i^ Uber«fafttif<ftatiis' sátóti ttiw'-jpí¼rérírlégibas f q t i f t r n i m p e r a r ^ ; Mfátras »díiiae.Mt.¡ -.V SW. *V.A%V.¿<£'. \Vu.b h OVJ.--.> i H a c mente per harúspiceín y ^©táí±iuWnl > : ! , : i s h í, , , .: TlMOíBON X X . , 307 TIMOLEON. C A P I T U L O I. ^J/inioleon, natural de Corinto, fué sin duda hombre grande djuicio de todos. Porque logró lo que-no sé si algún otro pudo Conseguir, que fué libertar á la patria que le dio el ser, de la opresión de un tirano: sacar d Zaragoza, d cuyo socorro le enviaron, de la esclavitud, baxod'e la qual ge mi a y d habia mucho tiempo: y finalmente re sitiar con su llegada al estado antiguo d toda la Sicilia, de que muchos aí±os-atras estabapadeciendo-los daí±os de la guerra, y se veía oprimida de los bárbaros Y aunque algunas veces íe fué contraríala fortuna, supo proceder {contra lo que comunmente vemos") con.mas\¿ordura en la prosperidad que en las desgracias.Y así quando su hermano Timofanes, siendo nombrado por general por los Corintios, tiranizó á su. patria con el ausilio.de las tropas extr.anger as-.Timóle on , pudiendo participar de i a. dignidad, real, estuvo tan lejos de acompaí±arle en su delito, que prefirió la libertad de sus compatriotas á la vida de su. mismo hermano; y tuvo por niejor obedecer días leyes de su patria , que mandarla. >• Con este modo de pensar hizo dar muerteal . q u e á f f í n e m , cui s ó r o r , ex eísdem paréntíbus nata, nupta erat, fratrern tyránnmrPinterficiéndumeuravir. Ipsérion m o d o mánus non áttulit, sed ne adspícere quidem fratérnum sanguínea» vóluit. N a m ,' duin res cjbnficerétur, procul in presidio f u i t , ne quis satéles posset suecúrrere. H o c . prseclarUsimuní- ejus-fácinus "non parí m o d o probatura ésf abómnibusíNori,ní¼lli énim lassam ab eo pietatem putáb\an.{-, & invídia laudem virtí¼tisobíerébant^Matejr'veró pos id factum í±eque, d o m á m advsé, fílium a d .rnísit, rteque adspéxit , quin eum fratricíd.am, impiámque detéstaos eómpelláret.Quibus re? ¡bus, ille ádeo est cerrimótus, ut Hteun^nquám vitas finem faceré voláerit, atque ex.ingratóruinhómiaúmconspectu morte d e c é d e r e . ! T 308 , C O R S T E M I 'N E P O T I S . CAPUT JL-vw Interim Dione Syracásis interfecto,- D i o n y ;sius rursus'' 'Syrací¼sárum potítus , é s t : . cujas adversárii o p e m a-' Goríritbiis petiérunt, dup•cémgue' , quo in'bello uteréntur, postularan*. dHuc'.Timóleon missus mcredíbilí felicítate Dio* nysiukii, tota Sicilia dépulit. C u m interfícere p o s s e t , n ó l u i t t u t ó q u e .ut Goríntfeum perveoir.eti erjecit: q u e d u t r o r ú m q u e Dionysidruní 1 ; 1 'TlMOLEOfr X X . 309 tirano su•hermano, valiéndose para estode un adivino, pariente-de ambos , por estar casado con una hermana de ellos de padre y madre: porque él no solo í±oquisovnanchar sus manos en la sangre fraterna, sino que ni aún quiso verla derramar; y así, mientras se le daba muerte, se estuvo lexosde allí en el cuerpo de guardia para que ninguno de los alabarderos acudiese ásu socorro. Este hecho tan heroico nofué recibido de todos de la misma manera: nofaltando quien dixeseque habia violado la piedad, y le quitase por envidia la gloria de su virtuosa acción. Y su-madre después de este suceso jamás le d¿ó entrada en su casa, le. llamaba siempre que le veía, fratricida é impío, echándole mil maldiciones. Esto, hito en él tanta impresión, que algunasvéées estuvo par quitarse la vida, y huir conlamuerte de parecer entre los hombres ingratos^ CAPITULO 11. JE« este intermedio mataron á Dion en Zaragoza , y volvió d apoderarse Dionisio de la ciudad. Sus contrarios pidieron socorro dios Corintios, y un capitán que mandase las tropas. Habiendo sido enviado allá Timoteonycm incréiblí± felicidad echó al tirano He todala Sicilia. No le quiso matar, aun? quepodia^anfáslefacilitó el retiro áCorinto, en átencian^á que Jos dos- Dipttisios h/tbiaa 3íO CoRNELTI N E P O T í S . ópibus Corínthii saepe adjuti fútrant." Cujusbéni^nitátis mernóriam volébat e x t á r e , eámque prx.clárem victoriain ducébat, in qua plus e s set cleméntias, quám crudelitátis: postremo, ut non solí¼m auribus acciperétur, sed étiam ¿culis cerne<étur,quem & ex quántoregnoad'quam fortuuam detrussísset. Post Dionysii decéssumcum ícete bellávit, qui adversátus fúerat D i o n y s i o : quem non odio tyránnidis dhsensísse, sed cupiditáte,.indicio fuit, quod ipse, expulso Dionysio impérium dimíttere nóiuit. H o c s u p e r i t o , T i m ó l e o n máximas copias Carthaginiénsium apud C r i m é s sum Humen fuaávit., ac satis habére coégit, si 'licéret A f r i o m obtinere, qui jam complúres annos possessiónem Sicilia: • tenébant¿ Cepit étiam Míimércum ltálicum d u c e m , hóminem bulucóstim , & p o t é n t e m , qui tyránnos a d jútum iu. Sicíliam venerar. 1 CAPUT III. turnitatem belli non solí¼m regiones', seo étiam urbes desertas v i d é r e t : conquisívit* qu.04 p ó t u i t , primum Sículosj deíndé C o - ,-T WS'LEON X X . "' 3Tt socorrido, muchas veces á. los Corintios,y qúeriálimoléoii.corresponder agr adecidod aquel beneficio,fuer a de que pensaba que nosepodia llamar' esclarecida aquella victoria ,en que no se hacia mas lugar d la clemencia que d la.cru&ldad\, y también quería, que no solo se.óyese, sino también se viese con los ojos d quien''había- vencido, y d qué extremo había reduc§do.á. un tan granare¡y. •. Después que Dionisio, se retiro de Sicilia,' tuvo, guerra Timoleon con Icetas, que habíahecho oposición al tirana» mas aunque le veía y a echa/do\ de, toda la tierra, no por eso quisodexar las armas: .enlloquemanifestó,-que nai las habiatomado por aborrecer la tiranía, sino antes bien porque él aspiraba d ella.Timoleon le venciOf-y después puso enfugajúhto al rio Crinfeso un grueso exército de Cartagineses, haciéndoles contentarse, con que no se les inquietase-en la posesión de la ífrica, siendo así que .tenían y d habifi mucho tiempo la de la Sicilia.-Tambien hizo prisionero dunca-,, pitan Italiano llamado Mamerco, muyguer-< reroy poderoso, el quaV-habia venido d Sicilia en, socorro de Ios-tiranos. \ . . - . C A P I T U L O ' , III. jLJ?espwes ete,estas victorias}, viendo qué tan.¿dtlitadas guerras habian dexado yermas xegiqnes- y'aún también ciudades, bus— tí fP.grJMC?, ifijg*t M^.° fkf.. naturaljs^ del ' " V 4 s iX s tíotho arcesivit colónos , q u ó d áb his -Innítjo S\ racúsae erant conditae. Cívibus v e t é ríbus sua restituir , uOvis bello vacuefác* tas possesiónes divísit , í¼rbium mcenia d i s j é c t a , fánaque deléta refécit , civitátibus leges , libertutémque réddidit. E x máximo b . l l o tantum ótiurn toti ínsula conciliávtt, Ut hic cónditnr úrbium eárum, non illi, qui inítio, deduxérunt videretur. Arcem S y r a í ú s i s , quam ínuniefaf -Dionysius ad urbem obílléiidam , f u n d a i r . é n t i s disjécit t c é t e - ¡ ra tvránnidis propuguácula demólítus est, | deditque o p e n m , ut quam mínime multa yestígia servitútis ruauérent, 1 3ta C O B . N E I . I IN E P O T I S . C í¼ m satis esset o p i b n s , nt étíam invítis imperare posset , tantum autem habéret amórem ómnium Siculórum, ut nullo recusante regnunv o b r i n e r e t , máluit se d í ligi j quam métí¼i. Itaque , cum primí¼m pótuit , impérium 'depósuit , & ' privátus Syracúsis , quod réltquum vita: f u i t , vixit, í‘ e q u e vero id imperíte f e c i t : nam, quod céteri Reges imperio p o t u é r u í± t , hic benevoténtia ténuit. Nullus nonas huic défuit í±eque postea res ulla SyractSsis ges*3. est públice dé qí¼a prií¼s sit decréturn, quam T i m o k ó n t i s senténtia cognita. N u l Ilus u.nquam corrsílium non m o d o antelatum, sed ríe cpmparátum «juidem esi. N e ; 'T IMOISO » X X . 313 fiáis , que pudo encontrar : después, porque los Corintios habían sido los primeros pobl adores de Zaragoza, traxo deCorinto colonos. Restituyó todos sus bienes d los ciudadanos antiguos, repartió entre los nuevos Las posesiones que habían quedado sin dueí±o, por haber muerto en la guerra , reparólos muros de las ciudades desmanteladas y los templos, que estaban arruinados: y restituyód las ciudades sus leyes y libertad. Dexó toda la isla tan sosegada y pacífica después de una guerra tan sangrienta ,-que mas parecía 1 7 moleon el fundador de todas aquellas ciudades ¡que losque traxeron los primeros colonos deCorinto. Arruinó desde los cimientos lafortalezá que Dionisio habia fortificado para dominar áZaragoza: demoliótambien las demas fortificaciones de los tiranos, y procuró que no quedase rastro de la servidumbre. Hallándose Timoleon t'an poderoso, que podía hacerse Soberano, aunque no quisieran,y siendo por otra parte tan amado de todos los Sicilianos, que ninguno lo rehusaría, con todo eso quiso.mas ser amado que temido; y así luego"que pudo hizo dex ación del mando, pasando el resto dé su vida en Zaragoza comoparticular. En-lo qúalobró con mucho juicio: porque consiguió por la via del amor, quanto echó los otros reyes por la del poder. No menos ningún honor: ni se tomó resolución en sosa alguna sin saber antes el parecer de ? 3T4CoB.SET.fi, NEPOTTS. que id magis .benevoléntia f a c m n v e s t , quara prudéntia. y. -;• • . " CAPUT !V. i JL~í'c cí¼m áltate jamprovéctus essej-,, síns. UÃœo morbo, lúmina oc^lófium, arnísit. Quam, calamit^tqm.ita ; modérate';' tulit ,. ufo í±eque", ^urn queréntem qujs^quAnv áuuierit,.. í±eque eó minus-privgtis,, pub)icís<jiie rebus interfúerir. Vhenie1í±t^.^p^e^. JQv.^eá1tkuia^ cí¼m ibi eoncílium p ó p í¼ l i haberotyí. . propter valetú-, dinem vectusjuméntis junctis,,. atque ¡ta de v e h í c u l o , qua: videbantur ,. dicébat; í±eque h o c illi quisquam tribuébat supéibia?. Nihil enim unquam, í±eque, íqso,leri¿ , 'í±eque glorió— sum. ex oré ejus éxiit.^Q.ui quidem., cí¼m suas, laudes auáuét predicári ,, ,,numquam áliucf d i x i t , quám » s e in eá re máximas Diis gratias « á g e r e , . atque ,habére, quod , cí¼m Sicíjiam «recreare constituíssent,, tum se potíssinium, « d u c e m ; esse vqluíssent .j) Nihil enim rerum humanárum sine Deórumnámine geriputabar. Itaque suar domi s a c é l l u m i W ; > . a T ¡ a í cqns.titáer a t , idque sanctissíme colebat. : r c 3( i :i "' 2> í. Titnoleon: no solo no prefirieron jamás el consejo de otros al suyo; sino que ni aun le compararon con él. Y no debió esto mas al afecto que le tenían, que d su prudencia. X T I M O I B O H V X X . CAPITULO IV. Siendo Timoleon de edad ahanzada, perdió la vista sin enfermedad alguna. Llevo este trabajo con tanta paciencia, que nadie' le oyó quexarse, ni dexó por eso de atender, como antes, d los negocios del común y particulares. Quando había junta del pueblo en el teatro, iba allá en una litera por su falta de vista ,y desde ella daba su parecer , sin que ninguno lo atribuyesedsobervia:porque ¡amas salió de su boca palabra altanera 6 vanagloriosa. Antes bien, quando oía los elogios de sus hazaí±as, nunca dijo otra cosa, sino «que daba con el corazón y con la boca nías mas rendidas gracias d los Dioses por: «haber querido encomendarle d él, y no d «otro el alivio de la Sicilia, quando fué su «voluntadponer remedio dsus males.» Porque creía que todos los.sucesos humanos sucedían por disposición divina. Y así: habia hecho en su casa un oratorio diafortuna, y le miraba con el mayor respeto. 3i6 C O R N E L I IN E P O T í S . 6ATUT V. d- hanc hóminís éxcelléntem bonhátern mirábiles accesserunt casus. N a m praslia má-. xima natáli die seo fecit órnnia: q u o íactum e s t , ut ejúsdem natálem festum haberet universa Sicilia. H u i c quidam Taméstius, homo pétulans, & ingrátus, vadimónium eí¼m vellet i m p ó n e r e ; quod c u m u l o se l e g e ágere dícer e t , & complúres concurrissefít, qui procacitátem hóminis mánibus coerceré conaréntur, T i m ó l e o n orávit omnes,rie i d fácerent:.nazm« q u e , id u t L a m é s t i o ceterísque lícéret¿ se «máximos labores, sí¼minaque adiísse perícu« l a . Hanc enim spéciem libertatis esse, si ó m «nibus; quod quisque vellet ,-legibus experíri «licéret.»'' í d e m , eí¼m quídam Laméstii sí milis, nomineDemasBetus, in concióne pópuli de r e bus gestis ejus detráhere cospísset, ac nonnú11a inveherétur i n T i m ó l e ó n t a , dixit «nunc d e « m u m se.!»pti,esse damnátum. Namque h x c a « D i i s immortalibu^semper prec4tum,ut taleni «iibertátem restití¼erent Syracusánis, in qua «cuívis l i c e r e t , de q u o vellet, impune d í c e « r e . " H i e c u m diem suprémum obiísset, p ú r T I M O L E O N ... X X . ' 3 1 7 V. . C A P I T U L O ^acompaí±áronla excelente bondad de este hombre algunas circunstancias maravillosas. Gaí±o las batallas^ principales en el dia dé su nacimiento : de dónde se originó",' que toda la Sicilia tuviese por festivo este dia. Lemestio, cierto hombre desvergonzado,y que agradecido, quisó'eú Una ocasión hacerle dar fianza de comparecer enjuicio, diciendo que quería ponerle demanda. Acudieron muchos que querían echarle las manos, y enfrenar así m demasía; mas Timoleon les pidió que no hiciesen tal: diciéndolos «que él habiap'adecido -«los mayores trabajos, y expuéstóse dios máwyor.és riesgos, con el fin de que Lameslio y • «los demás pudiesen hacer aquelloiy que en•«toncespareciaque gozaban delibertadiquan«do todos podían demajtdar en justicia lo que «quisiesen.» También enotra ocasiop otro tal -como Lamestio ,11amado Demeneto, en. una •junta delpueblo.comenzóddecir mal de sus •hazaí±as, haciendo algunas invectivas contra 'Timoleon; mas él no dio otra respuesta, que .decir: «que yd'finalmente habian oído los «Dioses inmortales sus oraciones, en. que^siem' «pre íes habia pedido que restituyesen tan en«tera libertad d los Syracúsanos, que pu.«diese qualquiera impunemente hablar sobre -wl.o.qué^quisiese.w.MurifiTimoleqnyylesep.ul-' '3T.S CoRNEtTI NEPOTIS. b l k c a Syracusanis in gymná io, q u o d Timok-ontcum appellíuur, tota celebrante Sicilia, sepúitus est. DE REGí BUS. CAPUT I. J ^ J i c f e r e fuerunt Grasci* gentis ducesy. qu! memoria digni videbántí¼r , prseter . Reges. N a m q u e eos attíngere liolí¼imus, quód órarium'•»»• gesta; separátim sunt relatas. í‘eque lamen iú ádmodutrí sunt multí. Laceda:•mónius.autem Agesiláus, nomine, non potes* tate f u i t R e x , sícuti eéteri Spartáni. E x his v e r o , qui-dominátum impéri t e ;nueruntt ,'éxcellentíssimi fuérunt, ut nos,judi>xáuius ¡ > Persárum • C y r u s , & Daríus H y stás? pis films i'qnOrm utérqueririvátusvirtíitexeg'rmm est'adéptus.Priorliorum apudMassagétás in prselio cécidit: Daríus seriectúite diem óbiit •suprémum. T r e s sunt, praeté'rea ejúsdam gene•ris, X e r x e S , & d ú o Artaxerxes, Macrochrr, & Mflémon. X e r x i máxime-<es't i Ilustre ¿ q u o d máximis póst hómínum mémoriam exercítibus, 'ierra, masiquebelum íntulk -Griecia;. A t M á - faifon d expensas del público en el ginnasio llamado de su hombre Timoleonteo, celebrando sus exequias toda la Sicilia. 'DE Los REYES. 310 DE LOS REYES C A P I T U L O I. por la-mayor parte son los generales de Grecia, dignos de memoria, sin contar los re^es, que no son muchos, de quienes no ' he querido hablar , porque hay historias d parte de ellos. Y si escribí la vida de Agesilao, éste fué rey mas en el nombre que en la potestad, como los demás reyes de esparta'. • " ' ' ^ ' ^ -'f•' ' ~ '" " • Mas entre los que consiguiéronla soberanía por medio de ¿as ahitas,'se seí±alaron mas, d 'lo qí¼e-yoftizgo, entré los Persas Ciro, y Darío hijo de Hiitaspe, (que dé particulares subieron ambos por medio de su valor al solio. El primero' murió entinabatalla contra los Masagétds: el otro acabó sus dias en ¿a Vejez. •Hubo también otros tres seí±alados déla misma nación, que fueron Xerxes,y los dos Artaxerxes llamados Macrokir y Mnemon. El primero se hizo memorable por la guerra que 'hizo d Grecia por mar y tierra con tan numerosos é(x-éftitos , que'no'hay memoria de otros 'i^úalesiLaprincip alféiQmendaci'on de-Ma^ JEstos todos ¡ : : í 320 CORNEIH NEPOTTt, cróhir praecípuam habet íaudem amplíssima?, pulcherrimasque córporis forma;, quam increaíbií¼ ornáyit virtí¼te belli,Namque i lio'Persaruin nemo fuit manu fórtior. M n e m o n autem justítiae fama rióruit. N a m , cum matrís sua: seéJere-amisíssét u x ó r e m , tantí¼m indúlsit dolóri, ut eum píetas vinceret. E x his dúo e ó d e m nomine morbo natura; débitum reddidérunt: ter« tius ab Artabáne p r e f e c t o ferro interemptus est, CAPUT TIL ! E x Macédonum antera genere duó muft& cereros autecessérunt rerum gestarum gloria Philíppus Amyutse f i l i a s , & Alexánder Magnas,.. H o r í¼ m alter.-Babylóne morbo con.súmptí¼s.est, Philípus JE%\s á Pausánia, cí¼m «pectátutu. ludos iret,,juxta theátrum occísus est, Unus.Epirótes P y r r h u s , qui cum pópulo Rom,áno bellávit. Is cí¼m Argos óppidum qppugnáret in.Peloppnnéso, lapide ictus intériit. Unus item Siculus i Dionysius prior. Nam & manu f o r t i s , & belli pe.ritus fuit, & . id quod in tyránno non fácile reperítur, míniine libidiriósus,. non. luxur.iósus , norj .avár u s , nullíus rei dénique-cupidus, nisi singular i s , píjpctujque impérii, o b eámque r e a i c r u ; DE tos Unr>>.s XX7. ^ít crokir fué su augustay h¡r misísima presencia acompaí±ada de un im reib/e valor, etique no le aventajó ningún Versa. Mas Mneriton logro fama de justo: porque habiendo perdido a su muger por la maldad de su madre, na se dexó llevar tanto del dolor, que no pudiese mas con él el amor filial. De estos los dos del mismo nombre pagaron la común deuda de la naturaleza, muriendo de enfermedad: mas d Xerxes mató apuí±aladas su Lugar Te niente Artabano. . CAPITULO II. "Entre los reyes de Macedonia hubo dos que se seí±alaron mucho entre todos; <y fueron Filipo, hijo de Amintas, y Alexandro Mas>no. Alexandro murió de enfermedad en Babilonia? Filipo murió d manos de Pausánias en/a ciudad de Egos Junto al teatro ,yendo á ver unos juegos. También hubo en Epiro un rey muy esclarecido , que fué Pirro; el quai mantuvo guerra contra el pueblo Rumano, y fué muerto del golpe de una piedra.que le tiraron, est ando convatiendo la ciudad de Ar¿••s en el Peloponeso. También se seí±aló Dionisio, rey de Sicilia , por su valor , pericia militar, continencia, templanza y desinterés, prendas que rara vez se ven en un tirano; aunque L dominaba la pasión de mandar solo', y siempre fu'épor ésta causa cruel. Porque d trueque de asegurarse en el mando, 322 CoRNEin delis. N a m ,' dum id stí¼duit muí±iré , milltus pepércit vitas, quem ejus iu.sidiatórcm putáret. H i c cí¼m virií¼tc tyránnidem sibi peperiss e t , magna retínuit felicítate, majórque annos sexagínta natus decéssit floréate regno. í‘ e q u e in tam multis annis cujúsquam ex sua stírpe funus vidit, cí¼m ex tribus uxór.bus ¡íberos procreásset, mullique ei nati csseut nepotes. N E P O T I S . CAPUT IIL JN nérunt prasterea magni. Reges ex araícis Alexándri Magni,. qui post.obitun» ejus i m perta cepérum. In his Antígonus, & imjus fílius Deinétrius: Lysímacus, Seléucus, P t o l o ma»us. E x his Antígonus,cí¼madvérsus Seléucurn„ LyMmacúmque dimicáret, rn pracl'e o c cisus e»t Pari letho affé.ctus est Lysiinachus á S.cl.éuco: riam, socictate dis<e!úta, bellurri ínter se gessérunt. At D e m é i r i u s , cí¼m filuin suaniSeléucoin matrimómuin dedísset, í±eque ep magis iida inter eosamicitia mauére.potí¼iss e t , captus bello in custodia socer. gcncii p é riit m o r b o . í‘ e q u e ita multó post Sdéucus á Prolemeo Ceráuno dolo interfeetus esr: quem. ille á p a t r e expí¼lsum Alexandrra, alienaruin noper donó d ninguno que ¡efuese sospechoso. Este, habiéndose alzado con la soberanía, ayudado de Su mucho valor, la conservó con felicidad, y murió de edad de sesenta aí±os de xando su Reynaen estado floreciente. No vio en tan larga vida la muerte de ninguno de sus descendientes habiendo tenido hijos en tres mugeres, con quienes estuvo casado,y de ellos muchos nietos.' DE tos RETES. XXI. 323 , • CAPITULO N I . demás de estos fueron también grandes reyes algunos de los privados de Alexandro Magno, que después de su muerte se apoderaron de sus reynos, como fueron Antigono y su hijo Demetrio , Lisimaco, Seleuco y Plolomeo. Antigono murió en una batalla en la guerra contra Seleuco y Lisimaco, con quien se desavino y traxo guerra. Demetrio casó su hija conSeleuco-: masno.habiendoeste, vínculo hecho mas firme' su amistad, se.Mideron guerra,y el suegro habiendo quedado, prisionero, murió de enfermedad en las-prisiones donde su yerno le tenia. Y no mucho, después el mis,mo Seleuco fué muerto con engaí±o á manos de Ptolomeo Cerauno, á quien habia dado acogida, quando. espelido por supadre de Alexandrfa se vio en la necesidad de recurrir á los extraí±os por Javor. Y aun del mismoPtolomeo.cuent.an j : que perdió la vida J 3í4~ C ORNEIH NEPOTIS. opum indigentem, recéperat. Ipse autem Pto« lemarus , cum vivus fílioregnum iradidísset, ab Rio eódem vita privátus dícitur. D e quibus quóniam satis dictum putamus, n o n i n e ó m m o - , dum vidétur, non prscterire "Hamilcarem, & Hanníbalem: quos & ánimi magnitádine, & calliditáte omnes in ífrica natos prxstitísss constat. : HAMILCAR. CAPUT I. l í a r n í I c a r H a n n í b á i i s filias ,.cognómine B a r c a s , Cartaginiénsis. Primo Pcenico b e l l o , sed tempdribus extrémis,- ádmodí¼ní a d e l e s c é u u lus in Sicilia praeésse coepit exercítui. Gí¼m ante ejus advéntum & m a n , & térra malé tes gereiéntur Carthaginiénsium , ipse ubi ádfuit, numqí¼am hosti c e s s i t , í±eque locum nocéndi deuit rsaspéque é contrario, occasióne data, lacessivit, sempérque"superior discéssit. Q u o f a c t o , cum pené ómnia in Sicilia Pceni amisíssent, ille E r y c t m s i c d e f é n d i t , ut bellum eo 'loco gestum non viderétur. 1 lnrerim-Carthaginiénses classe apud I n - 4 manos el reyno hasta lo fuera, de Hamilcar te que sobre salieron entre todos los . DE J2f de su hijo, áquien había entregado en -oída. Y porque , d mi parecer, dicho acerca de estos, no me parece propósito,hacer alguna memoria de y Annibal, los quales es constanv L O S REYEí. Africanos, tanto por lagrandeza de ánimo, astucia y sagacidad. como por la H A M I L C A R I. . C A P I T U L O Hamilcar, por sobre nombre Barcal hijo de Annibal, fue natural de £artago ,y sien* do aúnmuyjóven, comenzó ámandar elexércitoen la isla de Sicilia al fin de la primera guerra pánica. Siendo así que antes de su llegada les ipa mal á las armas, de Jos Carta» gineses, asípor mar como por tierra, donde él se halló jamás cedió al enemigo, ni le dio lugar para hacerle algún daí±o-, antes al contrario le pfyitocdba'á' batalla quando tenia ocasión, y salia siempre con ventaja. Después, quando ya Cartago habia perdido casi todo lo que tenia en Sicilia , Hamiltfar defenaVó con' tanto esfuerzo.\el castillo de Erix-., que parecía que.attí± no habia llegado la guerra áaquel'par age. .E)tíre¿antQlosCartagineAej,.haJ?imdop.er* : x 3 326 Co .RNELTí NEFOTíS. sulas .¿Egates a. Cáio Lutátio Cénsale Rorhan6rí¼msuperáti, statuerunt belli finemfaceré, eámque rem arbitrio permisérunt Hamílcaris.'Ille, etsi flagrábat belláiidi c u p i d i t a t e , tsmen pací serviénduin putavit: q u o d patriam exháustam súmptibus, diátuis calamitatem belli ferré non posse intelligébat: sed ita , ut statiui menté agitáret, si paullí¼m m o d ó r e s essent reféctaé^ bellum renovare , Romanósque armis pérseqúi, dóivcum aut eerte vicíssent, aut victi jnanum dedíssent. H o c consilio pacem concíriaVit: ta qua tanta fuit ferócia , ut eúm Cátulus negár e t : » s e bellum compositurum, rúsi ille c u m « s u i s , qui E r y c e m tenúerant, armis relíetis", jiSicíliadecedorentjsncCumbéntepatria, ipse wperitúrumse pó'tií¼s díxerit, quám cum tanto «flagítio domum .redíret. N o n enim sua: esse « v i r t ú t i s , arma a. patria accépta advérsus h o s »tes adversáriis trádere.» Hujus pertinacias, cessit Cátulus.. CAPUT II. jt\si ille-, ut Cartbágínem v e r ú V m u l t ó áli-' ter ac.sperábat, 'Renípubliéam se há.bénter» eognóvit. Namq.q> diutárnitáte ¿xtérhi raali'itantim exársit intestínum b e l l u m , ut nun- HAMILCAR X X I I . 327 dido labatalla naval que dieron al cónsttlCayo Lutado junto d l as islas Egates, resolvieron poner fin día guerra, y áexaronal arbitrio de Hamilcar el ajuste de las paces. El, aunque deseaba con ardor laguerra, con todo juzgóqiw en la presente ocasiondebiáprocurar la paz: porque conocía que su patria empobrecida con tantos gastos no podía sufrirpor mas tiempo los daí±os de laguerra: a la que desde luego pensaba volver si el estado de tas Cosas se mejorase 'algún t'aiito,siendo su Animo perseguir con las armas d los Romanos basta conseguir completa victoria de ellos,6 entregarte 4 merced del vencedor. Con estar esol lición concluyó el tratado de la paz , en cuyo ajuste estuvo tan feroz «que no queriendo C a « t u l o venir en concederla ¡corno Hamilcar no «saliese sin armas de toda la Sicilia con lá «guarnición del castillo de Erix, aunque veía «d su patria rendida, respondió , que mori«ria antes que volviese d su pais tan afren«tado: que enun'hombre de su valor no cabía «entregar d los enemigos las armas que su «patria le había pueUo en las manos contra «ello¡s.« Calido cedió d su tesón. C A P I T U L O II-. JLjlegando Hamilcar d Cartago, halló Id república en muy distinto estado del que esperaba. Porque con la larga duración de los males de afuera se encendió dentro del • ® ? X 4 qrjira pari perículo fúi-rit Cartílago., tiísí cura deíéta est. Primó mercenárii milites, qui adyérsus Romanos íúerant,.. di. scivérunt, q u o rum tií¼ifivrus erai vigínti m í l i i u m . Hi totam ahalienárunt A f í i c a m , ípsam Garthá. ínem o p pugnárunt. Quibus m.lis ádeosunt Poeni p e r térrui , ut auxilia étiam á-Románis pttíverint, é ¡ q u e irnperrárint. Sed e x t i C i u ó , c u m prope j a m ad d e p L r a i ó n e m ptrveníssent', Hamilcaretu impratórem t'acéruat.'ls n o n soií¼m hos«? tes á muri* Cartháginis r e m ó v i t , eí¼m ámplií¼s c e n t u t n mí¼ia fact<t essent arm.itórum , sed éiiam e ó c ó m p u l i t , ut l o c ó r u m angustiis clatis i , plures fame, q u á m . f e r r o , intetirtnt. O m nía óppida abalimáta, in his Uricam , atque H i p p í“ í± t m , valentísima totíus ífrica:, restituit patrias. í‘eque e o fuit coiiténtus , éti <m fines impétii PROP .tgávit: t o t a ífrica tantura órium tédJidit, u t nullumin ea beilum v i d e xétur muitis annis fuísse. ; ! 328 - CpRNELIT NFPOTTS. CAPUT III í ^ e b u s bis e x senténria peráctís , fTdéntí ánimo , arque infesto R o m á n i s , q n ó f a c í líus causam bellándi repeiíret , t f f é c i t , ut imperátor cum exércitu in.,Hispániatn mitterétur , t o q u e secum duxit. fílium Hanáibalem XXTI. 329 estado tan sangrienta guerra, que jamás corrióCartago tanto riesgo, sino quando fué destruida. Las tropas asalariadas que habían servido centra los Romanos, y. serian en número de veinte mil, se sublevaron, y causando unagenet al rebelión en toda la Africa,llegaron á atacar día misma ciudad de Carta-, go. Estos males infundieron tanto terror en los Cartagineses, que se vieron precisados ápedir, socorro dios mismos Romanos, y le consiguieron. Pero habiendoyacasi llegadoátérminos de desesperar, recurrieron á nombrar per general á Hamilcar, el qual no soloalexóálos enemigos de los muros de...GattagOy pasando ya de cien mil, sino que encerrándolos en par ages estrechos, los reduxo á morir mas de hambre , que á yerro. Restituyó á su patria todas las ciudades levantadas, y entre ellas á Utica é Hisppona, que eran las mas poderosas de toda la Ajrica. Y no contento con esto estendió los límites del imperio, dp<¡cando -tanpaíífico- todo el país Africano,que parecía se'habia gozado allí de una paz tranquila muchos, aí±os. t H A M I L C A R A '• C A P I T U L O I I I . . ^cícabadas estas^empresas tan ásu satisfucioji, Hamilcar lleno de confianza y rencor contra Roma, solicitó que le enviasen por general del exército á Espaí±a, (parefiéiidole .que así hallaría mas fácilmente 33° v GoRNELTI N EPOTIS. annórum novem. Erat prartérea cum eo ado¿ léscens il'ústris, formósus, Hásdrubal; quem nonnúlli diligi túrpií¼s, quam par erat, ab Hamílcare loqucbántur. Non enim malédici tanto viro diés'se póterant. Q u o factum est, ut a p r x f é c t o morum Hásdrubal cum e-> vetuétur esse. Huit ¡lie fíliam suam in matrimónium d e dit, quod móribus eórum non póterat interdíci sócero getier. D e hoc ideo mentiónem fé» ' c i m u s , quod Hamílcare o c c í s s o , ilie e x e r c í tui praefuit, renque mapnas gessit, & princeps, largitiówe vetustos pervértit mores Carthaginiénsium , ejusdémque post mortem Hánnibal ab exércitu accépit impérium. CAPUT IV. A t H a m í l c a r , postéaquam mare transió^ •in Hispaniámque venir, nugrias Yes secunda gessit fortuna : máximas , bellicosíssimasque gentes subegit: e q u i s , armis, viris, p e cunia , totam locupletávit Africám. H i c eum in Itáliam bellum inférrc mediraréturj nono, anno, postquam in Hispánum venerar, lirpras-. lio oppugnans advérsus Vellones occfous est. Hujus perpéíuum. ódium efga Rom'tnos máxi-. mé'eoncitásse- vidétuf secándutn bellum P c e n i - XXII. 331' xausá para romper las paces hechas con los Romanos}y llevó en su compaí±ía d su hijo Ann-ibal, que entonces tenia nueve-aí±os. Fué también con el un joven ilustre de bello parecer, llamado Asdrubal ,d quien según decían, amaba con amor menos honesto que debiera;mas cómo podían faltar maldicientes d unhambre'taitgrande" . Esta murmuraciondió motivo para que el censor de las costumbres apartase de sudado d Asdrubal; mas Hamilcar l'e casó con su hija '.porque según sus costumbres no se puede separar al yerno de lá compaí±ía del suegro'. Hice mención de éste, porque después de la muerte de Hamilcar tuvo el mando del ejército, y acabó'gr andes empresas ,y también por haber sido el primero, qué estragó con sus prodigalidades las antiguas costumbres de los Cartagineses,y haber recibido Annibal'elmando del exétcito después que éste faltó. 1 H A M I L C A R rr CAPITULO IV. V olviendo d Hamilcar, habiendo desembarcado en Espaí±a, hizo en ella grandes cosas: sujetó algunas naciones muy guerreras y, de mucha población, enriqueció átoda la ífrica de caballos, armas, homares y di'fiero.Quando trataba de pasar laguerra día Italia , fué muerto enuna batalla-contra los Betones á los nueve aí±os de su llegada d Espaí±a. El odio que Hamilcar profesó toda e u m . N a m q u e Hánnibal í±liusejus assíduíspa? tris obtestatiónibus e ó estperdúctus, utinterí« r e , quam R o m a n o s non experírí, mallet. 332 C O R T T E L T IN E P O T I S . HANNIBAL. CAPUT I. lanniba! , Hamílcarís fílius CarrhaginJérH sis. Si verum e s t , ( q u o d nemo dúbitat) ut pópulus Romanus omnes gentes viriúte superarit,non est inficiándum , Hanníbalem tan-; to prxstitísse esteros imperatóres prudéntia, quanto pópulus Rotnánus. antecéJat. fortitíidine cunetas nationes. Nam. quotiéscuinque cura eocongréssus « t in Italia, semper discéssit superior. Q u ó d nisi domi cívium suórum invídia debilitáius e s s e t R o m a n o s yidétur superare potuísse. Sed multórum obtrectátio devieir. uníus virtutem. H i c autem velut .hsereditáta irciíctum ódií¼m patérnum erga Romanos^ sic «onfirmávit, ut: prií¼s ánirtiam , quain id , d*-. posúerit : qui quidem cí¼m patria pulsus esset^ & alienara*) opum indiperet, nunquam destíterit ánimo belláre cum Rotnanis. . > I 'XXII.-' 333. su vida A los Romanos fué, d lo que parece, la causa principal de la segunda guerra píínica: porque su hijo Annibal, con las continuas amonestaciones de su padre, llegó dial extremo, que quería mas perder la vida, que dexar de probar las fuerzas Romanas. • H í M I í C A B . A N N I B A L . A C A P I T U L O I. ^Annibal, hijo de Hamilcar , fué natural deCartago. Si esverdadque el pueblo Romano excedió en valor d-todas las naciones del orbe, (lo qual ninguno pone en duda) debemos confesar que Annibalfuétanto mas prudente, que todos los demás capitanes, quanto el puebla Romano masfuer te que los otros, porque en todas las batallas que Annibal le diS en Italia., llevó siempre la mejor parte„ Y si la envidia no le hubiera enflaquecido las fuerzas en su misma patria, podía, según parece, haber triunfado de los Romanos; mas i a oposición de muchos prevaleció contra elvalor de uno solo. El odio contra los Romanos que heredó de su padre, se arraigó de ¿al manera en su corazón, que la misma muerte no bastó para arrancarle; pites aún quando se vio echado de su patria,)' en la necesidad de buscar favor entre, los estrauos, siempre conservó en su corazón el deseo de hacerles guerra. 334 Cc-RNEi.it N E P O T I S . J I . CAPUT JNn a m , ut omíttam P h í l í p p u m , quem absens ho&tem réddidit R ó m á n i s , oronium his tempóribus poteittíssimus R e x Antíochus fuit. H u n c tanta cupidiráte incéndit bellándr, ut í¼sque á rubro man arma conáius: sit inférre I tahas. A d quem cí¼m legáti veníssent Romaui, qui de ejus voluntare explorárent, daréntque óperam consíliis clandestínis, ut Hanníbalem in suspicionem Regt addúcerent, tanquam ab ipsis corrúptum alia atque antea sentiré , í±eque id frustra fecísseat, idque Hannibal compertsset, seque ab interioribus consíliis segreí gári vidísset: témpore d a t o , ' á d í¼ t R é g é m , e ¡ que cíim multa de fide sua, & ó j ' ° * Roma» nos commemorásset, hoc a d j u n x i t : «pater, iiinquit, mcus H a m i l c a r , puérulo rae, átpo* jjte nonáinplií¼s novem annds- n a t o , in Hispa» wniam imperátor proficíscens Cartbágine, J o S J V í í“ptimo Máximo hostias immoláviu Qua; »divína res dum conficiebátur, quaisívit á me, v>vellémne se cum in casera praficisci i Id eum «libénter accepíssem, atque a b e o petere cce« p í s s e m , ne dubitáret díicere : tum ille,. fá' íuiam, iuquit, sificíem miAl, auam jsóstuh% n A N N I B A L XXII7. II. 335 C A P I T U L O Porque dexando áparte d Filipo, á quien en anuencia hizo ene migo de los Romanos, encendió en tan ardiente deseo de hacerles guerra d Antioco, rey poderosísimo del Asia en aquellos tiempos, que desde el mar Bermejo intentó éste meter la guerra en Italia. Habiendo ido d él embaxadores de Roma para indagar su ánimo, y procurar par medios ocultos hacer sospechoso con él á Annibal, dándole áenten ier,que y ale tenían ganada, y que pensaba de otra manera que antes,y habiendo logra'da su designio, Annibal que lo supo, y vio que el rey ya no le admitía ásu consejo privado, se presentó ante Antioco en la primera ocasión que tuvo, y después de haber liabladolargamentede sufidelidady odio contra los Romanos, aí±adió: «siendo y o muy ni«í±o,, como que no tenia mas que nueve aí±os, «mipadreHamilear, estando para partir de nQattagoyendo por general á Espaí±a, hizo «sacrificio á Júpiter í“ptimo Máximo. Mien«tras se estaba celebrando, me preguntó, si «quería ir en su compaí±ía á campaí±a ¡. Acepté «gustoso la proposición, y comencé á instarle fara que no se detuviese en llevarme. A lo «qual él respondió'.. L o haré, crino mu des la "palabra que le pidiere. Diciendo esto, me nacercó al altar en. que estaba sacrificando; ndéderis. Simul me ad aram a d d ú x i t , apud « q u a m sacrificare institúerar, eámque cete« r i s r e m ó t i s , tenéutem jurare jussit, nunquam ame in amicília cum Romanis jore. I d ego •ijusjuránduín patri daium usque ad hanc> •janátem itaconservávi,, ut némini dúbium e s Mse débeat, qniti rétiquotémpore cádemmctiwtc sim futúrus. Quare , si quid a m k e de R o nmánis cogitábis , n o » Lmprudénter léeeris, sí « m e ceiáris. Cúm quidem btslium parábis, te «ipsuin frustrábens, si non m#in eoprícipero rposúerií." 336 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT IlL* H a c ' í g i t u r , q u i d í x i m n s , sítate cum patre in Hispániam proféctus e s t : cujus. posi o b i tum , Hasdrúbale imperatóre suffécto, equitátui omni prasfuit. H o c quoque interfecto, exércitus summam iuipérii ad eum détu'it. Id Cartháginem delátum públice comprobátum est. Sic, Hánnibal minor quinqué & vi^ínti annis natus iuiperátor factus, próximo tríénnio omnes gentes Hispánia: bello subégit. S,igánr u m , fcederátam civitatem , vi_ expugí¼ávit. Tres exércitus máximos comparávit. Ex his unum in A f n c a m misit, álterum cumHasdrúba- XXIII. 537 ny haciendo retirarse d los presentes, me «mandó jurar con las manos puestas en el que jamás haria amistad con l o s R o m a «nos. Hasta el dia de hoy he guardado este «juramento que hice d mi padre, de manera «que ya d nadiepuede quedar duda de que en «adelante haya de ser el mismo que fui has«ta aquí. Por tanto, si pensares en tener amis«tad con los Romanos, harás bien en ocul«tármelo;pero si al contrario te dispones d «declararles guerra, te tendrá poca cuenta «no contar conmigo el primero» A S N T B A I «ara, CAPITULO III. Annibal d "Espaí±a con su dre en la edad que llevo dicha, y muriendo Hamilcar, y sucediéndole en el mando Hasdrubal,fué nombrado por comandante dé la caballería. Muerto también este segundo general,el exército mismo dioáAnnibal elmando supremo. Comunicóse lo hecho áCartago, y laCiudad lo aprobó. De esta manera Annibal, siendo aún menor de veinte y cinco aí±os,fué hecho general del exército. Sujetó en lastres primeros aí±os d todas las naciones de Espaí±a: tomóáfuerza de armas áSagunto, ciudad confederada con Roma:y levantó tres exércitas numerosísimos. Envió el uno á ífrica, dexó el otro en Espaí±a con su hermano Hasdrubal, y llevó consigo el tercero d Italia. JPasé pues pa- Y la frátre in Hispánia, relíquit, tértiuinín Italiana secura duxit Saitum Pyrenamm transiit; qtracúiwque iter f e c i t , cum ómnibus íncolis contí¼xit, néminem,. pis| victum dimísit.. A i A l p e s posté.íquam venitj quas Itáliam a Gállia sej'úngunt, quas, nemo unquam cum exércitu ante eum praster Hérculem G r a j u m t r a n s í e rat (quo faeto is hódiesaltus Grajusappellátur) ílpicos-cenantes, prc-hibcre tránsito concídit, Ipc.a p a t e f c c i t , hií±era múniit, ef&icí.tque, ut eá Elephántus ornatos; iré posset,. qua 'antea unos homo inérmis .,, vix póterat rcpere. Hác copias t r a d ú x i t , in It'aliámque pervénit. : 3?§ C O R N T í L T IN E P O T I S . .... .... . C AP U K T IV» . .... ... ^_/orirTixerat apud-.RhódanurH c u n s P C o r nélio Scipióne' Cónsule,. eúmque pepulerat. Cum h.oc eódem^ d'e.Glas.tídip apud.. Madura d e c é r . n i t : s a u á u m . i n d e a c fuga-turo dimíaiti TértipidenxScipioi,cum. cpíléga-Tiberio .Longo' .apud Trcbiam adyérsu-s eum venit. Cum his í± a í± a r o conséruit,,utruraque profligáyit. Inde per\Lí2Ures Appenníum transit ,'petens. Etrúliara. H o c hií±ere ádeo grayi morbo affiritur ocuiórura , ut postea numquam. dexti;o..a;qua! bene mus su. Qua valetádirie cura étiam tura premeiétur, lecticáque terretur , G.FIaiainiuin ; ; XXIII. f 339 Tasólos Pirineos, llegóá ¡ásmanos con los natura¡es de todas las partes por donde pasó,' y de todos logró victoria. Habiendo llegado d los Alpes',-que dividen d Italia de Francia, por donde ninguno habia pasado con exército hasta él, fuera del griego Hércules, (por lo quai se llama hoy el bosque Griego) derrotód los habitantes de estas sierras , que intentaban impedirle el paso', abrió caminos, é hizo calzadas, de manera quepodia ir un elefante con todos sus aprestos por donde antes con dificultad trepaba un hombre solo y desarmado. Por aquí llevó el exército y llegó d Italia. C A P I T U L O IV. A N N I B A I 1 manos junto Ródano con el cónsul P. Cornelia Scipion, y le habia ahuyentado. Peleó con este mismo en las inmediaciones del Pó, y le derrotó y puso en fuga. Tercera vez fué contra él Scipion con su colega Tiberio Longo. Annibal les dio batalla en las riberas del rio Trevia , y los venció d ambos. Desde allí atravesó el Ape* nií±o por elGenovesado, enderezándose d la Etruria. En esta marcha padeció una enfermedad de ojos tan grave, que nunca después vio bien del derecho. Aún se hallabamolestado de esta indisposición, llevándole por esta causa en una litera quando dio muerte al cónsul Flaminioy deshizo sus tropas junto al JÃœabia yaJlegado días al rio 34® CoRNEtlI N EPOTIS. considera apud Trasímenum.cum exércítu ínsfdí¼s circumvéntum o c c i d i t : í±eque m u l t ó post C . Centénium propraeiórem, cum delecta m a nu saltus occupántem. Hinc in Apúliam p o r venir, l b i óbviam ei vcnérunt dúo Cónsules, C . Teréntius V a r r o , & L . Paulas iEmílius. Utriúsque exércitus uno praslio fugávií: L . P a u lum Cónsulem o c c i d i t , & aliquot practérea Consulares.: in his C n . Servílium Gerníflum, qui anno supcrióre fúerat Cónsul. CAPUT V. X A a c pugna ptfgnáta , R o m a m p r o f é c t u s n.ullo resistente , in propínquis urbis m ó n tibus morátus est. C í¼ m áliquot ibi dies c a s tra habuísset, & reverteretur C á p u a m , Q. Fábius M á x i m u s , Dictí¼tor R o m a n a s , in agro Falérno se ei objecit- H i n c , clausis locóruin a<ngústiis.,-.noetu sine ullo detriméuto exércitus se expedivit. FábiocaUidíssimoimperatóri verba dedit. N a m q u e , obdúcta n o c t e , sarméuta incórnibus juvencórum deligata incéndit, ejúsque géneris multitúdinem magnam dispalátam immissit. Q u o repentino objectu viso tant'um terrórem injécit exercítui R o m a n ó r u m , UE égr^di ex^ravalium nemo.^sit ausus. f XXIII. 341 TágoTrasimeno, habiéndole hecho caer en una emboscada.Y no mucho después mató también 4Cayo Centenio Propretor, que con un cuerpo de tropas escogido estaba apoderado de los desfiladeros. De aquí llegó Annibal dla/lpulia, d donde vinieron d encontrarle los dos cónsules CayoTerencioVarrony L.PauloEmilio. Puso en fuga ambos exércitos, y mató d Paulo Emilio con algunos que hablan sido cónsules, de los quales fué uno Cn. Servilio, que el aí±o antecedente habia tenido esta dignidad. C A P I T U L O V. J^espues de haber ganado esta batalla, marchó Annibal d Roma sin que nadie le hiciese resistencia, é hizo al toen los montes vecinos. Habiendo estado allí acampado algunos dias,y dado la vuelta d Capua, Quinto Fabio Máximo, dictador Romano se le opuso en el territorio de Falerno.Pero Annibal, aunque se veía encerrado en un par age muy estrecho, sacó ásalvo su exército de noche, en. ganando d un general tan avisado como Fabio. Mandó atar en las astas de muchos novillos manojos de sarmientos, y ya bien entrada la noche les pegó fuego y- los soltó, echándolos dcia distintas partes. Este espectáculo, visto de repente parios Romanos, les infundió tanto terrory espanto, que ninguno se atrevió á salir de las trincheras. A N N I B A L Y 3 Hanc post rem grstam non ita tfiultis d i é b u s , M . Minátium Ru(\im magístrum éi-juit u m , parí ac Dictarórem imperio , d o l o p r q dúctum in prselium, fua&vit. T í . Semprónium Gracchum , nerum Cónsulem , in Lucánis absens in insidias indúctum sí¼stu'it. M . C l a u dium Mareéllum quínquies Cónsulem apud Venúsiam pari m o d o interfécit. Lonpum est enumerare prselia. Quaie hoc unum s-,ttis erit d i c t u t n , ex q u o intélligi p o s s i t , quantus ille f á e r i t : quándiu in Italia f u i t , nemo adversus eum post Cannénsem pugnam in campó castra pósuit. 342 C O R N E L I IN E P O T I S . CAPUT VI. invíctus pátriam deférmim revocStns bellum gessit adversus P. Scipiónis filium, qucm.ipse primí¼m apud Rhódanum , íterum apud Padum , téYii& apud Trébiam , fugáverat. C u m hoc , exhaustis jam pátnae facultát i b u s , cupívit in praeseutiárum bellum c o m ó n e r e , q u o valéntior postea congrederétur. n collóquium c o u v é n i t , conditiónes non c o n véneruut. Post id factunv paucis diébus apud Z a m a m cum eódem eonflíxit Pu|sus, i n c r t d í b i i e d i c t u , biduo & duabus nócí¼bus A b r u m e - Iíic í XXIII. 343 Aníbal pocos días dt-spues empeí±ó con maí±aen una batalladMarcoMínucio Rufo, que tenía el mismo poder que el dictador, y le puso en fuga. Mató en la Lucania en una.emboscada por medio de un teniente áT.Semp. Orraca, dos veces cónsul. Déla mismamanera dio muerte junto dVenusia d Marco Claudio Marcelo que lo habia sido cinco veces. Pero adonde voy yo con la narración de las batallas ? Bastará que diga para que seforme juicio de este grande hombre, que todo el tiempo que estuvo enItalia, siempre salió vencedor de los convates que tuvo con el enemigo: y después de la batalla de Caimas ningún general osó sentar sus reales en campo raso contra él. CAPITULO V I . JEl invicto Annibal llamado de los Cartagineses marchó al socorro de su patria, é hizo guerra al hijo de P. Scipion, á quien tres veces habia puesto en fuga junto al Ródano, el Póy el Trebias. Procuró por lo pronto algún buen ajuste, porque vio bien aniquiladas las fuerzas de su patria , con ánimo de volver después á la guerra con mas poder. Tuvieron un congreso, mas no se convinieron. Annibaldespuesledió batalta en las inmediaciones dé Zama; y siendo vencido, anduvo con una celeridad.increíble en, das días y dos noches, casi treinta millas que hay de distancia A N N I B A L 344 CoKNiítii tum pervéuit, quod abest á Zama eírcíter míllia pássuin trecénfja. In hac fuga Númida:, qui simal cum eo ex ácie exeésserant, insidiáti sunt c i ; quos non solí¼m effiígit, sed éiiam ipsos o p préstit. Adrumétiréliquosex fugacolllgit: n o vis deléctibus paucis diébus inultos contráxit. N E P O T I S . CAPUT VIL C / u m 5n apparándo accérrímc esset o c c u p a £ u s , Carthaginénses bellurn cum Románis composuérunt. IHe níhilo sécius éxercitui pastea prasfuit, resque in ífrica gessit, itémque M a g o frater ejus, usque ad Páblium Sulp í c i n m , & Cáímn Auréí¼um Cónsules. His enim magistrátibus, Iegáti Carthaginénses R o mam venérunt, qui Senátui , P o p u l ó q u e R o mano grátiasájerent, q u o d cum his pacem fecíssent, o b eámque rem corona aureá eos d o n á r e n t , siimí¼que péterent » u t óbsides eorum »Fregélis essent captivíque redderéhtur. His nex Senátus consulta respónsum est: muí±as « e o r u m gratum, acceptumque esse: óbsides, « q u o loco rogárent, futuros: captivos non r e «missúros, q u o d H a n n i b a l e m , cujus opera nsusceptumbellum f o r e t , inimicíssimumnómiuni R o m a n o , & nunc c u m imperio ápud e x é r weicum h a b é r e n t , itémque fratrem ejus M a «gónem.. XXIII. 34? eia desde esta ciudad día de Adrumeto. En el camino le hicieron traición los N tímidas que se hablan retirado quando él del campo de batalla; mas él se libró, dexando bien castigada su perfidia. Recogió en Adrumeto las reliquias de su exército, y juntó en pocos dias mucha gente haciendo levas. fl CAPITULO VIL" jduando Annibal estaba haciendo con la mayor actividad los preparativos para la guerra, los Cartagineses ajustaron las paces con los Romanos. Annibal prosiguió mandando el exército en la forma que antes, é hizo laguerraen el ífrica conbuensuceso, como también su hermano Magon, hasta el consulado de P. Sulpicio y Cayo Aurelio. En este tiempo vinieron d Roma embaxadoxes de Cartago d dar las gracias al pueblo Romano por la paz que les habían concedido, y d regalarles en atención d este favor conuna corona de oro. Venían también encargados de pedir 11 que se pasasen sus rehenes d Fregellas «y se les restituyesen los prisioneros, El Seí±ando les respondió: que estimaba mucho el réngalo, y lesdariagusto en orden dios relie«nes; mas que no pondría en libertad d los ^prisioneros; porque, habiendo sido Annibal «la principal catisa de la guerra, y el mayor «enemigo del nombre Romano, aun le tenían «los Cartagineses al frente de- su exército «junto con su hermano Mogón." A N N I B A L • 34<5 CORSTELTI NEPOTTS. H o c responso Carthaginénsescógníto, Hanriíbálem dcmum , Magonémque revocárum. H i c , ut rédit , Praitor factus e s t , postqnam R e x fúerat anno secando & vigésimo. Urenim R o m a ; Cónsules, sic Cartilágine quotánnis ánnui bini Re£>cs creabántur. In eo Magistrátu pari diligéntiá se Hánnibal p r x b í¼ i t , ac fúerat in bello. Namque effecit, ex nobis vectigálibus r o n solí¼m ut esset, pecunia, qua; Románis ex fcedere pendérétur, sed etiam superésset, qua: in asrário ponerétur. Deinde anno post Praetú.rain , Marco C l a u d i o , Lucio Fúrio Consúlib u s , Románi legáti Cartháginem venérunr. H ó s Hánnibal sui exposcéndi grátiá missos rat u s , priusquam bis Senátus d a r é t u r , navem conscéodit clam, atqqe in Syriam ad A n t í o chum profí¼git. Hac re palám facta , Pceni naves d u a s , qua: eum compí¼ehénderent, si possent cóuséqui, misérunt: bona ejus publicár u n t : domum á fundaméntis disjecéruHt: i p sum éxíulem judicárunt. CAPUT VIII. A t H á n n i b a l , anno tértio postquam domo p r o l u g e r a t , Lucio Cornélio , Quinto M i n á cio Consúlibus , cum quinqué návibus A f r i cana accéssit in fínibus Cyrenaeórum, si forte XXIII. 347 E?í vista de esta respuesta los Cartagineses enviaron orden á uno y dotro para que se retirasen d Cartago. Annibal, luego que llegó, jué electo Pretor, habiendo sido Rey dios veinte y dos aí±os de su edad. Porque también en Cartago se elegían cada aí±o dos Reyes, como en Roma dos cónsules. Se portó con tanta vigilancia en este cargo como en laguerra, haciendo que de los nuevos impuestos se sacase tanto dinero, que hubiese par a pagar dios Romanos el que se les debia por el tratado de la paz, y aún sobrase par a reservar en el erario. El aí±o después de supretura, siendo cónsules Marco Aurelio y Lucio Fttrio, llegaron dCartago embaucadores deRoma. Annibalsospechandoque iban dpedir que se les entregase su persona, antes que seles diese audiencia en elSenado se embarcó secretamente y huyó di aSiria d'favorecerse del rey Antioco. Quando se divulgó en Cartago sufuga, losCart agínese sdespacharon en su seguimiento dos naves con órde n de prenderle si le pudiesen alcanzar: confiscaron todos sus bienes: arruinaron desde los cimientos sus casas, y le declararonpor desterrado. CAPITULO VIII. A N N I B A L -íJLIOS tres aí±os después que habia salido huyendo de su tierra, en el consulado de L. Cornelia y Quinto Minucio, se acercó con cinco naves d las costas de los dréneos en el ífrica para ver si podía inducir M los Car- Carthaginiénses ad belinmAntíochí spe Aducíaque indúcere posset: eui jam persuáserat, ut cum exercítibus ¡nltáliam proficiscerétur. Huc Magónem fratrem excívit. Id ubi Pceni resciv é r u n t , Magónem e á d o m , qua fratrem , peona affecérunt. lili, desperátis r e b u s , cum soivíssent naves, ac vela xentis dedíssent, Hánnibal ad Antiochnm pervénit, D e Magónis interitu dúplex memoria pródita est. Namque álii naufragio , á l i i , á servís ipsíns interféctum e u m , scriptum reliquérunt. Antíochus autem si tam in agéndo bello parére voluísset consíliis ejns, quam in suscipíéndoiustitúerat, próprií¼s T i b e r i , quam Thermo"p y l i s , de stunma impérii dimicásset. Q u e m ets¡ multa stulteconári v i d é b a t , tamen nuliá deséruit in re. Prsefuit páucis navibus, quas ex Syria jussus erat in Asiam dúcere , his que advérsus.Rhodiórum classem i n P a m p h y l i o mar! conílíxit. Q u o cí¼m multitúdine adversariórnm sui superaréntur, i p s e , q u o coruu rem gessit, fuit superior. 348 C O R N E L T IN E P O T í S . CAPUT IX. j ^ \ _ n t í o c h o fugáto, verens nedederctur(quod sins dúbio accidísset , si sui fecisset .pot e s t á u m ) Cretam ad G o r t y n i o s venir, ubi XXIII. 540 tetgineses ala guerra can la esperanza delfavor y ayuda de Antioco, d quien ya tenia persuadido d marchar con su exército dltalia.Hizo venir ddonde él estaba d su hermano Magon,y los Cartagineses así que lo supieron , dieron d éste el mismo castigo que habían dado dAnpibal. Por lo qual,perdidas en un todo las esperanzas , se hicieron d la •vela. Annibal llegó ala corte de Antioco. Sobre la muerte de Magon hay dos opiniones', forque unos escriben que naufragó, y otros que le dieronmuerte sus mismos esclavos. Volviendo d Antioco, si como emprendió la guerrap~or parecer de Annibal hubieratambieti seguiao su consejoen elmododehacerla,hu hiera dado Id batalla que habia de decidir de su imperio,mas cerca deTiber que deTermopilas. Mas Annibal, aunque le veía intentar mu chasempresas temer arias,nunca le abaitdonó.Tuvo el mando de ún corto número de naves que se le mandó conducir de la Siria álaAsia,con las qualesdióbatalla dlosRodios enel mar de Pampliilia;y aunque quedaron deshechos los s.íiyóspor el mucho numero de los contrarios, Annibal quedo superior enel ala donde peleó, A N N I B A L H ; C A P I T U L O I. abiendo sido puesto en fuga Antioco, dnlúbal, temiendo ser entregado d los Romanos [como efectivamente hubiera sucedido si se hubiese puesto dtiro. donde pudieran echarle i b i , q u o se conférret, consideráret: V i d í t autem vir ómnium callidíssimus, magno se fore p e r í c u l o , nisi quid providísset, propter avarítiam Creténsium Magnam enim secum peeúniam portábat, de qua sciébat exísse famam, 1 taque capit tale consílium. Amphorascomplúres complet p l u m b o : summas óperit a u r o , & argento. lías praesentibus princípibus depónit in templo Diana:, simulans, se suas fortunas illórum-f'idei crédere. His in errórern indúctis, státuas seneas, quas secum portábat omnes sui pecunia c o m p l e t , eásque in propátulo domi ábjicit. Gortynii templum magna cura custód i u n t , n o n tam á c é t e r i s , quám abHanníbale, nequid i l l e , inscientibushis, t ó l l e r e t , secúm> que dúceret. 35o C O í‰ N E L I IN E P O T E S . GAPUT X. _ ir> conServátis sui* rebus Pccnus , íllúsís' Creténs- bus ómnibus» ad Prúsiám . in P o a tum pervénit. A p u d quem eódem ánimo fuit erga Itáliamj í±eque alfud qúicquam egit, quám Regeitrarmávit, & exércuit advérsus -Roma-nos.• Qu6m cí¼m videret domésticis rebus niiuí¼s esse robústum, cónciliábat céteros Reges, ádjun'gebatque beilicósas natiónes. XXIII.' 351 la mano) se fué dios Gí¼rtintos en Creta, para deliberar d donde iria d dar consigo. ViS como tan sagaz, el gran riesgo que corría si no tomaba alguna precaución contraía avaricia de losCretenses; porque llevaba consigo una gran suma de dinero, y le constaba que ya todos lo sabian;y así tomó esta resolución. Llenó de plomo muchos cántaros, y cubriéndolos por encima con plata y oro, los deposi-' ió avista de los principales en el templo de Diana, dándoles á entender que confiaba de su fidelidad todo quanto tenia. Teniéndolos así engaí±ados, llenó con su dinero todas las estatuas de bronce que llevaba consigo,y las arrojó en eípatio de la casa. Los Gortinios, guardaron el templo con mucha vigilancia, -no tanto de los otros como del mismo Annibal, para qué no sacase ni llevase cosa alguna sin noticia de ellos. CAPITULO X. abiendo el Cartaginés conservado por este medio su dinero, y dexado burlados á todos los Cretenses, se acogió á Prusias que reynaba en el Pontp. Mientras estuvo con él, conservó el mismo odio y mala voluntad acia la Italia, y no hizo otra cosa que ponerle en armas y adestrarle contra los Romanos. Y.viendo que Prusias por sí solo tenia pocas fuerzas , atraía_á sil alianza y amistad d otros reyes y naciones belicosas. v.. .. íSNIBAL H 3 ja Dissidébat ab e o Pergamenus R e x E u m e nes, Románis amicíssimus, bellúmque ínter eos gerebátur & m a r i & terrá: q u o magis-cupiébat eum Hánnibal ópptimi. Sed utrobíque E u m e nes plus valébat propter R o m a n ó r u m societí±t e m : quem si removísset, facilíóra sibi cétera fore arbitrábatur. A d hunc intérficiéndum t a l e m íní¼t rationem. Classe paucis diébus erant decretúri. Superabátur návium multitúdine: d o l o erat pugnamdun, cúm par non esset armis. I m p e r a v í t , quam plúrimas venenátas'serpéntes vivas cólligi , casque in vasa ficiília cóujici. Harum cúm confecísset magnam m u l titúdinem, die i p s o , quo factúrus erat navale praslium, classiários convocar, hisque prascipir, sjomnes ut in unam EumenisRegisconcúrrant jjnavern, á céteris tantum satis habeant se d e s c e n d e r é . I d fácile illosserpéntiummutitúdine s5Consecutúros. R e x autem in qua nave v e h e jjrétur, ut scirent, se factúrum, quem si aut sjcepíssent, aut interfecíssent, magno his p o l sílicétur prsemio f o r e . » C O R T T E L T I N E P O T I S . . CAPUT XI. -S- ali cohortatióne mílttum f a c t a , classis ab utrisque in praelium dedúcitur. Quarum ácie constituía, priúsquam sig-num pugnar d a - . Habia algunas diferencias entre Vrusias y Eumenes, rey de Pergámo, muy amigo de los Romanos, y se hacían guerra por mar y tierra. La amistad con Roma, era la causa principal porque Annibal deseaba destruirle.. Pero enjodas partes salía el de Per gamo superior con el favor de sus aliados los Romanos. Annibal, creyendo que Quitando este enemigo del medio, teniavencida ¿a mayor dificultad, tomó este camino para matarle. Habían dedar una-batalla navaldentrodepocos dias, y porque el de.Pergamo tenia mayor número de naves, era menester que-Aní±ibal supliese con el ardid lo que lefaltaba de fuerzas. Mandó pues coger vivas muchísimas serpientes, y meterlas eiioll.as debarro.Teniendo y ajunta una gran multitud de ellas, llamó la gente de la armada en el mismo dia en que habia de dar la batalla, y la ordenó, «que todos acometie-t «sen día navedeEumenes, contentándose con «defenderse de las otras: lo quai no les sería «difícil con tantas serpientes:. díxoles, que ¡él «haria como supiesen en qué nave iba Eume«nes,y ofreció premiarles bien, si le matasen ó prendiesen.« ; { A N N I B A L XXIII. 3,-3 CAPITULO XI. .abiendo alentado á sus soldados con estas palabras, los dos generales hicieron abanzar sus armadas para dar el combate. Estando ya puestas en orden de batalla, antes - Z 3J4 Cí“RNEí.II r c t u r , Hánnibal, ut palám fáceret suis, qúo l o c o Eumenes e s s e t , ' tabellárium in scapha c u m caduceo mittit: qui ubi ad naves adversariórum pervénit , epístolam osténdens, se R e g e m proféssusest qnacrere. Statimad Eurnenem dedúctus e s t : quod nemo dubitabat', aliquid de paceesse scríptum. Tabellárius, ducis nave declaráta s u í s , e ó d e m , unde í e r a t , se recépit. At E u m e n e s , soluta epístola, ni-, hil in ea réperit nisi quod ad irridéndum eum pertinéret: cujus etsi' causam mirabátur, í± e q u e reperiebátur, tamen prelium statimcommktere non dubitávit. N E P O T I S . H o r u m in concúrsu Bitynii Hanníbalís p r e c e p t o univérsi navem Eumenis adoriúnt u r : quorum vim c á m R e x sustinére non p o s s e t , fuga salíltem petiit : quam c o n s e cútus non e s s e t , nisi íntra sua presidia se recepísset, qua; in próximo líttore e r a n t c o l lócáta. R é í¼ q u a ; Pérgaména: naves cí¼m a d versarios' prémérent ácrií¼s, repente in eas Vasa fictília , de quibus suprá mentiónem fécimus cónjici ccepta sunt. .Quas jacta inítio risum pugnántibus eoncitárunt n e c , q u a re id fterer, póterat intélligi. Posquam a u tem naves completas conspexérunt- serpéntibus; nova re pe'rtéfriti , cí¼m , quid potíssimufrr vitárenr, non vidérent , puppeS avertérunt, seque ad Sí¼a castra náutica, rétulo"- XXIII. jyy que se diese la seí±al para ella, Annibal envió' a Eumenes un Rey de armas con un caduceo en una lancha,para manifestar a los suyos la nave, en que iba el de Ver gamo.El Rey de armas, luego que llegó a las naves de los contrarios, mostró una carta que llevaba,y preguntó en voz altapor Eumenes. Fue conducido al punto d-su presencia,por que' todos creían que venia dtratar de paz. Mas él después de manifestar dios suyos la nave del Rey, se re tito al lugar de donde habia salido. Eumenes abriendo la carta, halló que iodo su contenido se reducía á.hacer burla de él.Mas aunque estraí±aba laembajada,y nopodiadiscurrir que motivo habia tenido Annibal para aquello, con todo eso no dudó dar al punto la batalla. Al encontrarse las dos armadas, los Bitinios segunla orden deAnnibalacometieron todos juntos d la nave de Eumenes: el qual, no pudiendo sostener el choque,procuró salvarse huyendo. Y no lo hubiera conseguido, á' no retirar se á los cuerpos de reserva, que estaban apostados en la próxima rivera. Y como las otras naves de Per gamo apretasen demasiado dios contrarios; comenzarán éstos deimproviso a arrojar en ellas los cántaros de barro, de que arriba se hizo mención. Al primcipio movieron árisa álos comb atiente s,que nopodian entender porqué loJiacian. Mas después .que vieron las navesllenasdeserpientes,asustados conlanovedad,no sabiendo qué riesgo evitar Z 2 A N N I B A L í‰urmSic Hánnibal consílio arma Pergamenó-. rum superávit: í± e q u e " t u m solum , sed ssepé alias pedéstribus cópiis pari prudénti» p e p u lit adversarios. 356 COSSELII N E P O T í S . CAPUT XII. r ^ ^ u a s durn in Asiam geruntur , ác'cidít caso, nt legáti Prási» Roma; apud L . Quinctium Flamínium Consnlárem cnenárent , atqus ibi de Hanníbale mentióne facta e x b i s ó n o s díceret , eum in Prási es regno esse. I d : pos-, tero die Flamíníus- Senátui détulit. Patres conscrípú ,. q u i , Hanníbale v i v o , nonqtíam se sine insídiis futuros existimábant, legatos in Bithyniam niisérunt, in his Flamiríiun», qui á.Rege péterent « n e iniraicíssirnurn suura «secura habéret, sibiqus déderet. His. Prdsiás anegare- ausus tion est. lllud recusávit, neid « a s e fíeri postulárent, quod advérsus jushos« p í t í¼ esset: ipsi si possent, comprehénderent: « l o c u m úbressee, 'fácil©inventa r o s . " Hánnibal enim. uno l o c ó s e t e n é l m iu eastéllo, quod ei ab R e g e datum erat múneri.;, idque sic asdificásáfc,. ut in ómnibus pár.tib.us\aidifíci' entura si* fei h a b é r e t , semper v e r e n s , ne usu eveníret" q o o d áecidit. . . . . . A NNIB í I X X I I I . 357 ¡¡rimero, te retiraron d Su reales náuticos. Con este ardid venció Annibal el poder dePer gamo', y no solo entonces, sino también otras muchas veces ayudado de su singular prudencia derrotó en tierra d los contrarios CAPITULO XII. JS^ientras esto pasaba en el Asia, sucedió casualmente que los embajadores de Pr usías venasen en Roma en casa de Lucio Quinto Flaminioy que habia sido Cónsul, y haciendo mencio.nde Annibal,- dijo'Utió de• ^ / » j , q a e estaba en la corte del R e y su a m o . Flammio dio parte de esto al Senado al dia siguiente. Las Senadores, que no se tenían por libres de asechanzas, mientras viviese Annibal, enviaron embaxadores d laBitinia, y cóndilos al mismo Flaminio, para que pidiesen al Rey «que no tuviese consigo d su mayor enemigo,y nse\lo mandase entregar. No sé atrevió P r u »jsias á negarse: solo sí, no quiso ser íl-mismo «quien le-pusiese en las maí±os de los Ronia~ «nos contra ¡el derecho de ta' hospitalidad. wDíxoles, que le hechasenellosmanosipodidú, «que no le seria, dificultoso dar con¿l hrgtír «donde estaba.» Manteníase Annibal en-un •solo sitio, que'era un. castillo, que le había dado el Rey, que lí había echo con salidas •portadas partes:porque siempre temiólo que c •al cabo, vino 4 suceder le. , . ...t Z3 Cí“RLFC , H u c cí¼m legáti Romanótum veníscnt", ac •l»a]t'itMipe'.domun>.ejo^' <óircuav]ed4$$eat^puer ab.jánua prospíciéns ¡ Hanníbali d i x i t , planes prater consuetúdinem ai•matos apparére, Q u i impcrávit t ?i, ut otanes fbres «difícil circonrí r e t , ad própe re sibi renunciáret, num eódem m o d o undique obsideretur. Puer cí¼m celériter, quid esset, renunciásset,omnesque é x i t u s o c "jCnpatoS pstendisset; sepsit, id non fortuito facr J u m , sed sepeti,.í±eque sibi diútií¼-s vitam.esss retinéndam. Quam, ne alieno arbitrio dUrátte* .ret ,-rh.emor prjstínarnm; virtí¼tnm^vKeí±énurn, ¡guod sérnper secum babéret consí¼éver&t, s u m p : 358 L T I ^NEPOT«. 4Ht>. ''. •; .:.;! Ví¼."L i i : ' - ; : ¡ (!';\' • 'V »U ,vái¿ C ¿P:VT *t>\V*5«<<': XIII. ' 1 .•.¡r.TTIVJ. *>\ S-. < •.*.' -AV.vir;-. >"*. •í¼3ic.-> fbfitíssinMíKmtiltiV, * x&nsqaetnfwr» ^íšRct.us .'labáribúsi-j - anno acquieviti; septua* gjés:í8í0-':Quibu5.Consálibus interíerjt.hon.cón* .•edif.':Nam-Atsic'ufr,Marco Gláudi'ovMarcéroi . Q ó F á b i o t a b e ó n é Gonss» <mórtauAi > i rí aní±áí¼ â€¢fuoscVíptumréliqu«.\Ai^plybius, E / ¿ E m í l ¡ o J?aalo i»& Gnv. BasbiorTarijphi Io.¿Siil píftus au* teín j. P : Coinelió C e t h é g o M ^ B a t b t o . Tarn-•ifhílh- U v ' , ; > r - n i.'.' v ' : , ; ; - . V •:»''> %»T , (Atqoft'h'ic'|antusvirv tantísque b e & ' d i s tríctus, nónnibií t é m p W i u r í b u i t líl£e.rfs. í í a m ; r T . XXIII. 359 Los embajadores Romanos llegaron destelugar,y cercaron su casa congran multitud de guardas.Un nií±o, viéndolos desde una puerta, le dijo dAníbal que se descubría mas gente armada que la ordinaria. Annibal le mandó que registr ase todas la puertas del castillo,y le.avisase con diligencia si le tenían igualmente cercado por todas partes. El chico volvió pronto, diciendo que todas las salidas estabantomadas.Conoció entonces Annibal que aquello no se habia hecho acaso, sino que díl buscaban,, y era y a.llegada su última hora; mas por no morir d disposición agena, acordándose de quien era, ¿orno el ¡veneno que siempre solía traer consigo. A S N I B A L A CAPITULO XIII. jflLsí acabó este valerosísimo hombre d los setenta aí±os de sil edad, después de haber pasado muchos y varios trabajos. No.estdn de acuerdólos historiadoresen al tiempo en que murió. Según ítico en sus anales fué su muerte en el Co.nsuladode M. Claudio Marcelo vQ. Fabio Labeon:$egunPolibio,ett .en el.de L. Emilio Paulo, y En. BebipTamphilo; mas según Sulpiciq, no fué sino enit de P. Cornelio Cetego,y Marco. Bebió Tamr philo. . Este grande hombre, aunque ocupado en tantas y taxi reí±idas guerjai, dedicó no obstande,algún tiempo d las letras,y nos quedaron Z orden : + 3<Só que áliquot ejus libri s u n t , Graspo sermone 'eonfécti. In His ad Rhódios de Cn. Mdnlii Vulsónis in Asia rebus gestis: Hujus bella gesta multi memoria; prodidénrunt; sed ex his d ú o , qui eum eo in castris fuérunt simúlquá" v i x é runt, quam din fortuna passa est, Sylíénus,& •Sosilus Lacedasmpnins.Atque hoc Sósilia Hánnibal littsrárum Graccárum usus est" d o c t o r e . Sed nunc tempus est hujus libri faceré finem , & R © m a n ó r í¼ m explicare Imperatóres; q u ó f a e í l i í¼ s , collátís • utrorámque factis, qui viri prasferéndi s i n t , possit judicári, ; C í“ R N E í . I IN E P í“ T I S . M. PORTIUS CATO. €AP-UT I. 'Partías C a t o . Cato órtus municípía Túséí¼lo y adolescéntulus, priúsquam 'tioná* ííibí¼s opérafí± d á r c t , ^versátus est in Sabínis, q u o d ibi haerédíí¼m a-pátre relíctum habehzt.H-ortátu L . Valérii'Flacci, quemin'-Gon-sulátuV'CerisnráqHe'hábuit collegarí±y ut M . Perpénna Censorínus narrare sólitus est, R o ? mam demigravit , in foróque esse ccepit. •Primar» stipéndíunr méruit annórum décem septérrique. Q . libio M á x i m o , M . Claudie f AíJntbat. X X I I I . 361 de "él algunos libros, como él que escribió & los Rodios de las hazaí±as q u e hizo éu Asia En. Manlio Vulson. Muchos historiadores0. escribieron las gí¼eras de Annibal, y con especialidad dos que le siguieron en las campaí±as, y anduvieron en su compaí±ía mientras la fortuna ló permitió. Estos fueron Sileí±o y Sosilo Lacedemonio, -que fué el que le • enseí±ó el Griego. ^ ^ Pero ya es tiempo de concluir este volumeny y de dar principio á las vidas de los generales Romanos, para •qué-- campararído'los hechos dé unos y otros, se pueda fácilmente hacerjuicio de los que merecen la preferencia. ; M . P O R C I O C A T í“ N . I. C A P I T U L O J\^arco Porsio Catón nació en Tusado ciudad municipal. Pasó entre los'sabinosr'sus primeros'- aí±os antes de pretender los.. empleos'honoríficos , por tener allí una heredad que le habia de xa do su padre. A instancias de Lucio Valerio Flaco, su colega en el Consulado y censura, (cómo solia contar M; Perpenna Censorino} pasó d vivir d Roma, y comentó d asistir al tribunal. Hizo su pri¡mera campaí±a deédad'de diez y siete aí±os, y en el Consulado de Quinto F'abio MaxiL 36a CoRNELTI N BPOTIS. Márcéllo C o s s . T n b u n u s míiitumín Sicilia fui't, I n d e ut r é d i i t , castra secátus est C . Claudii N e r ó n i s , magn.íque ejus ópera existimara est inpratl.io apudSenatn, q u o cécidit Hásdrubal frater Hanníbalis. Quasstor óbtigit P . Cornélio Scipióni Africano Cónsnli; cum q u o non pro sortis ucessitiidine v i x i t : namque ab e o perpetua dissénsit vitá.'Edilis-.plebis factusest cum C . Hjílvio. Prator províaciam obtínuit .Sardír n i a m , ex qua Qusestorsuperióre te'mpore qx ífrica jdecédens Q . Enmura- poéram dedúxeiat: q u o d non minóri s ex¿Sti mámu s, quám quérrilibet amplissimum Sardiniénsem triúmphura. CAVUT II. V _>onsulátum gesit c u m L . V a l e r i a Flacco, 'sorte provínciam naetps Hispániam citeriórem, e x q u e ea triúmphumidíportáyjt .vlbi tí¼rhdiur tií¼s morarétur, P . Scípio Africánus , G o n suíl ítérum , cujus in priéte .Con sulíitu • .'Q UíCStor f u e r a t , vójií¼t e u m . d e provincía.'depeUerey &.ipse ei succédeíe. N,eqí¼ev hoc ,pet,;Senatum efficere pótuiti, -cúm' quidem Ssípio in «¡vítate priricipitum^btinéret: q u o d tijuv X-XITI." 363 ittoy'M: Claudio Marcelo fuéTribuno de-los soldados en Sicilia. Luego que volvió de allí militó baxo del mando de C. Claudio Nerón, y fué de mucha importancia su persona en la batalla delSena,enque murió Hasdrw bal, hermano de Annibal. Salió en el sorteo for Qútstor del Cónsul,P.Cornelio Scipion.No vivió con él con aquella unión áqfie le estrechaba la suerte ¡porque toda su vida reynó entre tilos perpetuamente la discordia. Fué hecho Edil de la plebe con C. Helvio -Siendo -Pretor, logró el gobierno de Cerdeí±a,, d/slaanal Isla dsu vuelta de ífrica, donde habia estado alguntiempo antes en calidaddeQuestor, habia traído al Poeta Q. Ennio : lo que d aparecer no es. rhenos que él mas magnífico triunfo que pudiera haber conseguido de esta provincia. : A N N I B A X ' C A P I T U L O • II. ' X^ué Cónsul con Valerio Flaco, y sacó por suerte el gobierno de la Espaí±a Citerior, dé la qiial triunfó. Deteniéndose enfila mas tiempo que el regular, P. Scipion eiiAf>rica> no^segundaveZ'Cónsul, de quien Calón hárbia sido Queslor en su primer consí¼lado^quir so" echarle del gobierno:y entrar en swíugar. Mas no lo pudo Conseguir del SenadoL,. siendo osíque Scipion tenia entonces elprincipal Iw- p o t é n t í a , sed jure respública administrabátur, Q u a ex re irátus, Consulátu p e r á c t o , privátus in urbe mansit. A t C a t o Censor cuín eód e m F l a c c o f a c t u s , severe praetuít ei potestáti'. N a m & in complúres nóbiles animadvé'rtit, & multas res novas in edíctum á d d i d i t , qua re lnxúría reprimerétur, qua; jam tum ineipiébatj pulluláre. Círciter ánnoS''óctó2ínca usqué ad extremani setatem ab adolcscéntia Reipublicí causa susclpere inimicítias non d'éstitir. A mal' tis tentátus, non m o d o aullara detrimcntuní existimarióí±is f e c i t , s e d , quoad-vixit > virtú' 'tum laude crevit. 1 : $64 C O R I C M I . TN E P O T í S . CAPUT III. I n ómnibus rebus singulári fuít prudéntía, & industria. N a m . & agrícola sólers, & reipúbí¼cas p c r í t u s , & juriscunsúltus, & magnus. imperator, & pYóbábilis óratibr j&cí¼pidíssiínus I¡« terárum fuit. Quarum stúdium etsi sénior ar» ripúerat, tamen tantum i n e i s progréssum fe; e i t , ut non. fácile reperirapossis ¿ í±eque M Grsecis,. í±eque de I t á l i c i s , r e b u s , quod ei fuer rit incógnitum. AbiadoIescéntiVconfécfrcoratiónestfsenc? scríbere'historias instítuit. jQuarum sunt libii septem. P n m í¼ s c ó n t i n e t res gestasRegunipí' p u l j , R o í n á n i i s e c á n d u s t é r t i u s . , unde.qfl*' .ANNIBAX X X I I I . 's g5j titea entonces por la justicia, no por. el poder,, y Scipion sentido de este desayre, habiéndose avahado el tiempo de su consulado, permaneció, en Roma sin empleo alguno. Mas Catón, siendo creado Censor con el mismo Flaco,procedió con severidad en el desempeí±o-de este cargo, castigando á muchos de los principales, aí±adiendo nuevas ordenanzas d las mtiguaspara reprimir y cortar el luxo que ya, comenz abad brotar. Por espacio decasiochentaaí±os desde su juyent:Ua[hasta su muerte no dexó de ganar enemigos por atender'ral bien eániun-jAunque muchos hicieron tiro d su reputación:, lexos de menoscabar su buena opitiion,.elteron nuevo realce dsus virtudes.,: r CAPITULO T III. J^¡Wo. singular prudencial industriaren te>f do. Y' así pué agricultor inteligente', hábil político , jurisconsulto, gran general, y razonable orador. SoBre todo tuvo particularísima afición á/ las letras', en cuyo estudio, (aunque le emprendió siendo ya viejo ) hizo tan seí±alados progresos, que con dificultad se hallará cosa de las pertenecientes G,reeja ó-Italia que él haya ignorado. .-. > Desde su mocedad compuso oraciones.:y siendo.y.Mpiejo se dedicó á escribir historias. De es.tasnos quedaron siete', libros. El primero contiene la historia délos reyes de Roma. El ;S ; 3&S „• CoRNEllI 'NEPOTIS. q u i cívit'as birta sit Itálica. O b quamretríomíies O faenes vidétur appellásse. I n q u a r t o autem bellum Punicum primum: in q u i n t o , sec u m d u m . A t q u e haíc ómnia capitulátim sunr dicta. R é l i q u a bella pari m o d o persecútus est tasque ad praeturátn Sérvii Galbae, qui dirípuit Lusitanos. A t q u e horum bellórum duces non nominavit, sed sine í±omínjbus res norávit. In iísdetn e x p ó s u i t , qua; in Italia, Hispániísque videréntur admiranda. In quibus multa indas* tria} & •diligéntia c o m p á r e t , multa doctrina, H u j u s ' d e "vita, & móribus p l u r a i r í e o libro pérsecáti sí¼mus, quem sépárátirn d é ep fécimus rogátu Titi Porí±pónii Attici. Quare stiidiósós Catónis ad illud volumen dclegánjus. 2 T.POMPONIUS ATTICÃœS. CAPUT I. X itns Pompónius A t t í c u s , a b o r i g i n é ultima ístírpiá Romana: generatus, ^perpetuó á majó•ribusáccépram equestremobtínuitdignifátem. Patte í¼sus est d i l i g e n t e , indulgente j & , ut t u m e r á n t t é m p o r a , d i t i i Tú primísqí¼e stu- segundo y tercero, el origen* en particular de todas las ciudades de Italia, y esta parece que fué la razón porque los intitulóá todos origines, El quarto trata de la primera guerra púnica, y el -quintode la segunda¿ Trató todos estos asuntos con concisión y brevedad. En la misma forma escribió las otrasguerras hasta el tiempo del Pretor Servio Galba, que saqueó d los Lusitanos. Y nonombtóen ellas los generales-, sino que expuso los sucesos callando losnombr es'. Trató en estos mismos libros de quanto parecía digno de admiración, asi en Italia como en las dos Espaí±as. En todos ellos descubre Catón mucha ¡industria, diligencia y erudición. Escribí mas d la larga su vida y costumbres en el libro que compuse de él d ruegos de T. Pomponio ítico:por lo qual remita allá 4 sus aficionados. M . PORCIO X X I V . 367 T. P O M P O N I í“ C A P í T U L O íTICO. I. ^Tito Pomponio ítico, descendiente de una de las casas primitivas deRoma,fuécaballero Romano, qualidad que habiantenido siempre.sus antepasados, Tuvo un padre cuidadoso , indulgente con su. hijo, ruo,para aquel tiempo ,y muy dadoá las letras: el qual á medida de su afición á la literatura, je es- 368 C ORNELII NEPOTIS. dioso literárum, B i c , prout ipse amabatlítteras, ómnibus doctrínis, quibus puerílis «-eras impertírLdebet, fílium erudívit. Erat autemin p ú e r o , praner docilitíuem ingénii, summa suávitas oris, ac vocis, ut non solúm celériter aec í p e r e t , . q u * tradebántur, sed étiam exeellénter pronunciáret. Qua ex re in pueritia nóbilis ínter asq'uáles -ferebatur, clariúsque explendese é b a t , quam generósicondiscípuliánimo a:quo ferré possent. Itaque incitábat pmn«s stúdio s u o : q u o in número fuérunt L . Torquatu's, C. M á r i u s , C.-Fííius, M , ' C i c e r o : quos consuetúdine suíi sic sibi devínxit, ut nemo iis per* petuó fúerit cárior. CAP íšTIL mataré decéssit. Ipse adolescéntuks proptcr affiinitates P Sulpíccii, qui Tribíinus plebis interféctus e s t , non expers fuit illius perículi. N a m q u e Afiícia Pompónii consobrina ní¼pserat M . Servio fratri P. Sulpícii. I t a q u e , interfecto P . Sulpício postéaquam vidit Cinnáno tumúltu civitátem esse perturbát a m , neque-sibi dari facultatem pro dignitate vivéndi, quin altérutram partem offcnderer, dissociátis ánimis c í v i u m , cí¼m álii Syllánis, I^ater T . POM?ONIO. X X V 369 tnerSen dar dPomponio toda aquellainstrucr cion que se debe dlos primeros aí±os. Tenia el nií±o una suma facilidad en aprender acompaí±ada de estraordinaria dulzura en las palabras y pronunciación; y así no solo comprehendia con breve dad lo que le enseí±aban, sino que también lopronunciaba excelentemen- • te. Con esto ya en la nií±ez tenia mucha reputación entre sus iguales ¡y lucia mas que quisieran los condiscípulos pundonorosos. Y así consu aplicación excitaba dtodosdestudiar. Fueron sus condiscípulos entre otrosL.Torquato, el hijo de C. Mario, y Cicerón, cuyos sorazonesganó de manera con su trato, que ninguno fué mas querido de ellos. CAPITULO II. urió su padre ya viejo , y el mismo ítico, siendo aúnmuy joven, corrió riesgoquando mataron d Publio SulpicioTribuno de la plebe. Ocasionó su peligro el parentesco con él por el casamiento de suprima Anicia con Marco Servio, hermano del muerto. Por lo qual Pomponio después de la muerte de Sulpicio,viendo dRomarevuelta con la sedición de China,y que no podia vivir con la decencia correspondiente d su estado sin ofender auno de los dos partidos de Sil a y Cinna, en que estaba dividida la ciudad, creyó que era. aquella la ocasión propia para dedicar* se dsuf estudioj,y se fué d Atenas sin de- M 370 CORNELII NEPOTIS. álii Cinnáí±is favérent pártibus: idóneum t e m pus ratus stí¼diis obsequéndi súis, Athénas se cóntulit. í‘ e q u e e ó scdus adolescéntem M á r i u m , hostem judicátum, juvit ópibus suis, c u jus fugam pecunia sublevávit. A c ne illa peregriraátio detriméntum áliquod aíferret rei f a miliari', eodem magnam partem fortunáruin trajécit suárum. H i c ita vixit, ut univérsis Atheniénsibus mérito esset caríssimus. N a m , prseter. grátiam, quae jam in adclescéntul'o magna e r a t , saspiús suis ópibus inópiam eoiiim púbí¼cam levávit, C í¼ m enim versftrarn faceré públice necésse esset , í±eque ejus conditiónem sequam habérent; semper se interpósuit, atque ita , ut í±eque usúram unquam ab its accéperit, í±eque lóngií¼s quám dictum esset, eos deberé passus sit. Quod utrí¼ráque erat iis salutáre. N a m í±eque indulgéndo inveteráscere eórum aes aí¼enum patiebát u r , í±eque multiplicándis usúris créseere. A u x i t h o c oííicium alia quoque liberalitáte. Nam universos frumento donávit, ita ut singulisseptem módii trítici daréntur, qui modus mensuras M&dimnus Athénis appeliátur. CAPUT III. J t i i c antem sic se g e r é b a t , í¼t eomrnúnis ín» fimis , par princípibos viderétur.. Q u o factuíii e s t , ut huís omnes. honores;, quí>s p o s - T . POMPONIO. X X V - , , 37»' "k'ár por eso de ayudar con sus riquezas ai joven Mario, declarado por enemigo de la patria , dándole dineros con que socorrerse en su fuga. Y para que aquella mudanza no acarrease algún perjucio d su hacienda, trasladó d Atenas granearte de siis bienes. • Procedió aquí ítico de manera que.se mereció un muy particular carií±o d todos los Atenienses : porque sobre ¡agracia y agrado singular qué ya en lanií±ez tenia, remedió muchas veces con su hacienda las necesidades de la reptíblica. Pues viéndose los Atenienses precisados d contraher nuevas.deudas para satisfacer las antiguas ,yno hallando quien les hiciese impartido equitativo , ítica se puso siempre de por medio, dándoles el dinero sin intereses , aunque^.los. obligaba apagar al tiempo aplazado. Y uno y otro les tenia mucha cuenta, porque con precisarlos d la paga, no dexaba eternizar sus deudas \ y éstas no se acrecentaban, como no llevaba intereses. A este beneficio aí±adió otro,.que fué dar graciosamente d cada ciudadano ini-medímno de trigo, que hace siete celemines.' TT-V CAPITULO III. — Jltra su porte de una manera, que sabiendo ser pequeí±o con los pequeí±os ¡ parecía grande con losgrandes- Por esty las Atenienses le dieron todos los honores que pudieron, y pretendieron hacerle su ciudadano. Mas él Aa a 372 'COTfcHIlH NSPOTIS. s e n t , públíce habérent, civémque faceré sta> dérent. Q u o beneficio ille í¼ti nóluic. Q u o d nonnúlí¼ ita interpretántur, amítti civitátem Roraáaam alia adscíta.Quándiu afTuit, ne qua sibi státuaponeretur, restitit; absens prohi -i bcre non pótuit. Itaque áliquot P n y c e & Peer cile locis sanctíssimis posuérunt. H u n c enim in omni procuratióne Reípí¼bli'cas actórena, auctorémque habébant, Igitur primum illud m u í±us fortuna:, quod ¡u ea potíssimum urbe natus e s t , in quadomicílium orbisterrárumesset impérii, ut eámdcmScpátriam habéret & d o minam. H o c spéciem prudéntise, q u o d , cúm in eam civitátem secoBtulíssct, qua: antiquitát e , humanitáte, doctrina prasstáret étnnes, unus ei aute álios fúerit caríssimus. ( CAPUT IV. Huc e x Asía Sylla decé*dens eí¼m venísset» quándiu i b i fuit, secum hábuh Pompónium, captus adolescéntis & humanitáte & doctrina. Sic enim Grsecé loquebátar, ut Athcnis natas videretur. Tanta autem sí¼ávitas erat serrnónis L a t i n i , ut apparéret, i n e o nativum q u e m d a m lepórem e s s e , non adscítflm. Idera 'poema ta pronuneiábaí & grascc & ' l a t i n e , sic u t s u p r a nihil poset addi. tac- Q u i b u sr e b u s T . PpMi'ONio. X X V . 373 fio quiso admitir este favor, porque algunos son de opinión de que se pierde el derecho de serlo de Roma, sise admite el de otra ciudad. El tiempo que estuvo allí, no quiso consentir que le erigiesen estatua; mas después que se ausentó, como ya no lo podia estervar, le levantaron algunas en los lugares mas sagrados Pnice y Pecile. Porque "ítico, mientras estuvo allí, era el que resolvía y gobernaba todos los asuntos ele la República. Fué pues don de lafortunahabernacidoén unaciudad que mandaba al orbe, y tener por patria d la seí±ora universal del mundo, y fué también una gran prueba de la prudencia de ítico haberse hecho amar mas que ninguno, en una ciudad como Atenas, superior d todas las otras por su antigí¼edad, cortesanía y sabiduría. CAPíTULO IV. Habiendo llegado Sila d Atenas, volviendo de Asia, tuvo consigo d Pompoí±io todo el tiempo que se detuvo en ella, prendado 'de la cortesanía y erudición de este joven. Porque hablaba el griego como si hubieranacido en Atenas. Pronunciaba con tanta suavidad el latín, que manifestaba bien que aquella gracia era natural en él, y no tenia nada de afectación. Recitaba tan bien laspiezas poéticas' tanto griegas como latinas, que no habia mas que pedir. Por estas razones Silan* 3 374 CoRNELIlOM-BPOTIS.' tum est ,.ut.Sy Ha nusquam eum abse dfmítte* ret,eupcrérque secum dedúcere. C u i c í¼ m p e r suaciére tentáret, noli, oro te, inquit P o m p ó - nius, advérshm eos me v.elle diícere , cum quibus n.e contra te arma ferrem, ltdtiam reliqui. ít Sylla, adí¼lesccn'tis rfficio collaudáto, ómnia muí±era e i , quaí Athénisaccéperat, p r o ficíscens jussit deférri. H i c compilares anuos morátus, cí¼m .&,,rei" familiar].tantí¼m ópera: daret, quantum con i n díligens debcr'et paterfamí¼ias, & ' ¿ m n i a . / ¿ i i qua jémpora aut líteri.s,aut At-heniéasium .R/vipública:: t r i b ú e r e t , nihí¼ómiaús amícis urbávia orTícia prsestitit. N a m & ad.comítiaeótum ven» titávit, & si qua res major acta e s t , non tié~. f u i t : sicutCiceroni. in ómnibus ejus perículis singulárem fídem p r x b u i t : cui ex patria f u gíent'i L L S . ducénta & quinquagínta mí! i.ido.návit» Tranquillátis autem-rebus Románts', r e migrávit R o n u r n , ut o p t n o r , L , Corta 8t, L¿ Torquáto .Coss. quern.diem sic universa c í v i tas Arheo'té,if?ium prosecuta e s t , ut lácrymis desidérí¼ íuturi d o l ó r e n j j a d i e á r e t . .... 9 T . POMPONIO. X X V . 371 ledexaba apartar un punto de su lado,y aún le quiso traerconsigo. MasPomponio lerespondio en una ocasión, en que se lo procuraba persuadir: ruégote que no quieras llevarme c o n tra aquellos eri c u y o favor no quisiste tomar las armas contra t í , dexando por este motivoá Italia. Sila,entonces alabó tan honrado proceder , y quando marchó¡mandóllevarletodos los regalos ¡que le habían hecho en Atenas. En los muchos aí±os que.-ítico vivió en esta ciudad,empleóen el cuidado, de su hacienda el tiempo que debe un.diligente padre deja-: millas, y el resto dedicó días letras, ó al servicio de Id República Ateniense; sin dexar por ese de hacer por sus amigos de Rorna, todos aquellos buenos oficios) que debe unciudadano.Y asívino varias veces á sus elecciones, y nunca les hizo falta quando sefrutaba algún negotio de importancia, como se vio en,Cicerón, que en todos sus peligros experimentó en ítico un.fiel amigo: y quando salió desterrado, recibió de él el socorro-, de doscientos, cincuenta mil -sextercios. Sosegadas las turbulencias de Roma, ítico se volvió dvivir della en ei,.Cónsulado, sino me engaí±o i de L. Cola y L. Torquato. Toda la ciudad de Atenas celebró, ¿Idia de su partida con lágrimas, que declaraban su sentimiento, por lafalta que habia de hacerles. t Aa 4 376 CORNEI.IT. NEPOTIS.) CAPUT V. Uabébat avúnculum Q . CsecíUum Eqnitem R o m á n u m , familiárem L . L u c ú l l i , dívhem, difridllima natura, cujus sic asperitatem veríais e s t , u t , quem nema ferré ppsset, hujus sine offensióne ad summaiii senectútem retinúerit benevoléiitiam. Q u o facto tulit pietátis f r u c tum. -Cascílius enim móriens testamento a d o p távit e u m , hasredémque fecit ex dodrántej e x q u a hajreditáte accépít círciter cénties L L S . Erat nupta sóror Attici Q . Tállio Ciceróni, eásque nuptiás M . C i c e r o conciliárat, cum quo adiscipulátú vivébat conjuntíssimé, multo étiam familiáriiisquamcum Q u i n t ó : ut judicárí possit, plus ín amicítia valere similmidinem rhovum, quam affinit&tern. Utebátur autem int i m e Q . Hotténsio, qui iis tempóribus p r i n cipa;tí¼m eloqutlnfias t e n é b a t : ut intélligi í±on posset ¿ uter eum plus'dí¼ígeret, C i c e r o , an Hoptensius: & i d q u o d erat diffcíllimum, effciébaty u t , ínter quos tantae láudis esset acmulátio, nuiia intereé*Jereí o b t r c c t á t i o , es-' sé'tque lálium virérí¼m copula; T» PGMPONIO. X X V . C A P I T U L O V. 377 JL enia ítico un fio por parte de madre, lia-, madoQ. Cecilio, caballero Romano,rico, amigo de L. Lucido, el quai era de muy áspera condición. Pomponio le supo sobrellevar de _ manera que se mantuvo en su carií±o sin darle el menor enfado hasta el fin de su vejez,' siendo así que no habia quien le pudiese aguantar, Y no quedó sin premio su piedadi porque Cecilio ala hora de la muerte le adoptó por hijo, y le nombró heredero de las tre¿ partes de sil hacienda, que casi subieron á diez millones de sextercios. Una hermana de ítico estaba casada con QuintoTulioCiceron, yhabia negociado este-casamiento MarcoTu-lio, con quien Pomponio tenia estrecha amistad desde la escuela, y aún mas familiartra-' to que con ni cuí±ado Quinto: para que se vea que para la amistad mas hace la semejanza de costumbres, que el parentesco. Era también Pomponio muy amigo de Q. Horten-' sio, que era á la sazón el principé del a elocuencia , sin que se pudiese distinguir quién le amaba mas entre éste y Cicerón. Y él hacia que en medio de su gran competencia no se. desacreditasen el uno al otro, siendo como el vínculo que tenia unidos d tan grandes hombres. 378 CORNELII NEPOTIS. CAPUT VI. I n República ita versatus e s t , fit semper o p - . timármn pártium & esset, & existimarétur, í±eque tamen se civílibus fluctibus commítteret: quod non msgis eos in sua ' potestáte.existioiábat esse , qui se iis dedíssent, quám qui m a r i timis jactaréntur. Honores non pétiit, cí¼m ei patéVeat propter vel grátiam yel dignitátem: q u ó d í±eque peti more m a j ó r u m , í±eque capi possent conservátislégibusintam efFúsis ámbitus largitiónjbus, í±eque geri é República sine perículo corrúptis civitátis móribus. A d hastam publicara ní¼nquam accéssit. Nulí¼us rei í±eque pra:s, í±eque manaeps faetus est. N é m i n e m s u o n o m i n e , í±eque subscríbens aecusávit. In jus de suá fe nunquam in: j u d í cium nullum hábuit. Multórum Cónsulum, Prastorúmque prefecturas delatas sic réeépit, ut néminein in provínciam sit secdtus, honore fúerit cónténtus, reifamíliáris despéxerit f r u c tum. Q u i ne c u m Q . quidem Cicerone v o l u é rit iré in Asiam , cí¼m apud eum legáti locum obtincre posset. N o n cnim decére se arbitraba- T . POMPONICV X X V . CAPITULO VI. 379 • • ' Jfiln las alteraciones de la República seportó con tan sabia conducta, que siempresiguió el mejor partido , y asi se creía. Bien* que no se entregaba d las olas de las discordias civiles, conociendo que no eran mas dueí±os de sí los que una vez se habian metido en ellas, que los que se ven agitados de las del mar. Teniendo abierta la puerta para los empleos honoríficos, por estar, como estaba, bien visto, y ser hombre de mérito, con todo eso no quiso pretenderlos. "Porque ni podían pretenderse como antiguamente, ni conseguirse sin quebrantar las leyes, en un tiempo en que la ambición andaba tan pródiga; ni últimamente desempeí±arse sin riesgo, como-pedia el ki/n de la República, en una corrupción taugeneral de las costumbres, jamás llegó días almonedas públicas.Nun ca se metió en los arrendamientos de la República, ni como arrendador ni como fiador, jamás, acusó á alguno, nipor sí mismo, ni subscribiendo á la acusación de otro. Nunca compareció en el tribunal,por negocio suyo, tú le hicieron comparecer. Acepto los empleos que' muchos Cónsules;y Pretores le confirieron; ma¡s con ninguno de ellos quiso ir al gobierno, contentándose solo con el honor, - sin hacer caso, del adelantamiento de sus intereses. Y 380 C ORNELII NEPOTIS. t u r , cúmPraetúram gérere noluísset, ásseclatn esse Prajtóris. Qua in re non solúm dignitáti serviébat, sed étiam tranquilí¼táti, cúm suspicíónes quaque vitáret crímínum. Q u o fiébat, ut ejus.observantia ómnibus esset c á r i o r , cúm earnofficio, non timári, nequa s p e i , tribuí vidcrent. CAPUT VIL Incidit Cassariánum scivfle bellam, cúm h a bcret.annos círciter exagínta. Usus est aetátis vacatióne, í±eque se quoquám movit ex u r be. Qua: amícis suis opus fúerant ad Pom-» péjum proriciscéntibus, ómnia ex sua re familiar! dedit. Ipsum Pompéjí¼m conjúnctújm non offendit. Nullum enim ab eo habébat ornamént u m , ut c é t e r i , qui per eum aut h o n o r e s a u t dividas céperant: q u o r u m partirn invitíssimi castra suh secúti, partirn summá c u m ejus offerisióne domi remansérunt. Attici autem qnies tantópere Gajsari 'fuit- grata, ut v i e t ó r y cí¼m privátis pecunias per epístolas imperárety hnic non solí¼mraoiéstus non fúerit, sed étiam sotó» T . POMPONIO. X X V . 381 así aunque podía ir d la ífrica con Q. Cicerón en calidad de su lugarteniente, no quiso, pareciéndole que no le estarla bien ser subalterno de un Pretor, habiendo renunciado antes ¡apretura. Por lo qual no sol o atendía a su dignidad, sino también dsu quietud y sosiego: pues de esta manirá evitaba hasta las sospechas de culpa. Y por este motivo el honor que daba dsus amigos,y su atención con ellos eran mas agradables diodos, por ver que no nacían de temor óesperanza, sino de un puro afecto. C A P I T U L O V I L Sucedió la guerra civil de Cesar, teniendo ítico casi sesenta aí±os. Se estuvo quieto sin salir de Roma, valiéndose de la exémpcion' que le daba su edad. Dio de su hacienda lo necesario dsus amigos, que iban en busca de_ Pompeyo; sin que ítico le ofendiese en no seguirle, aunque era su amigo: porque no habia recibido de él ningún beneficio, quando los demás habianlogrado con su favor los empleos ó riquezas que tenían: los quales sin embargo parte siguieron sus vanaeras bien contra su voluntad,,y parte se quedaron en Roma con grandísima indignación suya. Mas la neutralidad de Pomponiefué tan del agrado de Cesarle quando después y aviciorioso escribió dios particulares, mandándoles que aprontasen dinero) no solo no le molestó,sino que an- 3*) 2 CoRNEtit NEPOTIS." ris fílium, & Q . Cicerónem ex Pompen castris concésserir. Sic vétere instituto vitas effí¼git nova perícula. CAPUT \ VIII. Secútumestillud , occiso Ca:sare, cum R e s pública penes Brutos viderétur esse, & C a s s i u m , ac tota cívitas se ad eos convertísse. S i c M . Bruto ususest, ut nullo ille adolescente a:quá!i familiáriús, quam hoc sene: í±eque solúm eum príneipem consllii habéret, sed etiam in convíctu. Excogitátum est á quibúsdam, ut privátum serárium Catsaris interfectóribus ab Equítibus Románis cónstituerétur. I d fácí¼é éfíici posse arbitráti sunt, si & príncipes illíns órdinis pecunias contulíssent. Itaque appellátus est á Cajo F l á v i o , Bruti familiári, Atticus, ut ejus rei princeps esse vellet. A t ille , q u i o f fíciaamícis pra:stánda sine factióne existimáret, sempérqueá tálibusseconsíliisremóvísset, resp ó n d i t : » s ¡ quid Brutus de suis facuítátibus sjuti voluísset, usí¼rum , quantumeas paterén» t u r : se í±eque c u m quoquam de ea re collo« c u t í¼ r u m , í±eque coití¼rum.» Sic ille consen- T . POMPONIO. X X V . 383 tes bien dio libertad por su respeto al hijo de su hermana ,y Q. Cicerón, que habian seguido d Pompeyo. Asi ítico con su antiguo modo de vivir evitó estos nuevos riesgos, CAPITULO V I I I . Siguióse el tiempo en que después deasesi-, nado Cesar , parecía que la -Pep. estaba en poder de Bruto yCasio,y que toda la ciudad se habia arrimado dellos. ítico era tan íntimo amigo de M. Rruto , que este joven con ninguno de sus iguales trataba con mas famiiiaridad, que con el viejo Pomponio, dquien tenia, no salo por su principal consejero, sino también por comensal. Proyectaron algunos que los caballeros Romanos estableciesen un fondo privado para gratificar d los matadores de Cesar. Parecióles que no habría dificultad en la execucion del proyeto, con tal que los principales de esta clase contribuyesen con dinero d este fin. Y así Cayo Flavio, amigo de Bruto, habló d Pomponio para que quisiese ser el primero en la contribución. Pero ítico que pensaba que d los amigos se debía servir sin espíritu de partido, y siempre había echado el cuerpo fuera de semejantes determinaciones, diopor respuesta: qtíeBruto si quería aprovecharse de toaos sus haberes en quanto diesen de s í ; mas que él no hablaría á nadie sobre aquello, ni se unirla con nadie p a - 384 ."CORNEEII Ní‰POTIS, siónis globus hujus uníus dissensióne disjSctus est. í‘ e q u e multó post superior esse ccepit A n tónius, ita ut B r u t u s , & Cássius, provinciár u m , qua: i!s necis causa datu erant á C o n s ú libus, desperátis rebus, in exsílium proficisceréiitur. A t t i c u s , qui pecúniam simul cum c é teris conterre nolúerat florenti illi parti abjact o B r u t o , Italiaque e e d é n t i , L L S . centum míllia múneri misit. E i d e m in Epiro absens trecénta jussit dari : í±eque eó magis poiénti adulátus esr A n t o n i o , í±eque desperátos reliquit. ^ CAPUT IX. I k 3 e c ú t u m est bellum gestum apud Mdtínara. In quo si tantí¼m eum prudéntem dieam, m i ní¼s quam débeam prasdieem , cum ille pótií¼s divínus fuérit: si divinátio appellánda est p e r petua naturális bonitas, qua: nullis cásibus í± e q u e augétur, ne^ue minúitur. Hostis Antónius judieatus Italia céserat : spes restituéndi nulla erat. N o n solí¼m ejus inimici, qui tum erant potentíssimi, ckplúrímised étiam amíciadversáriis ejus se dabant: & in eo"' lacdéndo se áliquam conseegtúros sperábant commoditátem: v T . POMPOKIO. X X V . 38,-: TUello.Ue e sta manera con la oposición de uno solo sedeshizoimpreyectoquetantos aprueban. Poco después comenzó dprevalecer M.Antonio, deforma que Bruto y Casio y habiendo perdido' del todo la esperanza de los gobiernos que losCónsules les habian seí±alado porta muerte de Cesar, se fuefo'n voluntariamente aun destierro. En esta ocasión ítico, que no habia^querido Contribuir con dinero, juntó con los demás á Bruto, quando estaba pujante, le dio, estando caído, y huyendo de Italia, cien- mil sestercios: Y estando ausente en el Epiro, lé mandón dar trescientos, mil: y no por ver:d Antonio poderoso le aduló mas, ni desamparó d los otros por miarlos derrivados.. ••">• CAPITULO IX. Siguióse la guerra 'de Modena. Aquí me quedaría corto si me contentar a con solo llamar-cuerdo d ítico, habiendo sido mas bien profeta, si se debe llamar profecía aquella comíante y natural bondad, que no, sube ni baja con ningún acontecimiento. Antonio habiá-sidé-declarado enemigó de la patria, y i., precisado dabandonar á Italia: no habia ^ esperanza alguna de que' volviera.' No solo sus'en&migos, que eran entonces muchísimos y muy poderosos', -sino que aun sus mismos amigos abrazaban el partido contrario, y se prometían ventajás^'de\haverle daí±oA 'perseBb K 386 CORNELII NEPOTíS. " ejus familiares iasequebantur, uxórem F á l viam ómnibus rebus spoliáre cupiéban.t, J i beros étiam extínguere parábant. Atticus cum Ciceróuis íntímí fámiliarítate uterétur, amicíssimus esset Bruto j non m o d o nibil iis indúlsit ad Antónium v i o l á n d u m , sed e contrario, familiares ejus ex. urbe . profugiéntes , .quantum pótuic texit: quibus rebus indiguérunt, adjíivit. P. vero V o l ú m n i o ea t r í b u i t , ut plura a. párente profipíscl non potúeeintV Ipsi autem'Fúlvia:, c í¼ m . l í t i b u s disiinérétur , magnísque t e r r o • ríbus vexarétur, tanta diligéntiá officium. suum prcestitit , ut nullum illa stíterit v a dimónium sine A t t i c o , hic sponsor ómnium rerum fúerit. Quin.etiam,, cúm illa "fuudura secunda fortuna ernísct in d i e m , í±eque post calamitafem versí¼ram faceré potuísset; ille se . interpósuit > pecuniámque sine fcen.ore, sineque ulla stípulatióne ei c r é d i d i t : . m á ximum exístimans q u e s t y m , mémorem , g r a túmque c o g n ó s c i , simú.lque aperíre , se non fortunar, sed hominlbus soleré esse a m i cum. Quse cí¼tn faciSbat,, n e m o eum t é m poris causa faceré póterat existimare. N e mini enim in opiniónem v e n i e b a . t A n t ó nium rerum potiidrum. Sed sensim. i s á . n o n núllis optimátibí¼s reprendebáiur, q u o d p a rum odísse malos -civcs videretur. l i l e - a u tem. sui judícii potiiis, quid se faceré p a r . es1 . X- POMPONIO. X X V . 387 guian d sus amigos, querían despojar d su muger Fulvia de quanto tenia, y aún tratatan de matar d sus hijos. En esta coyuntura ítico, aunque trataba Con la mayor intimidad d Cicerón, y era muy amigo de Eruto, sin.embargo no solo nunca quiso venirpor respeto suyo en hhceralgún mal íAntonio,sino que antes bienprotegióen quanto pudo d sus amigos, que saltan fugitivos de Roma, y los socorrió con todo le necesario. Y por P. Vplumnio hizo tanto, que no pudiera haber hecho mas por él su padre. "Ayudad Fulvia con tantas veras, viéndola ahogada enpleytos, congojada y afligida con los grandes miedos que la ponían, que nunca compareció en juicio sin ítico , el qual fué su fiador depositando dinero, en quanto sela ofreció. Y ademds de esto no pudiendo'Fulvid hallar quien laprestase el dinero par a pagar una heredad que en tiempo de su prosperidad habia comprado con plazo fixo, ítico se puso de por medio, y se lo fió si interés ni concierto alguno: reputando por la mayor.ganancia el que se conociese que era hombréagradec'ido, que na echaba en olvide loS.beneficios, y que iodo elmundovi'ese que éleraamigo de los hombres, no de sufortuna :y quando hacia, este, ninguno podía pensar que lo hacia por acomodarse al tiempo. Por que quién habia de pensar que Antonio se habia de apoderar del mando'-. Pero algunos de los principales no deBb 3 388 CORNEI.II NEPOTIS. • s e t , intuebátur, quám quid álii laudatúii forent. CAPUT X. ,pnyérsa subító fortuna est. U t A n t ó n í u s rédiit in Itáliam, nemo non magno i n p e r í c u l o .Attioum futí¼rum putárat, propter intimara familiáritátem C i c e r ó n i s , & Bruti. Itaque ad advéiuum imperatóreiu,de, f o r o d~ccesserát t i tilen 8 pTOscrigtiónern, JUtebátque apud P. V o lúmnbjm, cui, ut psténd.imus paulo ante, opera tulerat: (tanta vauctasjis .tempóribus fuit f o r tuna:, ut, m o d o h i , m o d o lili in summó essent aut fastigio, aut perículo) habébátque secum Q . Géllium Cániuin, xquáJ,em, sim.ilirmumque s^i..Hop"4aqqufi^ítvAtííc,^ihonitátis€xéa»plm?i,' quod cunx.eo, queinpúeruixi in ludo c q g n ó y e rat^'ádeo^qnjunct^vixit^t ad ex.tr.amam acta» tettl áajic.ítia pí±ru.^ cje^ertf., , A$tpq¡us autem, etsi tanto odio ferebatí¼r in.,|Cí6eixinem-, ut, non sqlí¼vn e i , sed ómnibus é/dam/ejus.amíc¡s\ esset juimípus, eósqjue veiiet . p r o s c r i b i r é ; muítis hortántibus tautcn .Artici meropr-fint offícií, & c i , cí¼m requisisser úot ; v t c T . POMPONIO. X X V . 389 ttahdn de censurar esta conducta, por que manifestaba poco aborrecimiento dios malos ciudadanos. Mas él que se gobernaba por su juicio, no miraba tanto el qné dirán, quanto d cumplir con lo que erarazon. CAPITULO X. rocóse de repente el estado de las cosas. Todos pensaban que ítico, habiendo vuelto M. Antonio d Italia, corría gran riesgo por su intima amistad con Cicerón y Bruto. Y así día llegada de los Triunviros tío se dexó ver en público, temiendo laproscripcion,y se estuvo escondido en casa de P. Volumnio, d quien, contóse dijo poco antes, habia protegido. Eran tantas las mudanzas de la fortuna en aquellos tiempos,que ahora éstos,ahorra aquéllos se miraban, ó en la cumbre de la dicha, 6en el abismo de la desgracia. Tenia ítico consigo d Q. Gelio de su misma edad y costumbres.Pie aquí otra prueba dj su bondad, que fué haber vivido con tanta unión con este amigo, con quien habia tomado conocimiento en la escuela, que siempre fué en aumento su amistad hasta el fin de su vida. Aunque el odio de Mareo Antonio contra Cicerón era tan furioso, que no solo le aborreció dél¿ sino también d todos sus amigos, y los quería proscribir £ todos: con todo d instancias de muchos tuvo presentes los buenos oficios que ítico le habia hetho, y habiendo ' T 3Qo CoRftELn NEPOTIS. nam esset, sua manu scrípsit « n e timéret, «statimque ad se veniret: se e u m , & Géllium « C á n i u m de proscriptórum número exemísse.» A c , ne quod in perículum incíderet , q u o d noctu fiebat, presidium ei misit. Sic Atticus in summo timóre non solúm sibi, sed ériam ei, q u e m caríssimum habébat, praesídio fuit. í‘ e que enim sua; solúm á quoquam a u x í l i u m p é tiit sal-utis, sed conjúnctim , ut apparcret n u llam sejunctam sibi a b e o velle esse fortunara. Q u ó d si gubernátor prarcípua laude fertur, qui navem ex híeme, mar^que scopulóso.servat: cur n o n singuláris ejus existimé-tur prudéntia, qui , ex t o t , tamque grávibns procéí¼is civílibus ad incolumitátem pervénit. ? CAPUT XI. CÃœJXiibus exmalts ut se emérserar, nibil álliud e g i t , quám ut plúrimis, quibus rebus p o s s e t , esset auxilio. C ú m proscriptas, praemjis imperatórum vulgus c o n q u í r e r e t , n e m o in Epirum v e n i t , cui res ulla defúerit. Nécnininonibi perpetuó manéndi potestas facta est. Quin étiam post prarlium P h í¼ i p p é n s é , i n t e TítúmqueC- Cássji , & M . B r u t i , L . Júliutn Macjljam Prajtóiium, i¡k ejus fílium, A u l ú m - T . POMPOKIO. X X V . 39t, preguntado dónde estaba, le escribió de puí±o propio: «que no temiese,y viniese dsu pre«sencia.porque'lehabia exceptuado, <y junta«mente dQ. Gelio del número de los proscrip«t»s.» Y para que no cayese en algunriesgo, pasando esto de noche, le envió tropa para su seguridad. De esta manera ítico en medio del mayor temor salió d salvo , sacando consigo al mismo tiempo ásu amigo, dquien amó tanto, que d nadie pidió favor para sí solo, sino juntamente para ambos, manifestando que quería correr la misma fortuna que él.Si consigue pues singular alabanza el piloto que salva su nave en un mar sembrado de escollos y alterado; ¿por qué no tendremos por muy sdbia y acertada la conducta del que después de tantas y tan-reciastempestades civiles llegó dsalvo? CAPITULO XI. uego que ítico salió de este ahogo, puso todo su adiado en amparar con todas sus fuerzas d los mas que pudiese. Buscando el vulgo d los proscriptos por los premios que habian ofrecido por sus cabezas los Triunviros, ninguno fué dEpiro, que echase menos cosa alguna, y todos tenían libertad para estarse ahí el tiempo que quisiesen. Y aún después de la batalla de los campos Filípicas, y muerte de Bruto y Casis, ítico tomó á su cargo el amparo de L- Julio Macila, que ha- L 39^ C í“RNELII NEPOTIS, quo Torqí¼atum, cetcrósque pari fortuna p e r cuisos, instítuit tueri: atque ex Epíro his ó m nia 'Samothtáciam supportári jussit. Diftjcile enirn est ómnia pérsequi, & nonneccessáriunu lliud unum intáiligi vólumus, illius liberalitát e m , í±eque temporáriam, í±eque cállidam fuísse. I d ex ipsis r e b u s , ac tempóribus judieári potest: quod non floréntibus ss venditávit, sed afflíctis semper suecúrrit. Qui quidem S e r v í l i a m , Brutt matrem, non miní¼s post moriera ejus, quám floréntem, colúerit. Sic iiberalitáte utens nullas inímicítias g e s sit: q u o d í±eque lasdébat q u e m q u a m , í±eque, s¡i quam injuriat accéperam ., malébat ulcísci, quám oblivísci. í d e m immortáli memoria per-cépta retinébat beneficia; q u * autem ipse trtbúerat, támdiu memínerat, qí¼oad ille gratus. e r a t , qui accéperat. Itaque hic fecit, ut veré dictum videátur: Sui cuique mores fingvLntfortunam. í‘ e q u e tamen prií¼s ille fortunara, quám se ipse finxitj qui c a v i t , ne qua in re jure plectetétur. T . POMPONIO. X X V . 393 bia sido Pretor de su hijo, de Auto Torqua1o y de todos los otros que habian corrido la misma borrasca;y les envió désele el í‰piro todo la necesario d Samocracia. Seria obra muy larga referirlo todo; y por otra parte no es necesario. Una cosa sola qujeroque se en± tienda,que su liberalidadno se acomodaba al tiempo, ni era efecto de alguna mira interesada, como se ve por los mismos beneficios, y por el tiempo en que los hacia: no vendiendo sus favores dios que estaban en auge; sino socorriendo d-los que se miraban abatidos. Y así respetó y atendió tanto d la madre de Bruto después de su muerte, cerno quando su hijo estaba en su mayor gloria. Exercitaba asila liberalidad, no tuvo ningún enemigo: porque anadie agraviaba,y si recibía alguna injuria,-quería mas olvidarla que vengarse. Al contrario jamás se olvidaba de los beneficios que lehabían hecho;aúnqiie de los que él hacia, solo se acordaba mientras duraba eiagradecimiento en el que los habia recibido. Y así hizo que se verificase aquel refrán: Que las costumbres f a b r i can á cada uno su fortuna. Aunque él no fabricó la suya,. sin que primero se formase d sí mismo, procurando que su conducta fuese irreprehensible.^ 394 CORNELII NEPOTIS. CAPUT XII. U í s ígitur rebus effecit, ut íVI. V i p s á n í u t A g r í p p a , íntima familiaritateconjunctus a d o lescénti. Caesari, cúm propter suam grátiam, & Cassaris poténtiam nuliíus conditiónis non babéret potestátem; potissimum ejus delígeret afrmitátern,' prxoptarétque Equitis Románi , fíliam genevnsárumnúptiis. Arque háruni n u p tiarum esnciliátor fuit (í±on est enim celándum) M. Antónius Trií¼mvir reipública: eonslituéndae: cujus grátia cí¼m augere possesiónes posset suas, tantum ábfuit a cupiditáte pecunia:,' ut milla i n t e usus sit e á , nisi in deprecándis amicórnm aut perículis, aut incómmodis. Q u o d quidem sub ipsa proscriptióne periliústre fuit. Nam cúm L. Sauféii Equitis Románi, « q n á lis sui, qui cum co'compiúres annosstúdio d u c tus philosóphiae habitara^ habebatque in I t a lia preciosas possessíónes,Triúmyir¡ bonavendidíssent, consuetúdine ea;,'quá tum resgerebántur: Attic! labore, aque industria factum est, ut e ó d e m nuncio Sauféjus fíeretcértior, se p a trimónium amisíset, & recuperasse. ídem L . JúliumCalídium, quem post Lucrétii, Catullíq u e mortem multó elegantíssímum pcétam, nostram tulísse xtátem, vete vídeor posse c o n - T. POMPONIO. XXV. 395 TT7 CAPITULO XII. Jjjstopues hizo d M. Visapnio Agripa íntimo, amigo del joven Octaviano,desear emparentar con ítico, y querer mas casar con la hija de un caballero Romano, que con ninguna otra de superior clase: siendo así que tanto por su aceptación, como por la privanza con Cesar, tenia en su mano el casamiento con qualquiera ae las. de mas calidad. El que ajustó estas bodas, (porque no se debe ocultar) fué M. Antonio uno delosTriunviros, de cuyo favor no se valió para aumentar su hacienda, como po dia; sino solamente para sacar d sus amigos de los peligros y calamidades, lo que fué muy glorioso en el mayor calor de la proscripción. Porque habiendo los Triunviros vendido, según la costumbre que entonces reynaba, las ricas posesiones que tenia en Italia el caballero Romano L. Saujeyofdc la misma edad de ítico que habia habitado con él muchos anos, aficionado ai estudio de la Philasofia: ítico logró con su actividad y diligencia que L. Saufeyo recibiese eH un mismo correo la noticia de la pérdida y recobro de-sus bienes. También sacó d salvo d L. Julio Cali di dio el mejor poeta de nuestros tiempos después déla muerte de Lttchrecio y Catulo, (bien me pa rece que lo puedo asegurar así) recomendable ademas de esto por su rara bondad.y .exce- 3<)6 • CoKNEt.iT NEPOTIS. t e n d e r e : í±eque miní¼s virum b o n u m , optímísq u e ártibus erudíturh, post proscriptiónem í i q u i t u m , proptér magnas ejus Africanas p o s sesiones 'in proscriptórum númerum á P. V o lúmnio, p r a f é c t o fabrí¼m A n t o n i i , abséntem relatum, expedívit. Q u o d in prasénti utrum ei laboriósius, an gloriósius fúerit, diifícile fuit j u d i c á r e : q u ó d in eórum perículis, non secí¼s abséntes, quam presentes amicos A t t i c o esse »eurae, cógnitum est. CAPUT XIIL "NT ' . d-^* eque v e r o miní¼s ille v i r , b o n o s paterfamílias hábitus e s t , quam civis. N a m , cum e s set pecuniósus, nemoillo miní¼s fuit emax, minas* aedificator. í‘ e q u e tamen non in primis beue hábitávit , omnibúsque óptimis rebus usus est. N a m domurn habuit in colle Q u i r i náí¼ Tamph'flánam, ab avúnculo hasreditate r e líetam, cujus ámccnitas non aedificio, sed silva constábat; ípsum enim tectum antíquirus constitútumpíussalis,quamsumptus, habebat: ín quo nihil cómmutavit, nisi si quid vetustfite coáetus est. Usus est familia, si.utiliiáte j u d i cánáum est, ó p t i m a ; si f o r m a , vix mediócri. T , POMPONIO. X X V . 397 tion,-á'quien en ausencia puso en el número de los proscriptos por sus grandes posesiones en ífrica después de la proscripción de los caballeros, P.Volumnio, general de las máquinas de gí¼eras de Antonio. Y no erafá' til determinar si estas acciones en ítico fe eran en aquella ocasión de mas gloria que penalidad: porque se vio que no atendía menos dios amigos ausentes que dios presentes. f ' \" ' ' CAPITULO XIII. ' ', si estuvo reputado por buen ciudadana^ no se le tuvo por menos buen padre de familias. Porque aunque era hombre adinerado, ninguno hubo mas parco en comprar- ni en edificar. Y nopor eso dexó de habitar en una de. las,mejor es casas, ¡y de tener p'ara el servició de ella lo mas esquisito:porque, tuvo en e,l collado Quirinal la Tamphilana, que heredó, desutío, laque hacían de recreólas arboledas, no la fábrica, que era ala, antigua con mas gusto que coste. Y no, innovó nada en esta casa, sino fué reparar lo que por'viejo pedia, pronto remedio. La fantilia dz que se servia, si se ha de juzgar por la utilidad, era la mejor; mas si por el exterior, apenas podía pasar por mediana: porque se componía de nií±os muy instruidos. (*) de excelentes lectores t (*) Se entiende con respecto á su edad: ó acaso quiere decir que hacun excelente letra. 398 CORTSELII NEPOTIS. N a m q u e iu ea erant púeri iiteratíssimi, anagTíóstx ópt'uni, &plúrimi libráni, ut ne pedíssequus quidem quisquam esset, q u i í± ó n utrúmq u e horum pulchré faceré posset. Pari m o d o artífices céteri, quos cultus d o mestiáus desíderat, ápprime boni. í‘ e q u e t a men harum queínquam, nisi domi natum, d o miq-ue f a c t u m , hábuit: quod est signum" noa solí¼m continentise, sed étiam diligentias. N a m & non intemperánter concupíseere , quod á plúrimis v í d e a s , continéntis debet d u c i : & pótius diligéhtia, quám precio parare, rión'mediócris est industria:. Elegans, non magníficus: spléndidus, non sumptuósus: omni diligéhtia mundítiem non affluéntem affectábat: s u p p é l lex módica, non m u l t a , ut in neutraip partear cónspici posset. N e c hoc préteribo, qua'rriquam nonnúlÃœs leve visum iri putem: cí¼m in primis lautns esset. Eques Románus, & non parum l i beráliter domum suaai ómrtiamórdinumhómines invitáret, scimus non ámplius, quám terna mília a:ris , p e r e q u e in síngulos méhses , ex epbeméride eum expénsum súmptui ferré s ó litum. A t q u e hoc non audítum, sed cógnití¼in predieámus. Sxpc enim propter famiiiantáuin domésticís rebus ¡nteifúimus. - T . POMPONIO. X X V . 399 y de muchísimos amanuenses; de manera, que ni aún entre los criados de escalera abaxo se hallarla alguno que no supiese leer y escribir bien. Asimismo todos los demás sirvientes qué se necesitan para ebservicio de una casa, eran muy buenos. Y con todo eso no tenia ninguno que no hubiese nacido;y educádose en casa.Lo quai muestra que ítico era no solo moderado, sino también cuidadoso, y diligente. Porque verdaderamente es prueba de moderación no desear con ansia lo que losmas apetecen tanto, y es igualmente prueba de gran industria el proveerse de lo necesario mas d costa del cuidado, que el dinero. Era amigo del aseoypero sinmagnificencia;explendido, mas sin prodigalidad. Procuraba con todo cuidado una limpiezaque en nada serozáse conel luxo.Sus mueblesno muchos y decentes, de modo que no se podían notar por ninguno de los dos extremos, ó de superfiuos, ó de despreciables. Y no omitiré aquí una cosa, que á muchos parecerá vagatela,y es que siendo uno de los caballeros Romanosdz masexplendor,yconvidando á su mesa liberalmente ásugetos de todas clases me consta, que comunmente no acostumbraba ágastar mas que tresnal monedas de cobre cadames,segunel libro del gasto diario. Y esto no lo digo por solo haberlo oído; sino que yo mismo ¿o he visto: porque por vuestro trato familiar veía muchas veces lo que pasaba dentro de casa. f 400 CoRNELII N E P O T I S . CAPUT XIV. N pmo in convivio ejus: áliud acroama: a n d í v i t , quám anagnóstem': q u o d nos quidem j u - ; cundíssimum arbitrámur: í±eque unquam sine aliqua lectióne apud eum ccenátum est, ut non miní¼s á n i m o , . quám ventre, convivas, delectaréntur. N a m q u e eos v o c á b a t , quorum m o r e s á suis non abhorrérent. Cí¼m t a n t a p e cúniaefacta'esset accéssió, nirj'd de quotidiano cultu mutávit, nihil de. vitse conssuetúdine: tantáqueususestmoderatióne, ut í±eque' i.ns estenio vicies, quod á pátre accéperat, pansm. se spléndidegésserit;. í±eque insestértiocenties affluéjatius víxerit, quám institúerat: pariqua fastigio stéterit in Htráque fortuna. N ú l l o s h á buit horjos ,• nullam suburbánam, aut maritlmam; sumptuósam villam, í±eque in Italia,-p.racter Ardeatínum, & Nomentanum rústicum pra:d i u m : omnisque ejus pecunia: réditus.constabat in Epiróticis, & urbanis posséssidnibus.Ex: q u o cognósci p o t e s t , eum usum:pecunia: non magrvitúdine, sed ratióne, metiri sóliturru TV POMPONIO. XXV. XIV. 401 inguno en sus Convites oía otra música^ .que la de un lector, que d mí parecer es ldornas agradable, y no se comió ni-una vez sola ensucasa sin lección: para qué los convidados diese? fambiefoel pasto d su alma, al mismo tiempo que le daban al cuerpo. Y para eso no convidaba sino daquellos cuyas costumbres eraiiparecidas días suyas. Habiéndose acrecentado considerablemente sus biclies, no por eso innovó nada en el gasto quotidianoni en su modo de vida: y fué tanta -su moderación, que ni quando solo tenia dos millones de jestercios, que fueron los qnehé,redó désu padre, se trató con escasez, ni quando se vio con diez,gastómas ostentación ¡que antes 1 guardando la misma-forma-de vida en una y otra fortuna. No tuvo ítico ningunos huertos ni quinta de consideración, ni en. las inmediaciones de Roma, ni en la costa, ni aún en Italia , sino las heredades de írdea y 'Momento, y todas sus rentas salían de las posesiones que tenia enEpiro y en Kotna. Dé lo qiial se puede inferir que ítico regulaba su gasto por la razón, y no par. la abundancia de sus bienes'/ 1 3 V « CAPITULO '4«s CoRNEtn NEPO.TIí.. 1 ' J CAPUT XV. J\Xendácium í±eque d i c é b a t , í±eque pati pcterat. Itaque ejus cómitas non sine severi.táte e r a t , í±eque gravitas sine facilítate: ut ditficile esset iutellectu, utrum eum amící jnagis vercréntur, an amárent. Quicquid ióiabátur, religiosc promittebat: quod non lierális, sed levis arbitrabátur, pollicéri quod .prasstáret non posset. í d e m in niténdo quod semel admissísset, tanta erat c u r a , ut non -fnandátam , sed suam rem viderétur ágere. N u m q u a m suscépti negótii e u m pertaisum .est. Suam enim existimatiónem in ea ré agí putábatj qua nihil habebat cárius. Q u o ficbaf, ut ómaia M . & Q . Cieerónuui, Catónis ,• Ma*rii, Q . Horténsí¼, Auli T o r q u a t i , multórum prxtérea Equitum Ro.manórum negótia p r o curáret. E x q u o judicári p ó t e r a t , non inér-» t i a , sed j u d í e l o , fugísse R e i p ú b l i c * p r o c u » ratiónem. . f CAPUT XVI. í¼manitátis vero nuHum afFérre. jnajns • • ' téstímc5nitim possum, quam quod adolescens idem seni Sylias fasrit iucumdíssimus, senex , adí¼iesce'nti M. .Bruto ¡ c u m asqtrálibus T. POMPONIO. X X V . XV. 403 C A. P / i T U L O lentira ni la decía, ni podía sufrir que otro la dixese: y así su afabilidad estaba, acompaí±ada de alguna severidad, y su entereza de alguna blandura: por loqual no se podia determinar, si era mayar el respeto con que le miraban sus amigos, que el amor que le tenían. Era detenido en prometer loque le pedían; porque'le parecía que era mas inconsideración que liberalidad ofrecer lo que no, se podia cumplir; mas habiendo prometido ah gima cosa, era tan eficaz, en desempeí±ar su > palabra, que no parecía que trabajabaen algún negocio ageno, sino propio. Nunca lépese, de negocio de que se hubiese.encargado: pórr e¡ue juzgaba que le iba en eso la opinión, que. érala cosa que mas estimaba, Ypor esle"mt)tirio corría con todos los negocios de los dos Cicerones , M.y Quinto, con ¿os de Catón, de Mario, Hortensia, A id o Torquato y otros caballeros Romanos: délo qual se puede inferir, que si huyó ítico del gobierno déla República, fué por prudencia, no por desidia. , .... C A P I T U L O Mlí.-x,^ Jj, 13 astard decir para prueba de la corteja-, nía y afable trato de ítico, que quando jó-. ven., gustó sobre manera al viejo.Sita , y< quando, viejo a! joven Bruto., y con sus coeCC 2 <J.04 CoRNELTl NEPOTIS. autem suis, Q . Horténsio & M . C i c e r o n e , íic v í x e r i t , ut judtcári difficile sit, cui aitátí fúerit aptíssimus. Quamquam eum pra:cipue diiéxit C i c e r o , ut ne frater quidem ei Quin— tus carior fúerit, aut familiarior. Ei rei sunt i n d i c i o , pra:ter eos libros, in quibus de eo f a cit mentiónem , qui in vulgus jam sunt Sditi, séxdecim volúmina épistolárum, ab Consí¼látu, ejus Ufque ad extrémum tempus ad Atticum inissárum: qua: qui iegat, non multúm desí— deret históriamcontéxtam illórum témporum. Sic enim omnia de stúdtis p r í n c i p u m , vítiis ducuiri, tnutatiónibus Reipública: perscrípta s u n t , ut;nihil i n i i s non appáreat ^ & facile existimar! possit , prudéntiam q ú o d á m m o d o ese divinatióí±em. N o n enim Cicero ea solúm, .qua; vivo seaccidérunt, futura pra:díx*u ; sed étiam, qua; aune usu véntunt, céciaii ut vates CAPUT XVII. i ' .i Tí •'• • •. - i - ^ e pietáte autsm Attíci quíd plura c o t h irre'mprérn ? cúm hoc ipsí¼m veré gloriantem • aodierrm in fúnere matr'is s u * , quam é x t u lit annórixm nooagínta, cum .esset septem 8c sexagínta i se quam cum matre ií± g rí* T . POMPONIO. X X V . 40 y táí±eos Q. Hortensia y Marco Cicerón vivió con tanta armonía y amor , que no se podría determinar fácilmente para qué edad era mas propio. Mas quien le amó con mas particularidad fué Cicerón, que le quiso tanto, que ni aún d su hermano Quinto tuvo mas amor ni trató conmas familiaridad. Bien lo declaran ademas de los libros y a dados áltiz, en que hace mención de ítico, los diez y seis volúmenes de cartas que le escribió desde su Consulado hasta el fin de su vida, con cuya lectura poco se echará menos la historia seguida de aquellos tiempos. Porque en ellos se ven con tanta claridady distinción las intenciones de los principales, los vicios de los gefes, y todas las mudanzas de la República, que nada se encubre, y hacenver que la prudencia en cierta manera profetiza: pues ventos que Cicerón no solo predijo lo que habia de suceder en su tiempo, sino que también pronosticó como profeta lo mismo que ahora pasa. CAPITULO XVII. . cerca del amor de ítico á los suyos, no hay para qué referir mas que lo que yo mismo le oí decir con tanta gloria como verdad, en el entierro de su madre, que murió de edad de noventa aí±os, teniendo él sesenta y siete, y fué', «que en toda su vida se habia recon«ciliado con su madre, y que nunca habia 4©¿> CoRNELir NBPOTIS. tiam tediíssc, nunquam cuín sotóte fuis'se ih simidtáte, quam prope sequálem habebat. Q u o d est sianum, aut nullam unquam'mter eos querimóniam intergessísse, aut hunc ea fuisss in su os indulgcntía, u t , quos amare debcret, iiásei eis nefas duceret. í‘ e q u e id fecit natura solúm, quamquam omnes ei parémus, sed étiam doctrina. N a m & príncipum P h i l o s o p h ó rum ita pcrcépta hábuit prarcépta, ut i.is ab v i tam agéndam, nonadostentatiónem, uteretur. CAPUT XVIII. oris étiam majórum summus imitátor í n i t , antiquitatísque amátori quam ádeo d i l i génter hábuic cognitam , u t eam totam in e a volí¼mine exposúerit, quo Magistrátus o r n á vit. Nulla enim lex, í±eque p a x , í±eque bellum, í±eque res iilústris est pópuí¼ R o m á n i j quae non in e o suo témpore sit notáta, & , q u o d difficíí¼mum fuit, sic famiitárum oríginem s u b téxuit í ut eX eo ciarórum virórum p r o p á g i nes possímus cognóscere. Fecit hoc idem s e parátim in áliis libris; ut M . Bruti rogátu, Jííniam famiíiam á stirpe ad hanc aeiátem ór— dií±e enumerávit, notans, q u i , á q u o ortus, T . PoTirosio. X X V . 407 •atenido ninguna rencilla con su hermana,que «era casi de su edad:»lo que prueba, ó que nunca se atravesó entre ellos ninguna queja, 6 que ítico era tan indulgente con los suyosi que tenia por gran maldad enojarse contratos que debia amar. Y este proceder no solo era efecto del genio, de quien todos nos dexamos llevar, sino también de la instrucción. Porque la inteligencia que tenia de las máximas de los mayores filósofos, le servia para arreglar por ellas-sus acciones, y no para hacer ostentación de su ciencia. A CAPITULO XV1TI. mítico imhaba en quanto podia los exemplos que nos dexaron nuestros antepasados, y era muy amante de la antigí¼edad, de la que tenia tan entera noticia, que la comprehendiá toda en aquel volumen, en que puso por su orden los Magistrados. Porque todas las leyes del pueblo Romano, todas sus guerras y cosas notables , se refieren allí en los tiempos en que sucedieron:y no sin gran trabajo, entretegió de tal manera el origen de las familias, que podemos venir en conocimiento de las. ramas que descienden de los varones ilustres. Esto mismo hizo también en otras obras aparte; como en la que escribió á instancias de M. Bruto, en la qual trató de todos los de la familia Junta desde el principo hasta nuestros dias ¡ notan- 408 CoRtíETii N EPOTIS/' quos honores, quibúsque térnporibus cepísset! pari m o d o , Marcélli C l a u d í¼ , de M a r c e l l ó r u m ; Scipiónis C o r n é l i i , & Fábii Máximi, d e C o r n e l i ó r u m , & F a b i ó r u m , &JEmWlórum q u o q u e : quibus libris nihil potest esse dúlcius i i s , qui áliquam cupiditatem babent notítiaj elarórurn virórum. Attigit quoque p o e t i c e m : c r é d i m u s , ne ejus expers esset suavitátis. N a m q u e vérsibus, qui h o n ó r e , rerúmque gestarum amplitúdine cuteros Románi pópí¼í¼ pra:stitérunt, expósuit: íta ut sub singulórum imagírubus facta, M a gistratúsque eórum non "ámpliús quatérnís, quinísque vérsibus dcscrípserit. Q u o d vix credéndum s i t , tantas res tam bréviter potuísss declarári. Est éti'am liber Grece conféetus de Consuiátu Cicerónis, Háetenus, Attico vivo,, edita faa:c a nobis sunt. CAPUT XIX. JNíunc, quóniam fortuna nos supcVstites ei e s s e v ó l u i t , réliqua persequetnur, & , quantum potérímus, rerum exém'plis lectores d o cébimús., sieut supra significávitnus, suos cuique mores plerúmque concillare fortánairt. N a m q u e hic contéátus órdine equéstri, quo erat o r t u s , in affinitátem pervénit Imperatótis DiVi Júiln fílii: cí¼m jam ante familiatitá- T . PoMPftí‘io. X X V . 400 do el nombre de cada uí±o, sus padres, empleos honoríficos, y tiempo en que los consiguió. Lo mismo hizo con la familia de los Marcelos dinstancias de Marcelo Claudio, y con las délos Cornelias, Fabiosy Emilios d ruegos de Scipión Cornelia y de Fabio Máximo. Estos libros son ciertamente la lectura mas.agradable para los que tienen algún deseo de conocer los varones esclarecidos^. También empleó ítico algún tiempo en la poesía, a mi parecer, por gustar algo de sic dulzura ;y así celebró en verso dios Romanos mas seí±alados por sus hazaí±as y nombre,poniendo primero sus retratos, y debaxo en quatro ó cinco versos sus hechos y cargos honoríficos , y parece imposible que luya podido co mprehe nder tanto en tan poco. Ta m bien compuso otro libro en griego del Consulado de Cicerón. Todo esto escribí en vida de ítico. C A P I T U L O XIX. J- a que lafortuna quiso que yo sobrevivie-, se d ítico,proseguiré lo que resta, y en quanta me sea.posible, haré ver á mis lectores con exemplos lo que ya arriba insinué: que las costumbres son las que regularmente fabrican á qada uno su fortuna. Pues vemos que íticoestando contento en la clase de los cabal/e- • ros Romanos en que habia nacida, llegó a empatmtar con el Emperador Augusto, hijo 4to C o n N U t n NEPOTIS. tenujusesset consecí¼rus, nullá áí¼a re,, quárti elegancia vitae,.quá cereros céperat principes civitácis, dignitáte pari, forrúna humílióre. Tanta enim prospéritas Caisarem est e o n s e c ú ta, ut nihileí non tribúerit forruna, quod c u i quam ante detúlerit: & c o n c i i n r i , q u o d n e m o adhuo civis Románus quivit cónsequi. Nata autem est írtico n¿ptis ex Agríppa , cui vírgi— rtin filiam collocárat. Hanc Caesar vix aniiículat» Tiberio Claudio Neróni, D'riisílla nato, privígno suo despóndit: quas conjí¼nctio n e cessitúiinem eóruiri sanxit, familiaritátem r é d didit í'requeuciórem. CAPUT XX. ^j^uamvis ante ha:c sponsália non solúm.cí¼rn ab urbe abéssec, nunquam ad suórum q u e m quam lítteras missit, quin í t i c o mítteret, quid dgeret, inprímis quidlégeret, quibúsque in locis, quctndiu esset mor u si sed étiam, cí¼m esset in u r b e , & propter suas infinitasoccupatiónes miní¼s ssepe, quám vellet, Atricofruerétur, nullus dies tamen temeré intercéssit, quo non ad eum scríberet: quo noa áiiquiJ de antiquitáte ad eo requíreret: m o d o áliquara ei quassiióncm Poeticam p r o p o n e - alar T . POMPONIO. X X V . . 411 del divino Julio: cuya amistad habia conseguido ya antes por sola su bondad,quejué lá que le habiagrangeado ¡agracia de los otros principales de Ruma, dé tanto mérito como Augusto, aunque no tan dichosos. Porque lafortuna favoreció tan ámanos llenas á Octaviano, que no le negó nada de quanto habia dado á todos los otros,y aún le concedió'favores que jamás pudo conseguir ningún ciudadano Romano.Tuvo ítico una nieta de Agripa, con quien habia casadó~ár'wia hija suya doncella: y desta nieta desposó Augusto, no teniendo apenas un aí±o , con Tiberio Claudio Nerón, hijo de Drusiia,y su entenado. "Esta conexionhizo mas firme la amistad entre' ítico y Octaviarlo, y mas familiar su trato. CAPITULO xx.; ¿^tunqtie ya antes de estos desposorios, no solo quando Augusto estaba ausente de Roma,jamás escribió á alguno de sus amigos sin escribir también á Pomponio, preguntándole de qué trabajaba'y particularmente,qué leía*, donde estaba*, y que tiempo sejiabia de deteneí± sino que también estando en la ciudad, quando sus infinitas ocupaciones no le' de x aban tanto lugar como quería par a gozar del trato de Pomponio, no dexópasar ningún día, ni aún por inadvertencia, enque no le escribiese ,y a fuese preguntándole algo acerca 4t2 CORNBLII NEPOTIS. ret : intérdum jocans ejus verbosióres elíceret epístolas. E x , q u o á c c i d i t , c u m sedes Jovís Ferérrii, in capitolio ab R ó m u l o constití¼ra, vetustáte, atque incuria detecta prolaberétur, ut Attici ad moni tu Caesar eam reficiendam curáret. í‘ e que vero ab M . Antonio minús absens lítteris c o l e b á t u r : ádeo ut accurare Ule e x úkimisterris, quid ágeret, quid cura sibi haber et, c e r tíórem fáceret Attieum. H o c qualesit, facilius existimábitis, qui jndicáre póteric, quantae sit sapiéntia:, eórum retií±ere u s u m , benevolenciámque, inter quos maximárum rerum non s o lí¼m a2mulátio ,'sedobtrectátio tanta intercede re debébat-, quantam fuit incídere necésse inter Cxsarem , atque A n t ó n i u m : cí¼m se utérque príncipem non solí¼rn urbis R o m a n a : , sed o r bis terrárum esse, cúperet. CAPUT XXL T . POMPONIO. X X V . 413 de la antigí¼edad, yafuese proponiéndole alguna cuestión poética , precisándole algunas veces chanceándose á ser mas largo en sus cartas. Este trato familiar dioocasión d Pomponio para avisar alCesar, que el templo dé Júpiter Feretrio que Rómulo habia fundado en el Capitolio, amenazaba ruina, tanto por los muchos aí±os, eo'" opor el poco cuidado: con cuyo aviso el Emperador mandó repararle. Y no honraba menos A ítico con sus cartas. M. Antonio, aunque estaba ausente, informándole desde el cabo del mundo de los negocios q u e traía entre manos, y todos sus cuidados. Quán difícil sea esto, lo conocerá mas bien quien sea capaz de contprehender, quanta cordura es menester par a conservar se en el trato y amor de dos sujetos, que además de competir sobre intereses de la mayor inporlancia, estaban tan opuestos y encontrados, como era forzoso lo estuviesen César y M. Antonio, deseando uno f otro mandar, no solo 4 Roma, sino d todo el universo. A CAPITOLO X X I . U-Ltico cumplió sesenta y siete aí±os de edad, guardando siempre este tenor de vida. Su dignidad, favor y fortuna fueron enaumento hasta el fin- di sus dias: porque muchos por sola su bondad le nombraron por heredero. Habiendo gozado de una salud tan T . POMPGNIO. X X V . 4rj robusta, que en treinta aí±os'no necesitó de ninguna medicina, cayó-por fin en una enfermedad, qué al principio despreciaron así él, como los médicos, creyendo que fuese especie .de diarrea, pard cuya curación aplicaron algunos remedios prontos y caseros. Habiendo pasado en esto tres meses, sin mas dolores que los que ocasionábala cura, se le puso de rápenle, tan malo uno de les intestinos, que al fin se le abrió en los ríí±ones una fistu.la.aposiemada. Antes de llegar d este estado, sintiendo ítico que se le agravaban los dolores; y sc,'4uinentaba la calentura, mandó llamar ásuyerno Agripa, y L. C. Balbo ,y S. Peduceo.Teniéndolos delante, recostándose sobre el codo, les dijo: «No es menester que yo «me dilateen contaros el cuidado y diligenyicia que puse estos días en mi curación, suytpuesto que vosotros mismos lo habéis visto. «Ahora queya os contemplo satisfechas de que «no he dexado medio alguno que pudiese con«ducir para mi salud, resta que yo mire por wm. Os he llamado par a daros parte de mi «resolución, que es, de dexar de dar cebo á «mi enfermedad. Porque todo el alimento que «tomé estos dias, me alargó la vida sí, mas «también me acrecentó los dolores sin esperanza de mejoría. Dos cosas os pido, lapri-. «mera, que aprobéis mi re solución', lasegunuda, que no os empeí±éis en disuadirme.-» T . POMPONIO. X X V . C A P I T U L O XXII. 417 Habiéndoles hecho este razonamiento, tan entero el semblante y voz, que no parecía que pasaba de esta d Id otra vida , sino de una casa d otra, Agripa besándole y lloran. :•, le suplicaba ypedia con encarecimiento, «que tmo acelerase él mismo la partida, para la v>que ya la misma naturaleza le daba prievsa; sino que, pues todavía podía vivir alngun tiempo mas, se conservase, asi por él acornó por los suyos..» Mas ítico atajó sus ruegos con un porfiado silencio. Habiendo pasado dos di as sin tomar alimento, de repente quedó limpio de calentura y mejoró algo. Sin embargo llevó adelante su intento, como si no hubiera habido novedad. Y así d los cinco días que habia tomado'esla resolución,el último de marzo partió de esta vida, siendo Cónsules En. Domicio,y C. Sosia. Lleváronle á enterrar en una litera , sitipompa, como él mismo habia mandado, acompaí±ándole todos los buenos, y gran niímero de plebeyos. Fué sepultado junto ala vía ípia á cinco millas de Roma en el sepulcro de su tío Q. Cecilio. FIN.

Biblioteca de Anarkasis